Tip:
Highlight text to annotate it
X
Polpa:
*** de substància suau i humida.
A Amèrica,
revista sensacionalista,
generalment impresa
en paper tosc.
American Heritage Dictionary.
Deixa-ho córrer,
és molt arriscat.
Jo ja passo d'aquesta merda.
Sempre dius el mateix.
"Jo passo d'això,
és molt perillós, mai més"
Sempre ho dic,
i tinc raó.
Però te n'oblides
a l'endemà.
S'han acabat els dies d'oblidar.
Ja és hora de recordar.
Quan dius això,
saps què sembles?
- Un home assenyat.
- Sembles un ànec.
Cuack, cuack!
Continua,
perquè no tornaré a clacar.
T'he dit que s'ha acabat,
o sigui que no em sentiràs clacar.
Després d'aquesta nit?
Sí. Tinc tota aquesta nit
per clacar.
- Algú vol més cafè?
- Sí.
- Gràcies.
- De res.
Tal i com estan les coses,
és tan arriscat com un banc.
Més. Els bancs
són més fàcils.
Els bancs federals
no es resisteixen a un atracament.
Estan assegurats, no s'hi molesten.
Ni necessites un arma.
Hi va haver un paio
que li va donar al caixer
un telèfon portàtil.
I un altre paio a l'altre costat
del telèfon, li va dir:
"Tenim la filla d'aquest paio.
Doni-li els diners o la matem."
- Va funcionar?
- De puta mare.
Qualsevol idiota entra
en un banc amb un telèfon,
sense pistola ni res,
només amb un fotut telèfon,
els roba,
i ells no mouen ni un dit.
Van ferir la nena?
Segur que no n'hi havia cap.
Tant se val.
El cas és que van atracar
un banc amb un telèfon.
36
Vols robar bancs?
No. Només dic que seria més fàcil
que el que fem nosaltres.
Prou botigues de licors?
Exacte. S'han acabat
les botigues de licors.
Ja no és divertit.
Només hi ha estrangers.
Vietnamites, coreans...
Els dius "buida la caixa"
i no saben de què parles.
Al final, t'obliguen
a matar-los.
- Jo no penso matar ningú.
- Ni jo tampoc.
Però al final has de triar:
O tu o ells.
I si no, són aquests maleïts jueus
que ja hi porten quinze generacions.
L'avi Irvin
al taulell
amb una Magnum
a la mà.
Intenta-ho allà amb el telèfon,
i veuràs.
- A la merda. Això s'ha acabat.
- I aleshores, què? A pencar?
- Ni parlar-ne.
- Aleshores, què?
"Garçon"! Un cafè!
Aquest local.
"Garçon" és masculí.
Aquí?
En una cafeteria?
I per què no?
Ningú no roba en un restaurant.
Per què no?
Als bars,
botigues de licors,
i gasolineres,
et maten, si els atraques.
Però aquí, als restaurants,
els agafes en pilotes.
No esperen que els robis.
No tant, com a mínim.
Suposo que aquí
ningú no es farà l'heroi.
Exacte.
Com als bancs.
Aquests locals estan assegurats.
Al gerent li importa una merda.
Només vol que te'n vagis
i no busquis brega.
Las cambreres no s'arrisquen
a què les matis per la pasta.
Els mexicans que netegen
cobren 1.50 $ l'hora,
i els la porta fluixa
que robis el patró.
Els clients no s'assabenten
del que passa.
S'estan menjant la seva truita
i de sobte tenen un arma davant.
Se'm va acudir l'últim cop
que vam robar una botiga. Te'n recordes?
La gent hi seguia entrant.
I tu vas pensar a robar-los
la cartera. Va ser una bona idea.
Gràcies.
- Hi vam treure més diners que amb la caixa.
- Sí.
Els restaurants
són plens.
Moltes carteres.
Intelligent, oi?
Molt intelligent.
Estic a punt.
Fem-ho, aquí, ara.
- Vinga.
- Entesos.
Com l'última vegada.
Tu, la gent,
i jo, els empleats.
- T'estimo, tresor.
- T'estimo, conillet.
Atenció tothom!
Això és un atracament!
Si algun fill de puta
mou un dit,
mataré qualsevol cosa viva
que trobi!
- Parla'm dels bars d'haixix.
- Què en vols saber?
- L'haixix és legal?
- Sí, però no del tot.
No pots arribar a un restaurant,
fer-te un porro i fumar-te'l.
Pots fumar a casa,
o a llocs designats.
Als bars d'haixix?
Ara t'ho explico.
És legal comprar-ne,
és legal tenir-ne,
i si tens un bar d'haixix,
és legal vendre'n.
És legal dur-ne a sobre,
però el més allucinant
de tot:
Si et para la pasma,
és illegal que et registrin.
A Amsterdam, la pasma
no hi té dret.
Me n'hi vaig. No vull
sentir res més. Me n'hi vaig.
Sabia que t'agradaria.
Saps el més interessant
d'Europa?
Les petites diferències.
Consumeixen les mateixes merdes
que nosaltres, però allà és diferent.
Per exemple?
A Amsterdam pots comprar
cervesa al cine.
I no en gots de plàstic,
sinó en gots de veritat.
McDonalds, a París,
ven cervesa.
Saps com li diuen
a París al "Quart de Lliura
amb Formatge" de McDonalds?
"Quart de Lliura amb Formatge"?
Allà no hi ha lliures,
tenen el sistema mètric.
Com li diuen?
"Royale" amb formatge.
"Royale" amb formatge?
I a un Big Mac?
Big Mac. Però ells
li diuen "Le Big Mac".
"Le Big Mac".
- I a un Whopper?
- No ho sé. No vaig anar a cap Burger King.
Saps què hi posen
a les patates fregides, a Holanda?
- Maionesa!
- Collons!
Els he vist fer-ho.
Les banyen amb aquesta merda.
Hauríem de tenir rifles
per a aquesta mena de coses.
- Quants n'hi ha a dalt?
- Tres o quatre.
- Comptant el nostre?
- No n'estic segur.
- Hi podria haver fins a cinc paios?
- És possible.
Hauríem de tenir
un maleït rifle.
Com es diu?
Mia.
Com la va conèixer el Marsellus?
Com es coneix la gent
normalment.
Abans era actriu.
Sí? Ha fet res
que jo hagi vist?
Va ser la protagonista
d'un episodi pilot.
Què és això d'un pilot?
- Mires els programes de la TV?
- Jo no miro la TV.
Saps que hi ha un invent
que es diu televisió
i que hi fan programes?
Quan volen emetre un programa nou,
primer en fan un que es diu "pilot".
Després el passen
a la gent que els tria,
i si els agrada,
decideixen fer-ne més d'aquella mena.
Els triats passen a ser
programes de TV.,
i la resta es queda en no res.
Ella en va protagonitzar un
que es va quedar en no res.
Recordes
l'Antwan Rockamora?
Meitat negre, meitat samoà.
Li deien "Tony Rocky Horror".
Pot ser. Era gros, oi?
No, tenia un problema
de pes.
Què vols que hi faci?
És samoà
El conec. Què li passa?
El Marsellus el va fotre de veritat.
Segons les males llengües,
va ser per culpa de la dona del Marsellus.
Què va fer, se la va tirar?
No, no va ser tan terrible.
- Aleshores, què?
- Li va fer un massatge als peus.
Un massatge als peus?
I res més?
I què li va fer el Marsellus?
Va enviar un parell de sicaris
a treure'l del seu pati,
i el va llençar pel balcó.
El negre va caure des d'un quart pis.
A baix hi tenien una casa de vidre,
una mena d'hivernacle.
El negre la va travessar.
Des d'aleshores, té
un impediment per parlar.
Això és una maleïda vergonya.
Però ja se sap, si jugues
amb foc, acabes cremant-te.
Què vols dir?
No pots fer-li un massatge als peus
a la dona del Marsellus.
No trobes que es va passar?
L'Antwan no es devia pensar que el Marsellus
reaccionés així,
però s'havia d'haver esperat
aquella reacció.
Un massatge als peus no és res.
Jo n'hi *** a la meva mare.
Això és posar-li les mans a sobre
a la dona del Marsellus.
Vull dir que no és tan greu
com menjar-li el cony,
però és igual d'ofensiu.
No és igual menjar-te una tia
que fer-li un massatge als peus.
- No, però s'hi assembla.
- No s'hi assembla gens ni mica.
Potser la teva forma de fer massatges
és diferent de la meva,
però tocar-li els peus
o passar-li la llengua
no és la mateixa història.
No és la mateixa lliga,
ni el mateix esport.
Un massatge als peus
no és res.
N'has fet mai cap?
No em parlis de massatges.
Sóc el mestre dels peus.
- N'has fet molts?
- Sí!
Hi tinc la mà trencada,
ni tan sols *** pessigolles.
Li faries un massatge als peus
a un tio?
Vés-te'n a la merda!
- Els n'has fets molts?
- A prendre pel cul!
Estic cansat. M'agradaria
que me'n fessin un.
Val més que ho deixis córrer.
M'estic mosquejant.
- És aquesta porta
- Sí, és aquesta.
Quina hora tens?
Les 7'22 del matí.
Encara no és l'hora.
Au, esperem-nos una mica.
No li faria un massatge
a un tio,
però això no és excusa
per llençar l'Antwan
a un hivernacle
i deixar-lo sense poder parlar.
Si m'ho fa a mi, o em deixa
paralític, o el mato.
Jo no dic
que estigui ben fet,
però tu dius que no vol dir
res, i jo dic que sí.
He fet milers de massatges a senyores,
tots van voler dir alguna cosa.
Fas com si no passés res,
però sí que passa. Aquesta és la gràcia.
Hi ha alguna cosa sensual pel mig,
encara que no se'n parli.
Però tu ho saps i ella també.
El Marsellus ho sabia,
i l'Antwan ho havia
d'haver sabut millor.
Es tracta de la seva dona. No podia tenir
gaire sentit de l'humor.
Saps què vull dir?
És un parer interessant.
Vinga! Fiquem-nos
en el nostre paper.
- Com has dit que es diu?
- Mia.
Per què aquest interès
per la dona del patró?
Se n'ha anat a Florida,
i m'ha demanat
que m'encarregui d'ella
mentre sigui fora.
- Que t'encarreguis d'ella?
- No, tio!
Es tracta que la tregui,
i l'entretingui
perquè no es trobi sola.
Que tens una cita
amb la Mia Wallace?
