Tip:
Highlight text to annotate it
X
-Me n'alegro que hi hagi un complet acord
en relació amb el progrés cap a la integració europea.
Tenim plans molt ambiciosos.
-Som un país molt ambiciós, som un govern molt ambiciós!
-Tenim un ministre especial per la integració Europea al nostre govern.
-Estem canviant la cara del nostre país
per ser un estat membre de la Unió Europea quan acabi el dia.
-L'afiliació a la Unió Europea és la nostra meta, la nostra visió.
-Volem ser part d'Europa
volem ser una colònia i una societat oberta.
-Qui podria estar tan fora de seny per desitjar ser una colònia?
-EL PES DE LES CADENES-
Dirigit per Boris Malagurski
-És interessant pel món saber
què és Iugoslàvia pels que hi vivim?
-Per mi Iugoslàvia és el símbol de la independència.
-Jo penso que Iugoslàvia ho pot oferir tot a tothom.
-Jo veig Iugoslàvia desenvolupant-se i canviant a un ritme molt ràpid.
-Una societat d'autogestió per a tota la seva gent.
-Jo crec que no és fàcil dir què és Iugoslàvia.
-Jo crec que la meva infància a Iugoslàvia no estava gens malament
sempre vaig tenir un munt de regals, la relació familiar era estreta
i els amics eren una extensió de la família.
-Era una cultura on convivien i es cuidaven
els uns als altres de moltes maneres.
Jo no veig això aquí (a Amèrica) de la mateixa manera,
la gent està més alienada entre si.
Treballen, arriben a casa i miren la televisió a la nit.
-A nosaltres també ens agradava mirar-la, fins i tot teníem una càmera
amb la qual jo estava molt satisfet sent un crio
i sempre volia tenir-la a les meves mans.
-T'ho dic amablement, vine aquí papa
-El que en realitat volia era la càmera que ell portava.
Quan la meva mare va agafar la càmera perquè així pogués venir el pare
vaig canviar la història.
-Vine aquí mama!
-Era un nen enginyós,
enginyós com una guineu.
Que era un dels personatges del meu show preferit, "Bona nit, nens."
-Bona nit Sr. Ruc i Sr. Guineu.
-A vegades els meus pares posaven el canal del parlament
a on hi havien més contes per anar a dormir.
-M'agradaria explicar-vos una història, per nosaltres i per ells.
Calmeu-vos.
Bé, bé...
Un home vell i el seu nét van ser atrapats pels enemics
i van haver de trobar una escapatòria.
Rieu si voleu,
però el final és molt trist.
-Deixa anar el trist final d'una vegada!
-Mentre em feia gran per aquestes històries
jo feia, doncs el que tot Iugoslau feia durant l'estiu.
-Un mes de vacances pagades!
Quan va ser l'última vegada que vaig tenir un mes de vacances?
-Quan va ser això?
-Nosaltres, els Iugoslaus, ho teníem cada any,
però jo no me'n vaig adonar, era *** jove durant la Iugoslàvia comunista.
Ara ja sé que estàs pensant
Comunisme?!
-És una conspiració criminal internacional!
-Doncs bé, durant les dues dècades prèvies al 1980
Iugoslàvia va prosperar amb una mitjana en creixement del PIB anual del 6.1%
-Un estàndard adequat de vida, seguretat social i educació gratuïtes,
garantit el dret al treball, un raonable transport públic,
així com habitatge i serveis públics.
Tassa d'alfabetització al voltant del 90%, esperança de vida de 72 anys.
La majoria de l'economia estava en sector públic, i no en privat.
-Ningú ho té millor que nosaltres!
Tant de bo sigui així cada dia!
-Iugoslàvia era un cas diferent
perquè tenia establert el seu propi model socialista d'activitat econòmica,
era una economia que combinava l'empresa privada amb la indústria
de propietat estatal i les cooperatives de treballadors.
-Es considerava que seria una història d'èxit del mercat socialista,
tenia una tassa de creixement més alta que altres països d'Europa Occidental,
un desenvolupat sistema de protecció social,
era una societat multiètnica que va viure en harmonia
i en molts aspectes era un model de desenvolupament.
-Imagino que podries dir que hi ha quelcom realment especial en aquest país.
Aleshores, per què la gent hi va vessar tantíssima sang?
A qui s'ha de culpar aquí?
-Generalment, el menys sospitós és el culpable.
Ho sé jo que he llegit dotzenes de novel·les de gènere policíac.
-Abans de continuar, on estem?
Iugoslàvia estava situada entre Grècia, Itàlia i Romania
i poblada per Serbis, Croats, Bosnians musulmans,
Eslovens, Macedonis, tots ells Eslaus,
i Albanesos, Hongaresos i altres minories.
El seu país era el resultat d'una llarga lluita per la unificació,
per mostrar al món el que es pot aconseguir treballant plegats
i sense tenir en compte el que va ocórrer al passat.
Cançó: Lepa Brena - Živela Jugoslavija (Visca Iugoslàvia)
Al llarg de la historia, aquesta idea era un maldecap
per molts imperis i poders mundials.
-La idea era que els Eslaus del Sur no romanguessin nacions
febles i dividides, lluitant les unes contra les altres
o sent una presa d'imperis estrangers.
-Els Serbis van perdre la llibertat després de ser atacats pels Otomans Turcs al 1389
al camp dels ocells negres, anomenat Kosovo.
-Amb els Serbis, la pèrdua de categoria d'estat, que va durar diversos segles,
va produir un fort ànim sobre el mite de Kosovo.
-Els reporters venen a Sèrbia i diuen
"Per què esteu tan bojos els Serbis que celebreu una batalla que vau perdre?
Parlant de la Batalla de Kosovo, sempre expliqueu com va ser de gran
que vàreu lluitar fins a la mort, però vau perdre.
Sou vosaltres masoquistes? Us passa alguna cosa?"
I jo dic: "Heu sentit a parlar d'El Álamo? Recordeu El Álamo?
Heu sentit a parlar sobre Masada?
On els Jueus es defensaren fins a la mort i finalment se suïcidaven
abans de ser capturats?"
-Per resistir als Turcs, els Serbis eren perseguits, i eren víctimes de terribles utensilis de tortura.
-Vàrem viure sota una terrible persecució.
Vàrem ser assotats, linxats, l'excepció de no ser linxat
era mitjançant l'empalament.
Se'ns empalava. Per si no saps què significa 'empalament',
l'empalament significa: introduir un pal afilat pel recte
a través del cos fins a sortir per l'esquena
i sense afectar els òrgans vitals.
Els Otomans Turcs eren experts en fer això.
Per tant, estaves empalat, com Crist estava crucificat, per patir.
-Malgrat això, hi havia una manera d'evitar-ho, convertir-se a l'Islam!
I molts ho van fer, molts no van tenir altra opció que fer-ho.
Això va fer una part de la població eslava musulmana
mentre la resta era cristiana ortodoxa.
D'altra banda, la religió nacional de l'Imperi Austrohongarès era el catolicisme,
que va influenciar majoritàriament la població croata.
Quan els Austríacs van annexionar Bòsnia il·legalment
i la seva llarga població iugoslava l'any 1908,
el somni iugoslau estava més amenaçat que mai.
Tanmateix, un grup de nacionalistes Iugoslaus que es deia 'Jove Bòsnia'
que incloïa Serbis, Croats i Musulmans, va decidir que ja n'hi havia prou.
Un jove del qual potser heu sentit a parlar, Gavrilo Princip,
va disparar i matar a l'arxiduc Ferdinand a Sarajevo.
Més *** va dir:
"Sóc un nacionalista Iugoslau, aspirant a la unificació de tots els Iugoslaus,
hem d'alliberar-nos d'Àustria"
Tot i que l'assassinat de l'arxiduc va fer enfadar als Austríacs,
i que ja tenien un pretext per atacar l'última fortalesa eslava, Sèrbia,
aquesta no era la veritable raó de l'atac.
Els Austríacs i Alemanys van planificar
estendre el seu imperi fins a l'est.
La guerra era l'única manera d'aconseguir-ho.
"Cançó Sèrbia de la 1a Guerra Mundial: Marš na Drinu" (Marxa cap al Drina)
Durant el principi de la 1a Guerra Mundial un grup de polítics iugoslaus
es va escapar de l'Imperi dels Habsburg i va formar el Comitè Iugoslau a Londres
per així recaptar diners i fer realitat el somni iugoslau.
Cap al final de la guerra, el comitè es va reunir a Corfu, Grècia, amb el govern serbi
i va declarar que: 'Serbis, Croats i Eslovens eren (citant)
el mateix segons sang, llengua,
segons el seu sentiment d'unitat i la integritat del territori en el qual vivien junts,
pel comú i vital interès de la seva supervivència nacional
i en tots els aspectes de l'ètica i vida material'.
Era allò que més temien Àustria-Hongria i Turquia.
L'antic ordre mundial es va acabar i els Iugoslaus finalment obtingueren el seu propi país!
El Regne de Iugoslàvia, malauradament, va ser de curta vida, ja que una altra guerra s'acostava
una que el món encara no havia vist...
Amb l'esperança de preservar Iugoslàvia fora de la guerra,
el príncep Iugoslau Paul va signar el Pacte Tripartit amb l'Alemanya nazi al 1941
però això no va agradar als britànics, que llavors van donar suport a un cop d'estat
i una revolta massiva en contra del Pacte.
Els Britànics estaven feliços, però ja no ho estava Hitler.
De fet, estava tan enfadat que va voler esborrar del mapa Iugoslàvia...
Iugoslàvia estava sent atacada per tots costats.
-D'ençà de llavors, Iugoslàvia va ser dividida en 12 parts
algunes de les quals varen anar a parar al règim feixista d'Hongria,
altres a la Itàlia feixista,
Macedònia va ser atorgada als Búlgars i Albanesos
i Sèrbia ocupada per la Wehrmacht i governada per Alemanys.
Croàcia i Bòsnia varen ser unides sota l'Estat Feixista Croat
i sota el règim Ústaixa.
-D'això se'n va dir l'Estat Independent de Croàcia.
-La idea al 1941 era clarament que Croàcia fos una mena de condomini
per les forces alemanyes als Balcans.
Els feixistes Croats començaren ràpidament a eradicar tot element no-Croat de l'estat.
Saps el que significa això? Això significa: La temporada de caça de Serbis ha començat.
Cançó Ústaixa: 'Creuarem el riu Drina...
...i Sèrbia cremarà'.
Sí, la Solució Final de Hitler també s'aplicà aquí
i centenars de milers de Serbis, Jueus i Gitanos van ser assassinats
la majoria al quart camp de concentració més gran d'Europa, Jasenovac.
-Un total de 600.000 persones van ser assassinades a Jasenovac.
El règim feixista croat, el règim Ústaixa, tenia una característica
que el feia distintiu, i és que era un règim feixista-clerical.
Incloïa dins de la dictadura política el clero catòlic.
Estaven a dalt de tot del govern, al comandament del consell
així com a l'exèrcit i als camps de concentració.
Estaven a Jasenovac.
De fet alguns dels directors del camp de concentració eren sacerdots.
-La inquisició croata, que va tenir lloc a la 2a Guerra Mundial
fa que la Inquisició Espanyola sembli un joc per nens.
-El Papa Pio va donar suport al règim feixista, els líders del Vaticà eren totalment conscients del que estava passant allà.
-D'altra banda, monàrquics lleials a la corona, també coneguts com a Txètniks, van decidir actuar.
-Els Txètniks eren un moviment de resistència que, tot i que s'autodeclarà
l'exèrcit lleial iugoslau, estava compost gairebé exclusivament de Serbis.
Nogensmenys, després de les sagnants represàlies dels Alemanys a Sèrbia la tardor de 1941
els Txètniks s'adonaren que continuar amb la resistència armada per tots els mitjans,
en una situació on per cada 100 Serbis morts hi havia un soldat Alemany,
era una derrota clara i un suïcidi.
-A Occident, però, no el preocupava això, ells només volien Alemanys morts.
Així que tota l'ajuda pels Txètniks es va tallar i s'envià a un altre grup de combatents
que van aconseguir neutralitzar tots als altres grups: Els Partisans Iugoslaus!
Els Comunistes, constituïts per membres de totes les nacionalitats
eren liderats per un home anomenat Tito.
Al 1943, en Tito proclamà la nova Iugoslàvia,
que finalment va ser alliberada dos anys més ***.
En Tito, si més no, era brillant en el joc polític
amb grans poders al seu interès,
que era el que li calia a Iugoslàvia per guanyar la independència completa.
És important dir que Tito no era tan sols un líder, ell era un home reconegut en el món.
Ell va ser un dels fundadors del Moviment dels No Alineats.
I per què eren tan importants?
-Eren capaços d'obrar com un punt entremig de grans poders i això permetia que aquests potencialment
parlessin els uns amb els altres i discutissin certs temes que no podien ser tractats obertament.
-"Tito espera continuar caminant entre ambdós costats del carrer, Est i Oest"
-La fermesa de Tito va mantenir al país unit.
Quan va morir, el 4 de maig de 1980, molts ploraven a Iugoslàvia...
Potser no tant per ell sinó més aviat per Iugoslàvia en si mateixa.
El seu funeral va ser el funeral d'home d'estat més llarg de la història registrada.
Aleshores tot va començar a ensorrar-se quan Iugoslavia es va submergir en el deute
amb els creditors internacionals ràpidament rere la mort d'en Tito.
Al 1984, mentre els ulls del món miraven a Sarajevo,
on van tenir lloc els Jocs Olímpics d'hivern, l'administració Reagan estava específicament
enfocada en l'economia iugoslava en un document secret:
La Directiva de Seguretat Nacional 133
que manifestava que: "La política d'EEUU serà promoure la tendència cap a
l'economia de lliure mercat a Iugoslàvia",
i estava alineada amb les decisions directives prèvies que dedicaren molts esforços
per promoure una discreta revolució i així enderrocar el govern i els partits comunistes.
-Va desencadenar una altra sèrie d'iniciatives, moltes de les quals no varen ser publicades.
La decisió de la directiva simplement declara que allò que EEUU vol aconseguir
és que Iugoslàvia deixi de ser un mercat d'economia socialista
i es converteixi en una economia de lliure mercat modelada a Occident.
-Mentre el sistema Soviètic s'ensorrava al 1988
Washington no va perdre el temps i va enviar uns assessors a Iugoslàvia
d'una organització sense ànim de lucre amb un altisonant nom:
la Donació Nacional per la Democràcia, o NED.
