Tip:
Highlight text to annotate it
X
-Barcelona és una ciutat on el 20% de la població té més de 65 anys,
i una quarta part d'aquesta viu sola.
El risc d'aïllament i d'exclusió social i relacional
d'aquestes persones grans ha estat el que ha impulsat
el naixement del Projecte Radars, que va sorgir al barri
de Camp d'en Grassot, i que actualment és un projecte
amb presència a una bona part de la ciutat de Barcelona.
L'objectiu de Radars és poder garantir el benestar
de les persones grans que viuen soles
i abordar la solitud no volguda,
a fi de pal·liar-ne les causes i les conseqüències negatives
que té sobre la seva salut.
Tot això es vol aconseguir a partir del treball conjunt
entre els serveis socials i el teixit social del seu entorn:
veïns, comerciants, persones voluntàries i entitats
i serveis vinculats al barri.
La implicació de tots aquests agents es fa mitjançant la Taula d'Entitats
que funciona com un espai de debat al voltant de les estratègies
i de les accions que es duran a terme en el marc del projecte.
-La Taula d'Entitats ens reunim aproximadament
quatre o cinc cops l'any, no hi ha un calendari ferm, programat
sinó que a cada reunió es discuteixen uns temes
i es fan propostes per la següent reunió.
Aleshores els temes que es tracten bàsicament,
donar difusió a aquest projecte, des de diferents maneres
de com fer-ho, a on fer-ho, quan fer-ho...
-Radars vol i necessita implicar el teixit de tot el barri,
així que la participació de les botigues
i de les farmàcies és prioritària.
Voluntàries com la Maria i l'Ana
s'encarreguen de fer conèixer el projecte als comerços
i de captar-los com a Radars.
-Som unes voluntàries de comerços i el que nosaltres tenim que fer
és visitar comerç per comerç d'aquesta zona i comunicar
al que porta la botiga, tant si és la cap
com si és la dependenta, si vol participar a Radars.
Els expliquem el projecte que és:
ella com a persona que està a la botiga i li entra molta gent,
que vigili o controli les persones que li entren, si per exemple,
veu que està perdent facultats, si aquesta persona en aquell moment
no va molt ben arreglada, si està perdent una mica la memòria.
-De fet, les botigues ja feien de radars antigament, també.
Només que ara, com que està ben organitzat,
els botiguers tenen i saben a on acudir,
en cas que se'ls hi presenti un cas en aquesta situació.
-Una de les vies de detecció i difusió del Projecte Radars
és el porta a porta veïnal, una tasca que dur a terme
un grup de voluntaris de la Creu Roja,
la majoria més grans de 65 anys i que té dos objectius:
el primer és captar radars; l'altre objectiu del porta a porta
és identificar possibles usuaris a través d'un qüestionari
sobre el seu estat de salut i si volen ser usuaris de Radars
se'ls ofereix rebre un seguiment telefònic
i la possibilitat de participar en diferents activitats del seu barri.
Les persones detectades com a usuàries
són valorades pels serveis socials
que intervenen conjuntament amb salut i la xarxa del barri
i passen a formar part
de la plataforma de seguiment telefònic.
Un dels principals avantatges de Radars és que busca
la participació activa del principal col·lectiu beneficiari,
les persones grans, que s'impliquen com a voluntàries,
ja sigui a títol individual o a través de les entitats
a les quals pertanyen.
La vida activa que comporta el voluntariat té un impacte
molt positiu en la qualitat de vida de les persones grans.
-A mi sempre m'havia agradat fer un voluntariat i vaig pensar
que aquesta era una oportunitat i verdaderament recompensa molt
perquè et trobes amb gent que té necessitats, que està sola
i que té ganes de parlar i si tu escoltes, això reconforta molt.
La veritat és que ens aporta més a nosaltres
que quasi a les persones que truquem.
-Són molt carinyosos i clar, ets sents bé de fer una cosa
que saps que és vàlida, que pots ajudar a la gent.
-Jo, veritablement, és una cosa això del voluntariat,
que mai m'hagués pensat el que significava per mi una cosa així.
I veritablement, ara ho he provat i he dit, això és fantàstic.
-M'aporta el poder ajudar el demés
ja que això, per a mi és molt important.
M'aporta això.
Sempre he intentat fer-ho, no sé si ho he lorrat però ho intento.
-En surts molt satisfet perquè veus que les persones
amb les que contactes queden agraïdes
i són persones que ho necessiten i, a més a més,
és que fas un bé a la ciutat, o sigui, humanitzes la ciutat
posant en contacte els uns amb els altres,
com si fóssim un poble.