Tip:
Highlight text to annotate it
X
Benvingudes i benvinguts, novament, a XarxaMOOC. Hui ens acompanya el professor Daniel Cassany.
Daniel Cassany és doctor en Didàctica de la llengua.
Exerceix com a professor en la Universitat Pompeu Fabra i està especialitzat en comunicació escrita
i ensenyament de la llengua. Per a qualsevol alumne o alumna que inicie estudis de didàctica de la llengua,
les publicacions del professor Daniel Cassany, són imprescindibles.
Hi ha títols, com ara, Descriure escriure (publicat l’any 1987),
La cuina de l'escriptura (de 1993) o Ensenyar llengua (de 1993, en coautoria)
que han esdevingut manuals de capçalera.
En l’àmbit de la divulgació, ha col·laborat amb els ministeris d'educació dels governs de Catalunya, Galícia,
Espanya, Argentina, Xile i Mèxic en programes de promoció de la lectura i l'escriptura.
Professor, sempre encuriosit, s’ha endinsat darrerament en el món de les TIC, el món dels protagonistes
en el procés d’ensenyament-aprenentatge: el món de l’alumnat.
La darrera publicació, En línia_Llegir i escriure a la xarxa (de 2011) analitza com les TIC han de fer repensar
l’ensenyament-aprenentatge de les competències bàsiques: llegir i escriure.
El professor Daniel Cassany és hui ací a XarxaMOOC per a respondre la pregunta següent:
Què ha representat l’aplicació de les TIC en l’àmbit de l’aprenentatge, en general,
i més concretament per a l’aprenentatge de llengües?
Molt bé, doncs... segurament la resposta més important i primera és que amb les TIC
podem aprendre més fora de l'aula. És a dir, les possiblitats que tenim d'aprendre de manera informal
en contextos més vinculats amb la vida privada, amb l’oci, amb altres activitats que no són estrictament
educatives, doncs, són molt més altes, aquestes possibilitats d’aprendre.
Avui podem aprendre moltes més llengües sense necessitat d’haver d’apuntar-nos
en un curs formal d’aprenentatge. Aquesta és la primera idea important.
En segon lloc, hem viscut el naixement de tot un conjunt de possibilitats d’aprenentatge
en xarxa, formals també, a partir de cursos com per exemple el Parla.cat,
i amb altres llengües també, que possibiliten que persones que estiguin vivint en llocs molt aïllats
o en llocs on no hi ha manifestacions reals, autèntiques de la llengua que volen aprendre,
doncs que tinguin més possibilitats de poder aprendre que no pas fa 50 anys,
quan no teníem aquestes possibilitats. És clar que abans també podies matricular-te
a un curs a distància, però és evident que les úniques possibilitats que tenies era aprendre
a partir de llibres que compraves, o de materials impresos que t’enviaven, o de converses telefòniques.
En canvi, ara, les possibilitats són infinites. Més que infinites són molt més grans. Hi ha molts més
materials disponibles i aquests materials cada vegada són més sofisticats, estan més organitzats
per facilitar l’aprenentatge d’aquests subjectes. Sí que és cert que, fins ara, és molt més fàcil aprendre
les habilitats receptives que les productives, i les habilitats escrites que les orals, és a dir,
és molt més fàcil, per exemple, aprendre a comprendre en català o a llegir en català
a partir de tots els recursos que podem trobar a la xarxa i, en canvi, és més difícil escriure en català.
I, sobretot, parlar en català perquè necessites interlocutors i les tecnologies orals encara no estan tan
desenvolupades com les escrites, tot i que van avançant de mica en mica. En aquest sentit és molt rellevant
També un altre capítol molt important són totes les tecnologies lingüístiques, les indústires de la llengua
o l'enginyeria lingüística, informàtica, que ha desenvolupat productes que ajuden molt les persones a
resoldre les dificultats que tenen en la utilització de la llengua en el dia a dia i, també, en l’aprenentatge:
el verificador ortogràfic en pot ser un, els diccionaris en línia, que són molt més accessibles ara
perquè des d’un telèfon que estigui connectat a Internet pots consultar el diccionari,
els diccionaris fins i tot, diccionaris de tota mena. Pots obtenir resposta immediata a necessitats lingüístiques
que pots tenir en un moment determinat que estàs desenvolupant una tasca.
Això està molt desenvolupat en un àmbit escrit, i en un àmbit oral s’està començant a desenvolupar.
Per exemple, el traductor de Google ja oralitza en veu alta les traduccions que es fan cap al català.
Això permet, per exemple, que un estudiant estranger que vingui a Catalunya i que no acabi de dominar
la llengua pugui, en un moment determinat, en un bar, poder demanar en català el que vol
utilitzant el traductor de Google des de la seua llengua cap al català i activant l’oralització de veu
en el moment que arribi el cambrer, per exemple. Aquests són uns recursos molt interessants.
Tornant a la primera resposta que he donat, que és la de l’aprenentatge informal, també hi ha
tot un conjunt de possibilitats molt rellevants que no s’han d’oblidar. A través de la xarxa
podem trobar altres persones que tenen els mateixos interessos que nosaltres. De manera que és
més fàcil trobar persones amb qui poder fer un intercanvi lingüístic, amb qui poder establir
grups de conversa sobre temes determinats, fins i tot, poder trobar persones amb qui
comparteixes l’interès per aprendre català, per exemple, però uns mateixos interessos sobre
literatura, sobre teatre, sobre esport i poder desenvolupar clubs d’intercanvi d’informació,
poder desenvolupar cites per parlar en català en línia a través de l’Skype estant les persones
que parlen en llocs molt diferents del planeta. Es poden desenvolupar molts recursos que faciliten
l’aprenentatge de la llengua.