-Bon dia i benvinguts. És bo tenir-vos a tots aquí
per celebrar el llançament d'un programa amb una visió i un noble propòsit,
la fundació del NED,
que representa la fe d'Amèrica en els ideals i les institucions democràtiques.
-No obstant això, Allen Weinstein, qui va planejar el NED
va dir al Washington Post l'any 1991 que: "Molt del que estem fent avui en dia
es va fer de manera encoberta fa 25 anys per la CIA".
Això bàsicament significa que el NED era en realitat una mena de derivat de la CIA.
-En comptes d'estar la CIA darrere de les escenes intentant manipular el procés secretament
donant diners per aquí i instruccions per allà etc.
Ells ara tenen el mèdium, que és la Donació Nacional per la Democràcia (NED).
-Així començà el NED a repartir generosos suborns a cada cantonada de Iugoslàvia
finançant grups a l'oposició, comprant joves i afamats periodistes
plens de somnis per a una nova vida i finançant sindicats oponents,
economistes pro-FMI i organitzacions de drets humans.
La Donació Nacional per la Democràcia (NED) també controla el ritme del
Centre per l'Empresa Privada Internacional, que va fundar al G-17.
Què era el G-17?
Una ONG creada per 17 economistes promotors de l'economia de lliure mercat
3 dels quals van pertànyer al personal de Washington,
a la vegada que eren membres del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial.
El coordinador del G-17, Professor Veselin Vukotic, va treballar estretament amb el Banc Mundial
i com a Ministre de Privatització sota el Primer Ministre de Iugoslàvia, Ante Markovic,
Ell era el responsable del programa del Banc Mundial per a la bancarrota a Iugoslàvia
durant el període entre 1989 - 1990 que va permetre la devastació de l'economia iugoslava.
Altres membres del G-17 treballen com a consellers al Banc Mundial
i atenen a les seves reunions. Al 2002 formaren un partit polític a Sèrbia,
i des de llavors, malgrat el fet que a cada una de les eleccions que hi han
obtenen entre el 7 i l'11% del vot popular,
el G-17 controla els Ministeris de Finances i Economia de Sèrbia.
Açò no és tan sols un grup d'economistes. És una xarxa.
El FMI i el Banc Mundial utilitzaren aquesta xarxa per imposar la política a Iugoslàvia.
I com ho van fer?
Primer obliguen al govern a retirar tota la protecció social,
menjar i habitatge subvencionats, transport i sanitat gratuïta.
Ja sabeu... Aquelles coses que en realitat no es necessiten.
Daltabaix per la finestra.
-Retalles les despeses del sector públic, retalles els sous, retalles l'ocupació
anul·les la gestió dels traballadors a la iniciativa empresarial, en altres paraules
obligues al teu poble a treballar més durament per menys diners.
-Segon, utilitzen la manipulació econòmica, i noves lleis per fer caure a les empreses
públiques i privades a la bancarrota.
-El Banc Mundial ho descriu com un mecanisme "gallet".
Utilitzen aquest terme.
Ells diuen que necessitem 'disparar' la bancarrota a la indústria iugoslava.
-Aleshores aquestes companyies són adquirides per un petit nombre
d'empresaris especuladors i altres poderosos interessos econòmics estrangers.
Ells compren les empreses al preu més baix possible.
-Els creditors podrien simplement adquirir totes eixes empreses en un període de 45 dies
i l'empresa o tancava o era privatitzada.
-D'això se'n diu privatització a través de la liquidació.
Les dades del Banc Mundial confirmen
que sota la direcció de Vukotic, des de gener de 1989 a setembre de 1990
més de 1.100 companyies industrials varen ser esborrades.
El nivell de vida va caure un 18% entre gener i octubre de 1990
tal empitjorament va fer incrementar l'atur un 20%
i per tant va incrementar la tensió entre les repúbliques.
-L'empobriment de la població, mitjançant aquesta extensa reforma del FMI,
expressament contribueix en l'increment de tensions socials i ètniques.
-Així obtens la insatisfacció de tots a tot arreu
i tots busquen la part culpable.
-Quan un home no té res i no és conscient del sentit existencial
s'aferra a aquelles idees dins de si que desperten l'humà,
i aquestes són generalment històries nacionals o religioses.
De sobte, ell se sent més important
quan algú li diu: 'Sí, ells són culpables, no jo'.
-Amb desesperació, el Primer Ministre, Markovic, visità Washington
on es va reunir amb el president George H. Bush.
Markovic va dir que les creixents tensions entre nacionalitats
podrien ser una conseqüència de totes eixes mesures d'austeritat i privatització,
així que va sol·licitar una ajuda d'un bilió de dòlars, i va afegir:
'Si l'ajuda no arriba, hi haurà un problema.'
I tots sabem que els Americans no volien cap problema.
-Al novembre del 1990, el President George Bush (pare) va anar al Congrés dels EEUU
i va empènyer a passar la llei d'apropiació estrangera
que cridava a la suspensió de tota l'ajuda i crèdit a Iugoslàvia.
La llei també demandà que si qualsevol república a Iugoslàvia
vol assistència extra dels EEUU
haurà de separar-se de Iugoslàvia i declarar la independència.
D'acord? No és una teoria de conspiració, no és la meva especulació
ni és la meva anàlisi, és el dret públic. És el dret públic!
L'aprovació a cada silenciós departament d'estat sobre el procediment
d'eleccions i resultats a cada una de les repúbliques
ordenava que les repúbliques no mantinguessin eleccions nacionals
sinó que les eleccions fossin només en repúbliques individuals.
I que l'ajuda aniria individualment a tals repúbliques. I quan l'ajuda s'envià
els hi va arribar a aquests grups que l'administració dels EEUU defineix com "democràtics",
que vol dir: petits partits de dretes, ultranacionalistes o fins i tot feixistes.
-Aquesta ruptura de Iugoslàvia no va ser el resultat de divisions existents i internes.
Aquestes divisions internes s'incrementaren degut a la intervenció estrangera.
-Al 1991 la inflació assolia el 200% i el govern federal iugoslau
era incapaç de pagar l'enorme interès del seu deute extern
o d'adquirir matèries primes per a la producció industrial.
El crèdit va col·lapsar i les recriminacions varen esclatar per tots costats.
La cooperació entre les repúbliques i el govern central a Belgrad desaparegué.
-Les repúbliques tampoc rebien diners per part del govern federal
ni ingressaven els diners dels impostos, per la qual cosa el sistema fiscal sencer va col·lapsar
i les repúbliques varen ser deixades a les seves pròpies estratègies
i d'aleshores ençà vingué una nova forma de nacionalisme.
-Tal com els Americans van demandar
es van convocar eleccions amb diferents partits polítics
i la política econòmica era al centre del debat polític
mentre el nacionalisme i les coalicions separatistes
expulsaven als Comunistes de Croàcia, Bòsnia i Eslovènia.
I allò que les repúbliques tenien unes contra les altres
tant per l'economia com per la nació en si mateixa
embarcaren una violenta i depriment espiral.
...No cal dir que les figures polítiques locals
van donar el millor de si mateixos per calmar a la gent.
-Venjarem la sang sèrbia!
-Els Serbis moriran en el caos del seu cor mort!
-No us cregueu que no us emportareu a Bòsnia i Hercegovina a l'infern
i potser als Musulmans a la desaparició.
-La gent necessitava un heroi que els salvés
algú amb els seus interessos al cor.
En comptes d'això, varen rebre aquests nois.
Al 1991, es convocaren eleccions a la República Iugoslava de Bòsnia
Alija Izetbegovic, ex-col·laborador nazi a la 2a Guerra Mundial,
era un candidat que tenia una visió Islàmica per a la principalment cristiana Bòsnia.
Com ja manifestà en aquest petit llibre, va escriure:
"No hi pot haver ni pau ni convivència entre religió Islàmica
i institucions polítiques i socials no-Islàmiques"
Alija va perdre les eleccions davant el moderat líder musulmà Fikret Abdic.
Perdre les eleccions, però, no va aturar a Alija, que va arribar a un acord amb en Fikret:
Alija seria president, però ho hauria de deixar després d'un any.
Així doncs, més ràpidament que dir: 'La Declaració Islàmica'
Alija s'assegurà que la seva presidència fos allargada gràcies a la crisi.
Com pot haver-hi una lluita pel poder en aquests tràgics temps...
De fet, hi va haver un moment en el qual Alija hauria pogut evitar la guerra, quan signà el Tractat de Lisboa
al 1992, que hauria fet de Bòsnia una confederació de 3 regions.
A Alija no li va agradar açò, ell volia tot el poder.
Afortunadament per ell, als Americans tampoc els hi agradava eixa idea.
Llavors, l'ambaixador d'EEUU a Iugoslàvia, Warren Zimmerman, entra en escena.
-El meu lloc estava a la reunió, amb Zimmerman i Izetbegovic.
Izetbegovic just havia tornat de Lisboa, i Zimmerman digué:
"Bé, pots aconseguir més reconeixement dels EEUU si esperes."
I a la meva cabina em van dir que es va quedar amb la boca oberta.
-'Si no t'agrada l'acord, per què firmar?'
Alija va agafar el consell dels Americans i retirà la firma,
va fortificar el seu poder i els Americans el van reconèixer.
Un altre paio que estimava el seu poder era l'únic, l'incomparable, Slobodan Milosevic.
Slobo, com la gent li deia,
sabia com fer servir aquests missatges per aconseguir el que volia.
-Slobo, t'estimem! Slobo, t'estimem!
-I jo us estimo a vosaltres!
-Amb una mica de sort i d'ajuda del seu amic proper Ivan, President de Sèrbia,
és enviat Kosovo al 1987, on els Serbis se sentien amenaçats pels Albanesos.
Durant un altercat amb la policia
un Serbi li preguntà a Slobo perquè la policia els pegava.
Slobo aleshores amb raó va proclamar:
-Ningú s'atrevirà a fer-vos mal
-Es va convertir en una estrella de la nit! Com el protector de tots els Serbis.
Tot i així, aquest incident amb la policia va ser solament quelcom local,
aquest paio necessitava un escenari més gran!
Així doncs, com que estava tan agraït al seu amic Ivan
el va fer fora de la presidència,
a més, va resultar assassinat uns anys més ***.
Podríeu pensar que en Slobo, després de convertir-se en el nou president de Sèrbia, es calmaria...
Però no! Seguia necessitant un escenari més gran! I quina sort!
Un gran aniversari s'estava acostant.
Quan els Serbis celebraven els 600 anys de la Batalla de Kosovo,
que és el punt crucial de la seva història i cultura,
onejant banderes sèrbies, iugoslaves, americanes, canadenques...
cantant cançons patriòtiques...
Slobo pujà a l'escenari, i, amb el que a Occident es descriu
com: "una crida nacional a les armes", va encendre l'audiència.
-Iugoslàvia és una societat multiètnica
i la seva supervivència depèn de la igualtat completa
de totes les nacions que hi viuen.
La crisi que ha colpejat Iugoslàvia
ens ha dirigit a la divisió ètnica, social, cultural, religiosa
i moltes altres divisions menys importants.
L'exclusió d'aquestes, facilitarà la retirada d'altres diferències
i suavitzarà els efectes d'aquestes distanciacions.
-Bé, potser no era un discurs tan incendiari, però almenys el cant d'òpera
després del discurs va ser verdaderament bonic.
Però si crèieu que aquest paio tenia grans ambicions
què diríeu sobre un home sent comparat amb Jesucrist?
-Avui Jesucrist triomfalment ha entrat a Jerusalem!
rebut per la seva gent com el Messies.
Avui la capital de Croàcia s'assembla a Jerusalem!
Mentres Franjo Tudjman ve amb el seu poble.
Hòstia puta! El salvador dels Croats, Franjo Tudjman!
Sense pressió eh? Ara de debò, Franjo va guanyar les eleccions justament
però la gent del seu voltant no era particularment bona
amagant el que estava a punt de passar...
-No hi haurà guerra.
-Ni tan sols aquests nois el creuen.
El govern de Franjo s'estava armant ràpidament i il·legalment.
-No ens hem estat armant!
-Sí, clar... I llavors això, què?
-Ara mateix, tenim 80.000 dels nostres amb Kalashnikovs
-Semblava que la guerra era l'única opció.
No obstant això, hi havia molts ciutadans
que simplement van dir 'NO'.
-'Només diem: doneu una oportunitat a la pau!'
-No anirem pel camí de disputes entre pobles!
Els Iugoslaus tenen molt a perdre si Iugoslàvia es trenca.
Durant 50 anys han crescut i viscut junts, s'han casat entre ells
i al centre de tot, estava Bòsnia, amb una població mesclada
de Musulmans, Serbis i Croats, d'alguna manera ja era una mini-Iugoslàvia per si sola.
Protestes massives contra la guerra van tenir lloc a la capital, Sarajevo, que tenia
el més alt percentatge de matrimonis mesclats ètnicament, amb un missatge pels polítics:
'No sacrifiqueu la pau per ambició política'.
Però hi havia molt poc interès a mantenir Iugoslàvia unida, així que els polítics decidiren
enviar el seu propi missatge als manifestants.
Eslovènia i Croàcia foren les primeres a decidir
que les negociacions de pau no estaven a favor seu.
I van declarar la seva independència unilateral al 1991.
-Declarem la independència i l'estat sobirà.
Bòsnia les va siguir al 1992. Totes foren ràpidament reconegudes per Occident.
-Quan la Casa Blanca anuncià que reconeixeríem Eslovènia, Croàcia i Bòsnia,
nosaltres, al Departament d'Estat no teníem ni idea
del que aquella decisió significaria abans que fos anunciada,
la qual cosa va ser una manera molt peculiar de tractar el tema. Jo era director d'oficina
i cap dels empleats no tenia ni la més remota idea del que la Casa Blanca decidiria.
Per consegüent, es pot dir que la decisió era política
ja que no estava basada en un estudi prudent de les conseqüències de tal reconeixement.
-De fet, era, en essència, una via segura de fer el conflicte inevitable.
La qüestió era, la gent s'ho empassarà?
Naturalment, com la història ha mostrat, hi havia una manera segura de mobilitzar l'opinió pública
a favor del conflicte i tornar a la mentalitat de la 2a Guerra Mundial
on tots els Serbis es van convertir en Txètniks
i tots els Croats en Ústaixes. Propaganda explícita!
-Escolteu, vosaltres, quadrilla de soldats Txètniks Serbis!
La nostra ràbia us enxamparà a Sèrbia també!
