Tip:
Highlight text to annotate it
X
Per en Ray Bradbury, amb amor.
Excelsior, aqui la llançadora Sturgeon,
sol·licitem coordenades d'atracament.
Entesos, Sturgeon, té via lliure per atracar.
No es preocupi tant.
Digui-ho un altre cop i l’asseguro que la degrado a alferes.
Què tinc a l’agenda avui?
L’hi he buidada.
Té tot el temps del món.
Atracament completat, Excelsior.
Molt bé, Sturgeon.
Benvinguts a bord.
Tot el temps del món…
Mesurant les reaccions hidrogen/antihidrogen, capità.
Sens dubte, estan expulsant antimatèria.
Màxima resolució.
Distància, senyor Sulu?
29 milions de quilòmetres, capità.
Han penetrat a la Zona Neutral Romulana!
Una altra crida de socors, capità.
Estan perdent el suport vital ràpidament.
Senyor Sulu, marqui un rumb d’intercepció.
Vull sortir amb els supervivents abans que es doni compte algú.
Ha fet alguna vegada la prova del Kobayashi Maru?
Rumb marcat i introduït, capità.
Endavant.
Sí, senyor.
Entrant a la Zona Neutral Romulana.
Estem violant el tractat!
Doncs no deixem cap rastre.
Capità! Senyals apropant-se…
i baixant velocitat sota la de la llum.
En pantalla.
Ocells de presa romulà,
classe Emperador.
Detecto un increment d’energia hiperfàsica, capità.
En un esquema triangular.
A totes les cobertes: alerta roja!
L’espai, l’última frontera.
Aquest és el viatge de la nau estel·lar Enterprise.
La seva missió: explorar durant 5 anys móns estranys i remots,
buscant noves formes de vida i noves civilitzacions.
Tenir el coratge d’anar a on no ha anat mai cap home.
UNA VIDA PER RECORDAR
Spock, que coi ha passat?
La nau de mercaderies ha estat…
desintegrada, capità!
Totalment destruïda.
No han quedat ni els àtoms!
Tregui’ns d’aquí, senyor Sulu.
Sí, Senyor.
Capità, rebo transmissions codificades
entre les naus romulanes.
Afortumandament, en un codi…
que no saben que ja hem desxifrat.
Com ja sospitava,…
la nau de mercaderia ha estat destruïda per una nova arma,
potser un prototip.
Capità…
ens han localitzat!
Estan agafant energia de nou, només tenim uns segons abans de…
Chekov, apunti a aquelles naus i dispari!
Apuntant… Disparant fàsers.
Informe de danys?
Mínims, capità. La majoria en els nostres camps de gravetat.
Anàlisi, Spock.
El escuts aguanten.
Estem segurs per ara, però atrapats.
Atrapats, com?
Sembla que hem caigut en un camp hiperdimensional.
El camp produeix ones de gravetat…
ones en l’espai-temps!
És una estranya definició de “segurs”, senyor Spock.
Tinent Uhura,
envii un missatge a l’Alt Comandament Romulà,
en el seu propi codi xifrat!
“La prova de les armes ha fallat.
Les nostres pròpies naus han estat destruïdes.
Ruptura del nucli… imminent!”
Sí, senyor.
Espero convèrcer-los…
durant un temps.
És el més lògic.
Molt bé, senyor Spock.
Vostè, Bones i Scott, ens reunirem ara!
Senyor Sulu, té el comandament.
No era el Kobayasshi Maru un escenari sense possible victòria?
Espero que no.
El camp aparentment crea una ruptura quàntica
que desfà els àtoms.
Tot el que atrapa simplement deixa d’existir.
És això el que ens està passant?
De moment, els nostres escuts ens protegeixen.
Però perdem molta energia!
-Quant de temps? -Menys de 20 hores.
No puc dir-ho amb seguretat, els nivells segueixen canviant.
Però no podem utilitzar l’hiperespai per alliberar-nos?
És inútil.
Sóm a moltísimes dimensions, no només a 4.