No és cap cita.
Només es tracta de portar la dona
d'un amic al cine, o alguna cosa així.
Per fer-li companyia,
i res més.
No és cap cita.
Definitivament,
no és cap cita.
Hola, nois.
Com van les coses?
No, continua descansant.
Ens coneixeu?
Som collegues
del vostre soci
Marsellus Wallace.
Teniu negocis amb ell.
El recordeu, oi?
Deixeu-me que ho endevini a cegues.
Tu ets el Brett.
M'ho imaginava.
Recordes el teu soci en
els negocis, el Marsellus Wallace?
El recordo.
Bé.
Sembla que estàveu esmorzant.
Ho sento molt.
Què esteu menjant?
Hamburgueses.
Hamburgueses. La pedra angular
d'un bon esmorzar nutritiu.
De quina mena?
Hamburgueses amb formatge.
D'on? De McDonald's, Wendy's,
Jack-in-the-Box?
De Big Kahuna.
Big Kahuna Burger,
l'hamburgueseria hawaiana.
Diuen que són bones.
No les he tastades, com surten?
Són bones.
En puc tastar una?
Aquesta d'aquí és teva, oi?
Això és una hamburguesa saborosa.
Vincent!
Has tastat les Big Kahuna?
En vols una mossegada?
És bona.
- No tinc gana.
- Has de tastar-les algun dia.
Jo no en puc menjar
perquè la meva xicota és vegetariana,
o sigui que jo també
n'he de ser,
però m'encanta
una bona hamburguesa.
Saps com és un "Quart de Lliura"
a França?
Digues-l'hi, Vincent.
"Royale" amb formatge.
"Royale" amb formatge.
Saps per què?
Per allò del sistema mètric?
Has vist
quin cervell que té el Brett?
Molt llest, malparit.
Exacte, pel sistema mètric.
Què és això?
- Sprite.
- Sprite? Bé.
Em dónes una mica de la teva deliciosa
beguda per fer baixar això?
I tant.
Refrescant i deliciosa.
Tu, modern,
saps per què hem vingut?
Digues-li al meu amic on collons
l'heu ficat.
Aquí.
No recordo haver-te
preguntat res, a tu!
I bé?
És a l'armari.
No, el que hi ha a sota.
Estem contents?
Vincent!
Estem contents?
N'estem.
Ho sento,
no he entès com et dius.
Tu et dius Vincent, oi?
Però no sé com et dius tu.
Jo em dic Pitt.
Però no et pensis que sóc cap nen de pit.
Només vull que sapigueu
que sentim molt que hi hagi hagut
un malentès entre nosaltres
i el Sr. Wallace. Ens vam ficar
en això amb la millor intenció.
Ho sento. T'he fet
perdre la concentració.
No pretenia fer-ho.
Sisplau,
continua.
Estaves dient alguna cosa sobre
"la millor intenció".
De què es tracta?
Ah, ja havies acabat.
Està bé.
Deixa'm donar-te la rèplica.
Què sembla
el Marsellus Wallace?
Què?
D'on ets?
Què?
No conec aquest país.
Parlen anglès a "Què?"?
Què?
Que si parles anglès,
fill de puta!
Aleshores, m'entens.
Descriu a què s'assembla
el Marsellus Wallace.
Digues, "què?"!
Torna a dir "què?"!
Gosa-hi, fill de puta!
Torna a dir "què?"!
És negre.
Continua.
És calb.
Sembla una puta?
Què?
Sembla
una puta?
El volies cardar
com a una puta.
Sí, és cert, Brett.
És cert.
Vas intentar cardar-lo
i el Marsellus Wallace
només carda
amb la Sra. Wallace.
Llegeixes la Bíblia?
Sí.
A la Bíblia hi ha
un passatge que he memoritzat,
i que encaixa amb aquesta situació.
Ezequiel, 25, 17.
"El camí
de l'home recte està encalçat
per tot arreu
per les injustícies de l'egoisme
i la tirania dels malvats.
Beneït sigui aquell que, en nom de
la caritat i la bona voluntat,
guia el dèbil
per la vall de la foscor,
perquè ell és el guardià
del seu germà,
i el que troba
el ramat perdut.
I jo anihilaré i em venjaré
amb còlera i fúria
d'aquells que intentin enverinar
i destruir els meus germans.
I sabràs que el meu
és el nom del Senyor,
quan la meva venjança caigui
damunt teu."
EL VINCENTVEGA I L'ESPOSA
DEL MARSELLUS WALLACE
Crec que et trobaràs...
Quan tot això
haurà passat,
et trobaràs somrient
com un fill de puta.
Butch, el fet és
que ara,
encara tens capacitat,
però per més
que costi d'acceptar,
la capacitat no dura
per sempre,
i els teus dies s'estan acabant.
Això és una realitat
d'aquesta puta vida,
però és un fet, i no et queda
més remei que ser realista.
Aquest negoci és ple de gom a gom
de fills de puta no realistes.
Fills de puta que es pensen
que el seu cul envelleix com el vi.
Si això vol dir
que es torna vinagre,
és cert.
Si vol dir que millora
amb el temps, és mentida.
A més, Butch,
quants combats
creus que et queden?
Dos?
Els boxejadors no celebren
el "dia dels veterans".
Et faltava poc per aconseguir alguna cosa,
però no ha pogut ser.
D'haver estat així,
ja ho hauries aconseguit.
Estàs amb mi?
Això sembla.
La nit del combat et farà una
mica de mal per dins.
Això serà l'orgull
que t'està cardant.
El maleït orgull!
L'orgull fa mal,
no serveix mai d'ajuda.
Lluita contra aquest sentiment
perquè d'aquí a un any,
quan seràs al Carib
vivint com Déu,
et diràs a tu mateix:
"El Marsellus Wallace tenia raó."
No hi tinc cap problema,
Sr. Wallace.
En el cinquè assalt,
perdràs per K.O.
Repeteix-ho.
En el cinquè assalt,
perdré per K.O.
El Vincent, el nostre home
a Amsterdam,
i el Jules Wingfield, el nostre home
a Inglewood. Entreu.
Mecàsum dena!
Què és aquesta roba?
Val més que no ho sàpigues.
- On és el gran home?
- Allà, ocupant-se dels negocis.
Espereu-vos un moment.
Quan se'n vagi el blanc,
entreu vosaltres.
Com estàs?
- Bastant bé. I tu?
- Bé.
Crec que sortiràs amb la Mia.
A petició del Marsellus.
- La coneixes?
- Encara no.
- De què collons rius?
- De res.
M'estic pixant.
No sóc carallot.
És la dona del patró.
M'asseuré al seu costat,
seré ben educat,
i li riuré els acudits.
A mi no m'expliquis la teva vida.
Això no és cosa meva.
Aleshores,
per què m'ho preguntes?
Cabró.
- Un paquet de Red Apples.
- Amb filtre?
- Mires res, amic?
- Tu no ets amic meu, pallús.
- Què has dit?
- M'has sentit perfectament, sonat.
El Vincent Vega és aquí?
Amic meu!
Mou el cul i acosta't.
Un paquet de Red Apples.
I mistos.
És com si cada part del teu cos
fos la punta d'un ***.
Hi ha un llibre genial
sobre aquest tema.
Per a les orelles
fan servir una pistola,
per als mugrons també?
És que està prohibit
fer servir aquesta pistola per perforar.
Tots els meus forats,
a 18 llocs del meu cos,
estan fets amb una agulla.
Cinc cada any. Un d'ells
al mugró esquerre.
Dos al nas,
un a la cella esquerra,
un a la panxa, una al llavi
i al clítoris.
I porto una tatxa
a la llengua.
Perdona,
només per curiositat,
per què portes una tatxa
a la llengua?
Resulta ***.
Pel sexe oral.
Vincenzo.
Entra al meu despatx.
Aquesta és la Panda,
de Mèxic. Bona qualitat.
Aquesta és la Bava. És diferent,
però igual de bona.
Choco, de les Muntanyes
d'Alemanya.
Les primeres valen igual,
300 el gram.
Preu d'amics.
Però aquesta
és una mica més cara.
Aquesta en val 500 el gram.
Però quan te la xutis,
sabràs per què és més cara.
Les dues primeres no tenen
res de dolent, són collonudes,
però aquesta és veritablement
una passada.
Recorda que acabo
de tornar d'Amsterdam.
Sóc negre? Som a Inglewood?
No, oi que no?
Ets a casa meva.
Els blancs que saben distingir
entre el bo i el dolent, vénen aquí.
Jo puc desafiar aquesta merda
d'Amsterdam,
en qualsevol moment.
Això és arriscar-se molt.
Això no és Amsterdam,
és un mercat de venedors.
La coca està
totalment acabada,
està morta.
L'heroïna està tornant
d'una forma alarmant.
Bé, dóna'm tres grams
d'aquesta passada.
Si és tan bona com dius,
te'n compraré 1000 $ més.
Espero que em quedi
alguna cosa per a tu.
Mira, te'n donaré una mica
de les meves reserves privades.
Perquè vegis que m'enrotllo.
No em queden bosses,
te la poso en un plàstic?
Per mi, d'acord.
Ara te'n porto un. Tresor!
Porta'm plàstic per embolicar
i alguna cosa per tancar una bossa!
Què en penses de la Trudi?
No té xicot. Vols passar
l'estona i collocar-te?
Qui és la Trudi? La que porta
aquella merda a la cara?
No, aquella és la Jody.
És la meva dona.
Quina cagada! Em sap greu.
- No puc. He d'anar a un lloc.
- Cap problema.
Un altre dia serà.
"Gràcies, Jody".
Encara tens el Malibú?
Saps què em va fer l'altre dia
un fill de puta?
- Què?
- Rascar-lo amb una clau.
Collons, tio! Quin malparit!
Digues-m'ho a mi.
El vaig tenir tres anys guardat.
El trec cinc dies,
i un fill de puta sense ous
me'l carda.
Els haurien d'executar directament.
Sense judici, ni jurat.
Hauria donat qualsevol cosa
per enxampar aquell cabró
allà mateix.
Si el pogués atrapar,
sabria què és una pallissa.
Cabró.
Cardar-li el cotxe a un tio
és de covards.
- Això no es fa.
- No es fa.
Va contra les regles.
Gràcies.
- Et fa res si em xuto aquí?
- Casa meva és casa teva.
Hola, Vincent.
M'estic vestint.
És obert.