-Dibuixos animats croats sobre els Serbis-
"Açò és Sèrbia"
-La meva especialitat és matar Txètniks.
-Nosaltres som els Serbis, super-homes.
Estem lluitant contra el món!
Estem llestos per la guerra santa.
Fins i tot si dura cent anys!
-Protegiu Croàcia amb la vostra sang!
-Anomeneu-vos lliurement Ústaixes, perquè ara ho sou!
-El meu missatge pels Ústaixes és una mica vulgar:
Em follaré a les seves mares i pares.
-Ha arribat el moment que els Serbis es vengin.
Totes les mesquites han de volar pels aires.
-Ara apallissem amb un calçador, amb un d'oxidat.
D'aquesta manera no es pot valorar a l'autòpsia
si la víctima va morir de la pallissa o de tètanus.
-Cançó sobre el camp de concentració de Jasenovac-
-Aquesta és la casa dels carnissers Ústaixes!
-Jo crec que totes les noies estarien d'acord.
Hauríem de massacrar aquests feixistes Txètniks.
-Heu trencat l'espina dorsal de l'enemic Txètnik.
-Al·là és gran!
-Us desitgem un feliç creuament al camp de mines amb aquesta cançó:
"Feu almenys un pas equivocat".
-La demolida ciutat de Vukovar
-On l'enemic està mostrant la seva naturalesa genocida
massacrant Serbis de Vukovar.
-On l'enemic està mostrant la seva naturalesa genocida
massacrant Croats de Vukovar.
-Les imatges de Vukovar neguen completament les al·legacions
que manté la propaganda croata de Zagreb, sobre els Croats assassinats.
-Les imatges de Vukovar neguen completament les al·legacions
que manté la propaganda sèrbia de Belgrad sobre els Serbis assassinats.
-Sí, era tot bàsicament el mateix...
-Les guerres i la seva naturalesa
estaven preparades en realitat molt abans que aquestes comencessin.
Quan varen començar, el paper dels mitjans de comunicació era homogeneïtzar més a fons,
així com brutalitzar per donar a la gent més raons
per participar en la guerra i per anar-hi amb el pitjor comportament.
-Bé, quan miro la televisió i veig el que està passant
vull ajudar, ja que la nostra Sèrbia és digna de morir per ella.
-No hi havia una mobilització militar oficial, tot funcionava amb voluntariat.
-Tu!
Tu!
Vosaltres dos sou voluntaris.
-Nogensmenys, hi havia un home que hauria pogut canviar les coses,
se'n va adonar del rumb que estava prenent la bogeria.
El seu nom era Joseph Kir.
-El meu marit als 21 anys va ser cap de policia a Osijek-Baranja,
Eslavònia, una regió de Croàcia, al 1991.
Durant aquell temps allà encara no hi havia exèrcit croat,
així que tots els problemes del principi de la guerra eren tractats per la policia.
-Mentres els rebels Serbis muntaven barricades per controlar
l'accés als camins cap a zones habitades per Serbis, Joseph Kir, que era Croat
va decidir resoldre tots els problemes d'una forma pacífica.
-Únicament mitjançant negociacions
ell era capaç de desmontar cada barricada.
El meu marit mai va diferenciar a la gent segons la nacionalitat
ell creia que la gent és bona o dolenta.
Aparentment, eixa era el seu desavantatge
perquè en aquell moment, el partit de Franjo, el HDZ, estava al poder
i alguns elements extrems dins del HDZ no estaven d'acord
amb les polítiques de pau d'en Kir.
-En Kir s'estava convertint ràpidament en un obstacle per les aspiracions del partit croat HDZ
i va haver de ser esborrat del mapa.
-Al meu marit el va assassinar un membre Croat del HDZ,
Antun Gudelj, ell va prémer el gallet.
-No obstant, qui ordenà l'assassinat segueix sense resposta.
-El dia que ell va ser assassinat, va sortir un diari
amb el titular: "En Kir se'n ha anat, Eslavònia la pau s'ha esfumat".
-I sí, la guerra va començar, molt ben caracteritzada per dues paraules:
... Neteja ètnica ...
El terme, malgrat tot, no era res nou als Balcans
al ser utilitzada a la 2a Guerra Mundial
per descriure com l'Ústaixa croata estava netejant Croàcia
d'elements ètnics no-benvinguts: tals com Serbis i Jueus.
A la ment dels Serbis dels 90 això estava molt gravat a la seva memòria nacional
a en Franjo no li importava, perquè sabia que tenia el suport de la gent indicada.
El Ministre Alemany d'Afers Exteriors, Hans Dietrich Genscher,
en contacte gairebé diari amb Zagreb,
va donar llum verda a la secessió de Croàcia
i realment va pressionar els aliats Occidentals
perquè reconeguessin Eslovènia i Croàcia.
-Qui sinó els Alemanys atacarien als Serbis!?
No se us fa pesat ja?
-La Serbofòbia Alemanya era geopolític en el sentit de 1914 i 1941
i tal continuïtat també es reflexa en la quasi visceral preferència
en relació a Croàcia i Eslovènia, que malgrat tot, havien pertanyut
cultural i estructuralment a Alemanya, durant centenars d'anys.
-No obstant hi havia un problema en aquest pla, els Serbis
ja que llavors eren un poble constitucional a Croàcia.
Això més que res significava que cap decisió sobre Croàcia podia ser presa sense els Serbis
ja que Serbis i Croats tenen el mateix estatus.
Però aleshores els Serbis van començar a ser discriminats pel govern croat.
-Molta gent era assassinada o amenaçada.
La gent perdia la seva feina. No només els Serbis, també els Croats en matrimoni amb Serbis
eren subjectes de discriminacions semblants.
-En Franjo això ho sabia molt bé. I què va fer? Escrigué una nova constitució.
-Segons aquesta, Croàcia és el país dels Croats. Això és automàticament neteja ètnica constitucional.
-Creant tal Constitució Croata, Franjo violà la Constitució Iugoslava
que ell va considerar invàlida, però volia seguir preservant les fronteres internes de Iugoslàvia.
Els Serbis tenien una idea diferent.
-Açò és Sèrbia! Açò és Sèrbia!
-El que volien els Serbis de Croàcia era tenir el control de les zones que habitaven
el seu propi govern, escoles i el dret a preservar la seva llengua, cultura i identitat nacional.
Els Croats en realitat volien el mateix, sentint-se amenaçats
per allò que es descrivia des de Zagreb com una "gegant Iugoslàvia sèrbia".
Els Serbis van pensar: Bé, si els Croats es poden separar de Iugoslàvia
per què no poden els Serbis separar-se de Croàcia?
Al cap i a la fi era el mateix que va ocórrer a Amèrica durant la Guerra de Secessió.
Quan Virgínia es separà dels EEUU, la part Nord-oest de l'estat
es separà de Virgínia per formar Virgínia Occidental, que era lleial a la Unió.
-Quan jo vaig arribar allà, vaig inspeccionar la línia,
aquella gent m'explicava històries surrealistes, eren tan sols simples pagesos Croats patriòtics.
I que el JNA (Exèrcit Popular Iugoslau) era una força formidable que ells havien derrotat
i que totes les armes que tenien, deien que les havien capturat del JNA.
Bé, això podria haver funcionat en qualsevol altra persona, però vaig mirar pel voltant,
jo vaig tenir el meu entrenament, vull dir, jo sabia qui havia fet aquells Kalàixnikovs,
i a cada arsenal que portaren, hi havia des de metralladores fins a rifles de franctirador
tot fet a Alemanya de l'Est.
-Malgrat que Croàcia mai ha admès oficialment que Alemanya els estava armant
es va decidir agrair als Alemanys amb una cançó, en Alemany.
Ja sabeu, que tan sols els Alemanys poden entendre.
-Gràcies Alemanya, la meva ànima s'abrusa.
-Gràcies Alemanya, per aquest encantador regal.
-Si segueixes aquesta pilota saltadora, recentment, l'estiu passat, Croàcia va donar
4 o 5 mil Kalàixnikovs sobrants a l'Exèrcit Nacional Afganès.
En realitat no són sobrants, en essència el que fan és ocultar l'arma del crim.
-Els Serbis tenien més que suficients armes i estaven *** entusiasmats amb esclafar l'exèrcit croat.
-Pel que concerneix el seu exèrcit
ja sabeu 20 o 30 Txètniks ho arreglen tot.
-El poble croat de Vukovar va estar sota setge durant 87 dies
que més *** portà una victòria pírrica a les forces sèrbies.
Per què pírrica? Bàsicament perquè destruïren la ciutat sencera.
-El món sencer va prendre consciència de la tragèdia a Vukovar.
Tot i així, al voltant de 4.000 persones van morir a Vukovar.
-Un espantós exemple de com un territori va passar a ser més important que la gent que hi vivia.
Malgrat que els hi havien rentat el cervell, creient que feien el correcte,
alguna gent va despertar i se'n va adonar del que estava passant.
Milan Levar, un Croat que estava determinat a protegir el seu poble, Gospic, dels Serbis
va ser un dels primers a ingressar al llavors recentment creat exèrcit croat
però ràpidament es va decebre, després d'una ordre que rebé.
-Milan Levar era un defensor Croat
a qui se li va donar la tasca d'assassinar a civils Serbis al 1991,
la qual cosa ell va veure immoral i incorrecte
i per tant es va negar a fer.
-Al juny de l'any 1992, el meu marit va sortir de l'exèrcit
perquè no acceptava complir les ordres
d'aquells que estaven al poder a Gospic.
-Posteriorment va alertar a les autoritats apropiades
sobre els crims que estaven sent comesos a Gospic.
Veient que les autoritats no feien res al respecte
al 1993, Levar va recobrar l'aparició en públic
parlant sobre les injustícies contra els conciutadans, els Serbis de Gospic al 1993, Levar va recobrar l'aparició en públic
parlant sobre les injustícies contra els conciutadans, els Serbis de Gospic
i sobre els Croats que no recolzaven les polítiques de neteja ètnica a Gospic
o que simplement eren un obstacle per als que estaven al poder.
-La seva lluita el portà davant la Cort Penal Internacional, a on testificà.
Després d'això, malgrat tot, factors extrems de Croàcia decidiren silenciar Milan Levar.
-Va ésser assassinat per una bomba fixada al seu propi pati del darrere.
Això va passar l'any 2000, quan ja hi havia pràcticament una pau completa a Croàcia.
-Milan Levar era un símbol dels Croats que volien una Croàcia justa
i per això mateix va ser assassinat.
El govern va investigar només parcialment els crims de Gospic
descobrint 50 cossos morts i condemnant 3 persones a 15, 12
i 10 anys de presó, i allà és on tot es va parar.
-En comptes de construir millors relacions basades en la confiança
entre les parts enfrontades de Croàcia, al 1992
el Pentàgon estava *** ocupat proclamant la seva hegemonia imperialista
per tot el món en el seu pla de defensa estratègic. Segons el New York Times, al 1992
aquest document afirma que l'únic rumb que els EEUU poden presumir
és la completa dominació mundial, i afegeix que cap altre país
posseeix el dret a aspirar a la tasca de líder, ni tan sols com a poder regional.
-Els EEUU senzillament es consideren el poder suprem en un món unipolar
i que, per tant, poden fer el que els hi doni la gana.
-A Iugoslàvia se l'havia de trencar. I no existia millor símbol per Iugoslàvia
que la república central de Bòsnia. La guerra va esclatar en el pitjor bany de sang a Europa
des de la 2a Guerra Mundial.
-Guerra civil. La guerra civil és la pitjor de les guerres.
Involucra a germans contra germans, membres de la família contra membres d'altres famílies
i és un dels més terribles conflictes.
-Els Serbis volien el control del territori principalment habitat per Serbis
incloent terres que eren d'importància estratègica per ells.
Els Croats volien el mateix, mentres els Bosnians musulmans, o Bosníacs, com se'ls anomena ara
la volien tota. Per aconseguir-ho, el govern bosnià, representant cada cop més
la veu dels Bosníacs, va començar a rebre ajuda dels Americans.
-Els vols secrets varen començar a aterrar a Tuzla.
Els Americans iniciaren l'aprovació d'entrega d'armes pels Bosnians musulmans.
-Més *** el President Clinton va admetre en el seu llibre
que els Americans no van executar l'embargament d'armes. Però això no és tot...
A Alija se li va oferir l'ajuda de centenars de Mujahidins.
Au va! Qui pot dir 'No' a aquests paios!?
Els Serbis, d'altra banda, depenien de l'ajuda de Belgrad.
Com que l'exèrcit iugoslau era el quart més poderós d'Europa,
Occident respongué frenant l'ajuda de Belgrad pels Serbis de Bòsnia.
I aleshores durant el maig de 1992 es varen imposar sancions al que quedava de Iugoslàvia:
Sèrbia i Montenegro.
A l'octubre de 1993, el 90% de la producció domèstica iugoslava de medicaments es detingué.
La mitjana diària d'ingesta de calories, comparada amb el 1990, va caure un 28%
i un milió i mig de persones foren considerades malnodrides.
Dos mesos més ***, al voltant del 60% de la mà d'obra iugoslava estava desocupada
i el salari mitjà mensual caigué de 500 a 15 dòlars, els mercats estaven buits.
-No hi ha carn, ni medicina, ni oli,
ni tan sols bombetes normals. Guaita!
-Com sempre, les sancions colpegen a la gent de la més baixa escala social.
Els de dalt de tot es beneficien d'ells.
-Obligaren als Serbis a allò que passaria a qualsevol lloc, a una economia criminal.
Els criminals es van convertir en reis, pel que vam fer (Occident).
-Si vas a Belgrad, allà on solien viure els diplomàtics, ara hi viuen estafadors i criminals,
que robaren molts diners durant la guerra, al mercat negre.
-Beneficiats de la guerra? -La seva millor època.
-El govern d'en Slobo va segrestar el sistema financer del país, mentres els ciutadans de Sèrbia
eren enganyats per estafes piramidals, particularment aquelles de Dafina Milanovic i Jezda Vasiljevic.
-Repetidament dic que som gent hàbil.
He decidit que aquells que viuen de Dafiament Bank
seguiran vivint.
-Poble! Desitgeu una vida millor? Desitgeu una feina?
Pensions a temps? Us agradarien els vells dipòsits en moneda estrangera?
Jo sé com fer-ho real.
-Per a ells mateixos, sens dubte,
ja que els dos, Dafina i Jezda, van fotre el camp cagant llets amb els diners de la gent.
La tragèdia econòmica, desencadenada per les sancions, estava arribant al seu cim.