Necessitem les coordenades de totes les altres…
per poder-nos situar, i ser alliberats eficaçment.
I sense les dades d’on es va generar el camp,
l’ordinador no pot marcar un rumb de fugida.
És possible que aquell ocell de presa tingui les dades?
Si els seu fitxers estan intactes.
Però no podem accedir a ells des d’aquí.
I amb aquestes fluctuacions del camp,
no puc fiar-me dels transportadors.
I una llançadora?
No seria destruïda?
Crec que puc extendre els escuts suficientment com per protegir-la.
Senyor Sulu.
Si, Senyor?
Necessitem un pilot expert que ens tregui d’aquí,
amb unes quantes coordenades extra-dimensionals.
Està preparat?
Quan surto?
Diari d’abord, data estel·lar 6283.6.
L’Enterprise està atrapat en un camp de múltiples dimensions.
La nostra única esperança és obtenir dades de l’ocell de presa romulà que queda…
que potser ens ajudi a traçar un rumb de tornada al nostre espai.
Li he dit al tinent Sulu que piloti una llançadora fins a la nau abandonada…
acompanyat per una experta en ordinadors romulans.
Perdoni, perdoni.
Anem justos de temps, sap?
No podia ficar-me en aquesta… mena de cosa.
Ah, Lisa Chandris, informàtica, xeno-criptògrafa.
Hikaru Sulu, pilot.
Ja ho sé. El vaig veure al pont quan vaig arribar a bord,
i vaig presentar les meves ordres al capità.
Vaig arribar fa tres dies,
quan érem atracats a Altair 4.
Bé, s’estrena amb una cosa forta.
Protegeixi’ls, Senyor Scott.
Què ha estat això?
Una ona de gravetat.
Una de les primeres coses que pregunten quan t’allistes és si et mareixes a l’espai.
Vaig mentir.
Estarem de tornada amb les dades abans que se n’adoni.
Si els nostres escuts no fallen,
i aquell ocell de presa no es desintegra amb nosaltres dins…
Seria dolent, no?
I no li preocupa?
En realitat em motiva.
Perdoni’m si he aparcat lluny de la infermeria doctora.
Està fet tot un vaquer!
Compte! Gravetat inestable!
L’ordinador està en un mòdul a part,
no hauria de ser cap problema…
Connectada.
Ara hem de trobar les dades específiques del sistema d’armament.
Ja els he trobat.
És clar!
Té sentit això per a vostè?
És complexe, però sí!
Molt bé!
Perque no voldria haver fet tot això per a res!
Bé, per gairebé res.
Spock?
Capità, ones de gravetat augmentant d’intensitat.
Poden destruir el nucli de l’ocell de presa!
Sulu! surtin d’allà ara!
Enterprise? Ens pot sentir? Enterprise!
Nucli de l’ocell de presa en situació crítica!
Scotty, mantingui els escuts i transporti en Sulu i la Chandris de tornada aquí!
Ho faré el millor que pugui, capità.
Spock, Bones!
Les ones de gravetat estan fent molt difícil fixar els seus senyals.
El nucli ha explotat!
Hi ha moltes interferències!
No els puc fixar bé!
Un moment… hi ha un senyal
emmagatzemat a la memòria.
Crec que és en Sulu, però no és del tot correcte!
No vas enlloc, jove!
Calmi’s, senyor.
Calmi’s i miri’ns perquè crec que ens coneix.
Capità… Kirk?
Doctor McCoy?
Bones…
Estan tots iguals!
Com pot ser?
L’ADN i les seves senyals vitals corresponen a en Sulu, però…
Jim, és 30 anys més vell!
Senyor Sulu, el van perdre fa un minut!
La nau romulana va explotar
Els vam intentar transportar a bord, però…
Oh, Déu meu!
S’ha quedat sola!
Què espera!
Intenti fer-la venir!
Hem perdut la senyal de la doctora Chandris…
No... Lisa... Lisa és morta!
Va morir fa 15 anys!
Capità detecto un altre senyal!
