Tip:
Highlight text to annotate it
X
T'has preguntat mai com és que la Terra està en òrbita al voltant del Sol? Vull dir, l'atracció
de la gravetat és més intensa a mesura que t'apropes al Sol, per tant pensaries que si la Terra
fos desplaçada lleugerament cap al Sol (degut a que tu saltes, o qualsevol altra cosa), llavors el Sol
l'atrauria amb més de força, estirant a la Terra més a prop, punt en el que
l'atracció del Sol tornaria a ser encara més forta, ... i la Terra aniria espriralant cap el seu destí
fatal.
Però tu i jo i el formatge suís som clares proves que la Terra no fa una espiral cap
al seu final - i per què no? Donc bé, quan la Terra és estirada una mica cap al
Sol, l'atracció del Sol també l'accelera - per tant, tot i que el Sol més proper
l'atrau amb més força, la Terra anirà prou ràpid per escapar i acabarà
més lluny del Sol. Òbviament, mentrestant el Sol la continua estirant poc a poc cap a ell ...
la Terra cau i torna a començar el procés un altre cop.
L'increïble és que els dos efectes d'acceleració i major atracció
gravitatòria es compensen perfectament, de forma que la Terra roman a la seva òrbita d'igual forma que una bola
es queda al fons del bol encara que la colpegis una mica.
L'equilibri és de fet molt especial - depèn molt de la intensitat de la força
gravitatòria i del nombre de dimensions en les que vivim, de fet, aquestes òrbites estables només
existeixen en un univers de tres dimensions.
Els detalls són subtils, però si la gravetat variés només una mica més ràpid, com seria
si visquéssim en quatre dimensions, mai podries orbitar al Sol per què series
estirat sense guanyar prou velocitat per escapar i tu CAURIES en espiral cap al
teu final. I si vivíssim en menys dimensions, de forma que la variació de la gravetat fos més suau, llavors
TAMPOC podries orbitar al Sol, per que a mesura que t'apropessis al Sol, no series atret
prou i simplement passaries de llarg desviant-te una mica del teu camí.
Per tant tenim molta sort de viure en un univers de tres dimensions on HI HA òrbites
estables que permeten als planetes, sistemes solars i galàxies existir. Gràcies, òrbites
estables, ja que sense vosaltres, la vida com la coneixem i, especialment el formatge, serien impossible.
PD Un fantàstic exemple d'òrbites estables aquí a la Terra són els embuts hiperbòlics
que es poden veure als museus o als centres comercials: la física és pràcticament idèntica a la de les òrbites
estables dels planetes, satèl·lits i llunes, i l'unic motiu que les monedes als embuts
(o satèl·lits al voltant de la Terra) finalment FACIN una espiral cap el seu destí és degut a que ells
perden energia degut a la fricció, fent que baixin d'una òrbita estable a una altra, fins que
la seva òrbita els porta al terra. I diem que s'ha estavellat.