-L'efecte va ser molt sever, especialment al 1993, en realitat
la inflació a Iugoslàvia va ser la més gran enregistrada de la història.
Com recordo, era aproximadament de 1,8 mil milions per cent.
-Fins i tot van imprimir un bitllet de 500 mil milions de dinars!
L'anarquia s'estava intensificant i les màfies van fer-se amb el control.
Malgrat la catàstrofe al seu voltant, els Serbis no es volgueren agenollar a la voluntat d'Occident.
Va ser aleshores quan un home va decidir emprar aquesta oportunitat
per salvar una organització que ja no tenia cap propòsit.
L'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord o OTAN
era un sistema d'autodefensa col·lectiva, en el que els seus estats membres
arribaren a un acord per a la defensa mútua en cas d'atac d'alguna part externa
fundat al 1949.
El propòsit real es va tornar en protegir a Occident dels Soviètics
un contrapès que més *** va formar el Pacte de Varsòvia.
-El President Eisenhower va veure l'OTAN com una aliança defensiva
que finalment es quedaria a càrrec dels Europeus.
En comptes d'això, els EEUU van convertir-ho en una eina de poder per l'expansió cap a l'Est.
-I llavors la Unió Soviètica va fer fallida.
-Els EEUU explícitament trencaren l'acord que varen fer amb Gorbatxov
de no encerclar Rússia amb estats armats i militarment hostils.
-La colonització de Sèrbia és la base o el segon pas de l'escala cap a Rússia.
Hem hagut de ser colonitzats perquè l'OTAN va aprendre la lliçó de Hitler.
No es pot tenir una guerra a dos fronts atacant els Russos.
Primer s'ha de neutralitzar Iugoslàvia, com ho va fer Hitler.
-Però per fer això, s'ha de crear un caos
on s'haurà d'intervenir contra un enemic a Iugoslàvia.
Entra en escena Joe Biden.
-Ens enfrontem a un indiscutible acte d'expansionisme i agressió de Sèrbia.
Això no és més que una guerra civil com les que hi van haver a Alemanya, Àustria
i Txecoslovàquia als anys 30.
Això, com imaginava prèviament, és salvatgisme feixista en marxa!
-Ell estava anomenant als Serbis amb noms horribles, i al mateix temps
va tenir una posició molt influent respecte al Comitè d'Afers Exteriors al Senat.
-Biden també va emfatitzar en la importància del nou paper per l'OTAN.
Com es va veure el febrer de 1994 a l'audiència del Senat sobre el futur de l'OTAN.
"El passat mes, mentre els aliats s'asseguraren a Brusseŀles
que l'OTAN segueix sent el fonament de la seguretat Europea,
crims que varen ser processats a Nuremberg fa ja mig segle,
han continuat sense cessar a Bòsnia."
"Sense un 'enemic comú' que ens uneixi
podríem trobar que les nostres concepcions
del que constitueix l'interès nacional bé podria arribar a dividir-nos."
Ell va trobar que l'enemic comú era el poble serbi,
que prèviament ja havien estat demonitzats per l'agència estatunidenca de relacions públiques
Ruder & Finn, contractada per diversos grups separatistes de Iugoslàvia.
-No només van demonitzar als líders serbis, sinó que també van demonitzar el poble serbi.
-El problema pels Serbis va ser que foren una mica lents en reaccionar.
Ells no s'adonaren del que se'ls hi estava fent, i quan se n'adonaren
la regió sencera dels Balcans ja havia col·lapsat cap al conflicte
en el que, clarament, varen fer als Serbis
els enemics de tots els altres a través de la propaganda.
-Per consegüent, els EEUU ràpidament començaren a estar alineats contra els Serbis
iniciant la tempesta a Croàcia, concretament l'Operació Tempesta.
-Aleshores van elaborar un pla en el qual l'exèrcit croat havia de llençar un atac a Krajina
on es va ocupar l'àrea habitada per la minoria sèrbia
però que havien estat allà, no sé, uns cinc segles...
Però es va decidir que eren *** radicals
per permetre'ls-hi seguir vivint a la zona fronterera de Croàcia.
-I llavors, en una reunió a les Illes Brioni
Franjo va donar la seva autorització al General Ante Gotovina
pel més gran acte de neteja ètnica durant la guerra de Iugoslàvia.
Veu de Franjo Tudjman: -Hem d'assestar tal cop
que farà desaparèixer als Serbis gairebé per complet.
Perquè és important que aquests civils comencin a moure's.
Serà aleshores quan l'exèrcit els segueixi,
i quan les columnes es moguin
tindrà un efecte psicològic dels uns amb els altres.
Els hi proporcionarem una sortida
mentre fingim garantir els drets humans etc.
-Una operació que va durar 84 hores durant l'agost del 1995
causant la mort d'entre 2.000 i un quart de milió de Serbis, víctimes de la neteja ètnica.
En Slobo i els seus generals, "els protectors de tots els Serbis" els havien abandonat.
-Que farem?
-Salveu-vos com pugueu!
-Senyor General!
-L'Operació Tempesta va ser inspirada pels Americans, per alguns companys meus.
La gent que va aconsellar a l'exèrcit croat eren oficials generals ja retirats dels EEUU,
que van obrar precisament a Inside the Beltway, a Washington.
-Franjo estava molt content.
-Ni tan sols van tenir temps a agafar els seus diners bruts, ni els seus calçotets!
-Un cop es varen desfer dels Serbis de Croàcia, els Americans van prosseguir cap a Bòsnia.
Fer fora als Serbis d'allà, simplement, no era tan fàcil,
així doncs van posar en marxa una altra estratègia.
Presentant el conflicte de Bòsnia com una guerra civil, que ho era,
en comptes d'una guerra d'agressió sèrbia
podria significar que l'opinió pública Occidental es confongués
i que la gent no tindria les idees clares...
Per a poder intervenir els Americans havien d'aclarir contra qui.
-Els Serbis han començat aquesta guerra.
Els Serbis són la causa original de la guerra.
-Ells són completament els agressors i els dolents.
-S'utilitzà l'OTAN per continuar el procés de colonització militar
però Clinton sabia que d'alguna manera
havia de justificar-se pel gran públic.
Potser el millor exemple de que estem parlant aquí sigui Srebrenica.
Srebrenica, un poble de Bòsnia, es va declarar àrea segura de l'ONU
pels Bosníacs (Bosnians Musulmans) que buscaven refugi,
però en realitat mai va ser desmilitaritzada,
cosa que permetia a les forces bosníaques atacar pobles Serbis adjacents.
El comandant Serbi Ratko Mladic
va envair Srebrenica, deixant milers de Musulmans morts sota neteja ètnica.
-El que va passar a Srebrenica va ser una 'caiguda orquestrada de l'enclavament'
davant les forces sèrbies, que no s'havien esperat mai conquerir.
-L'ONU declarà que açò era genocidi,
malgrat que l'observador de l'ONU, Philip Corbin
va estimar que el nombre de Musulmans morts a Srebrenica no sobrepassava
del nombre de Serbis morts en pobles del voltant de Srebrenica.
Però això no importava...
Srebrenica s'havia d'aprofitar per un objectiu molt més important.
-Hi ha testimonis fiables dintre del bàndol musulmà que asseguren
que Alija Izetbegovic els hi va dir com Bill Clinton li havia indicat (a Izetbegovic)
que 5.000 Musulmans morts seria el preu
per la intervenció de l'OTAN al costat dels Bosnians Musulmans.
Ells creuen que Srebrenica va ser deliberadament sacrificada per Izetbegovic
per així proporcionar aquesta ofrena a la Casa Blanca, que seria la justificació
per a la intervenció, i certament el més important són els resultats.
-El govern bosnià no tenia elecció.
-Sr. Silajdzic, parlant en representació del seu govern, digué:
-"No tenim elecció, i la nostra presidència no té més elecció
que apel·lar a la intervenció militar a Bòsnia i Hercegovina."
-No podeu solucionar això sols, el públic Americà no ho tolerarà,
els Aliats no ho poden suportar.
-I intervenció assegurada.
Heus aquí l'OTAN, una organització formada
per a l'únic propòsit de defensar els seus estats membres,
atacant un país (Bòsnia) que ni ha atacat, ni ha amenaçat
a cap dels seus estats membres.
Lewis MacKenzie, que era general de divisió dels cascos blaus Sector Sarajevo
va tractar d'advertir als Americans sobre l'embolic en què s'estaven ficant.
-Jo vaig comparèixer davant el Congrés i ells em van preguntar la meva opinió.
I jo digué: Comenceu a preparar als vostres néts per anar amb les Forces de Pau a Bòsnia
perquè hi estareu durant generacions. I molts d'ells segueixen allà.
-Mentre tropes de l'ONU i l'OTAN armades fins a les dents imposaven la pau a Bòsnia,
la premsa i els polítics de la mateixa manera van retratar la intervenció d'Occident
a l'ex-Iugoslàvia com una noble i desesperadament tardana resposta a l'esclat
de massacres ètniques i violacions dels drets humans.
-Molts dels anomenats mitjans de comunicació liberals, d'esquerres o progressistes
eren cooptats per l'opinió del corrent mediàtic principal en relació amb els Balcans.
En altres paraules, varen ser comprats en el paradigma que se'ls hi presentà
a càrrec dels governs d'EEUU i els poders de la Unió Europea.
-Només els periodistes que van explicar la mentida
i que trobaren noves formes d'atacar als Serbis,
diferents de les que els hi enviaren els editors per difondre,
diferents de les històries que s'havien escrit abans d'arribar als Balcans,
aquells són els que sobresurten.
-Naturalment, els bombardejos forçaren als Serbobosnians a rendir-se.
A la signatura de l'acord de pau,
que dividia internament Bòsnia en l'entitat sèrbia
i l'entitat musulmana-croata, tots els responsables
d'intensificar la guerra estaven lloant la pau.
Aquest és el poble de Vrhbarje, a prop de Sokolac, Bòsnia
habitat principalment per Serbis i Musulmans.
Després de la imposició dels Acords de Dayton per la pau
els pobletans s'adonaren del que significava per ells
i com el poble passà a formar part de l'entitat sèrbia
els Musulmans van decidir col·lectivament marxar cap a la seva pròpia entitat.
-Aquí esteu en llàgrimes els dos.
-Som veïns -Veïns? -Sí.
-Avui es separen els camins?
-Exacte.
-I és difícil?
-És clar que ho és! Com podeu veure.
-Dos veïns acomiadant-se en llàgrimes?
-De tot cor, el meu i el seu, sense cap dubte.
-Sens dubte.
-Heu viscut tants anys junts
-Tants anys com hem viscut, els hem viscut junts.
-Hem viscut 68 anys -Sense baralles, sense desacords...
-Sempre ajudant-nos, així ha estat tota la vida i així segueix sent.
-I com és ara?
-Difícil
-Digui'ns des del cor i l'ànima, ha patit algun maltractament aquí?
O li ha passat cap cosa dolenta aquí?
-Mai, no podria haver estat millor.
-Està trista?
-Doncs és clar que ho estic, ens estem acomiadant dels veïns.
Sempre ens van agradar. Tot ens va anar molt bé.
-Mai us provocaren o causaren problemes els Serbis?
-Res, res, tot formidable entre nosaltres, com abans.
-Aquest vídeo no s'ha mostrat enlloc anteriorment.
Simplement no encaixa amb la imatge que la premsa Occidental
volia projectar tan severament, l'organitzat melodrama dels malignes Serbis
destruint tot allò que no és Serbi.
Creus que això mobilitzaria l'opinió pública Occidental a intervenir?
-Sense desacords, sense pressió i sense baralles?
-Mai de la vida.
-Està viva i sana.
-Viva i sana, mai he tingut el més mínim problema.
Molta gent vingué, soldats i diferents pobles
i ningú mai m'ha mirat malament.
-Què?! Serbis que no es comporten com maníacs genocides?!
-Els nostres veïns han passat aquí 2 dies, plorem tots.
Diem adéu com éssers humans!
-Éssers humans? Ells?
-Jo vull que les coses siguin com abans un altre cop.
Que solucionem els problemes per poder viure com vivíem.
Vull que torni aquell temps i que torni Iugoslàvia tal com era.
-La compassió humana era una cosa completament normal per un jove Serbi
de Trebinje, Hercegovina, en Srdjan Aleksic.
El pare d'en Srdjan recorda com Srdjan s'adonà que la policia sèrbia
estava arrestant una persona per raons ètniques.
-Srdjan va veure com la policia s'endugué un noi i els va siguir per veure perquè se'l estaven emportant.
El que va ocórrer llavors va ser que els policies s'enfrontaren amb un soldat ebri,
que agafà el noi pel braç de la policia
adonant-se'n que era Musulmà.
Aquell soldat va treure un ganivet per matar-lo allà al carrer.
La pitjor mort possible per una persona.
Srdjan va intervenir, va començar a lluitar amb el soldat
i el noi va aconseguir escapar-se mentres Srdjan va tirar
el ganivet del soldat intentant escapar-se.
Malgrat això, 3 soldats que van veure la lluita des de lluny
van atacar en Srdjan, tirant-lo a terra, clavant-li puntades de peu
i deixant-lo al carrer inconscient.
Els soldats marxaren com si haguessin acabat la seva feina maltractant al noi.
El meu fill va ser ingressat a l'hospital
on li van diagnosticar una hemorràgia cerebral.
Set dies va estar lluitant per la seva vida
i al setè dia, el 27 de gener de 1993, Srdjan va morir.
-Aquesta és una entre moltes històries de veritable heroisme
que mai van arribar a la premsa Occidental.
Occident estava més enfocat en intensificar el conflicte
par així tenir l'excusa de ficar-s'hi
pels seus propis interessos. Mentre el món celebrava la pau a Bòsnia
les institucions financeres internacionals estaven acumulant activament el deute extern iugoslau
dels seus estats romanents, mentres transformaven els Balcans
en una zona segura per la lliure empresa.
Cap a finals de 1995 Occident va anunciar el programa per a la reconstrucció
que va trossejar la sobirania de Bòsnia
fins a un punt que no s'havia vist a Europa des del final de la 2a Guerra Mundial.
Era pur colonialisme, consistint principalment a dividir Bòsnia en territoris
sota l'ocupació militar de l'OTAN i una administració estrangera.
Aquesta forma d'intervenció va tenir tant d'èxit que Occident només va haver de reproduir-ho a Kosovo.
-Jo crec que la regió és molt important en termes geoestratègics.