Feble com una remor!
La doctora Chandris?
No coincideix amb el seu senyal.
És un altre!
Fixi-la!
Ho faria millor si deixés de cridar i deixès el ganivet!
Seràs com una remor,
però no t’escaparàs!
Alana, no tinguis por!
Porti-la de nou!
Tinc el seu senyal aquí,
no anirà enlloc.
Però no la portarè ni ara ni aquí.
He de ficar-la en una càmera d’aïllament per mantenir-la.
Com a mínim al començament.
Li ha dit Alana. Qui és ella?
És la meva filla.
Situació?
Escuts al màxim, capità.
Desviem energia de tot arreu excepte dels suports vitals.
De moment aguantem, però no podem anar enlloc.
Entesos.
Informi, comandant.
Sulu, només digui el que sap.
La Lisa i jo érem a l’ocell de presa.
Estava a punt d’explotar quan el transportador ens va agafar.
En lloc de materialitzar-nos a l’Enterprise,
ens vam materialitzar a un planeta de classe M.
Segur que amb una civilització,
per la seva… vestimenta!
Un món mort, Senyor Spock.
Una malaltia el va arrasar fa segles.
Només van quedar ciutats en ruïnes,
al voltant d’un sistema de canals.
El desert ho va arrasar tot.
Hi havia vida salvatge, fruïtes.
Vam ser capaços de sobreviure.
I amb el temps, vostè i Chandris…
Arriva un moment que s’ha de viure una vida,
la que sigui
en comptes d'esperar-ne una i tornar a començar.
Però el que van ser 30 anys per a vostè,
van ser 30 segons per a nosaltres.
Fascinant!
Sembla que les ones gravitacionals,
van interactuar amb el camp multidimensional,
i van provocar en vostè i la doctora Chandris un pas ràpid en el temps.
Probablement en un món paral·lel.
Senyor Sulu,
en poques hores aquesta nau es convertià en partícules subatòmiques.
Necessitem les dades que vostè i la doctora Chandris van obtenir en aquella nau.
El tricòrder es va quedar a Caliban.
Havíem de posar nom al planeta, no?
Crec que quadra,
és de Shakespeare.
“La tempesta”
Sulu, recorda quelcom de les dades dels romulans?
Fa tant de temps…
Jo…
No.
Quan l’energia del tricòrder va començar a fallar,
vaig intentar retenir la informació a la memòria.
Però després de mesos…
anys…
La Lisa pensava… que tots vostès havien mort.
Però li vaig dir: “No coneixes prou bé a en James Kirk.”
“Sap burlar-se de la mort.”
“Trobarà una manera.”
Vostè és la manera, Sulu.
Necessitem aquelles dades!
Capità…
Aquí Kirk.
Senyors, si són tan amables de deixar els seus assumptes…
hi ha una persona que desitja veure’ls.
Pare!
Tot va bé, Alana.
Per què és tant insubstancial?
És el millor que puc fer per ara, capità.
Una part d’ella encara està unida al planeta on vivien.
Ella sembla existir en un estat d’indeterminació quàntica.
En part a aquest món, en part al món paral·el.
Això és impossible!
Suggereixo que gravem tot això.
Pot ser molt valuós per la ciència.
Benvinguda a l’Enterprise!
Han vingut…!
Han vingut per salvar-nos!
Tal com vas dir!
Capità, tenim moltes coses urgents per atendre.
Ho entenc, senyor Spock.
Quan sortim d’aquí, tindrem suficient energia per tornar-la a la normalitat.
De moment per desgràcia,
els seu moviments estan limitats a aquesta càmera…
però veurè si puc fer alguna cosa per treure-la d’aquí.
Senyoreta… Sulu?
Alana, si us plau.
Vosté és el capita Kirk, no?
Com ho sap?
El meu pare va dir que m’impresionaria.
Tenia raò!
Ha de disculpar-la, capità
No cal.
Senyor Sulu, el necessitem a l’infermeria.
Tractaré de que no sigui gaire temps.