Entra i posa't una copa.
Mia.
Hola.
Sóc a l'intèrfon.
On és l'intèrfon?
A la paret.
Prop d'aquestes coses africanes.
A la teva dreta.
Calent.
Més calent.
T'has cremat.
Hola.
Prem el botó
si vols parlar.
Hola.
Posa't una copa.
Baixaré en un tres i no res.
El bar és
a prop de la xemeneia.
Anem-nos-en.
Què collons és aquest lloc?
És Jackrabbit Slim's.
A un fan de l'Elvis
li hauria d'agradar.
Anem a menjar-nos un filet.
Te'l pots menjar aquí, nen.
No siguis...
Tu primera, gateta.
Bona nit, senyores i senyors.
En què puc servir-los?
Una reserva
a nom de Wallace.
- Hem reservat un cotxe.
- Ah, un cotxe!
Que seguin allà,
al Chrysler.
Un fort aplaudiment
per a en Ricky Nelson.
Ricky Nelson!
Un gran número!
Els informo que el Ricky tornarà
a la segona part de l'espectacle.
I esperem que gaudeixin
del seu menjar a Jackrabbit Slim's.
Gràcies.
Demanen per en Phillip Morris!
Què n'opines?
Crec que és com
un museu de cera en viu.
Sóc la Buddy. Què menjareu?
A veure. Un filet.
Jo vull un filet Douglas Sirk.
- Això és el que vull.
- Com el vols?
Molt fet, o amb sang?
Ple de sang. I una vainilla
amb Coca Cola.
I tu, Peggy Sue?
Jo em menjaré
una hamburguesa
Durward Kirby,
poc feta,
i també
un batut de 5 $ .
El "Martin i Lewis" o
l"'Amos i Andy"?
"Martin i Lewis."
Has demanat
un batut de 5 $?
Vols dir aquells batuts
de llet i gelat?
- Que jo sàpiga, sí.
- I val 5 $?
No porta bourbon ni res?
No.
Me'n pots
preparar un d'aquests,
vaquer?
Pots agafar aquest, vaquera.
Gràcies.
No es mereixen.
Bé,
el Marsellus diu que eres
a Amsterdam.
- És cert.
- Quant temps hi has estat?
Cosa de tres anys.
Jo hi vaig un cop l'any
per descansar.
De debò? No ho sabia.
No tenies per què.
M'han dit que vas fer
un pilot.
Van ser els
meus quinze minuts.
De què anava?
D'un grup d'agents secrets
que es deia "Cinc Forces Astutes."
Com?
Astutes, perquè érem
un grup de noies astutes.
Forces, perquè érem
una força notable.
I cinc, perquè érem cinc.
La rossa, la Sommerset O'Neal,
era la que manava.
L'astuta japonesa
era mestra de Kung Fu.
La noia negra
era una experta en demolicions.
L'especialitat de la francesa
era el sexe.
I la teva especialitat?
Els ganivets.
El meu personatge, la Raven McCoy,
havia estat criada de ben petita
per actors de circ.
Amb un ganivet, era la dona
més perillosa del món.
I sabia milions d'acudits.
El seu avi, un còmic de varietats,
els hi va ensenyar.
Si haguessin triat la sèrie,
el mecanisme era que,
a cada episodi
hauria hagut d'explicar
un acudit.
En saps cap?
Només en vaig explicar un,
perquè només vaig fer un programa.
Explica-me'l.
És molt ximple.
No siguis així, explica-me'l.
- No t'agradarà i em fa vergonya.
- Et fa vergonya?
El vas explicar davant de
i no me'l pots explicar a mi?
Et prometo que no me'n riuré.
Això és el que em fa por.
Saps que no volia
dir això.
Ja no puc, li hem donat
*** importància.
Quina decepció.
Un "Martin i Lewis".
Vainilla amb Coca Cola.
Deliciós.
Puc fer-ne un glop?
Sisplau.
Vull saber quin gust té
un batut de 5 $ .
Fes servir la meva palla, no tinc microbis.
Potser jo sí.
No em passarà res.
Entesos.
És un batut
bastant collonut.
Ja t'ho he dit.
Potser no val 5 $,
però és bo.
No et molesten?
El què?
Els silencis incòmodes.
Per què hem
de dir bestieses
per sentir-nos còmodes?
No ho sé.
És una bona pregunta.
Així saps que has conegut
algú especial.
Quan tanques la boca
durant un minut,
comparteixes el silenci.
Nosaltres no hi hem arribat,
però ens acabem de conèixer.
Et diré una cosa.
Vaig al lavabo
a retocar-me el nas.
Tu queda't aquí
i pensa alguna cosa a dir.
Ho faré.
Collons!
Collons!
No t'agrada tornar
del lavabo
i trobar-te el menjar?
Quina sort!
Ho ha portat tot.
La Buddy Holly no és
un gran cambrera.
Hauríem de ser
a la secció de la Marilyn.
- Quina? Hi ha dues Marilyns.
- No.
Aquesta és la Marilyn Monroe.
Aquella és la Mammie
Van Doren.
I no veig
la Jayne Mansfield.
Deu tenir la nit lliure.
Molt llest.
Tinc els meus moments.
Has pensat alguna cosa?
Sí, l'he pensada.
Tanmateix,
sembles una bona persona.
No et vull ofendre.
No sembla la xerrada avorrida de dues
persones que s'acaben de conèixer.
Em sembla que tens
alguna cosa a dir.
Doncs...
La veritat és que sí.
- Però promet-me que no t'ofendràs.
- No, no.
No t'ho puc prometre. No tinc
ni idea del que penses dir.
Diguem que em preguntes,
i la meva resposta espontània
és ofendre'm.
Aleshores,
hauria trencat la meva promesa.
- Deixa-ho córrer.
- Impossible.
Deixar córrer una cosa tan intrigant
com això, seria una cosa impossible.
- De debò?
- I, a més,
no és més excitant
quan no tens permís?
Està bé.
Entesos, som-hi.
Què n'opines d'allò
que li va passar a l'Antwan?
Qui és l'Antwan?
El Tony Rocky Horror.
El coneixes.
Va caure per la finestra.
Això és una forma de dir-ho.
Una altra forma seria
que el van tirar.
Una altra forma seria que el Marsellus
el va tirar per la finestra.
I hi ha una altra forma
de dir-ho: El Marsellus el va tirar
per la finestra per tu.
Això és un fet?
No, no és cap fet.
Senzillament, m'ho han dit.
- Qui t'ho ha dit?
- Ells.
"Ells" parlen ***.
Tens raó, molta raó.
No siguis tímid.
Què més diuen?
No sóc tímid.
Això implicava
la paraula amb C?
Només que l'Antwan et va fer
un massatge als peus.
- I?
- I...
I res més. Això és tot.
T'han dit que el Marsellus
va tirar el Tony des d'un quart pis
perquè em va fer un massatge als peus?
I t'ho has cregut?
En el moment en què m'ho van dir,
semblava raonable.
Que el Marsellus tiri el Tony
per la finestra
per fer-me un massatge als peus,
et sembla raonable?
No. Però no significa
que no passés.
Segons tinc entès,
el Marsellus et protegeix molt.
Que un marit sigui protector
amb la seva dona, és una cosa.
Quasi matar un home perquè li ha tocat
els peus a la seva dona, n'és una altra.
- Però va passar així?
- L'única cosa
que l'Antwan va tocar, va ser la meva mà
quan l'hi vaig donar
al meu casament.
De veritat?
Ningú no sap per què el Marsellus
va tirar el Tony per aquella finestra,
tret del Marsellus i el Tony.
Però quan us reuniu els
gàngsters, només sabeu tafanejar.
Senyores i senyors,
ha arribat el moment
que esperaven,
el concurs de twist del Jackrabbit
Slim's, famós a tot el món.
En el qual
una parella amb sort,
guanyarà aquest bonic trofeu
que la Marilyn té a les mans.
Vegem, quins seran
els nostres primers
concursants?
Aquí.
Vull ballar.
Crec que el Marsellus,
el meu marit, i el teu patró,
t'ha ha dit que fessis
el que jo volgués.
Ara vull ballar,
vull guanyar i vull aquest trofeu.
O sigui que balla bé.
Tu ho has volgut.
Uns aplaudiments.
Coneguem els nostres
primers concursants.
Com es diu, senyora?
Mia Wallace.
I el seu company?
Vincent Vega.
A veure què saben fer.
Que comenci!
D'això en dius
silenci incòmode?
No sé com en dius
tu, d'això.
Begudes! Música!
Vaig a pixar.
Això és una mica més d'informació
de la que necessito, però endavant.
Una copa i s'ha acabat.
No siguis groller. Beu-te la copa,
però fes-ho de pressa.
Dius "bona nit"
i fots el camp.
Mira, això és una prova moral
d'un mateix.
Per saber si pots
seguir sent lleial,
perquè
ser lleial és molt important.
O sigui que surts, dius "bona nit,
ha sigut una vetllada encantadora",
surts per la porta,
puges al cotxe,
te'n vas a casa, et fas una palla,
i s'ha acabat.
Entesos, Mia.
Escolta, me n'he d'anar.
Et trobes bé?
Mecàsum la puta!
Déu meu!
Estic fotut! Estic fotut!
Vinga, noia. Marxem.
Hem d'escampar la boira.
No et moris
al meu costat!
Lmbècil!
Contesta'm!
- Teniu l'anell?
- Naturalment.
Uniu les mans, parelleta.
Vinga.
Uniu les mans, parelleta.
Lance, contesta'm
d'una puta vegada!
- Què diu?
- Entesos. Us casaré.
Lance, aquest coi de telèfon
està sonant.
Ja el sento!
Em creia que els havies dit
que no truquessin tan ***.
Els ho vaig dir,
i és exactament el que penso
dir-li a aquest cabró.
Digui?
Lance, sóc el Vincent.
Estic ficat en un embolic.
Vinc cap aquí.
Espera't. No corris tant.
Quin problema tens?
La meva amiga està
amb una sobredosi.
No la portis.
T'ho dic molt seriosament.
No em portis
aquesta immadura a casa.
Ho he de fer.
És una sobredosi?
Se m'està morint a sobre.
Dóna la cara. Porta-la a l'hospital
i truca a un advocat.
Negatiu.
No és problema meu!
Tu l'has cagada,
espavila't tot sol.
Estàs parlant
des d'un telèfon mòbil?
No el conec. Qui parla?
No vingui aquí, número equivocat.
