Tip:
Highlight text to annotate it
X
Siddharta de Hermann Hesse CAPÍTOL 12.
Govinda
Juntament amb altres monjos, Govinda solia passar el temps de descans entre les peregrinacions
en el plaer dels manglars, que la cortesana Kamala havia regalat als seguidors de Gautama
per a un regal.
Va sentir parlar d'un vell barquer, que va viure una jornada de distància pel riu, i
que va ser considerat com un home savi per molts.
Quan Govinda va tornar en el seu camí, va optar per la ruta d'accés al ferri, ansiosos per veure el
barquer.
Perquè, tot i que havia viscut tota la vida per les regles, encara que també va ser
mirava amb la veneració dels monjos més joves a causa de la seva edat i la seva
la modèstia, la inquietud i la recerca de la encara no havia mort del seu cor.
Va arribar al riu i li va preguntar l'ancià li ferri, i quan van baixar
el vaixell a l'altra banda, li va dir a l'ancià: "Ets molt bo per a nosaltres, els monjos i
pelegrins, que ja ha transportat a molts de nosaltres a través del riu.
¿No ets tu també, barquer, un cercador per al camí correcte? "
Siddharta, un somriure dels seus vells ulls: "Vostè es cridi a un cercador, oh
venerable, encara que vostè ja és un vell en anys i es portava el mantell de la
Els monjos de Gotama? "
"És cert, jo sóc vell," Govinda ", però no he deixat de buscar.
Mai vaig a deixar de buscar, aquesta sembla ser el meu destí.
Vostè també, així que em sembla a mi, ha estat buscant.
Vols dir alguna cosa, oh un honorable? "
Siddharta va contestar: "Què he possiblement t'he de dir, venerable?
Potser vostè està buscant ***? Que en tots els que la recerca, no troba
el temps per trobar? "
"Per què?", Va preguntar Govinda.
"Quan algú està buscant," va dir Siddhartha, "llavors fàcilment podria succeir
que l'únic que els seus ulls encara veig és que el que busca, que és
incapaç de trobar res, a deixar que res
entrar en la seva ment, perquè ell sempre pensa en res més que l'objecte de la seva recerca,
perquè té una meta, perquè ell està obsessionat amb el gol.
S'entén la recerca: tenir un objectiu.
Però la recerca de mitjans: ser lliure, ser obert, no tenir fi.
Vostè, venerable, de fet són, potser, un cercador, ja que, lluitant pel seu objectiu,
hi ha moltes coses que no veus, que estan directament al davant dels teus ulls. "
"Jo no entenc molt bé, però," va preguntar Govinda, "què vols dir amb això?"
Siddharta va contestar: "Fa molt de temps, venerable, fa molts anys, un cop que has
abans havia estat en aquest riu i han trobat un home que dormia al costat del riu, i es va asseure s'han
juntament amb ell per protegir el seu somni.
Però, Govinda, que no va reconèixer a l'home adormit ".
Sorprès, com si hagués estat objecte d'un conjur màgic, el monjo va mirar a la
ulls barquer.
"És vostè Siddharta?", Va preguntar amb una veu tímida.
"Jo no t'hauria reconegut aquest temps també!
Des del meu cor, et vaig a saludar, Siddharta, de tot cor, estic content de veure
un cop més! Has canviat molt, el meu amic -. I així
que ha passat a ser un barquer? "
En una manera amistosa, Siddharta va riure. "El barquer, sí.
Moltes persones, Govinda, ha de canviar molt, ha de fer servir més d'un vestit, jo sóc un dels
els, estimada.
Serà benvingut, Govinda, i passar la nit en la meva barraca. "
Govinda va passar la nit a la cabana i va dormir al llit que solia ser
Llit de Vasudeva.
Moltes de les preguntes que es plantegen a l'amiga de la seva joventut, moltes coses Siddharta va haver
digui-li a la seva vida.
Quan al matí següent havia arribat el moment per iniciar el viatge del dia, Govinda va dir,
no sense vacil · lacions, aquestes paraules: "Abans que vaig a continuar el meu camí,
Siddharta, em permeto fer una pregunta més.