Ha estat un plaer conèixer-la.
Bones, Spock, vinguin.
Tornaré de seguida.
La gent es mou molt de pressa,aquí!.
Si, teniu raó!
Vostè és Montgomery Scott, no?
El meu pare em va parlar de vostè, també.
Què li va dir de mi, exactament?
Que no voldria tenir el seu fetge.
Me n’alegro de tenir-lo altre cop aquí.
I conèixer a la seva bonica filla.
Encara que conscientment no recordi les coordenades hiperespacials,
les té al subconscient.
O sigui…, la famosa fusió mental vulcaniana.
No li puc dir que no hi han riscos.
En realitat, que no els té la vida?
No hauría de portar-me caramels i flors, primer?
No ho entenc.
No, no crec que pugui.
Els meus pensaments als seus pensaments…
Sulu, relaxi’s! No lluïti contra això
La meva ment a la seva ment.
Sí.
Les nostres ments s’uneixen formant una sola ment.
Sí.
La nau romulana…
La doctora Chandris…
L’Alana…
una nena…
de 10 anys…
Què és allò? … Què?
Sorra… es mou…!
S’alça…!
Alana!
El dimoni de la sorra! Ullals… urpes!
L’ha agafada!
És lluny! *** lluny! No puc…!
Jim, les seves constants vitals s’estan disparant!
Lisa! L'està matant!
L’està matant! L’està tallant a trossos!
Però ella l'està destrossant!
Lisa! Lisa!!!
L'has salvada.
Has salvat la nostra filla.
Ella em va sentir... ho sé segur!
Nivells d’epinefrina fora d’escala.
Pressió sanguínia al límit.
Els has d'aturar!
Atura'ls ara abans que els perdem tots dos!
Spock, trenqui la fusió!
Spock!
Les dades…!
*** endins.
Haurem de buscar un altre mètode.
Com es troba?
Descansant, donem-li uns minuts.
Déu meu, Jim, pel que ha passat…
Encara que sigui compasiu, doctor…
això no altera el fet que la nau sigui destruïda…
si no aconseguim la informació aviat.
Com pot ser la sang verda tan freda!
Doctor McCoy…
Bones, necessitem una alternativa.
Hi ha drogues hipnòtiques…
que podrien funcionar,
Però generalment hi estic en contra.
No són circumstàncies normals!
Fes-ho.
No són productes d’ús corrent.
Trigaré una mica a preparar-ho.
Mentrestant, segueixi amb el pla B.
Tenim un “pla B”?
Confio en que el tindrà aviat.
Entesos.
Digui’m, capità, què feia abans de conèixer-me?
M’assegurava que el pla A funcionés.
Ah…
Mentrestant,
potser podriem tallar-li els cabells i afaitar-lo.
Busquem-li un uniforme.
És el minim que podem fer.
Jo no ho faria.
La seva lleialtat va acabar fa 30 anys.
No és qui era.
Ho entenc.
Pont al capità Kirk!
Aquí Kirk.
Les interferències gravitacionals s’incrementen més ràpidament que el que esperavem, capità.
Ens quedem sense temps!
Entesos. Alerta groga. Kirk fora.
Si volem sortir d’aquesta…
tinc el presentiment que necessitarem l’home que era.
Capità, registro fluctuacions en el hipercamp.
I?
És possible que,
si generem una explosió de matèria-antimatèria…
amb força suficient per alliberar-nos,
el camp implosioni.
I implosionar també la nau!
Els càlculs han de ser molt precisos.
Quan temps tenim?
14 hores, 32 minuts i 24…
Comenci a explorar-ho ja.
No t’han donat vistes al mar.
Em queixaré a Direcció.
Oh, pare, és meravellós!
Encara no has vist res.
No importa, sóm aquí!
Tan de bo la mare ho hagués pogut veure.
Ella hauria fet el que fós per a que ho veiessis, Alana.
Això només és el començament.
En Scotty et recomposarà en breu, ja veuràs .
I llavors…
Centaure III... la vall Marineris de Mart...