Què collons ha sigut això?
T'has begut l'enteniment?
Parles de drogues
des d'un mòbil!
- Irromps a casa meva!
- Agafa-la pels peus.
Ets sord? No ficaràs
aquesta tia a casa meva.
Aquesta tia és la dona del Marsellus
Wallace. El coneixes?
Si la palma amb mi,
estic acabat.
Escolta, em veuré obligat
a dir-li
que no em vas ajudar,
i la vas deixar morir al teu jardí.
Vinga, ajuda'm. Agafa-la.
Merda!
Lance!
Merda!
Són 2/4 de 2 de la nit.
Què collons està passant aquí?
Qui és aquesta?
Vés a la nevera
i porta una dosi d'adrenalina.
- Què li passa?
- Té una sobredosi.
- Treu-la d'aquí!
- Porta la dosi!
Fota't! I tu també!
- Merda de tia!
- Continua parlant-li. La Jody ho portarà.
- Jo vaig a buscar el meu llibre de medicina.
- Per què cony el vols?
- Per saber què he de fer.
- No has injectat mai adrenalina?
No m'ha fet mai falta.
Els meus amics s'ho munten bé.
- Porta la dosi!
- No em deixes!
- No t'ho impedeixo!
- No em parlis a mi, sinó a ella!
- La dosi!
- Entesos!
- L'estem perdent!
- No puc buscar més de pressa.
- Què està buscant?
- No ho sé. Un llibre.
- Què estàs buscant?
- El meu llibre negre de medicina.
Què?
El llibre de medicina. És un llibre
de text per a infermeres.
- No l'he vist mai.
- Doncs, creu-me, en tinc un.
Per què no el guardes
amb les dosis?
No ho sé. No m'emprenyis més.
Mentre el busques,
es morirà aquí.
- Amb aquest embolic no el trobaràs.
- Si no calles, reina...
Lance, deixa-la i vine!
Surt d'enmig.
Porc!
No fotis. Posa-li la dosi.
Mentrestant, treu-li la camisa
i busca-li el cor.
Ha de ser exacte?
Suposo.
És una punxada al cor.
No estic segur d'on és.
Aquí?
- Això mateix.
- Necessito un retolador gran.
En tens un?
- Què?
- Un retolador!
Alguna cosa per marcar.
Un retolador!
- Vinga. Afanya't.
- Collons!
Bé. Prou.
Crec que ja és a punt.
Afanya't, tio.
Et diré què has de fer.
Jo no l'hi poso, tio.
Posa-l'hi tu.
- Jo no l'hi poso.
- Ni jo tampoc.
- No ho he fet mai, això.
- Jo tampoc. I no ho faré.
Tu l'has duta aquí.
Si mai vaig a casa teva
amb una tia, ho faré jo.
- Dóna-me-la. Dóna'm això.
- Té.
Digue'm què ***.
Li has d'injectar l'adrenalina
al cor.
Però hi ha l'estèrnum,
i l'has de perforar.
Clava l'agulla com
si clavessis una punyalada.
- L'he d'apunyalar tres vegades?
- No; tres, no. Només una.
Però fort.
Has de perforar l'estèrnum.
I quan sigui dins,
prems l'èmbol.
I després, què passa?
- Jo també hi tinc curiositat.
- No facis broma. La mataré?
No li passarà absolutament res.
Compta fins a tres.
- Preparat?
- Un.
Dos.
Tres.
Si estàs bé,
digues alguna cosa.
Alguna cosa.
Això ha sigut tot un viatge.
Collons, tio!
Mia. Mia.
Tens alguna idea
de com manegar això?
Tu en tens alguna?
Mira, jo sóc del parer
que el Marsellus no té per què
saber res d'aquest incident.
Si el Marsellus ho arribés a saber,
jo tindria tants problemes com tu.
Ho dubto seriosament.
Jo no ho diré
si tu no ho dius.
Paraula?
Paraula d'honor.
Molt bé.
Ara me'n vaig
perquè m'agafi un infart.
Vincent!
Vols sentir l'acudit
del meu xou de TV?
És clar,
llàstima que estic
*** petrificat per riure.
No riuràs
perquè no fa gràcia,
però si el vols sentir,
te l'explico.
Estic impacient.
Tres tomàquets van passejant.
El papa tomàquet, la mama tomàquet
i el tomaquet.
El tomaquet comença a caminar a poc a poc
i el papa tomàquet s'enfada molt.
Aleshores, es tomba,
l'esclafa i diu:
"Afanya't."
Quetxup.
Ja ens veurem.
Aquest Paddlefoot ser un gos
molt graciós i molt babau.
Ell creure que l'arbre totèmic
ser viu,
i ser un nen
de regió àrtica.
Aquest arbre totèmic
ser aquí des de sempre.
Butch, no miris més la TV.
- Sí?
- Tenim visita.
Et vaig dir que el papa va morir
en un campament de presoners.
Aquest és el capità Koons.
Va ser en aquell campament amb el papa.
Hola, homenet. Noi,
he sentir a parlar tant de tu!
Jo era un bon amic
de ton pare.
Vam estar junts uns cinc anys
en aquell forat infernal.
Esperem
que tu no hagis
de passar per allò,
però quan dos homes viuen una
situació com la nostra,
assumeixen responsabilitats
l'un amb l'altre.
Si hagués estat jo...
el que morís,
el comandant Coolidge
estaria parlant amb el meu fill
Jim.
Però sóc jo
qui parla amb tu.
Butch.
Tinc una cosa per a tu.
Aquest rellotge que tinc aquí
el va comprar el teu besavi
durant la Primera Guerra Mundial.
El va comprar a una botigueta
de Knoxville, Tennessee.
El va fer la primera casa
que va fabricar rellotges de polsera.
Fins aleshores, la gent feia servir
rellotges de butxaca.
Va ser adquirit
pel cadet Erine Coolidge,
el dia que va sortir cap a París.
Va ser el rellotge del teu besavi
a la guerra,
i el va fer servir cada dia.
Després de complir amb el seu deure,
se'n va anar a casa,
es va treure el rellotge,
el va posar dins d' un pot de cafè,
i allà es va quedar
fins que el teu avi, Dane Coolidge,
va ser cridat pel seu país
per tornar a lluitar
contra els alemanys.
Aquella va ser la Segona
Guerra Mundial.
El teu besavi li va donar el rellotge al teu
avi perquè li donés bona sort.
El Dane no va tenir tanta sort
com el seu pare.
El Dane va ser Marine,
i el van matar,
amb tots els altres Marines,
a Wake Island.
El teu avi
s'enfrontava a la mort.
Ell ho sabia.
Aquells nois no es feien ***
illusions de sortir vius de l'illa.
Dies abans que els japonesos la
prenguessin, el teu pare va demanar a un soldat
de las Forces Aèries
que es deia Winocki,
un home al qual no coneixia,
que li lliurés
al seu fill petit,
al qual no havia vist mai,
el seu rellotge d'or.
Tres dies després, el teu avi va morir,
però en Winocki va mantenir la seva promesa.
Quan es va acabar la guerra,
va anar a veure la teva àvia
i li va lliurar al teu pare, un nen,
el rellotge del seu pare mort.
Aquest rellotge.
Aquest rellotge era al canell del teu
pare quan el van abatre a Hanoi.
El van capturar i el van portar
a un camp de presoners.
Ell sabia que si els vietnamites
veien aquell rellotge,
l'hi confiscarien,
l'hi prendrien.
Segons ton pare, aquest rellotge
et pertanyia per naixement.
Va jurar que mai no el deixaria caure
en mans dels grocs.
O sigui que el va amagar a l'únic
lloc on va poder: Al cul.
Durant cinc anys va portar
aquest rellotge al cul,
i en morir de disenteria,
me'l va donar.
Jo vaig portar aquest incòmode tros de
metall al cul durant dos anys.
Després, passats set anys,
em van enviar a casa.
I ara,
homenet, jo et lliuro
el rellotge a tu.
És l'hora, Butch.
EL RELLOTGE D'OR
És oficial. En Wilson ha mort.
Ha estat el combat més brutal
i sagnant vist en aquesta ciutat.
En Coolidge se n'ha anat del ring ***
de pressa. Creus que sabia
- que en Wilson era mort?
- Suposo.
Jo he vist la bogeria als seus ulls
en adonar-se del que havia fet.
Per això se n'ha anat tan de pressa.
- Afectarà això el món de la boxa?
- Richard,
una tragèdia així irremeiablement
ha d'afectar el món de la boxa,
però el més important
és que ara
el W.B.A. Es quedarà...
GUERRA DE TITANS: VOSSLER CONTRA
MARTINEZ, COOLIDGE CONTRA WILSON
Marsellus.
Jo no ho he fet.
Jo no l'he ajudat.
Com estàs?
Bé. No t'he agraït
allò del sopar.
- Què en saps?
- Ha desaparegut.
- El seu entrenador?
- No en sap res. Jo me'l crec.
- Crec que el Butch el va sorprendre.
- No creguis res. Ho volem saber.
Porta'l a la gossera
i deixa anar els gossos.
Esbrinarem què en sap.
Com vol que el busquem?
Mouré fins a l'última pedra
per trobar-lo.
Si el Butch se'n va a la Indo-xina,
vull un paio amagat
a l'arròs per matar-lo.
Me n'encarregaré.
Senyor.
Eh, senyor.
Ha lluitat al combat?
El combat de la ràdio.
Era vostè qui boxejava?
Qui t'ho ha dit, això?
No, vinga!
Era vostè.
Sé que era vostè.
Digui'm que era vostè.
Era jo.
Vostè ha mort l'altre boxejador.
És mort?
Ho han dit per ràdio.
Ho sento, Floyd.
Com es troba ara?
Què vols dir, com em trobo ara?
En matar un home.
En pegar-li a un home amb les
pròpies mans fins a matar-lo.
Ets una sàdica?
És un tema
que m'interessa molt.
És la primera persona que conec
que hagi mort algú.
I què?
Com es troba un
quan mata algú?
Et diré una cosa.
Si em dónes un cigarret
t'ho explicaré tot.
Bé,
Esmarelda
Villalobos.
És mexicà?
El nom és espanyol,
però jo sóc colombiana.
Un nom impressionant.
Gràcies.
Com es diu vostè?
Butch.
Butch.
Què vol dir?
Els noms americans
no volen dir res.
Bé, seguint amb el que
estàvem. Què vols saber?
