Tip:
Highlight text to annotate it
X
La patatera és una planta originària dels Andes, tot i que actualment es cultiva arreu del món.
És una planta herbàcia, perenne, tuberosa, de fulla caduca i pot arribar a mesurar fins a un metre d’alçada.
La pol•linització és de tipus entomòfila, per insectes. Normalment és creuada, però també es pot donar l’autopol•linització.
Està formada per tiges erectes o semi-decumbents, modificades a la part subterrània en forma de tubercles, la part comestible de la planta, les patates.
Les fulles són compostes, pinnatipartides i alternes.
Les flors de la patatera estan agrupades en cima, són de color blanc o violeta, i amb cinc estams connivents i grocs que les fan molt vistoses.
Les flors estan formades per un calze de cinc sèpals i una corol•la rotàcia, actinomorfa i gamopètala amb cinc pètals soldats.
El fruit és una baia verda i tòxica, ja que conté una elevada quantitat de solanina.
Els tubercles també són la part medicinal de la planta i s’utilitzen en l’elaboració d’excipients.
Els són reconegudes propietats com: bons protectors del fetge i de la vesícula biliar, bons estimulants digestius, diürètics.
També redueixen el colesterol, les taxes de greix i limiten les concentracions de sucre en sang després dels menjars, ja que contenen insulina.
Les patates estan formades per teixit parenquimàtic, on s’acumulen grans reserves de midó.
També acumulen grans quantitats d’aigua, un 80% aproximadament, minerals, proteïnes, enzims, vitamines, toxines i cel•lulosa entre altres.
La resta de la planta és molt tòxica, ja que conté solanina.
La ingesta de patates crues amb grills pot produir solanisme, intoxicacions per solanina present en aquests.
La solanina és un alcaloide que en baixes dosis actua com a analgèsic, però a dosis altes actua com a narcòtic i hemostàtic.