San Francisco...
Tots els llocs dels que t’he parlat.
Els visitarem tots amb una catifa vermella.
Podràs anar on vulguis,
i fer el que vulguis.
L’univers sencer t’està esperant.
Perdoni la intrusió.
El doctor McCoy està a punt.
Tornaré de seguida.
Capità…
porti’s bé amb ella.
El seu pare sempre ha tingut un gran sentit de l’humor.
La seva reputació el precedeix, capità Kirk.
Diga’m Jim.
Què et va dir, exactament, de mi?
Com n'estaves de sol.
Et va dir que em sentia sol?
No passa res, és el preu del comandament.
És més que això.
És el que portes amb tu…
que et fa distanciar-te.
Una noia diferent a cada món,
res importa més enllà del moment.
N'hi havia una de diferent.
Es deia... Edith.
Hi ha coses que és millor oblidar.
Jo no parlo del passat.
El teu pare tampoc ho hauria de fer.
T’he fet mal! Ho sento!.
No sóc molt bona amb la gent.
Falta de pràctica.
És només que… ell va pensar que no us tornaria a veure.
La vida rarament ens porta on esperem.
Jim, sé el que és la solitud.
No hauries d’enterrar el teus records.
És el que fa que continuem endavant.
És tot el que tinc de la meva mare.
La vas conèixer?
Acabava d’arrivar a la nau.
Només la vaig veure un parell de vegades.
T’hauria agradat.
Era divertida…
i valenta.
Ho sé.
Va morir salvant-te.
No s’ho va pensar.
Mai seré així de forta.
Bé…
Mai sabem el que podem fer…
fins que hem de fer-ho.
Capità, amb permís…
Disculpa’m.
Els anàlisis del camp no resulten concluents.
Sobre que una implosió de matèria- antimàteria pugui alliberar la nau.
Llavors, que suggereix?
El camp al voltant de la senyoreta Sulu,
pot ser una versió en miniatura del camp gran.
Si em permet prendre algunes mesures…
El senyor Spock vol fer-te algunes proves.
Em farà mal?
No.
Hauria dit "sí" de totes maneres.
Et veuré després.
Per on comencem?
Ja hem començat.
Marxant un còctel farmacològic.
Juro que en moments com aquest,
em sento més un cambrer que un doctor.
Ho sento, no volia…
No passa res.
L’única imatge que tenia d’ella era...
Ho entenc.
Estiri’s.
Se sentirà una mica marejat i adormit.
He de comptar enrere des de 100?
Digui el que li vingui al cap.
Ser arrebassat de tot el que conec,
llançat en un món salvatge,
haver de començar la teva vida des de no res,
només amb les pròpies mans…
amb l’únic fi de sobreviure.
Abans d’això,
estava promocionant per a capità.
Els amics eren per les estones lliures,
les aficions, mera diversió.
Família?
No entrava a l’equació.
I llavors…
durant les llargues nits,
vam estar asseguts a les torres de vidre…
escoltant el vent xocar contra un mar mort,
mirant fixament les llunes bessones…
compartint històries que recordàvem,
aventures que haviem viscut.
Pot ser que estigués perdut…
però era a casa.
És rara la persona que troba això…
i és afortunada.
Puc preguntar-li una cosa, senyor Spock?
Si no el distrec, vull dir.
No s'em distreu fàcilment, senyoreta Sulu.
Què vol saber?
Darrera d’aquesta porta…
hi ha centenars de persones.
Però, en tota la meva vida, només n'he conegut 6…
4 en les últimes 2 hores.
El meu pare em va dir que era l’únic de la seva espècie a la nau.
No el preocupa el que pensin de vostè,
o el que hi veuen?
Ells veuran el que és vosté,
una astuta i encantadora dona jove.
Però sóc tan diferent…
Cada un de nosaltres és únic.
Ha d’admetre que alguns som més únics de d’altres.
És gramaticalment incorrete afegir un modificador a “únic”.
Però no obstant això, té raó.
Alguns de nosaltres ho som.