- Com és matar un home?
- No podria dir-t'ho.
No sabia que era mort
fins ara.
I ara que ho sé,
saps com em sento?
No em sento malament
en absolut.
No t'ho vaig dir?
En saber que estava venut,
han apujat les apostes.
Ja ho sé. Increïble.
Que el bombin. Si hagués
boxejat millor, seria viu.
Si no hagués intentat lluitar,
per començar, seria viu.
Sí. Mira, a qui li importa ara?
S'ha acabat.
Però deixem el pobre
i desafortunat Floyd,
i parlem del ric
i pròsper Butch.
Quants corredors?
Vuit?
Quant trigaràs
a reunir-ho?
Per a demà a la nit?
Ja, tret
d'uns quants gansoners.
Collons, Scotty, això és
una bona notícia. Fantàstic.
La Fabienne
i jo ens n'anem demà.
Trigarem dos dies
a arribar a Knoxville.
Entesos, germà.
Tens raó,
tens molta raó.
La pròxima vegada que ens veiem,
serà amb hora de Tennessee.
Tranquil, germà.
Són 45'60.
Té, queda't la propina
per l'esforç.
Si algú et pregunta
pel teu client, què li diràs?
La veritat.
Eren tres mexicans ben vestits,
i una mica collocats.
Bona nit,
Esmarelda Villalobos.
Apaga la llum.
T'agrada més així, tresor?
- Un dia dur al despatx?
- Molt dur.
M'he ficat en una baralla.
Pobrissó.
Ajeu-te a prop meu.
Pensava dutxar-me.
*** pudor de gos.
M'agrada l'olor que fas.
Vaig a treure'm la jaqueta.
M'estava mirant
al mirall.
M'agradaria tenir panxa.
Et miraves al mirall
i volies tenir una
manxa?
Una miqueta de panxa.
Les panxes són atractives.
Doncs hauries d'estar contenta,
- perquè en tens.
- Calla, pesat. No tinc panxa.
Tinc una mica d'estómac,
com la Madonna, quan va fer
"Lucky Star". No és el mateix.
Quina diferència hi ha
entre panxa i estómac?
Una diferència enorme.
T'agradaria
que jo tingués panxa?
Un home amb panxa,
o sembla estúpid, o un gorilla.
Però en una dona
una panxa és sexi.
La resta pots
tenir-la normal,
la cara, les cames,
els malucs i el cul,
però amb una gran panxa
perfectament rodona.
Si en tingués, l'accentuaria
fent servir una samarreta petita.
Els homes la trobarien
atractiva?
Se me'n fum
el que en pensin els homes.
Per desgràcia, el que és agradable
per al tacte i per a la vista,
quasi mai és el mateix.
Si tinguessis panxa,
te la colpejaria.
- Em colpejaries la panxa?
- Just aquí.
I jo t'asfixiaria.
Te la posaria a la cara
fins que paressis de respirar.
Ho faries?
Ho has portat tot?
- Sí, tot.
- Molt ben fet, tresor.
Ha anat tot bé?
No ho has sentit...?
Per ràdio.
No escolto mai els teus combats.
Has guanyat?
És clar que he guanyat.
I et retiraràs?
Naturalment.
Al final, tot ha sortit bé.
Encara no som al final.
Estem en perill,
oi que sí?
Si ens troben,
ens mataran, oi?
Però no ens trobaran,
oi?
Encara vols
que vagi amb tu?
No vull ser una càrrega,
o un destorb. És...
Digues-ho.
Vull que estiguis amb mi.
- Per sempre?
- Per tota la vida.
M'estimes?
Molt, t'estimo molt.
- Butch.
- Sí?
Em donaràs plaer oral?
Me la besaràs?
Però tu primer.
- Està bé.
- D'acord.
Amor meu.
Comença l'aventura.
Crec que m'he trencat
una costella.
Fent sexe oral?
- No, subnormal. En el combat.
- No em diguis subnormal.
"Em dic Fabby".
"Em dic Fabienne".
Calla. Para de dir això, imbècil.
No suporto aquesta veu de mongoloide.
Em sap greu.
Ho retiro.
Dóna'm una tovallola seca,
Srta. Tulipa.
Això m'agrada.
M'agrada que em diguin tulipa.
És molt millor
que mongoloide.
No t'he dit mongoloide,
sinó subnormal,
i ho he retirat.
Sí, tresor.
- On anirem?
- Encara no n'estic segur.
On tu vulguis.
Amb això farem molts
diners,
però no podrem llençar la casa
per la finestra per a tota la vida.
Potser ens en podríem anar
a algun lloc del Pacífic.
Allà, ens durarien molts de temps,
aquests diners.
- Podem viure a Bora Bora?
- És clar.
I si et canses de ser allí,
ens en podem anar a un altre lloc.
A Tahití, o a Mèxic.
- És que jo no parlo espanyol.
- L'idioma de Bora Bora tampoc.
I el mexicà és més fàcil.
- Què vol dir això?
- On és la sabateria?
Primer escup.
Excellent pronunciació.
En poc temps, seràs
la meva "mamacita."
- Quina hora és?
- Quina hora és?
Hora de dormir.
Dolços somnis, cor meu.
Tant se val.
Merda!
M'has espantat.
Has tingut un malson?
Què estàs mirant?
Una pellícula de motos.
No sé com es diu.
L'estàs mirant?
Més o menys.
És una mica d'hora
per a explosions i guerres.
- De què anava?
- No ho sé.
Eres tu qui
l'estava mirant.
No, imbècil! El somni.
No ho sé.
No me'n recordo.
Gairebé mai no m'enrecordo
dels meus somnis.
Estàs fet un bon rondinaire,
als matins.
- Et lleves i esmorzem?
- Un petó més i em llevo.
Satisfet?
Doncs ara, lleva't,
mandrós.
Déu meu!
Quina hora és?
Quasi les 9 del matí.
- A quina hora surt el nostre tren?
- A les 11.
- Saps què esmorzaré?
- Què, tresor?
Demanaré
un plat gran de coquetes
de gerd amb mel d'auró,
ous poc fets per les
dues cares, i cinc salsitxes.
I per beure?
Et queda molt bé.
Per beure, em prendré un got gran
de suc de taronja,
i una tassa de cafè sol.
I després em menjaré
un tros de pastís.
Pastís per esmorzar?
Qualsevol moment és bo
per a un pastís.
El de gerd anirà bé
amb les coquetes.
I pel damunt, una capa fina
de formatge fos.
On és el meu rellotge?
És aquí.
No, no hi és.
Hi has mirat bé?
És clar que hi he mirat bé.
Què creus que ***?
Segur que l'has agafat?
Sí, del calaix de la tauleta.
Era dins del cangur?
Sí, era dins.
Doncs ara no hi és.
Hi hauria de ser.
Hi hauria de ser, però no hi és.
On collons és?
Fabienne,
era el rellotge del meu pare.
Saps què va fer
per donar-me aquest rellotge?
És llarg d'explicar,
però va ser molt.
Per mi podries haver cremat
tota aquesta merda, però
et vaig dir que no et descuidessis
el maleït rellotge.
Pensa!
L'has agafat?
Crec que sí.
Creus que sí?
L'has agafat, sí o no?
Aleshores, l'he agafat.
N'estàs segura?
Collons! Collons!
¡Mecàsum la puta!
Saps que ets molt
estúpida? Collons!
No en tens la culpa.
Te l'has descuidat a l'apartament.
Te l'has descuidat allà,
no en tens la culpa.
Has hagut de portar
moltes coses.
Et vaig fer memòria del rellotge,
però no et vaig explicar
la importància que tenia.
No et vaig dir que és l'única cosa
que m'importa.
No em pots llegir el pensament,
oi?
Ho sento molt.
No ho sentis.
Però no puc esmorzar amb tu.
Què vol dir, això?
He de tornar allà
per recuperar-lo.
Els gàngsters
t'estaran buscant.
Mira, això és una cosa que
he d'esbrinar.
Si són allà,
i veig que no puc controlar-los,
- tocaré el dos.
- L'he vist i he pensat que l'havia agafat.
Ho sento molt.
Aquí tens diners,
demana les coquetes
i esmorza de gust.
Seré aquí abans que diguis
pastís de gerd.
Pastís de gerd.
Potser no tan de pressa,
però molt aviat.
De tot el que es podia descuidar, havia
de ser el rellotge del meu pare.
L'hi vaig dir ben clar:
"A la tauleta de nit,
dins del cangur."
Li vaig dir:
"No et descuidis el rellotge del meu pare."
Molt bé, Butch.
DOLÇOS PER TORRAR
Això és el que has
de fer.
Et tenen per poc.
Fill de puta!
És mort.
Si vol anar a judici,
jo l'ajudaré.
És un maníac. L'ha atropellat
i després ha xocat amb aquell cotxe.
Qui?
Ell.
Mecàsum dena!
- Puc ajudar-lo?
- Calla.
Ep, esperi's un moment.
Què cony es pensa que fa?
Vine aquí, cabró.
Notes el mal que fa?
Això és l'orgull
que carda.
L'has de combatre.
Val més que em matis.
Sí, algú morirà.
El cap d'algú
volarà.
No et moguis,
- càsum dena.
- Això no és cosa teva.
Jo faré que ho sigui.
Llença l'arma.
Tu no ho entens!
Llença l'arma.
Treu-li les mans de sobre
al negre, posa-te-les al cap,
- i acosta't al taulell.
- Aquest cabró intenta
- matar-me.
- Calla!
Continua acostant-te. Vinga.
Zed? Sóc en Maynard.
L'aranya ha atrapat
un parell de mosques.
Al meu negoci, ningú no mata ningú,
tret del Zed i jo.
Aquest és el Zed.
- Has dit que m'esperaries.
- I ho he fet.
Com és que tenen aquests cops?
Han sigut ells.
Han entrat pegant-se.
Aquest d'aquí,
volia matar l'altre.
Sí?
L'anaves a matar?
La moto està bé
aquí a fora?
- Sí. Avui no és dimarts, oi?
- Es dijous.
Aleshores està bé.
Bé...
Porta el tolit.
Crec que està dormint.
Aleshores l'hauràs
de despertar, oi?
Aixeca't!
De genolls.
Quin t'estimes primer?
Encara no n'estic segur.
Trenta...
...quaranta...
T'ha tocat, ganàpia.
Aquí?
No, ho farem al darrere,
a l'habitació del Russell.
Em sembla bé.
