Tip:
Highlight text to annotate it
X
L’espècia Chenopodium bonus-henricus, classificada per Linné el 1753, pertany a la família de les amarantàcies
El nom bonus-henricus, és en honor a Enric IV de França qui era conegut com “Bon rei Enric”
Popularment és coneguda com a sarró, espinac de muntanya, peu d’ànec i peu d’oca.
El sarró és una planta robusta, verda, perenne, més o menys ramificada que pot arribar als 80cm d’alçada
Pel que fa a la distribució, està àmpliament estesa per Europa tot i que també se'n troba a Nord Amèrica i Sibèria entre 500 i 2100m d'altitud
Presenta unes fulles grans,alternes i verdes clares; les de la base tenen una forma triangular amb un pecíol llarg , un marge ondulat i tenen un aspecte similar al dels espinacs
Mentre que les que es troben a la part superior van disminuint la mida del pecíol fins a la seva desaparició (sèssils) i tenen una forma lanceolada.
En referència a la pilositat de la planta, tan sols la presenta la summitat de la tija i les fulles, que tenen uns petits glòbuls blancs que es desprenen en tan sols tocar-los
Les flors del sarró es reuneixen en inflorescències de tipus espiga, que apareixen a l’extrem de la tija i tenen forma allargada amb bràctees
Aquestes flors són molt petites i de colors verdosos i rosats
Si es troben a l’extrem terminal són hermafrodites i presenten un periant amb 5 tèpals i un androceu amb 5 estams. Si són laterals són hermafrodites o femenines i disposen d’un periant que té 3-5 tèpals i un androceu amb 2-3 estigmes
El seu període de floració va de juny a setembre
El fruit del sarró és un pericarpi membranós i les llavors són fosques i ovalades
Les propietats medicinals de la planta són analgèsica, laxant i vermífuga. Un cataplasma fet a partir de les seves fulles era utilitzat per rentar i curar ferides cròniques, cremades i abscessos
El sarró era àmpliament cultivat a Anglaterra fins al segle divuit degut a què era utilitzat per les seves propietats medicinals, així com en la cuina per el seu valor nutricional