Tip:
Highlight text to annotate it
X
Fòrum Europeu de Grups Cristians de Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transsexuals
[música i gent parlant, no s'enten]
[Benvinguts/des a la Conferència del 2010 a Barcelona]
El Fòrum Europeu fou fundat el 1982 a París.
En els seus començaments, era un grup molt petit composant-se de 16 persones de 7 grups de gairebé de 5 països.
L'existència del Fòrum, rau en el treball per a la igualtat per les persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals
dins i a través de les Esglésies Cristianes d'Europa.
Hem crescut fins a fer una xarxa ecumènica de 41 grups de 20 països diferents d'arreu Europa a dia d'avui.
El què fem: Ens donem suport els uns als altres i també individualment a qui està patint discriminació
alhora, representem als grups membres en trobades dels estaments ecumènics,
a l'esglésies locals dels diferents països i amb organitzacions civils i polítiques.
El Fòrum, te lloc pels voltants de l'Ascenció del Senyor cada any en una ciutat diferent d'Europa,
aprofitant-t'ho, ens apleguem també, per a tenir la nostra Assemblea General.
tot tenint pregàries, trobades Ecumèniques de Celebració, meditacions, tallers, taules rodones i xerrades.
Oferint un espai persoanl per a trobades de dones i homes simultàniament.
Fem xarxa per tal de lluitar contra la discriminació, i també ens ocupem de temes de la fe i dels drets LGBT.
Hi formem part diferentes cultures, tradicions i confessions. Les nostres bases són: la companyonia i l'amor.
Observem el respecte i el diàleg en les activitats que fem.
Tenim relacions a nivell oficial amb el Consell Mundial d'Esglésies (CME)
Som membres de l'Associació Internacional de Lesbianes i Gais d'Europa. (ILGA)
Participem en diferents esdeveniments Internacionals.
Disposem d'un fons de cooperació(Agapè Fund)per tal de donar suport als grups del centre i est d'Europa.
Tenim cura de du dues idees principalment i importants a fer
per a les persones, a fi i efecte de desenvolupar i treballar els drets humans pròpis.
Una de les idees és explicar arreu la teva pròpia història.
Per això és important que s'apropin persones i que ens expliquin les seves vivències personals.
Atès això, s'han recollit cents d'històries de dones lesbianes cristianes d'arreu d'Europa.
on ens parlen de les seves experiències, els seus dubtes i la seva fe
i, alhora, les seves experiències amb l'església i la seva gent.
Penso que aquest és un camí, quan veiem aquestes histories provem del cert que tenim presència a tot arreu
i que aquests exemples existeixen en tot tipus d'església i per tot Europa. Això és important a dir.
La segona idea, pensem que és important fer pedagogia i preparar a la gent
a fi de presentar arguments sòlids a polítics conservadors i liders esclesials que
estan usant missatges en contra persones lesbianes i gais en les esglésies i també en les polítiques locals.
[es canta l'himne "Coratge, seguint el manament de l'amor".]
He estat acadèmicament formada i ordenada com a ministra de l'Església Protestant a Alemanya
i això, per a mi ha estat molt important poder enllaçar la pròpia espiritualitat i la fe,
i la recerca de la identitat de ser persones lesbianes o gais.
Per això, voldria posar l'atenció en dues coses:
Una, és que estic molt interesada en les Celebracions de lesbianes i gais i de com trobar formes d'expressió de la nostra fe
alhora, donar a conèixer la nostra tasca cap a la defensa dels drets humans
en el marc de les esglésies a Europa i de més enllà.
Per a mi fou molt important que estiguèssim disposats a compartir les nostres histories o part d'elles
i poder obrir un espai on els altres a l'auditori, poguèssin expressar-se
quan el seu tarannà, llur histories, esperances, somnis o dubtes,
i llurs qüestions tocant a com viure una vida autèntica i ser creient alhora,
tot i essent conscients que vivim en el segle XXI i en cap altre temps.
Fou molt bo el taller que varem tenir quan el tema i les respostes positives obtingudes,
i penso que aquest és el tipus de tallers que hem de possar-hi l'accent al Fòrum Europeu
i anar en aquest sentit en el futur.
El Fòrum Europeu no ofereix només un lloc acollidor per torbar-se un amb l'altre
també, tenir un espai per interactuar amb esglésies locals,
intentant tenir converses amb bisbes i pastors i altres figures.
Personalment vaig fer-ho quan vaig estar a l'Assemblea del Consell Mundial d'Esglésies a l'Harare el 1998.
Ens varem poder aplegar per parlar quan a l'homosexualitat i sexualitat en general.
He estat molt afortunat per què no he visqut discriminació a Itàlia.
He pogut fer amics i amigues en els grups Cristians
i d'una forma natural, mitjançant la seva l'experiència, entendre'm millor a mi mateix.
Tendim a pensar que l'Església és només una, l'Església Catòlica-Romana
però en el món hi ha diverses Esglésies Cristianes,
amb diferents experiències, diferents camins de fe i enfocaments teològics.
Un munt de persones lesbianes i gais, especialment el jovent, deixen les esglésies.
Els cristians hem de tenir cura del jovent LGBT.
El que nosaltres podem fer en el futur, és treballar plegats amb ells i elles.
i amb en el moviment LGBT en el seu conjunt per a promoure una visió positiva de la religió.
Aquest és el camí per el canvi dins les nostres esglésies.