Tip:
Highlight text to annotate it
X
El seu origen és eurasiàtic, adaptada a climes temperats de l’hemisferi nord.
Creix sobre terrenys secs i solejats, prats, camps cultivats i talussos, fins als 2.500 metres.
La mitologia grega menciona les curacions que va fer Aquil·les amb ella, als ferits en la batalla de Troia, guanyant-se així el nom d’Aquil·lea.
Planta aromàtica perenne que presenta estolons reptants i tiges erectes.
Les fulles són alternes, de color verd fosc, piloses i bipinnades.
Les inflorescències són de color blanc o rosat en forma de corimbes, amb 10 flors a cada capítol.
Conté una coberta on s’aprecien les bràctees en forma lanceolada i una mica ovada.
Aquest tipus d’involucre es denomina "involucre pluriflor" al rodejar varies flors.
No totes les flors són hermafrodites (capítols heterògams), sinó que van acompanyades d’altres que són unisexuals.
El fruit és un aqueni comprimit, de 2 a 3 mm de llarg, glabre i sense vil•là.
La droga són les summitats florides, encara que també s’han utilitzat les fulles o la tija.
Conté olis volàtils, flavonoides, tanins, sals minerals de potassi i fòsfor i vitamina C, entre d’altres.
La seva activitat farmacològica és semblant a la de la camamilla, ja que pertanyen a la mateixa família.
Destaquen les seves propietats antiinflamatòries, hepatoprotectores i antihepatotóxiques, i diürètica.
Però també presenta propietats antiespasmòdiques, antimicrobianes i astringents
A altes dosis les infusions poden produir cefalees i gastritis durant la lactància
El pol•len de les flors provoca al•lèrgies.
Les persones que estiguin en tractament amb anticoagulants orals és recomanable que no la prenguin ja que potencia els seus efectes.
També s’utilitza en cosmètica de neteja, com a reemplaçant del llúpol a la cervesa o com rapè en lloc del tabac.