Ells veuen Kosovo com un país potencial per assegurar la seva presència a la regió.
-Però Occident va subestimar la importància que Kosovo té pel poble serbi.
-Conciutadans, avui les nostres forces armades s'han unit als nostres aliats de l'OTAN
en atacs aeris contra les forces sèrbies responsables de la brutalitat a Kosovo.
-El dia 24 de març de 1999, sota l'ordre d'en Javier Solana, en un acte de pura agressió.
l'OTAN va violar el Dret internacional i la Carta de les Nacions Unides
al llançar un assalt aeri a Iugoslàvia.
La gent de Iugoslàvia, no obstant açò, va decidir mostrar el seu veritable esperit
sortint al carrer, cantant cançons
i divertint-se als ponts, malgrat la catàstrofe que tenien al voltant.
-T'estimem pàtria nostra! Volimo te otadžbino naša - Волимо те отаџбино наша
-Has sentit la sirena antiaèria ressonant per Belgrad?
-Sí, i m'importa un rave!
-Clinton! Que et follin! Guanyarem!
-Jo vull dir que en Clinton és un figa-flor i que no té cor!
No té pietat. Que li donin pel cul!
Disculpeu-me.
-Si enderroquen aquest pont, el reconstruirem en...
3 hores!!
Perquè estem així de capacitats!
-Pensàvem que els Serbis aguantarien 5 dies sota les bombes.
Ningú no s'esperava que correrien cap als ponts
i que es posarien samarretes amb una diana al pit.
-La declaració de la missió era parar la violència a Kosovo i derrocar en Slobo.
Bombardejar Iugoslàvia va tenir l'efecte oposat,
mentres el conflicte tan sols s'intensificà a Kosovo i el públic es solidaritzà amb en Slobo.
No obstant això, la realitat de la guerra va ser terrible.
Escoles, hospitals, ponts, estacions televisives,
fins i tot ambaixades estrangeres, tot era un blanc legítim per l'OTAN.
-Les coses que van bombardejar, com la xarxa elèctrica...
Nit rere nit encertaven la xarxa elèctrica, no podien bombar aigua
i les fleques no podien funcionar a Belgrad.
Estaven negant l'accés al pa i l'aigua a milions de persones!
Com va afectar això als esforços dels cossos de seguretat i les forces d'acció ràpida a Kosovo?
-Aquests eren atacs al poble serbi.
-Quan els civils moren, en diuen danys col·laterals
i això és el que et fa sentir malament, perquè són éssers humans,
tenen els seus noms i ho són tot per a les seves famílies.
Però per la resta del món només són danys col·laterals.
-Encertaren la fàbrica de tabac de Niš tres cops
i al cap d'un temps va ser comprat per Philip Morris.
Si vaig a un supermercat amb un martell, començo a destrossar coses
i després dic: Pago per la runa! Sóc un víking o un vàndal.
-Aparentment els cigarrets fets a Niš també mataven Albanesos de Kosovo, així que calgué desfer-se'n.
-És obvi que Filip Morris tenia alguna cosa contra la fàbrica de cigarrets a Niš,
era un dels principals competidors en el mercat Europeu.
-El propòsit real de la guerra era colonitzar econòmicament al país.
Reemplaçar tota la infraestructura domèstica incompatible
per sistemes econòmics compatibles amb Alemanys i Americans.
Així doncs, bombardeja la fàbrica de cotxes, la fàbrica de cotxes de Yugo,
el cotxe que es va aconseguir introduir al mercat dels EEUU.
'YUGO - El camí alternatiu a la sensatesa'.
Volada pels aires...
Bombardejada la fàbrica de ciment,
bombardejada la indústria del petroli,
bombardejats tots els sistemes de telecomunicacions,
per així vendre els nous més cars però no pas millors.
-Si aquest era el traball de l'OTAN hauria d'haver estat coordinat amb anterioritat.
De fet, quasi un any previ a la guerra, el Banc Mundial va analitzar minuciosament
les conseqüències d'una possible intervenció militar portant a l'ocupació de Kosovo.
I va dur a terme rellevants simulacions que "anticiparen la possibilitat
d'un escenari d'emergència originat per les tensions a Kosovo."
Això suggereix que l'OTAN ja havia informat al Banc Mundial
en un escenari primerenc de planificació militar.
Els plans per a l'ocupació van començar abans de trobar un pretext suficientment bo per intervenir.
Però espera un moment. Ocupació?
No se'ns havia dit que Kosovo havia de ser alliberat dels agressors Serbis que el van envair?
Bé, encara haig de trobar algú que m'expliqui com un país es pot envair a si mateix.
La història va ser tergiversada de manera que donés a Occident un pretext creïble per intervenir.
Després de cinc segles de domini Turc, Kosovo va passar a ser legalment part de Sèrbia al 1912.
En aquell temps, molts Serbis ja se n'havien anat
i molts dels que es van quedar eren víctimes de la persecució
durant la 2a Guerra Mundial, quan els feixistes Albanesos van ocupar Kosovo.
Mustafa Kruja, Primer Ministre d'Albània va estar a Kosovo al juny de l'any 1942
i va reunir-se amb els líders Albanesos de Kosovo, on va dir:
"Hem d'esforçar-nos per assegurar que la població sèrbia de Kosovo
sigui - que l'àrea sigui netejada d'ells i tots els Serbis que hi visqueren durant segles
seran qualificats com colonitzadors i enviats a camps de concentració a Albània.
Els colons Serbis han d'ésser assassinats."
El terror contra la població indígena sèrbia va assolir proporcions molt significants
amb prop de 10.000 assassinats a sang freda i el doble expulsats.
Himne dels Partisans Iugoslaus 'Amb en Mariscal Tito' (Uz Maršala Tita)
-Aquí està en Tito amb n'Enver Hoxha, el dictador Albanès durant l'època comunista.
Veieu? Una cosa que no he mencionat d'en Tito és que no només volia governar Iugoslàvia.
Ell volia la majoria dels Balcans, una federació incloent parts de
Grècia, Itàlia, Bulgària i Albània.
Això significava que s'havia de demostrar al dictador, Hoxha,
com de ben tractats estaven els Albanesos a Iugoslàvia.
Així els Albanesos Iugoslaus, vivint majoritàriament a Kosovo
van obtenir un millor nivell de vida que a Albània!
Les seves pròpies universitats, escoles, diaris, institucions polítiques, centres culturals
tot en llengua albanesa.
Albanesos d'Albània se n'anaven a Kosovo amb facilitat, i els Serbis estaven sent expulsats.
-Aquí hi havia hagut 200 cases de Serbis, ara només n'hi ha 5.
Tots van marxar, pel terror, per les pressions.
-La premsa Occidental no va mencionar pas res d'això.
La història oficial era que els Albanokosovars
volien independència a causa dels actes d'en Slobo al 1990, però ignorava el fet
que els Albanesos ja demanaven l'estatus de república per Kosovo
ràpidament després de la formació de la Iugoslàvia d'en Tito, a l'època en què en Slobo va néixer
i fins i tot hi van haver protestes massives al 1968!
Al 1974, Tito li va donar a Kosovo, que seguia sent una província sèrbia,
els mateixos tractes que els d'una república
i això efectivament va afectar els líders Albanesos a continuar
allò que van començar a la 2a Guerra Mundial.
-Hi havia molta intimidació de baixa intensitat, atacs a individus
que la policia no resolia adequadament.
Em refereixo al fet que no es produïen arrestos.
-Ja no podem aguantar més aquest terror!
Un article del New York Times publicat el 12 de juliol de 1982
molt abans que en Slobo arribés al poder, deia:
"L'èxode de Serbis és certament un dels principals problemes
als que les autoritats han de fer front a Kosovo".
En relació amb els Albanesos que volen separar-se de Iugoslàvia,
Becir Hoti, secretari de direcció del Partit Comunista de Kosovo, va declarar que:
"Els nacionalistes tenen una plataforma amb dos propòsits - primer establir
el que anomenen una 'República Albanesa ètnicament neta'
i després la fusió amb Albània per formar una Gran Albània."
I estaven desesperats buscant ajuda. La necessitaven a qualsevol preu.
A qualsevol preu dius?
-Madeleine (Albright) T'estimo! Mai t'oblidaré!
Madeleine, t'adoro, ara i per sempre!
Els meus somnis es fan realitat perquè conservo el teu nom.
Quan creixi faré el mateix pels nens.
-Hi ha moltes nenes petites a Kosovo el nom de les quals és Madeleine.
-Si voleu, podem parlar aquí o podem sortir a fora.
Delegació Americana per a la Pau - Albanesos militants de l'UÇK
-Sr. Clark, aquest és el seu grup, la seva UÇK (Exèrcit d'Alliberament de Kosovo), ex-combatents
-Gràcies per l'enorme quantitat de diners reunits aquesta nit.
-Haig de dir...Mai no m'havia esperat d'enlloc
que algú faria una estàtua tan gran de mi.
-S'ha d'aplaudir als Albanesos, ells realment saben com afalagar als Americans.
El problema és que els Albanesos no sabien a on s'estaven ficant.
Al 1998, l'UÇK seguia classificat pel Departament d'Estat dels EEUU
com "una organització terrorista finançada pels guanys
provinents del tràfic d'heroïna i per Osama bin Laden."
Mentres es feia cada cop més evident que l'UÇK estava dirigint els esdeveniments a Kosovo
els EEUU van adonar-se que podien utilitzar-ho pel seu propi interès.
-Tota la zona nord d'Albània estava en realitat
sota el control de l'UÇK, i no del govern Albanès.
Els avions de càrrega dels EEUU aterraven dues vegades cada dia
proveint subministraments i enviaments d'armes.
Les forces especials britàniques, la CIA,
les forces armades dels EEUU entrenaven a l'UÇK,
això va ser abans de la guerra.
Alemanya estava enviant armes provinents de l'ex-Alemanya de l'Este a Albània
amb el coneixement que Albània les donaria a l'UÇK.
-L'objectiu era provocar una rigorosa reacció de l'exèrcit serbi
perquè així Occident pogués pretendre llançar-se
a frenar la guerra i imposar la seva política.
En Slobo va enviar als militars i un conflicte total va esclatar al 1998.
-La situació d'un irremeiable conflicte entre Serbis i Albanesos
va ser simulada sota el titular de 'violació dels drets humans'.
Els drets humans es van utilitzar com un mantra mitjançant el qual
Occident, especialment l'opinió pública dels EEUU,
acceptaria la legitimitat de la intervenció.
-Certament, tot el que EEUU ha fet a Afganistan i Iraq
era de lluny molt pitjor del que l'exèrcit serbi va fer mai a Kosovo.
-Si vols colonitzar un territori, també ho podries posar per escrit.
La Secretària d'Estat d'EEUU, Madeleine Albright planejà l'anomenada Conferència de Rambouillet
que va ser modelada en els Acords de Dayton imposats a Bòsnia.
Aquí l'OTAN va resumir com ocuparia
i colonitzaria Iugoslàvia a l'Annex B de la Conferència de Rambouillet.
"El personal de l'OTAN gaudirà, junt amb els seus vehicles, navilis, avions i equipament
lliurement, sense restriccions del pas i sense impediments per tota Iugoslàvia."
-Naturalment que ens van portar a Rambouillet per ofegar-nos.
-Intencionadament vam elevar el llistó *** alt, sabíem que no podien acceptar
aquest apèndix a l'acord, i la intenció era seguir endavant i bombardejar.
-De fet, aquest annex era secret. Així és, no va ser revelat al públic
fins alguns mesos després del principi de la guerra!
El document també va donar el següent pas prometent la secessió de Kosovo en 3 anys.
-Els líders de Kosovo signaren un acord la setmana passada.
Tot i que no els hi dóna tot el que volien.
-No, van haver d'esperar 3 anys més per aconseguir-ho!
-Ells van veure que només la pau és millor que una llarga guerra impossible de guanyar.
Els líders serbis, d'altra banda, van rebutjar fins i tot discutir
les parts de l'acord de pau.
-Em pregunto perquè.
"Ei, ens voleu ocupar així?
o aixà?
Per descomptat, mentres els veritables detalls foren ocultats
es va presentar la història com si els Americans volguessin protegir als Albanesos.
-Permeteu-me que us mostri les imatges d'uns refugiats, sabeu que? Em trenquen el cor.
Amèrica ha estat responent a aquest terror
el que passa en aquestes imatges, totes les atrocitats.
Mireu totes les atrocitats, tota la misèria i caos.
Hi ha un mal insidiós que impregna eixa terra.
-Molts Albanesos no s'ho van empassar.
-Sóc Albanès! Jo no sóc pas Ortodox!
Des de la Primera Guerra Mundial fins ara
no he viscut enlloc millor que a Kosovo i Iugoslàvia.
El país més ric del món (EEUU)
està portant el mal a Iugoslàvia, a la gent de Iugoslàvia i d'Albània.
Tot és culpa de l'UÇK, d'Amèrica i de l'OTAN.
-A Occident diuen que us estan ajudant per solucionar la crisi humanitària.
-Les bombes no ajuden a ningú, a ningú no ajuden les bombes.
-Crec que la intervenció d'Occident al 1999 contra Sèrbia va ser possible degut
als interessos geoestratègics dels països Occidentals, especialment EEUU.
-Res no tenia a veure això amb els Albanesos
o amb els Americans patint per ells.
-Poden els pilots de l'OTAN distingir entre un tractor i un tanc de l'exèrcit iugoslau?
10 dies després de l'incident ens trobem al lloc de la massacre
que l'OTAN va dur a terme disparant una filera de civils Albanesos refugiats de Kosovo.
-Açò és correcte, l'OTAN també va matar civils Albanesos. Moltíssims.
Si patien pels Albanesos o pels Serbis en l'assumpte
Occident no hauria ajudat a l'UÇK,
que estava directament relacionat amb el crim organitzat i el tràfic de drogues.
No s'ajuda a ningú auxiliant a la màfia.
Després de l'altament publicitària massacre de Racak,
que més *** la forense Finlandesa Helena Ranta demostrà que era un frau,
l'OTAN va bombardejar Iugoslàvia.
Però no va aconseguir destruir l'exèrcit iugoslau.
-Cap al final del bombardeig de l'OTAN, només 13 tancs iugoslaus foren destruïts
i molts d'aquests eren models antics i deixats deliberadament com esquers.
-Els Serbis tenien enginyosos mètodes de protecció per a les forces de defensa.
Van fer tancs de fusta, els van pintar perquè semblessin reals
posaven radiadors o microones a dintre i els encenien.