Encara no ha contestat a la meva pregunta.
Aguanto les pressions de la meva vida,
perquè prefereixo la solitud…
i perquè he vist que és millor ser jutjat que ser ignorat.
He acabat l’escaneig.
He de portar les dades al senyor Scott.
I, jo sóc d’aquest tipus, senyor Spock?
Certament ho és, senyoreta Sulu.
Kirk a infermeria.
Com va Bones?
Jim, he provat tot allò que tenim a la nau amb en Sulu.
I?
Trossos i parts disperses, res que pugui utilitzar.
No puc donar-li més, el seu cos no ho suportaria.
Ho sento, Jim.
Com va el pla B, senyor Spock?
Les lectures que he pres de la senyoreta Sulu,
ens permeten intentar la implosió
Quan el senyor Scott conclogui els seus ajustaments, podrem continuar.
Suggereixo fer-ho com més aviat millor.
Passa alguna cosa?
Jim, l’estructura atòmica de l’Alana Sulu va lligada al camp!
No tenim la seguretat de que vingui amb nosaltres.
En Scotty diu que pot tornar a transportar-la, amb temps.
Temps és el que no tenim, Capità.
I pot ser que no tinguem suficient energia per fer-ho.
Segur?
Hi ha algunes variables a les lectures
És molt possible que ella continuï a la nau,
encara que…
Gràcies, senyor Spock.
N’informem a la senyoreta Sulu, o al seu pare?
No… no, encara.
Però espero que faci tot el possible per millorar les seves opcions.
És clar!
Per ara…
hi ha alguna cosa que poguem fer perquè estigui més cómoda?
Encara mandrejant?
No tens altra cosa a fer que riure’t de víctimes fàcils?
Tenim uns minuts abans de l’intent d’implosió.
Et donarè una sorpresa.
Una sorpresa?
El senyor Scott ha solucionat alguns aspectes tècnics.
Vols donar un passeig?
Com li dieu a això?
Coberta 12. No és molt original.
És perfecte!
Això és…
El què?
El millor moment de la meva vida.
Poca gent ho reconeix mentre ho viu!
Millor raó per gaudir-ho!
És només el primer de molts.
Se’l veu bé…
Uhura!
Fa moltíssim que…
Déu meu!
Què?
És més jove que la meva filla!
He sentit parlar d’ella.
Deu ser maravellosa.
És com la seva mare.
Uhura al pont
Entesos.
Parlem més ***, d’acord?
Uhura!
No ho deixi passar.
Si es troba millor pot marxar.
Gràcies, doctor.
No ho necessitarà, això!
Ho sé.
Pont.
És un turboascensor.
Es mou en horitzontal i en vertical per la nau.
Fas miracles i no ho saps encara!
Estic començant a saber-ho.
Alana!
Alana!
No teníem res d’això a Caliban.
El nom que li vau donar al planeta…
Saps quin origen té?
La meva mare va ser a la producció de “La Tempesta” quan era petita.
S’ho sabia de memòria.
La fetillera i la seva jove filla,
aïllades en una illa, fins que arriba un vaixell…
“Un valent vaixell, que portava nobles criatures”…
Ho interpretàvem moltes vegades!
Amb Sulu com a Pròsper…
i tu com a Miranda?
Prefereixo Ariel. Podia volar!
I on vols anar, Ariel?
On vols portar-me, Jim?
Sí?
Estem a punt per iniciar la implosió, capità
Hi seré en un moment.
Kirk fora.
Es necessita un altre miracle?
He de tornar-te a la sala d’aillament, per seguretat.
Això et transportarà allà.
Veuràs el pont aviat. Ho prometo
Et prenc la paraula.
On eres?
En Jim m’ha portat a fer un tomb.
En Jim?
Estàs gelós, pare?
Informi, senyor Spock.
Som a punt, capità.
Pot ser que ara, com en rares ocasions, hàgim d’aguantar la respiració.
A totes les cobertes, aquí el capità.
