Per què és fosc a la nit ?

Per què és fosc el cel de nit? Pots creure que la resposta és òbvia: per què no està el Sol! Però el cel és blau de dia només per què la llum del sol es dispersada per l'atmosfera, si no tinguéssim atmosfera - com és el cas de la Lluna -, el cel sempre seria fosc, inclús quan brilla el Sol. Replantegem la pregunta - per què l'espai és fosc? A veure, l'espai està ple d'estrelles - una quantitat enoorme d'estrelles, tan brillants com el Sol, i en un Univers infinit i etern, independentment de la direcció on miris, si observes prou lluny en aquesta direcció, veuràs una estrella o una galàxia. Per tant tot el cel hauria de ser tan brillant com el Sol, nit i dia! I com no és així, la foscor del cel vol dir que a partir de certa distància de nosaltres deixa d'haver estrelles i galàxies ...? Una frontera entre el que hi ha i el no res? Un "límit" de l'Univers? No exactament - totes les evidències semblen indicar que l'espai no té límits. Però l'Univers sí el té - no un d'espacial, però sí de temporal: pel que sabem, l'Univers va tenir un principi. O com a mínim, un instant, fa 13 700 milions d'anys on l'Univers era tan petit i tan atapeït, que les nostres nocions habitual d'espai i de temps deixen de ser vàlides. I ja que només ha passat un temps finit des d'aquest instant que anomenem inici, vol dir que algunes de les estrelles necessàries per plenar la "brillantor en qualsevol direcció" estan tan lluny que la seva llum simplement no ha tingut prou temps per arribar fina a nosaltres ... és com si l'Univers fos una gran tempesta i encara estiguéssim esperant sentir el tro de les estrelles realment llunyanes. Però, un moment, hi ha més - com la llum triga en viatjar per l'Univers, quan apuntem amb els nostres telescopis a algun objecte realment llunyà, de fet estem veient com era aquella part de l'Univers quan es va emetre la llum. Per tant, quan mirem una zona de l'Univers de 13500 milions d'anys, no veiem la llum de les estrelles per què no ens hagi arribat encara - no veiem cap estrella per què estem observant l'Univers abans que es formés cap estrella! Un Univers sense estrelles! Aquesta em sembla una molt bona raó de per què si mirem amunt de nit veiem el cel fosc. Però ... no ho és. És a dir, és cert que podem trobar zones al cel on no hi ha estrelles si busquem les primeres i més lluny en el temps. Però fins i tot quan apuntem els telescopis més enllà de les primeres estrelles, veiem llum. No d'estrelles, si no la llum emesa pel Big ***. I detectem aquesta "radiació de fons còsmica" arribant pràcticament per igual en totes les direccions, formant un fons més enllà de les estrelles. Així que suposo que, per començar, el cel nocturn NO ÉS realment fosc. Llavors ... si els nostres telescopis ens indiquen que el cel nocturnno és fosc, llavors per què es veu tan fosc? Una pista: quan el telescopi Hubble fotografia les estrelles llunyanes del corprenedor camp profund extrem del Hubble, prèn la imatge utilitzant una càmera d'infrarojos. Per què? Per què les estrelles i les galàxies llunyanes s'estan separant de nosaltres degut a que l'Univers s'està expandint. I d'igual forma que una gravació alentida baixa el to de la meva veu, l'efecte Doppler fa que les estrelles que s'allunyen de nosaltres semblin més vermelles, i contra més lluny estan, més ràpid s'allunyen de nosaltres, i més vermelles es tornen, fins que es tornen ... infraroges. I ja no les podem veure més. Com a mínim amb els nostres ulls humans - i aquesta és la raó de per què el cel es fosc de nit! Resumint: si visquéssim en un Univers infinit, inalterable, tot el cel seria tan brillant com el Sol. Però el cel de nit és fosc, d'una banda per què l'Univers ha tingut un inici i per això no hi ha estrelles en totes direccions, i d'altra, i més important, per què la llum de les estrelles super llunyanes (i l'encara més remota radiació de fons còsmica) és desplaçada cap al vermell de l'espectre visible per l'expansió de l'Univers, així que simplement no podem veure-la. Per acabar! Hem il·luminat una mica el per què de nit el cel és fosc. I per què no ho és.