L'OTAN arriba amb tecnologies sofisticadíssimes, veuen l'objectiu i el bombardegen,
bé, però aquestes bombes costen centenars de milers de dòlars per peça
i el tanc de cartró costa unes 200 caixes.
-Hi havia una vegada en un avió
un Anglès, un Búlgar i un Serbi, en Pera.
Ara no me'n recordo del tot què va venir a continuació
tan sols que al final el Serbi era el més llest i va avantatjar a la resta!
-Així doncs per què en Slobo es va rendir a l'OTAN?
-A la segona reunió de juny (1999), quan Martti Ahtisaari
i Víktor Txernomirdin anaren a Belgrad per reunir-se amb en Milosevic,
Ahtisaari va llegir les condicions de l'OTAN i en Milosevic va preguntar
"Què passa si no signo?"
Hi havia una taula amb un gerro entre ells
i Ahtisaari va moure el gerro cap un costat
i digué: "Belgrad quedarà com aquesta taula".
Tot repetint el moviment d'escombrada amb la mà per la taula.
I va dir: En una setmana hi podria haver mig milió de víctimes mortals.
Així com un bombardeig massiu a Belgrad.
-Afrontat cara a cara amb la monstruosa amenaça d'Ahtisaari, en Slobo no tenia alternativa
i signà l'acord mentre Ahtisaari guanyava el Premi Nobel de la Pau al 2008...
-Aquest és un programa especial de CBS notícies, part de la contínua cobertura sobre la crisi a Kosovo.
Avui, durant el dia, les forces sèrbies han començat a retirar-se de Kosovo
i l'OTAN ha suspès l'onzena setmana de campanya de bombardejos.
-El primer pas de l'interès geoestratègic d'Occident es va satisfer al 1999
amb l'entrada de les tropes de l'OTAN a Kosovo, on encara romanen avui en dia.
-Juntament amb les tropes d'EEUU que establiren la base Bondsteel,
la segona i més extensa base militar a l'estranger fora d'Alemanya,
un exèrcit d'advocats i assessors va ser enviat cap a l'actual Kosovo ocupat
sota el patrocini del Banc Mundial
per així crear un ambient favorable pel capital estranger.
I com es va fer això?
-Van fundar una organització per dirigir la privatització
de companyies públiques, i després d'un cert període de temps donant-li voltes
van decidir que ho farien sense cap consideració respecte al dret de la propietat
i que ells no havien de parar atenció a qui posseïa allò de veritat,
bàsicament ho confiscaren, privatitzaren i ho van vendre a qui ells van triar.
-Es van tancar els bancs nacionals iugoslaus a Kosovo
i es va adoptar el Marc alemany com a moneda de curs legal.
El sistema bancari de Kosovo va ser entregat gairebé per complet a 'Commerzbank AG' d'Alemanya
que va garantir el control total del sistema bancari comercial a la província.
Però espera un segon!
Pensa una mica en això.
... Violació dels Drets Humans ...
... Crims de guerra ...
Aquestes eren les raons per les quals Occident se'n va anar a Kosovo
com ens van dir els mitjans de comunicació, oi?
Llavors, per què estava l'encarregat de la missió de l'ONU a Kosovo (o UNMIK)
tan obsessionat en prendre la mina de carbó dels Serbis?
-Abans del bombardeig, inversors d'Occident
ja tenien els seus ulls clavats en l'enorme complex miner de Trepca
que constitueix la part d'estat més valuosa dels Balcans,
amb un valor mínim de 5 mil milions de dòlars.
El complex de Trepca no només inclou coure i extenses reserves de zinc,
sinó també cadmi, or i plata.
L'International Crisis Group,
un comitè d'experts que comptava amb el suport del financer George Soros
va publicar: 'Trepca: Making Sense of the Labyrinth'
on digué a UNMIK que "prengués les mines de Trepca dels Serbis com més aviat millor"
i que "Entregar Trepca als Kosovars està descartat."
I a l'agost del 2000, l'encarregat de la UNMIK, Bernard Kouchner
va enviar als pacificadors fortament armats
i portant màscares contra fums tòxics per prendre la mina.
Això es va fer sota la pretensió que suposava
un risc ambiental a través d'una extensa contaminació de l'aire.
Per descomptat, la salut ambiental sempre va ser la màxima prioritat d'Occident a Iugoslàvia
fins i tot durant la campanya de bombardejos anomenada Àngel Misericordiós.
-Després que l'OTAN utilitzés municions amb urani empobrit aquí,
durant el bombardeig de l'any 1999, militars experts de Belgrad
han registrat un increment en el nivell de radioactivitat.
El Dr. Sedlak estava entre els primers que van alertar al públic.
Avui en dia no hi ha cap altre lloc al món on tanta gent i tanta gent jove mori de càncer.
En aquest hospital veterinari del sud de Sèrbia, hi ha evidències de que alguna cosa va malament.
Degut a que el decaïment de l'urani tarda milers de milions d'anys
l'ombra fantasmagòrica de l'Àngel Misericordiós flotarà a la regió virtualment per sempre.
Veieu? Això està perfectament bé.
Mentrestant, l'ONU va entregar la direcció del complex de Trepca sencer
a un consorci d'Occident.
Amb interès en la ganga de Trepca, hi havia Morrison Knudsen International.
El nou conglomerat va ser el Washington Group, una de les més poderoses
companyies d'enginyeria i construcció,
així com un dels grans contractistes de defensa als EEUU.
Hi ha algun polític, empresari o lobby d'Occident que estigui afrontant càrrecs
de robatori contra la gent de Iugoslàvia?
O per crims contra la població de l'ex-Iugoslàvia?
No, ni tan sols un d'ells.
En canvi, per escapar-se de qualsevol acusació
van fundar el Tribunal de la Haia, Països Baixos,
per jutjar a la gent de l'ex-Iugoslàvia involucrada amb la guerra.
-El Tribunal de la Haia va ser fundat al 1993
a la base de la resolució del Consell de Seguretat
en comptes de la resolució a l'Assemblea General de les Nacions Unides
que significa que fou específicament
creat a la base de decisions polítiques més que en principis legals.
-Quan es crea una colònia, només s'engarjolen als dissidents.
Tornant a Belgrad, Slobo, qui fou declarat Home de Pau al 1995
al entregar Bòsnia a Occident, després de ser testarrut
en fer el mateix a Kosovo, va ser acusat de Crims de Guerra.
-Penso que qualsevol gran líder mundial sap que si no va d'acord amb el sistema
de segur el trauran del mig d'una manera o d'una altra.
-Rere una extensa campanya anti-Slobo finançada de les butxaques d'Occident -
-La Unió Europea i els EEUU gastaren milions d'euros en proveir
a moviments d'oposició dins de Iugoslàvia
amb els recursos necessaris per enfrontar la campanya electoral.
-En Slobo va perdre les eleccions al setembre del 2000.
Però no s'agenollaria davant el seu rival
Vojislav Kostunica.
En Vojo va decidir que ja n'hi havia prou.
-"Victòria! Victòria" Cridava la multitud
"Slobodan, salva Sèrbia i mata't!" Deien uns altres
-El felicito per la seva victòria electoral, senyor Kostunica.
En Slobo caigué. Però què és el següent?
Els polítics van tornar a la disputa per ximpleries insignificants
en el reality show més trencador de la televisió
també conegut com l'Assemblea Nacional Sèrbia!
-El Primer Ministre va passar la nit acusant i fins i tot dient renecs.
-Després que els membres del partit
presumptament insultessin a sa mare,
Aleksandar Vucic demanà al President de la Cambra que intervingués vàries vegades.
-Aquest bandit del Partit Demòcrata m'ha insultat més d'un cop!
-Estic llest per fer la meva modesta aportació al camí cap a Europa,
perquè sé el que us espera allà.
A diferència d'eixos que s'han tret les mitges,
senyor Ministre, jo li regalaré un parell aquí
que li caldran per Europa (UE).
-L'únic pitjor que en Ceku, l'arxiduc de Thaci i la postura de Solana
és en Boris Tadic, arxiduc del Banc Meridijan, en valor d'11 milions d'euros.
-M'agradaria que els membres del Partit Radical diguessin:
"Bravo Djelic!"
Així, home!
Ensenya-ls'hi a tots com un Serbi pot tenir èxit en les finances!
Bozo, campió!
Ensenya-ls'ho! Ensenya-ls'ho a tots!
Estem tots orgullosos de tu!
Un arxiduc, un arxiduc de les finances
Bozidar Djelic, enhorabona!
-Aquesta és la segona sabata que entrarà a la història
segur que avui això donarà la volta al món.
-Fins ara no s'havia gravat un llançament de sabates al parlament,
però hi havia hagut vessament d'aigua
o expulsions per la força de membres del parlament.
-En comptes de concentrar-se en les coses importants,
van permetre una major fragmentació de Iugoslàvia.
Al 2003, el nom 'Iugoslàvia' oficialment va deixar d'existir
gràcies a la genial prescripció d'en Javier Solana (membre del PSOE).
-Aquest és el famós Dr. Solana?
-Sí, és el famós OTANòleg, OSCEòleg i bombardòleg.
-Nogensmenys, un home no va voler donar el seu país i el seu sistema tan fàcilment.
Blasko Gabric, del meu poble natal, Subotica, va decidir fer un pas radical.
-El socialisme iugoslau fou moltíssim millor que qualsevol altre,
comparant-lo amb el socialisme dels Russos o els Xinesos.
Vàrem tenir el cel, si podeu imaginar el cel a la terra, això era Iugoslàvia!
Blasko explica qui es va emportar el seu tros de paradís.
En el món Occidental es diu: "Arribaràs al cel quan moris."
No et donaran el luxe de tenir-lo mentre estiguis viu.
-Així doncs va transformar la seva propietat de 15 hectàrees, en una nova, quarta Iugoslàvia.
-Si destrueixen la teva fàbrica, si ho privatitzen tot,
tot el que vam tenir ja no ho tindrem més, com en diries d'això?
-Occident va dir que això és la democràcia.
-Tenim un acudit molt bo.
Quan els musulmans pregunten al seu sacerdot
com els hi pot explicar què és la democràcia perquè ho entenguin.
Diu: Bé, molt fàcilment t'ho puc explicar. Quan pujo a dalt de tot del minaret
i vosaltres esteu a baix, sota de mi i pixo a sobre vostre.
Vosaltres també podeu pixar sobre meu. Això és democràcia.
-Bé...bromes a part.
Retirar el nom de Iugoslàvia es va impulsar amb un motiu poc sa.
-Quan arrabassen a Iugoslàvia, quan l'anomenen Sèrbia i Montenegro
Occident li promet a Montenegro que deixi a Sèrbia sola.
-Al 2006, després d'un controvertit referèndum,
Montenegro es va convertir en l'estat més nou del món.
-El 55.4% dels ciutadans han votat a favor de la independència de Montenegro.
-Malgrat tot, una altra part de l'ex-Iugoslàvia seguia desitjant aquest estatus.
T'ho suposaves - Kosovo.
El mateix any, començaren les negociacions entre el govern a Belgrad
i la minoria albanesa per l'estatus de Kosovo.
Tot i que les anomenades negociacions foren una farsa des del principi
ja que gairebé tots els poders Occidentals prometien a Kosovo
la independència sense tenir en compta les negociacions.
-*** o d'hora s'haurà de dir, bé, ja és suficient, Kosovo és independent.
Aquesta és la posició que hem pres.
La gent de Kosovo ha de saber que és una posició ferma i sòlida,
malgrat això hi ha diplomàcia i negociacions
però aparentment no ocorrerà
en un relatiu curt termini, al meu entendre
hem d'avançar cap a la resolució.
-Pensa-hi. Si tu tens un dels majors poders mundials
dient-te que pots obtenir el que sigui que vulguis,
per què collons vendre-ho per menys
i tractar d'aconseguir un compromís?
Tal com es va anticipar, les negociacions es van trencar
i Kosovo va declarar unilateralment la independència.
-Ha sigut un honor donar la benvinguda al president i al primer ministre
d'un Kosovo independent a la Casa Blanca.
Estic orgullós del fet que estigueu aquí, sou benvinguts.
Sóc un ferri defensor de la independència de Kosovo.
Protestes d'Albanesos pro-independència a Kosovo
Dono la paraula que els EEUU continuaran treballant amb aquestes nacions
que no reconeixen el Kosovo independent
per persuadir-les a fer-ho tan aviat com sigui possible.
-Al contrari del que Bush esperava
la majoria de països del món no van reconèixer Kosovo,
ni tan sols es va convertir en un estat membre de l'ONU.
Kosovo, per tant, va fallar en convertir-se en un país.
El que és absurd en aquesta història és que la minoria albanesa
que, siguem justos, va patir molt als 90,
pensava que obtindria la independència al 2008.
-És un gran dia per la gent de Kosovo, els Albanesos.
-Com et sents? -Oh, molt però que molt bé. Això és com un somni.
-Com a Serbi que sóc, sento pena pels Albanesos.
Perquè els han ensarronat més que a nosaltres.
Ells creuen que tenen un estat independent!
Kosovo és una base militar dels Estats Units.
El que passa és que hi ha un color local anomenat 'Albanesos',
un fullatge local, com fulles als arbres.
-El govern de Kosovo i la gent de Kosovo
sempre s'inclinarà amb un profund respecte cap als EEUU
i l'administració dels EEUU.
-I ara podran ser capaços de decidir quelcom que no sigui contemplat
pels desitjos d'EEUU? Impossible.
-Creus que el govern de Kosovo pot fer alguna cosa si no ho consenten els Americans?
-No.
-No ho crec, no. No.
-No ho crec, no.
No crec que puguem fer alguna cosa sense els Americans,
Anglesos, Alemanys, Francesos i altres poders.
-Considereu que el govern de Kosovo pot prendre decisions
que no estiguin d'acord amb els desitjos dels Americans?
-No pot, no pot
-Per què? -No es pot, Amèrica és Amèrica, no es pot!
-No ho crec, no ho crec...
-Nosaltres escoltem als Americans.
-A Amèrica hi han 50 països, estats.
Per què no pot Kosovo ser part d'Amèrica?
-Donaries suport a això? -Sí, per què no? Ells tan sols ho administren tot a Kosovo.
-Els Americans estan al comandament? -Sí, ho estan veritablement.
-No som pas independents d'Europa i Amèrica.
-El canal formal mitjançant el qual la comunitat internacional manté
el poder absolut en relació a la vida econòmica i política a Kosovo
és representat a través del Portaveu Civil Internacional
que té el dret d'expulsar qualsevol funcionari elegit
o d'anul·lar qualsevol llei que hagi passat per l'assemblea de Kosovo.