Estem a punt d’emetre una explosió de plasma-antiplasma…
per intentar alliberar la nau Agafin-se!
Quan vulgui, senyor DeSalle.
Sí senyor.
Detonació en 5, 4, 3, 2, 1…
Alana!
Spock, què passa?
No ho sé, capità.
Ordinador, anàlisi dels resultats de la implosió
- Treballant...
hi ha una discontinuïtat temporal causada per la implosió.
Els meus càlculs prevenien això, però no a aquesta magnitud!
Només digui’ns què vol dir, Spock!
Vol dir, doctor, que encara estem atrapats!
Però, en comptes de quedar-nos hores,
ens queden 32 minuts fins a que els escuts es col·lapsin!
Sulu a McCoy! Emergència!
Diari d'abord, suplement.
Sense les teràpies de drogues com a opció per recuperar la memòria d’en Sulu,
i el nostre temps reduït per l’intent d’implosió,
les nostres opcions es tanquen,
igual que es tanca el camp al voltant de l’Enterprise.
No és res, de veritat, només un mareig.
Ella està bé ara.
És tot el que puc dir.
L’estructura molecular de la senyoreta Sulu va lligada al camp exterior.
Si no trobem una via per aïllar-la abans d’intentar una altra implosió…
Una altra implosió no és una opció!
I sense les coordenades de navegació…
Senyors, suggereixo que se’ls ocorri alguna cosa nova…
perquè no contarem els minuts fins que aquesta nau es destruexi.
Capità,
si el senyor Scott pot trobar les coordenades de Caliban,
podríem transportar a tot el personal de la nau allà.
No ajudarà a la nau, però…
Salvarà la tripulació.
Estarem aïllats allà.
Però vius!
En el fons, no és tan mala vida!
Però si baixem els escuts…
Pot ser que no sigui necessari,
perquè el camp que ens envolta és molt gran.
Senyor Scott…
Sí, Capità.
Doctor McCoy, puc examinar les seves dades del tricòrder?
Per què no?
Com et sents?
Com una tonta.
Com ho tens per rebre convidats a casa teva?
Aquí Kirk.
Capità, pot pujar?
No hi ha forma de duplicar l’ona d’energia que va portar a en Sulu des de Caliban.
Va ser un accident entre un milió.
No podem transportar-nos allà?
Però hi ha una altra cosa…
El senyal del Sulu original és al transportador.
El camp l’ha mantingut intacte.
Vol dir que pot reconstruir-lo?
Tal i com era quan el vam treure de l’ocell de presa.
És possible, en teoria.
25 minuts perquè fallin els escuts.
Faci-ho.
És possible invertir el procés passant el seu cos actual pel transportador.
Tornant-lo, en tots els efectes, al seu estat anterior.
Sí, ja veig.
No ho entenc.
Vol dir que li tornaríeu 30 anys?
No, els li trauríem.
Seré l’home que era abans de que la teva mare i jo fóssim transportats.
Per tant, aquella vida que vam tenir serà com si no hagués existit.
Però les dades que va recollir de la nau romulana estaran fresques al seu cap…
i amb elles podrà salvar-nos.
Els meus records desapareixeran!
No et coneixeré!
20 minuts perquè fallin els escuts.
No et desfaràs de mi tan fàcilment!
Et recordaré com n'eres d'obstinat i caparrut.
Si és l’única manera de…
Capità.
Ho sento, Jim.
L’Alana?
Pensava que l’únic perill era la implosió!
He revisat les dades mèdiques del doctor McCoy,
junt amb el meu propi anàlisi de la senyoreta Sulu i del camp exterior.
És millor que es moguin.
No voldria canviar ara el meu uniforme per una bata blanca!
He revisat les lectures mèdiques.
No hi ha dubte, Jim.
Li ho diem?
Ho direm als dos.
Capità, què passa?
Els teus àtoms, les teves molècules…
tot el que ets tu està lligat a Caliban a través del camp.
Per això et vas desmaiar.
Desapareixerà quan ens alliberem.