Vigila aquest.
Tanca la boca!
Vols aquesta pistola, oi?
Vinga, agafa-la.
Au, agafa-la.
Vinga, endavant, noi!
Vull que l'agafis.
Surt d'enmig, Butch.
Collons!
Et trobes bé?
No, no em trobo bé.
No em trobo bé
ni de bon tros.
I ara què?
Ara què?
Et diré què faré.
Trucaré un parell de negres penjats
perquè treballin aquest tio
amb un parell d'alicates
i un bufador.
Que em sents, ignorant?
Encara no he començat
amb tu.
El teu cul coneixerà
la tortura medieval.
Volia dir
què passa entre nosaltres.
Ah! Entre nosaltres?
Et diré què passarà
entre nosaltres.
Ja no hi haurà cap "nosaltres".
S'ha acabat.
Tot oblidat?
Tot oblidat.
Dues coses:
No parlis
d'això amb ningú.
Aquesta merda es queda
entre tu, jo,
i aquest violador que aviat
acabarà la seva vida de gos
agonitzant
amb uns dolors horribles.
No li interessa a ningú més.
Segon:
Aquesta nit
te'n vas de la ciutat,
aquesta nit.
I quan te n'hauràs anat,
et quedes on siguis,
o desapareixeràs.
Has perdut
els teus privilegis a L.A. Entesos?
Fot el camp d'aquí.
Vinga, recull les teves coses.
Ens n'hem d'anar ja.
I les maletes?
A fer punyetes! Perdrem
el tren. T'espero a baix.
- Va tot bé?
- No diguis res més. Anem-nos-en.
Estem en perill?
Vinga!
D'on has tret
aquesta moto?
No és una moto,
és una "chopper".
- Anem-nos-en.
- On és el meu Honda?
Em sap greu, l'he hagut de destrossar.
Ens en podem anar ja, sisplau?
Vinga, anem-nos-en.
Estàs ferit?
Dec tenir el nas trencat.
No passa res. Anem-nos-en.
Nena, per favor. Hem de
tocar el dos d'aquí. Puja!
Ho sento. Vine aquí.
Ho sento molt.
Ho sento.
Has trigat tant de temps.
Estava espantada.
No volia amoïnar-te.
Com ha anat l'esmorzar?
- Bé.
- Has menjat coquetes de gerd?
No, me les he menjades amb mantega.
Segur que et trobes bé?
Des que me n'he anat
m'han passat les coses
més estranyes de la meva vida.
Puja i t'ho explicaré.
Puja a la moto, hem de marxar.
De qui és aquesta moto?
- És una "chopper".
- De qui és?
- Del Zed.
- Qui és el Zed?
El Zed és mort, nena.
És mort.
LA SITUAClÓ DE LA BONNIE
Sí, Brett, ho vas fer.
Vas intentar cardar-lo...
I al Marsellus no li agrada
cardar amb ningú que no sigui
la senyora Wallace.
- No vull morir.
- Llegeixes la Bíblia?
N'he memoritzat un passatge
que s'adiu amb l'ocasió.
Ezequiel, 25, 17
"El camí de l'home recte
està encalçat
per tot arreu,
per les injustícies
de l'egoisme
i la tirania dels malvats.
Beneït sigui aquell que, en nom de
la caritat i la bona voluntat,
guiï el dèbil
per la vall de la foscor,
perquè ell és el guardià
del seu germà,
i el que troba
el ramat perdut.
I jo anihilaré
i em venjaré
amb còlera i fúria,
d'aquells que intentin enverinar
i destruir els meus germans.
I sabràs que el meu és
el nom del Senyor,
quan la meva venjança caigui
damunt teu."
- Collons! Collons!
- És amic teu?
Ah, Vincent, Marvin.
Marvin, Vincent.
Digues-li que calli,
m'està posant nerviós.
Marvin. Marvin!
Marvin, si jo fos tu,
callaria.
Moriu, fills de puta!
Moriu!
No ens ha dit
que hi havia algú al lavabo.
Te n'has oblidat?
Has oblidat que hi havia algú
al lavabo amb un canó?
N'has vist la mida?
Era més gran que ell.
Hauríem de ser morts,
tio.
Ja ho sé. Hem tingut sort.
No, no. Aquesta merda
no ha sigut sort.
Potser no.
Ha sigut una intervenció divina.
Saps què és això?
Crec que sí.
Que Deu ha baixat del cel
per parar les bales.
Això mateix.
Exacte. Deu ha baixat del cel
i ha parat les maleïdes bales.
Hem de marxar, Jules.
No li treguis
importància, collons!
Això que ha passat
ha sigut un miracle.
Coses que passen.
T'equivoques.
Això no són coses que passen.
Vols continuar
aquesta discussió al cotxe,
o a la presó amb la pasma?
Hauríem de ser morts.
El que ha passat
ha sigut un miracle,
i vull que te n'adonis.
Està bé,
ha sigut un miracle.
Ja podem marxar?
Anem-nos-en, negre.
Merda!
A un programa de TV.,
una vegada vaig veure un policia
que va sortir parlant
d'un tiroteig que havia tingut
amb un paio.
Va descarregar la pistola contra ell,
i ni tan sols el va ferir.
Només eren ell i aquell paio.
Coses que passen.
És una bogeria,
però de vegades, passa.
Si vols ser cec,
és problema teu.
Però a mi m'ha obert
els ulls.
Què vols dir?
Per a mi s'ha acabat.
Des d'ara considera'm retirat.
Mecàsum la puta!
- No blasfemis.
- Mecàsum dena!
No blasfemis!
Per què et poses així?
Avui li diré al Marsellus
que foto el camp.
Digues-li el per què, també.
- Ho faré.
- M'hi jugo 10.000 $ que es descollona.
Me la porta fluixa.
Què en penses tu, de tot això?
Jo no en sé res.
Què vol dir que no? Tu creus que Déu
ha baixat del cel i ha parat...?
Què ha passat, tio?
Merda!
- Li he disparat a la cara.
- Per què?
- Ha sigut un accident.
- He vist carallades, però aquesta...
Calma't, ha sigut un accident.
Deus haver trepitjat un clot.
No he trepitjat cap clot!
No pretenia matar aquest tio.
S'ha disparat l'arma.
Mira el cotxe.
Som a plena llum del dia.
- No m'ho puc creure.
- Doncs creu-t'ho.
Hem de sortir de la carretera.
Els polis veuran la sang.
Anem a un lloc
més amistós.
- El Marsellus no té amics, per aquí.
- Aquesta ciutat no és la meva, tio!
Merda!
- Què fas?
- Trucar el meu soci de Toluca Lake.
- On és, això?
- AI turó. A prop de Burbank.
Si el Jimmie no és a casa,
no sé què faré.
No tinc més socis
al 818.
Jimmie, com estàs?
Escolta, el meu amic i jo estem
ficats en la merda.
Som en un cotxe.
Necessito el teu garatge per amagar-lo.
Hem de ser molt delicats
amb aquesta situació.
El Jimmie és
a punt de fotre'ns fora.
I què?
No marxarem sense telefonar,
però no la vull cagar.
El Jimmie és un amic, no puc arribar
a casa seva envaint-lo.
Digues-li que no abusi,
res més.
S'ha posat com una fera
en veure el Marvin.
Posa't en el seu lloc.
Són les 8 del matí.
Estava adormit.
No s'ho esperava.
Recorda qui li està fent
un favor a qui.
Si això vol dir que me l'he d'embeinar,
que es fiqui el favor al cul.
- Què cony fas amb aquesta tovallola?
- M'estava eixugant les mans.
- Primer renta-te-les.
- M'has vist fer-ho.
Només te les has mullades.
Me les he rentades. És difícil treure
la sang. Si tingués pedra tosca.
Jo he fet servir aquest sabó,
i la meva tovallola no sembla una compresa.
I si ve i veu la tovallola?
Aquesta carallada podria posar-nos
les coses molt difícils.
Escolta,
no t'estic amenaçant.
Saps que et respecto,
però no em posis
en aquesta situació, entesos?
Entesos, entesos.
Si m'ho demanes així,
no hi ha problema.
Encarrega't del teu amic.
No m'hi ficaré.
Vaja, Jimmie! Aquest cafè és
realment de sibarites.
Ens hauríem conformat
amb un cafè instantani.
Però en canvi ens sorprens amb
aquest cafè per a gourmets. De què té gust?
Ja n'hi ha prou.
- Què?
- No necessito
que em diguis
que el meu cafè és bo.
El compro jo,
i sé que és bo.
En canvi la Bonnie
només compra merda.
Jo compro el més car perquè
quan me'l bec, vull assaborir-lo.
Però no vull parlar del cafè,
sinó del negre que hi ha al garatge.
Jimmie, tranquil...
Només et vull fer
una pregunta.
En entrar aquí,
has vist res que digués:
"Magatzem de Negres Morts"?
Saps que no he vist...
Has vist cap cartell que digués:
"Magatzem de Negres Morts"?
No, no l'he vist.
- Saps per què no l'has vist?
- Per què?
Perquè jo no em dedico a emmagatzemar
negres morts. Ho entens?
- No estem...
- No, no.
No t'adones que
si la Bonnie arriba a casa
i s'hi troba un mort,
es divorciarà?
Ni advocats, ni judicis,
ni res. El divorci.
I no vull divorciar-me
d'ella.
Escolta, tio, jo vull ajudar-te,
però no vull perdre la meva dona.
- No se n'anirà, Jimmie...
- Escolta,
para de dir-me Jimmie, Jules.
Para de dir-me Jimmie.
Res del que em diguis
no em farà oblidar que estimo la meva dona.
Tornarà de la feina d'aquí a
una hora i mitja, més o menys.
Li toca el torn de nit
a l'hospital.
Has de telefonar,
fer unes trucades?
Molt bé, fes-les,
i fot el camp d'aquí
abans que arribi.
Ho trobo raonable,
no et volem fotre.
Trucaré i els meus amics
ens trauran d'aquesta.
No em vols fotre?
Ja ho estàs fent.
I em foteràs més,
si arriba la Bonnie.
Em fas un favor? El telèfon és
al dormitori. Afanya't.
Daixò, si ella arriba,
què creus que farà?
Es posarà furiosa?
No fotis!
Això no és cap resposta.
Tu la coneixes, jo no.
Molt furiosa o només una mica?
Adoni's que aquesta situació
pot ser molt explosiva.