Al mateix temps, hi ha un canal informal
on la comunitat internacional s'entremet en la política i l'economia de Kosovo
mitjançant els ambaixadors de països poderosos que es veuen a si mateixos
com els patrocinadors de la independència de Kosovo.
Els desitjos d'aquests ambaixadors són una mena d'ordres
pels polítics de Kosovo.
Kosovo segueix sent una colònia i aquesta colonització
en realitat ha empitjorat els estàndards de vida a Kosovo.
-D'altra banda, la gent de l'altra província sèrbia no s'adonaren
del que s'acostava. Situada exactament al mig de la plana pannònica,
Vojvodina sempre ha sigut una part de territori molt atractiva,
explotada degut a la seva terra fèrtil.
Després de la declaració d'independència de Kosovo, Occident va girar-se cap al nord.
Cap a finals de 2009, en un article publicat al The Economist, la situació
a la província nord de Sèrbia va ser descrita com
"el punt àlgid portant cap a la independència de Vojvodina".
"Al cap i a la fi, Kosovo i Vojvodina tenien el mateix nivell d'autonomia."
-The Economist és una revista seriosa
el que fa que aquesta informació sigui profundament alarmant.
-I per què ningú no va actuar? Per què tant de silenci?
Com veieu, hi ha una manera d'assolir que la gent faci alguna cosa a Sèrbia
o qualsevol altra república de l'ex-Iugoslàvia,
tan sols digue-ls'hi que és un altre pas aproximant-los cap a la Unió Europea.
La UE, una única associació política i econòmica de països europeus,
proveeix als estats amb intercanvis de béns, gent i idees en un mercat
que inclou al voltant de mil milions d'habitants.
Separat de la definició oficial hi ha molt més del que es veu a simple vista.
-La Unió Europea és un projecte de la classe elit d'Europa
que rebutja els valors de l'herència genuïna de la civilització europea
i cerca reemplaçar-la amb el dictat políticament correcte de la ideologia
del postmodernisme i postnacionalisme.
-Primer, el teu país ha d'obrir els mercats als productes europeus
i vendre tots els bancs, que és com vendre la reina i la torre dels escacs.
Llavors, la indústria domèstica del teu país, agricultura i mercat de valors fan fallida,
cosa que permet a companyies estrangeres obtenir
un bon preu de compra per les teves accions més valuoses.
Si continuem l'analogia dels escacs
el teu govern està jugant com un principiant contra la UE,
que està a deu passos per davant teu.
Pot ser que sàpigues com moure les fitxes
però el teu oponent sap com portar-te cap a un terreny pedregós
i obtenir el que vol. Escac i mat.
A la República Txeca, la UE va obligar a la indústria del sucre a tancar les seves fàbriques
ja que la UE tenia *** sucre importat de Cuba,
amb el que obtenia més beneficis.
En comptes d'això, es va donar als Txecs un petit regal dels Alemanys:
la seva indústria bruta,
que ja no poden mantenir a Alemanya pel Protocol de Kyoto.
A Hongria, les vinyes foren destruïdes pels baixos preus dels Francesos
que llavors va costar als hongaresos no ser capaços de tornar els préstecs als bancs,
els estrangers compraren les seves propietats als preus més baixos.
Per aquesta mateixa raó, el vinyar hongarès més famós, Tokaj, el posseeixen els Anglesos.
-No hi ha feina, diu aquest home, només pobresa.
La situació ha empitjorat des del tancament de la fàbrica de sucre a prop de Serenca,
l'any passat. 80 persones del poble de Mezozombora van perdre la feina.
La fàbrica està damunt davall.
-Crec que podeu veure un patró aquí.
-Aquests llocs, com els Balcans i la resta d'Europa de l'Est,
no s'espera d'ells que siguin companys
i iguals en la germandat de nacions, sinó que se suposa que són mercats
per als béns industrials Occidentals, se suposa que són mercats de mà d'obra barata.
-Diguem que produir mantega
a l'agricultor Alemany li costa 300 dòlars per tona.
L'agricultor Serbi la pot produir per 200.
Però, com que el govern Alemany dóna una subvenció als agricultors,
la mantega els hi costa 150 dòlars.
I aquesta mantega és 50 dòlars més barata que la sèrbia.
Això ens porta a tenir una varietat de béns agrícoles importats
mentres els nostres agricultors locals no tenen a on vendre.
-S'ha de tenir en compte que tarda el seu temps entrar a la UE.
-Durant 12 anys hem d'obrir les portes als béns de la UE
i així ells poden exportar béns subvencionats
que són més barats que els nostres productes.
Nosaltres no tenim els diners per poder donar subvencions als nostres agricultors.
D'aquesta manera, nosaltres, de productors de béns agrícoles
passem a ser importadors de productes agrícoles.
Així és com ells destrueixen una per una cada branca de la nostra indústria.
-Però no sentireu cap d'aquestes coses en els mitjans de comunicació.
-La UE gasta al voltant de 2 mil milions d'Euros a l'any
per a la seva representació en els mitjans de comunicació.
Ells van fer shows patrocinats a la tele, ràdio, programes etc.
Organitzen conferències, especialment per periodistes.
És una indústria sòlida.
En prou feines podràs sentir crítiques sobre la Unió Europea dels reporters.
-A Sèrbia mai hi ha hagut un debat real sobre la Unió Europea
i qualsevol intent d'iniciar tal debat es va condemnar
per endavant com "anti-europeu".
Aquells que tracten de començar aquests debats són simplement apartats.
-És graciós per mi escoltar el que esteu dient aquí sobre la UE
perquè això, els Eslovens com jo,
ho sentim des de fa 10 anys ja, són exactament les mateixes coses,
és com si la CIA o algú escrigués aquestes coses per vosaltres.
Ara, escolteu això...
-Abans no continuïs, quant et paguen? -No, no, espera't
Escolta'm si no t'importa, deixa'm acabar..
M'està interrompent!
Mireu, a Eslovènia ja ningú no creu en el somni de la UE,
ja pocs mesos després d'ingressar
perquè tenim acomiadaments massius, 50.000 persones acaben de perdre la feina
les fàbriques se'n van totes a Romania, Hondures o a la Xina, ho enteneu?
-Afortunadament, algunes venen a Sèrbia.
-De debò? Parles dels mateixos "socis" Eslovens,
directors executius que es jacten
de com estan colonitzant Sèrbia i els Balcans!?
Recordo aquest home, el neoliberal del G-17+
Ell em digué: "Sí, tu critiques la UE i tu vius a la UE.
a Eslovènia li va bé a la UE." No, no és així com funciona.
Aquesta és la propaganda estàndard, ho enteneu?
No estem millor per estar a la UE, és viceversa.
Estem a la UE perquè vam fer-ho millor que altres
per exemple que altres repúbliques de l'ex-Iugoslàvia.
-Després de la mort de Iugoslàvia, cada república ex-iugoslava volgué fer-se membre de la UE.
Eslovènia va ser la primera a ingressar al 2004, però no va ser gaire entusiàstic.
-Ja no som un país, som només una regió de la UE. Per què asseguro això?
No tenim política monetària, pràcticament ni política fiscal
ja que estem molt limitats per les normes de la UE.
-Estan millor les coses ara que Eslovènia està a la UE?
-No, no crec que sigui així.
-No, no crec que sigui millor.
-No, no ho crec.
-Els preus s'han doblat, tot és molt més car del que era.
-La roba és més cara.
-Jo vaig votar 'no' quan vam tenir el referèndum d'accés a la UE.
-Tot ha estat robat, estem en un complet caos
Litostroj
Metalka
No hi ha una sola companyia que tingui al voltant de 500 treballadors
que es mantingui.
-Com sabeu, si ets part de la UE has d'oferir alguna cosa pels fons comuns de la UE.
-Molts dels drets socials que teníem s'han reduït.
-Jo crec que, segons el meu parer, la UE és més com una corporació
que no pas una institució política que asseguri els drets humans.
-A Eslovènia esteu millor d'ençà que vau entrar a la UE?
-Sí, molt millor!
-Per què?
-Doncs hi ha moltes raons.
-Quines són les raons?
-Moltes...
-Era millor la vida durant l'època de Iugoslàvia?
-Sí, era millor.
-Érem més lliures
-Tito era el déu de déus!
Just davant d'Eslovènia, Croàcia estava abandonant l'aplicació de la
Zona de Protecció Ecològica i Pesca pels estats de la UE
ja que un terç de les activitats pesqueres d'Itàlia provenien d'aquesta zona.
També va enviar a fer punyetes el seu sector bancari.
-Croàcia té només un banc que ens pertany.
Ens van obligar a vendre tots els bancs a estrangers.
Telecom Croàcia va ser venut a Deutsche Telekom
i encara no coneixem els detalls del contracte.
D'altra banda, la gent a Sèrbia difícilment deixa de confiar
en tot el que ve d'Occident.
Sovint creuen a l'instant la propaganda que 'Occident realment els estima'
inclús quan bombardegen als Serbis ho fan pel propi bé dels Serbis.
-Jo crec que la situació a la qual estem avui en dia és el resultat
d'una cosa que jo anomeno el 'Capitalisme Depredador'.
Va començar als anys 70 quan jo era un sicari econòmic,
utilitzàvem molt el 'Capitalisme Depredador' al 3er món.
La regla principal és que l'única responsabilitat del negoci
és maximitzar els guanys, sense tenir en compta el cost social o ambiental.
-A Iugoslàvia se li van oferir molts préstecs profitosos
perquè així entréssim en un gran deute.
Si el vostre país és econòmicament fort
llavors sou militarment forts, forts en tots els camps.
Però si esteu endeutats i la vostra economia es debilita
llavors esteu debilitats en tots els fronts.
-Mentres Iugoslàvia es trencava, el deute federal es va distribuir entre estats separats.
Cap al 2010, la prosperitat que tots van prometre es va començar a notar.
A Montenegro, d'un deute de 416 milions, va adquirir un deute de 4.7 mil milions de dòlars.
Macedònia va saltar de 890 milions a 6.7 mil milions de dòlars
i Bòsnia se'n va anar de 2.1 mil milions a 16.5 mil milions de dòlars.
El deute de Sèrbia augmentar de 5.5 mil milions a 38 mil milions de dòlars.
Eslovènia de 2.6 mil milions a un esgarrifós 56,3 mil milions.
I Croàcia, el guanyador absolut en obtenció de deute
va saltar de 4.6 mil milions a una vertiginosa xifra de 69 mil milions de dòlars.
-Al 1988, dos anys abans de la ruptura de Iugoslàvia
Iugoslàvia estava endeutada en 13,5 mil milions de dòlars.
Llavors, les estructures financeres mundials ens van dir
que estàvem *** endeutats i que no podíem obtenir més préstecs.
Avui, al mateix lloc (ex-Iugoslàvia), dividit en 6 estats
hi ha un deute de 184 mil milions de dòlars
i ningú ens diu que estem *** endeutats,
al contrari, obtenim més préstecs.
-Als Iugoslaus els hi encanta dir com vivien
amb el deute extern a la Iugoslàvia d'en Tito. I ara ja no?
-Com robar a un país?
Si dius que vols privatitzar quelcom a un país
on les persones no guanyaven salaris gaire grans
i on no podien estalviar ni un milió de dòlars,
això vol dir que de tots els ciutadans de Iugoslàvia
ningú serà capaç de comprar una d'aquestes fàbriques del país.
És a dir aquestes fàbriques podien ser comprades només per estrangers.
-D'acord, doncs van ser comprades per estrangers. I què hi ha de dolent?
Per construir la fàbrica d'acer de Smederevo (ciutat de Sèrbia)
vam agafar préstecs de creditors internacionals durant l'època de Iugoslàvia
de 600 milions de dòlars.
Amb aquests 600 milions de dòlars vam construir-la
i al 2003 la vam vendre a U.S. Steel (Acer EEUU) per 23 milions de dòlars.
-Sort Col·lectiva!-
-Açò és el que costa només la terra en la que la fàbrica va ser construïda.
Això és el que va passar amb tota la infraestructura del país.
-D'altra banda, heus aquí un exemple de com van robar la reduïda Iugoslàvia amb préstecs.
Primer, executen dures sancions.
-En aquell moment, al 1992 ens van començar a cobrar l'interès,
interès per defecte i els anomenats interessos de sanció.
Pujant el nostre deute dels 5,5 mil milions (pertanyents a
Sèrbia i Montenegro) fins als 13,5 mil milions de dòlars.
L'any 2000, quan Milosevic va ser derrocat,
Labus es va convertir en vicepresident del govern responsable de les finances.
-Miroljub Labus, per cert, era un membre del G17, els anomenats experts pro-FMI.
-Labus va venir i amb el traç d'un bolígraf
va firmar que acceptem pagar tots els interessos
regular, per defecte i sancions
en un període de 8 anys, entre 1992 i 2000,
i va esclavitzar completament a eixa Iugoslàvia (Serbia y Montenegro) amb el deute.
Perquè vam donar 8 mil milions de dòlars a Occident
malgrat que van ser ells els que ens van bloquejar a nosaltres (i no al revés).
-Al 2008, Croàcia va guanyar 9.3 mil milions de dòlars del turisme
que equival al 20% del PIB de Croàcia.
Això hauria estat fabulós si els diners s'haguessin quedat a Croàcia.
-Tots els Hotels, els millors Hotels de la costa Adriàtica de Croàcia
van ser comprats per companyies Alemanyes i Austríaques.
-Dels 9.3 mil milions, Croàcia va quedar-se amb salaris més baixos, impostos sobre nòmina,
un IVA del 19% i un grapat d'Euros de restaurants, cafeteries i apartaments
mentres el benefici se'n va anar a Alemanya.
-Gràcies Alemanya, la meva ànima s'abrusa.
-Amb una estabilitat macro-econòmica amenaçant totes les repúbliques
el FMI i el Banc Mundial van llançar-se per "salvar-les".
I com ho varen fer? Diguem que el FMI i el Banc Mundial proporcionen un préstec
de 300 milions de dòlars que s'han de tornar amb un interès d'entre el 5.5 i el 7%.
Però els diners no van a cap lloc, no, es queden en grans bancs Americans i Alemanys
així com les reserves externes de canvi de les repúbliques
amb el que s'obté entre un 2 i un 2.5% d'interès.