Les perturbacions dels nostres motors d’hiperespai col·lapsaran el camp…
destruint tot el que estigui lligat a ell.
Déu meu! Sap el que diu?
Sí.
Transporti-la del tot a l’Enterprise!
Ja!
No és possible.
És part de l’univers que la té.
Poden transportar-me a casa?
No.
Però si la nau no s’allibera…
hi ha un 92,3% que el camp continuï existint,
i torni a Caliban.
Ella podria viure!
Però 430 persones moririen.
Ha d’haver-hi una altra manera!
No puc dir-li què ha de fer.
Però és l’únic que coneix les coordenades de navegació…
i té l’entrenament de pilot per a salvar la nau.
No importa qui mori. Ella viurà!
Aquest cop no, senyor Spock.
Pare!
No puc permetre que facis això!
Alana…
Encara que el senyor Spock tingui raó i sobrevisc…
Quin tipus de vida m’espera?
Com puc tornar a aquell món buit?
Com podré viure sabent que tu…
que vosaltres vau morir per culpa meva?
No sé si hi ha vida després de la mort.
No sé on aniré quan mori.
Però pare…
no és qüestió de quant hem viscut.
És com hem viscut el que importa.
Deixa que la meva vida hagi servit per alguna cosa.
Faci-ho, maleït sigui!
Energitzi.
“La nostra festa ha acabat”
“Els actors, com ja et vaig dir,
éren esperits…
dissolts per l’aire…
com per art de màgia”.
“Sóm de la mateixa substància…
de la que estan fets els somnis”.
10 minuts perquè fallin els escuts.
Està en coma.
El necessitem al pont. Què li pots donar?
2cm³ de cordrazine. Més el matarà.
Porta'l al seu lloc. Vinga!
Jim…
Doni’m un minut.
El meu pare em va dir que m’impresionaries.
Alana, jo…
La teva nau et necessita.
Hi ha alguna cosa que vulguis?
2 minuts perquè fallin els escuts.
Com n'és de jove...
I guapo...
Coordenades hiperdimensionals introduïdes.
Gravetat artificial fallant!
Augmenti l’energia del suport vital amb l’energia de reserva.
Entesos.
1 minut perquè fallin els escuts.
10 segons perquè fallin els escuts.
9…
8…
7…
6…
5…
Motors hiperespacials connectats. Agafin-se!
Sóm lliures!
Lliures...
Descansi.
Com se sent?
Una mica malament per tot!
Capità…
M’han dit que el vaig atacar.
Que vaig intentar fer-li mal!
Eren circunstàncies especials.
He vist això.
És com si li hagués passat a un altre.
Alana…
la meva filla!
La vida que vaig tenir…
No queda res!
Lamento la seva pèrdua.
La va arribar a conèixer?
Sí.
Ella era…
Ella era única.
Ella va viure la seva vida completament, amb el temps que va tenir.
I es va sacrificar per amor.
Quin millor epitafi…
podria tenir algú?
Oh, Déu meu!
Si ho pogués recordar…!
Senyor Sulu…
quan vaig intentar treure els records del seu cap…
per fusió mental…
vaig viure tots aquells anys també.
Què diu ara?
Que poden tornar a ser seus.
Però amb els records…
també hi ha dolor.
Molt bé.
Alana…
Alana!
Capità?
Capità Sulu?
Què, alferes?
La seva convidada ja ha baixat de la llançadora, capità.
Acompanyi-la a la meva habitació.
Sí, senyor.
Rand, té el comandament.
Sí, capità.
Capità…
Si?
És un home molt afortunat!
“Sóm de la mateixa substància de la que estan fets els somnis…”
“i la nostra vida acaba en un son”
Parlant sol, pare?
Hauré de vigilar-te de més a prop!
Demora…!
Digues “hola” a la teva néta!
És preciosa!
L’Univers sencer t’està esperant!
Li he posat de nom com vas dir
Però no ho entenc.
Qui és l'Alana?
Vas tenir una germana.
Subtitulat al català per: Josep Maria Roca 16 i 71