Si arriba de la feina
i es troba uns gàngsters
fent coses de gàngsters,
què s'imagina que farà?
Ho entenc molt bé, Jules,
estic mirant els pros
i els contres.
Deixi's de pros i contres.
El que vull sentir és: "S'han acabat
els teus problemes, jo me n'encarrego."
Torna, tranquillitza'ls i espera
la cavalleria que va cap allà.
S'han acabat els teus problemes,
Jules.
Jo m'encarrego de tot.
Torna i tranquillitza
els amics,
i espera el Llop.
Arribarà de seguida.
Farà venir el Llop?
Et trobes més bé, cabró?
Collons, tio!
No tenia res més
a dir.
És de la mena histèrica?
Quan arribarà?
Digui'm com es diuen.
JULES (NEGRE)
VINCENT(BLANC)
UN COS SENSE CAP
Fa 30 minuts.
En trigaré 10.
9 MINUTS I 37 SEGONS
MÉS ***
Ets el Jimmie, oi?
Això és casa teva?
- Naturalment.
- Sóc en Winston el Llop.
Resolc els problemes.
- Bé, perquè en tenim un.
- Ja ho sé. Puc passar?
Per favor.
Tu deus ser el Jules,
o sigui que tu ets el Vincent.
Anem directes al gra, senyors.
No tenim *** temps, oi?
Molt poquet.
La teva dona
Bonnie arriba a casa
a les 9'30. Correcte?
Segons m'han dit,
si arriba i ens veu aquí,
no li agradarà, oi?
- Gens ni mica.
- Bé, això ens deixa
40 minuts per desaparèixer.
Feu el que jo digui
i quan ho digui, i n'hi haurà prou.
Teniu un cos dins d'un cotxe i un
cap al garatge. Els vull veure.
- Jimmie.
- Sí?
Vols fer-me un favor?
Sento olor de cafè.
Me'n poses una tassa?
Sí, és clar.
Com el vol?
Molta llet i molt sucre.
He de treure res del cotxe?
Es cala, treu fum, fa soroll?
Té benzina?
A part de l'aspecte,
funciona bé.
Segur?
Espero que després
no em fallin els llums.
Pel que jo sé,
està de puta mare.
Està bé.
Tornem a la cuina.
- Tingui.
- Gràcies.
Bé, per començar
vosaltres dos
fiqueu el cos
dins del maleter.
Aquesta casa sembla
una casa normal,
o sigui que suposo que hi haurà
coses per netejar.
- Sota l'eixida.
- Bé.
Necessito que vosaltres dos
netegeu l'interior del cotxe.
Però feu-ho ara mateix.
Heu de
netejar el seient del darrere i treure'n
les restes de cervell i crani.
Netegeu la tapisseria.
No cal que quedi perfecta,
no hi heu de menjar.
Amb un cop n'hi ha prou.
Netegeu bé les parts
que estiguin tacades.
Ensaboneu bé
tot aquest bassal de sang.
Necessitem roba de llit,
com mantes, coixins, edredons,
vànoves.
Que siguin gruixudes i fosques.
Les blanques no valen.
Hem de camuflar
l'interior del cotxe. Hem de
cobrir els seients i el terra
amb vànoves i mantes.
Si un policia ens para, i mira
dins del cotxe, ens descobrirà,
però no a primera vista.
Som-hi!
Vosaltres, a treballar.
"Per favor".
Què?
"Per favor" estaria bé.
No he vingut per dir "per favor",
sinó el que s'ha de fer.
Si tens instint
de conservació, fes-ho i ràpid.
He vingut a ajudar. Si la meva ajuda
no és apreciada, bona sort!
No, no! No és cert.
- Apreciem la seva ajuda.
- Escolti,
no li vull faltar.
Li tinc molt de respecte,
però no m'agrada
rebre ordres.
Si sóc brusc,
és perquè no tenim temps.
Penso de pressa,
parlo de pressa,
i vosaltres heu
d'actuar de pressa.
O sigui que, "per favor",
netegeu aquest maleït cotxe.
No em miris així,
estic notant com em mires.
És un Chevy Nova del 1974.
Verd.
Només és ple de porqueria.
És cosa de 20 minuts.
No trobaran
a faltar ningú.
Est un bon tio, Joe.
Moltíssimes gràcies.
- Com va això?
- Bé. Ho tinc tot aquí.
Però...
- Sr. Llop, ha d'entendre...
- Winston, per favor.
Has d'entendre una cosa, Winston.
No, gràcies.
Aquesta és la nostra millor
roba de llit.
I és un...
Va ser el regal de boda de
l'oncle Conrad i la tia Ginny.
- I es van morir. Jo vull ajudar...
- Vull preguntar-te una cosa,
- si no et fa res.
- Endavant, sisplau.
El teu oncle Conrad
i la teva tia Ginny,
eren milionaris?
Doncs el teu oncle Marsellus n'és,
i estic segur que si
el teu oncle Conrad i la teva tia...
- Ginny.
- Ginny, fossin aquí,
et regalarien
un dormitori nou.
A l'oncle Marsellus
li encantarà regalar-te'l.
A mi m'agrada el roure,
és el que tinc
al meu dormitori.
I a tu, Jimmie?
T'agrada el roure?
El roure està bé.
Tio, no et perdonaré mai que
m'hagis fet passar per això.
Això resulta repugnant.
Quan un home admet
que s'ha equivocat,
se li han de perdonar a l'acte
tots els seus errors.
Vés-te'n a prendre pel cul!
El que va dir això no va haver de recollir
trossos de cervell per culpa teva.
La meva paciència per suportar
sermons, té un límit.
Sóc com un cotxe
de curses.
I et dic una cosa:
Si em forces ***,
puc ser perillós,
com els cotxes.
Podria explotar.
Res més.
- Estàs a punt d'explotar?
- Sí.
Bé, jo sóc
com una bomba atòmica.
Així que toco un cervell,
em converteixo en T.N.T.,
"Els Canons de Navarone".
De fet,
què hi ***, aquí darrere?
Tu t'hauries d'encarregar
del cervell.
Canviem. Jo netejo les finestres
i tu reculls el cervell.
Bona feina, senyors.
Podrem sortir d'aquesta.
No em crec
que sigui el mateix cotxe.
Encara no comencem
a mamar-nos la polla.
La fase u està acabada.
Ara, la fase dos:
Rentar-vos a vosaltres.
Despulleu-vos.
- Del tot?
- En pilotes.
Ràpid, senyors.
Tenim 15 minuts abans
no arribi la dona del Jimmie.
Aquest matí
fa un fred que pela.
És totalment necessari?
- Sabeu què sembleu?
- Què?
Dos paios que n'han mort
un altre.
Traieu-vos aquesta roba sagnant.
És totalment necessari.
- Fiqueu-la dins la bossa de les escombraries.
- No facis
l'estupidesa de deixar-la
a la porta
- per a l'escombriaire.
- Tranquil, ens l'emportarem.
El sabó.
Bé, senyors,
segur que ja heu trepitjat
la presó. Som-hi.
- Collons! L'aigua està gelada.
- No voldria ser vosaltres.
- No us talleu, ensaboneu-vos bé.
- Una mica més amunt.
Als cabells.
Una mica d'aigua al cabell.
Vinga!
Dóna'ls les tovalloles.
Ja estan secs.
Dóna'ls la roba.
Perfecte.
No podíem
haver-ho planejat millor.
Sembleu...
Què semblen?
Carallots.
Semblen dos carallots.
La roba és teva, cabró.
Anem, o acabarem rient
a la presó.
No us feu pregar tant.
Senyors, ara revisarem
els nostres plans.
Anem a
"Monster Joe's Trick & Tow".
En Monster Joe i la seva filla
simpatitzen amb el nostre problema.
És a Hollywood nord,
ens desviarem una mica,
i pujarem per Hollywood Way.
Jo conduiré el cotxe tacat.
El Jules vindrà amb mi.
Tu em segueixes amb el meu Acura.
Bé, si ens trobem
cap poli pel camí,
no feu res fins que
jo ho faci. Què he dit?
- Que no fem res tret que...
- Tret que què?
Que ho faci vostè.
Parles com un prodigi.
I tu?
Pots parar de fer-te
el valent?
L'arma s'ha disparat.
No sé com ha passat.
M'ho faré bé.
D'acord. Bé, jo conduiré
molt ràpid, segueix-me.
Si el cotxe no està
com te'l dono,
en Monster Joe disposarà
de dos cossos.
MONSTER JOE
DESBALLESTAMENT DE COTXES
- Fet?
- Com si no hagués
passat mai.
Nois, aquesta
és la Raquel.
Algun dia
tot això serà seu.
I aquestes disfresses?
Aneu a un partit
de voleibol?
Porto la senyora
a esmorzar.
Us puc portar. On viviu?
- Redondo.
- Inglewood.
És el vostre futur.
Us veig
en un taxi.
Sortiu dels suburbis.
- Digues bona nit, Raquel.
- Bona nit, Raquel.
Ja ens veurem.
No us compliqueu la vida, nois
Sr. Llop.
Ha sigut un plaer
observar com treballa.
Sí, es veritat.
Moltes gràcies.
Dieu-me Winston.
Has vist això, joveneta?
Respecte.
- Qui respecta, té personalitat.
- Jo tinc personalitat.
Que siguis un personatge, no vol dir
que tinguis personalitat.
Compartim un taxi?
Jo aniria a esmorzar.
Vols esmorzar amb mi?
D'acord.
No sé per què,
però em pensava que seria europeu.
- És tan europeu com jo.
- Ara ho sé, però...
- És un tio fantàstic.
- Gràcies.
Un tio de puta mare.
Ho té tot controlat.
Ni tan sols s'ha mosquejat
quan has protestat. Increïble.
- Vols una mica de bacó?
- No, jo no menjo porc.
- Ets jueu?
- No, és que no m'agrada.
Per què no?
Els porcs són fastigosos.
Jo no menjo animals fastigosos.
Però el bacó és bo.
I les costelles de porc.
I potser les rates, però no ho sabré
mai, perquè no penso tastar-les.
Els porcs mengen i dormen
a la merda, són fastigosos.
No em menjaré res que es rebolqui
en la seva merda.
Els gossos també
es mengen la seva merda.
Tampoc no menjo gos.
I un gos
és un animal fastigós?
Jo no diria fastigosos, però
definitivament són molt bruts.
Però els gossos tenen personalitat,
que ja és alguna cosa.