Llavors, els mateixos bancs, amb el que en realitat són els diners de les repúbliques
aporten préstecs a les repúbliques per a la inversió
a través de diferents fons pel desenvolupament
que, de nou, augmenta el deute que poden reemborsar
només amb nous préstecs 'frescs'. Així és com el cercle continua.
-No s'ha de ser un economista per entendre-ho.
Agafes un préstec per pagar un altre préstec,
és interès sobre interès, una funció exponencial.
Una pura banalitat.
-Que significa això per a la gent? Si dividim el deute de cada país segons la seva població,
això és el que cada ciutadà hauria de pagar.
Encara hi ha moltes persones que segueixen pensant que empreses estrangeres volen ajudar-los.
-Ells volen destruir, i malauradament ho estan aconseguint fer prou bé,
la fe en el nostre potencial. No tan sols a Croàcia, sinó a tot arreu.
Ells diuen que no podem fer-ho sols, que necessitem ajuda d'aquest i d'aquell,
com si algú anés a ajudar-nos,
algú com bancs estrangers o estructures similars.
Això és un engany, una mentida de la qual hem d'escapar.
-Els bancs estrangers utilitzaren la desesperació de la gent de Iugoslàvia
pel seu propi joc, a vegades mitjançant mitjans criminals.
-El banc Hypo Alpe Adria
és un banc Austríac que va blanquejar diners als Balcans
comprant patrimonis per tota Croàcia
i aleshores aquest banc va ser venut a l'alemany Baverische Landersbank
el qual finalment va caure en bancarrota i els contribuents alemanys
van haver de pagar 3 mil milions d'Euros per un rescat.
-La terrible situació va empitjorar degut a la crisi financera mundial
i Croàcia va mirar què era el que tenia en quantitat, i que es pogués vendre.
Això és justament illes!
Al 2009, el diari britànic 'Independent' va anunciar que Croàcia volia vendre
les Illes Brioni, que és també un parc nacional
i és on es troba la ex-residència de luxe d'en Tito.
-Les Illes Brioni són molt atractives i en aquest sentit foren elegides
com un intent experimental a la barrera psicològica que té la gent
en relació amb abandonar una part del territori nacional
i podria afegir, una de les parts més boniques.
-Mentrestant a la colònia de Bòsnia
el FMI va afegir l'Article 7 a la nova Constitució de Bòsnia,
redactada a Dayton, Ohio. Ells van decidir que:
"El Consell Governant del Banc Central consistirà d'un governador designat
pel Fons Monetari Internacional" i que
"el governador, no serà un ciutadà de Bòsnia i Hercegovina ni d'un país veí."
Així, doncs, el govern de Bòsnia no té el control de l'economia estatal.
Però no seria just dir que tots els diners invertits a Bòsnia
s'utilitzaren per pagar préstecs.
No, un munt de diners no van anar cap als Bosnians
sinó que se'n van anar només a uns pocs Bosnians. Molt, molt pocs.
De fet, segons una unitat antifrau, la qual va ser creada per l'Oficina
de l'Alt Representant, mil milions de dòlars van desaparèixer de fons públics
i projectes d'ajuda internacionals, del 1995 al 1999.
On va anar a parar això? Un es preguntaria,
doncs per exemple, al poble de Sanski Most
els diners es destinaren a un hipòdrom per curses de cavalls
en comptes d'anar al desenvolupament econòmic o la infraestructura.
Si robes ajudes i fons públics
també podries anar allà i apostar-los, no?
El mateix alcalde també va donar 450.000,
proporcionats per Aràbia Saudita, al seu germà,
perquè així el paio pogués obrir un nou banc.
Ell també s'enfronta a 358 càrrecs de corrupció.
D'altra banda, Montenegro va confiar fortament en el contraban de cigarrets
per mantenir el país en peus durant els anys de la guerra.
Els seus líders, Bulatovic i Djukanovic, declaren
que mai s'han beneficiat personalment del contraban.
La qual cosa és molt estranya, considerant que el Primer Ministre Djukanovic
era el vintè home d'estat més ric del món al 2010!
3 vegades més ric que Nicolas Sarkozy i Barack Obama combinats!
-Milo Djukanovic ha tingut més èxit que molts altres
destinant el seu país sencer en un feu personal
manejat amb els principis de la Cosa Nostra.
De fet, crec que la seva riquesa personal
es major del que s'enumera oficialment, en realitat pot afirmar
que posseeix qualsevol cosa que hi ha a Montenegro.
-D'ençà que a aquestes elits no els hi importa el més mínim ningú,
la gent de sota de la cadena alimentària ha de recórrer a actes de desesperació.
-Tornem a les notícies locals.
Tots criden l'atenció sobre si mateixos i a la seva manera.
Ciutadans de Zitiste han aixecat una estàtua al protagonista de la pel·lícula, Rocky Balboa,
en esperança de cridar l'atenció sobre les lluites
a les que s'enfronta aquest municipi subdesenvolupat de Vojvodina.
-Amb 44 anys, Samir va néixer a Bòsnia i està convençut que sota d'aquestes capes de terra
es troba la piràmide més gran del món.
-Molts joves s'adonaren del que estava passant i començaren a lluitar
contra allò en el que els seus països s'estaven convertint.
-El nom de la nostra banda és Beogradski Sindikat
que es traduiria al Català com el Sindicat Belgradenc.
El Sindicat Belgradenc, un grup de rap serbi,
famós per la seva opinió crítica sobre l'elit de la societat
i els seus elements criminals.
-Sé que aquí és una merda, però per mi és de collons.
És una veritable vergonya quants diners tinc.
La vida és bonica com una imatge, però jo no pago impostos.
El lema de ma vida és: ho tinc tot, ho puc tot.
-Bosko Cirkovic de Sindicat Belgradenc explica perquè
no gaire gent actua contra la injustícia.
-Molts joves Serbis i de tot el món pensen només en coses materials
i ja sabeu, quan s'entra en política...es fa per obtenir més coses materials.
-Tot, tot, tot comença amb els diners.
i tot, tot, tot acaba amb els diners.
-Si estigués en la mateixa sala amb el personatge que maneja el país,
Tadic, el meu ex-professor de psicologia de l'institut,
jo portaria la verdadera revolució contra ells.
-Això no és en absolut políticament correcte.
Ni d'esquerres ni de dretes sinó just cap a la carn.
Aquí no tens control, és una reacció en ***.
Quin tipus d'home ets? Humiliat i espantat, vius sense llibertat.
-Això resultaria, no sé, però alguns de nosaltres probablement no deixaríem la sala.
-Ells són el sistema, instructor.s
Dogma, corrupció, institució de terror.
La repressió mata.
Mafia, policia, país de bandits.
Ells són els jutges i nosaltres la revolució.
Açò no és la nostra Sèrbia!
-Allà abaix a Sarajevo, les coses no eren gaire diferents.
-Estem demanant els salaris que no hem rebut
del 2003,
2004...
...2005...
...2006...
i us ho cregueu o no, 2007.
-Aquesta terra es diu Bòsnia i Hercegovina.
-Aquest país està sent robat per tots costats.
-Sens dubte, el preu el paguen els ciutadans del país.
-No dimitiré, ni ho farà el meu govern.
No ho faré per mil raons!
-El país farà fallida mentres la classe dirigent és cada cop més rica.
-Ells sempre et diuen que callis i que tot anirà millor.
-Calla!
Calla!
Calla i aguanta!
-Dubioza Kolektiv, la banda de Sarajevo amb un missatge similar al de Sindicat Belgradenc.
-Mentre la gent pensi que el seu impacte en el procés democràtic
acaba amb posar la papereta a l'urna, res canviarà, perquè
això dóna 4 anys de llibertat per fer el que els hi doni la gana als que són elegits.
-Un dòlar és un substantiu abstracte per alguns.
-Estem al carrer. No som ningú.
-Això no va aturar als nostres diputats a obtenir els seus salaris a temps,
rebent entre 2.000 i 3.300 dòlars al mes.
-L'elit governant no escolta a ningú, açò és el que millor han après.
Perquè ignoren fins i tot les protestes massives.
-Són experts en fer servir històries barates de nacionalisme
per estafar a les masses que els hi permeten enriquir-se més i més.
Nosaltres estem en contra d'eixes elits.
-Malauradament, les elits al poder, inclús quan
la majoria estava en contra d'ells, no varen escoltar.
-Un amic meu de molta confiança va estar en un sopar privat
en el que estava present l'ambaixador Americà a Sèrbia, Cameron Munter.
Aquell sopar va ser entre les eleccions a les quals el Partit Radical (de Sèrbia),
que està més a favor d'una independència que el Partit Demòcrata,
aparentment havia guanyat les eleccions, tenia la majoria de vots.
I nosaltres pensàvem, bé, la gent ha parlat,
hi ha hagut eleccions, la part més gran entrarà al govern.
El meu amic li preguntà a Cameron Munter:
"Bé, Sr. Munter, sembla que la vostra missió ha estat un fracàs"
La missió de portar a Sèrbia sota el tutelatge de l'imperi. Ell digué:
"Jo no parlaria tan aviat, de fet jo miraria la televisió demà
per veure com són els resultats del míting entre el Sr. Tadic i el Sr. Dacic."
-La Unió Europea ha aplaudit l'acord entre
el Partit Demòcrata de Tadic i el Partit Socialista de Dacic
i l'oportunitat de portar un govern pro-Occident a Belgrad.
-I mentres el propi govern era format per Washington
les polítiques i les lleis eren també dictades des de l'estranger.
-La Cambra de Comerç dels EEUU està escrivint lleis pel govern de Sèrbia
i ordenant-los-hi les lleis que s'han d'aprovar.
-D'aquesta manera els països de l'ex-Iugoslàvia van començar a fer-se membres de l'OTAN.
-Sabeu el que significa ingressar a l'OTAN?
Has de desfer-te de tots els sistemes d'armes de producció nacional,
disseny nacional, desenvolupament nacional, dissenyats pel teu terreny
per equipar-te de models com F-16, F-18, F-22 (Americans)
a preu de centenars de milions de dòlars per avió!
I els vostres fills i filles han d'anar a lluitar. I on volen que lluitem?
Volen que ens posem les ulleres de visió nocturna i que anem a Afganistan,
on matarem als seus enemics que no ens han fet res.
-Els beneficis i adquisicions militars s'aconseguien d'aquestes colònies econòmiques i geopolítiques.
La gent no era conscient del que els hi estava passant
i pensaren que finalment eren lliures i independents.
-El que va passar a Iugoslàvia es pot considerar com un clàssic exemple de colonització.
Amb una mena de nou sabor, però segueix sent colonització.
-En comptes de tractar de colonitzar zones deshabitades del món,
per què no crear un caos i "arreglar-lo"?
Quan bàsicament posseeixes un tros del món que ja va ser desenvolupat i consumit.
-Ells volien una Iugoslàvia en la qual els seus valuosos recursos naturals
estarien a la disposició de corporacions multinacionals,
la població de la qual treballaria en salaris de subsistència
i on l'economia no oferia competència a productors capitalistes existents
sinó oportunitats de noves inversions.
Ells volien una Iugoslàvia en la qual
les indústries del petroli, enginyeria, mineria i automòbil serien arruïnades
desfetes, desindustrialitzades i volien abolir el sector públic,
serveis i programes socials de Iugoslàvia.
-I ho van fer.
Encara més, la pau que la gent de Iugoslàvia va construir pel seu propi bé va ser destruïda.
És un estereotip que l'odi entre la gent de Iugoslàvia sempre va estar allà.
Els Eslaus del Sud van viatjar junts des del nord per arribar a aquestes terres
i van trobar la seva part del paradís al voltant del segle VI.
L'odi va ser més *** fabricat per grans poders, que van veure apropiat
ensenyar als Eslaus a ser civilitzats i democràtics.
Considerant que la major part del segle XX
als negres no se'ls permetia seure en seients davanters als EEUU
mentres que la República de Dubrovnik en efecte va abolir l'esclavatge al 1642
quan els EEUU tot just eren una colònia britànica i no existien com a país.
La hipocresia Occidental era obvia.
Per què un Croat odiaria a un Serbi, o un Serbi odiaria a un Musulmà?
Pel que algú va fer en algun lloc qui sap quan? Pel que diu la tele?
És que la història no ha demostrat que aquestes gents poden viure junts? O és irrellevant
el moment en que algú discuteix qui li va fer a qui quants cops pitjor?
-Vius en algun tipus d'odi constant i por eterna
o odies tant a algú que tota la teva energia positiva se centra a reconèixer açò
i a través d'una força irracional manifestes el teu odi al dia a dia?
No se'n pot viure d'això. D'això en viuen els malalts!
-No existeix l'odi biològic, que cert grup de gent estigui predestinada a odiar un altre grup.
Qualsevol que digui el contrari té intencions, creu-me.
Sé el que diràs. "Boris, només critiques, no ofereixes solucions."
Bé, per això l'únic que haig de fer és mirar a les històries dels que digueren 'No'
a aquesta bogeria, els que van decidir actuar com éssers humans
en temps inhumans.
-Quan un home surt del paraigua de la col·lectivitat que l'empeny cap al mal
ell pot ser noble, bo i valent.
-Si la gent pensés de la mateixa manera que ho feia el meu marit, Josip Kir,
ja ho crec que no hi hauria hagut guerra.
-Polítics corruptes, generals de l'exèrcit o beneficiats de la guerra
són tan culpables de la colonització de Iugoslàvia com els colonitzadors d'Occident.
-Ningú ens podria haver fet això, si no fóssim tan dèbils
en definir-nos i defensar la nostra història.
Si nosaltres com a nació ens aixequem, ningú ens pot parar.
No hi ha míssils de creuer, no hi ha poder imperialista,
no hi ha xarxa d'espionatge, ni dominació mediàtica que pugui destruir la nostra gent.
-Els Iugoslaus han d'adonar-se que els seus països són colònies d'Occident,
víctimes de la despietada globalització, amarrats per les cadenes econòmiques, socials i polítiques.
Si no ho fan, el pes de les cadenes a poc a poc es tornarà insuportable...
El país dels Eslaus del Sud, digue'n com vulguis, té gran potencial
que comparteix amb alguns dels pobles més diversos i enigmàtics del món.
L'Est pensava que ells eren Occident, Occident els considerava l'Est.
Alguns d'ells van malentendre el seu lloc en el xoc de corrents
i poders estrangers els van explotar durant segles.
Prou.
Cançó: Beogradski Sindikat - Nema povlacenja
*Traducció al Català per: Solidaritat amb Sèrbia des de Catalunya* Compartiu el documental si us plau!