Segons això, si un porc tingués
personalitat, ja no seria fastigós.
- És veritat?
- Hauria de ser un porc encantador.
Hauria de ser deu vegades més
encantador que el porquet Arnold.
Aquesta és molt bona, tio.
Molt bona.
M'alegro del canvi d'humor.
- Ets aquí assegut, tan seriós.
- Sí, és que estava
- pensant.
- En què?
En aquell miracle.
Per a tu ha sigut un miracle.
Per a mi, una cosa estranya.
Què és un miracle?
Un acte de Deu.
Què és un acte de Deu?
Quan
Deu fa possible
l'impossible.
Però això d'aquest matí,
no crec que compleixi els requisits.
Això és una merda.
T'equivoques en jutjar el que ha passat.
Tant se val que Deu
pari les bales,
o converteixi
Coca en Pepsi,
o trobi les meves claus,
No ho jutgis pel mèrit.
Si el que hem vist era o no
un miracle de debò,
es una cosa que no té importància.
El que importa
és que jo he notat la mà de Deu.
Deu hi ha tingut a veure.
Però, per què?
No sé per què. Però ja no puc
tornar a les coses d'abans.
Ho dius de debò?
Estàs pensant a deixar-ho?
- Aquesta vida?
- Sí.
Totalment.
Collons!
I què faràs?
Doncs...
Per això estava aquí
tan callat.
El primer serà lliurar-li
la maleta al Marsellus.
Després, renunciaré
i recorreré el món.
Com, "renunciar"?
Ja m'entens,
com el Caine a "Kung Fu".
Córrer pel món, conèixer gent,
tenir aventures.
I quan de temps
penses fer-ho?
Fins que Deu
em porti amb ell.
I si no és així?
Si triga molt,
seguiré caminant.
Has decidit ser
un rodamón?
Seré el Jules i prou, Vincent.
Ni més ni menys.
No, seràs un rodamón.
Com aquells ganduls inútils
que demanen almoina,
dormen a les escombraries,
mengen el que llences.
Hi ha un nom, per a ells:
Rodamón.
Sense feina,
ni casa, ni diners. Això és
el que seràs: Un coi de rodamón.
Escolta, soci,
en això no hi estem d'acord, tu i jo.
"Garçon".
Un cafè!
- Entesos, ha passat una cosa poc normal...
- "Garçon" és masculí.
...però no és
allò de l'aigua i el vi.
Tots són diferents.
No em parlis d'aquesta forma!
Si les meves respostes t'espanten,
para de fer-me preguntes.
Vaig a cagar.
Digue'm una cosa:
Quan has pres
aquesta decisió,
menjant-te el pa?
M'estava menjant el pa, prenent-me
un cafè i pensant en allò que ha passat,
quan he tingut el que els alcohòlics
anomenen un moment de claredat.
Collons!
Continuarà.
- T'estimo, tresor.
- T'estimo, conilleta.
Atenció tothom!
Això és un atracament!
Si algun fill de puta
mou un dit,
mataré qualsevol cosa viva
que trobi!
- Cambreres, a terra, els altres...!
- No es moguin!
Tothom a terra!
Tothom a terra!
A tu no et veig!
Porta les dones allà
abans que compti deu.
Els mexicans, sortiu!
Què fas, yuppie de merda?
A terra!
Llenceu aquestes bosses!
Vinga! De pressa!
Què cony esteu fent? Moveu-vos!
Estireu-vos a terra!
Avi,
a terra!
Sóc el gerent,
i no hi ha cap problema.
Algun problema?
Creia que havies dit que pensaves
causar-me problemes. Algun problema?
Aquí hi ha un heroi!
Doncs carrega-te'l!
- No sóc cap heroi, només sóc el...
- Estira't a terra!
El restaurant és nostre.
Podeu agafar el que vulgueu.
Parla amb els clients.
Digue'ls que estiguin tranquils,
i tot s'acabarà aviat.
Ho entens?
Atenció tothom,
estiguin tranquils,
cooperin i tot això
s'haurà acabat en un minut.
A terra! Ben fet.
Està bé, escolteu.
Ara recolliré les vostres carteres.
No digueu res,
fiqueu-les a la bossa i prou.
Està clar? Està clar, cony?
Bé. Traieu les carteres.
Molt bé. Fiqueu-les a dins.
A la bossa! A la maleïda bossa!
- No porto res a sobre.
- A la bossa.
Què esperes?
A la bossa.
Laura, les propines.
A la bossa.
Això és un telèfon mòbil?
A la bossa!
Recull-lo, molt bé.
Ara estira't a terra.
A la bossa.
A la bossa.
A la bossa.
I aquest maletí?
Roba bruta del meu patró.
Li rentes la roba?
- Quan ell vol.
- Una feina de merda.
Sóc del mateix parer.
Obre'l.
Em sembla que no puc.
No t'he sentit.
Sí que m'has sentit.
Què passa?
Aquí tenim un justicier.
Fot-li un tret.
Em sap greu frustrar-te,
però no és la primera arma que veig.
Obre el maletí,
o serà l'última.
Farà que ens matin a tots.
Doni-l'hi i que se'n vagin d'aquí.
Calla, panxut.
Tu no t'hi fiquis.
Tranquilla, conilleta.
Ho tinc tot controlat.
Comptaré fins a tres.
Si no obres aquest maletí,
et descarrego l'arma a la cara.
Està clar?
Un.
Dos.
- Tres.
- D'acord, Ringo.
Tu guanyes.
És teu.
Obre'l.
Què es?
Què es?
És el que jo crec?
Una meravella.
Mecàsum la puta!! Què és?
Deixa'l! Deixa'l!
Vinga!
Calma-la.
Et mataré!
Digues-li que es calmi!
Digues-li que es calmi!
Digues-li a aquesta puta que es calmi!
- Tranquillitza aquesta tia!
- Calma't, conilleta!
- Calma-la!
- Calma't, conilleta.
- Digues-li que tot anirà bé.
- Tot anirà bé.
- Promet-l'hi!
- T'ho prometo.
- Digues-li que es calmi.
- Calma't.
Com es diu?
- Iolanda.
- Bé, lolanda.
- No cometem cap bestiesa.
- No li facis mal.
Ningú no farà mal a ningú.
Som tres angelets.
Com són els angelets?
- Com són els angelets?
- Tranquils?
- Com?
- Tranquils.
Exactament.
I així és com serem nosaltres.
Tranquils.
Bé, Ringo.
Comptaré fins a tres.
I quan compti tres,
vull que deixis la pistola,
posis les mans
damunt la taula,
i t'asseguis bé.
Però quan ho facis,
fes-ho lentament.
Estàs preparat?
Un.
Dos.
Tres.
- Bé, ara deixa'l marxar.
- Iolanda,
em pensava que et calmaries.
Quan crides, em poses nerviós.
Si em poso nerviós,
m'espanto.
I quan un cabró s'espanta,
uns altres cabrons reben un tret.
Només et dic
que si li fas mal,
et mato.
Aquesta sembla ser la situació.
Però jo no ho desitjo,
i tu no ho desitges,
i aquí, el Ringo
tampoc no ho desitja.
O sigui que a veure què hi podem fer.
Bé.
La situació és aquesta:
Normalment,
tots dos estaríeu com un pollastre fregit,
però estic en un període
de transició, i no us vull matar.
Us vull ajudar.
No puc donar-te el maletí
perquè no és meu.
A més,
ho he passat fatal per aquest maletí
com per deixar-lo ara.
Calma!
Lolanda. Calma't. No passa res,
nena. Tranquilla.
Seguim parlant.
Apunta'm a mi.
Apunta'm a mi.
Molt bé, perfecte.
Tingues paciència i no facis res.
Digues-li que tot va bé.
- Tot va bé, conilleta.
- Com estàs?
He de pixar.
- Me'n vull anar a casa.
- Espera't,
estic molt orgullós de tu,
i el Ringo també.
Ja acabem.
Digues-li que n'estàs orgullós.
Estic orgullós de tu.
T'estimo.
Jo també, conilleta.
Ara vull que agafis
aquesta bossa,
i busquis la meva cartera.
Quina és?
La que hi diu: "Fill de Puta".
Molt bé. Aquesta és la meva
"Fill de Puta". Obre-la.
Treu els diners.
Compta'ls.
Quants n'hi ha?
Uns 1.500 $ .
Guarda-te'ls a la butxaca.
Són teus.
Amb les altres carteres
i els diners de la caixa,
crec que és un bon cop.
Li dónes els 1.500 $,
i l disparo per principis.
Iolanda! No farà res de res,
t'ho asseguro.
Vince, tanca la boca!
- Calla!
- Vinga, lolanda, segueix amb mi.
No l'hi estic donant,
Vincent.
Estic comprant una cosa.
Vols saber el què?
Què?
La teva vida.
Et dono aquests diners
per no haver-te de matar.
Llegeixes la Bíblia, Ringo?
Normalment, no.
Hi ha un passatge
que he memoritzat.
Ezequiel, 25, 17.
"El camí d'un home just
està encalçat per tot arreu
per les injustícies de l'egoisme
i la tirania dels malvats.
Beneït aquell que, per caritat
i bona voluntat,
guiï el dèbil en la foscor,
perquè és el guardià del seu germà,
i el que troba
el ramat perdut.
I jo anihilaré
i em venjaré amb còlera i fúria,
d'aquells que intentin enverinar
i destruir els meus germans.
I sabreu que
jo sóc el Senyor,
quan la meva venjança caigui
damunt vostre".
Fa anys que recito
aquesta merda.
I ha significat la mort
per a qui l'ha sentida.
No he considerat mai
el seu significat.
Només era una forma de dir qualsevol
merda abans de carregar-me algú.
Però avui ha passat alguna cosa
que m'ha fet pensar.
Ara estic pensant
que potser signifiqui
que el malvat ets tu,
i jo sóc l'home recte.
I que el Sr. 9 mm., aquí,
és el pastor que protegeix
la meva rectitud en la foscor.
O podria significar
que tu ets l'home recte,
i jo sóc el pastor,
i és el món
el que és malvat i egoista.
Això m'agradaria.
Però aquesta no és la veritat.
La veritat és
que tu ets el dèbil,
i jo sóc la tirania
del malvat.
Però ho estic intentant,
Ringo.
Estic intentant
amb tota l'ànima
ser el pastor.
Vés-te'n.
Crec que ja ens n'hauríem d'anar.
Probablement
és una bona idea.