Té vostè un ensenyament?
Té vostè una fe, o un coneixement, que segueixi, que t'ajuda a viure i fer de
No? "
Siddharta va contestar: "Tu saps, estimada, que ja de jove, en aquests dies
quan vivíem amb els penitents al bosc, va començar a desconfiar dels mestres i
ensenyaments i donar-li l'esquena a ells.
He enganxat amb això. No obstant això, he tingut molts mestres
des de llavors.
Una bella cortesana que ha estat el meu mestre des de fa molt temps, i era un ric comerciant de la meva
mestre, i alguns jugadors amb els daus.
Un cop, fins i tot un seguidor de Buda, viatjant a peu, ha estat el meu mestre, ell es va asseure amb
quan m'havia quedat dormit al bosc, en la peregrinació.
També he après d'ell, jo també estic agraït amb ell, molt agraït.
Però sobretot, he après aquí d'aquest riu i del meu predecessor, el
barquer Vasudeva.
Ell era una persona molt senzilla, Vasudeva, no era un pensador, però sabia el que és
cal tan bé com Gautama, era un home perfecte, un sant. "
Govinda va dir: "Tot i això, Siddharta, et vull una mica perquè la gent es burla, ja que sembla
mi. Jo crec en vosaltres i sabem que vostè no ha
seguit d'un mestre.
Però no t'he trobat alguna cosa per tu mateix, tot i que ha trobat cap ensenyament,
que encara es troben certs pensaments, certes idees, que són de la seva pròpia i que ajuda
a viure?
Si vostè voldria que em digués algunes, que faria les delícies del meu cor. "
Siddharta va contestar: "He tingut pensaments, sí, i la visió, i una altra.
De vegades, durant una hora o un dia sencer, m'he sentit en mi el coneixement, com un
se sent la vida al cor d'un. Hi ha hagut molts pensaments, però l'hi
ser difícil per a mi per arribar a vostè.
Mira, estimat Govinda, aquest és un dels meus pensaments, que he trobat: la saviesa no pot
ser transmesa. La saviesa que un savi tracta de transmetre a
sempre hi ha algú que sona com una tonteria. "
"Estàs fent broma?", Va preguntar Govinda. "No estic fent broma.
Et dic el que he trobat. El coneixement pot ser transmès, però no la saviesa.
Es pot trobar, pot ser viscut, és possible per ser portat per ella, miracles poden
dur a terme amb ella, però no pot ser expressat en paraules i ensenyat.
Això era el que, fins i tot quan era jove, de vegades se sospita, el que m'ha portat
lluny dels mestres.
He trobat un pensament, Govinda, que de nou va a considerar com una broma o
bogeria, però que és el meu millor pensament. Diu: El contrari de cada veritat és
tan cert!
Això és així: una veritat només es pot expressar i posar en paraules quan es tracta
unilateral.
Tot és d'un sol costat que es pot pensar amb pensaments i va dir amb paraules,
tot és d'un sol costat, tot a la meitat, tot manca d'integritat, de rodonesa, d'unitat.
Quan el sublim Gotama parlava en els seus ensenyaments del món, va haver de dividir-
en Sansara i Nirvana, en l'engany i la veritat, en el sofriment i la salvació.
No es pot fer d'una altra manera, no hi ha altre camí per al que vol ensenyar.
No obstant això, el món mateix, el que existeix al nostre voltant i dins nostre, mai d'un sol costat és.
Una persona o un acte no és mai totalment Sansara o Nirvana per complet, una persona és
Mai és completament santa o pecadora per complet.
No sembla ser realment així, perquè estem subjectes a la decepció, com si el temps era
quelcom real. El temps no és real, Govinda, jo tinc
experimentat això sovint i un cop més sovint.
I si el temps no és real, llavors la bretxa que sembla ser entre el món i la
l'eternitat, entre el sofriment i la benaurança, entre el bé i el mal, és
també un engany. "
"Per què?", Va preguntar tímidament Govinda. "Escolta bé, fill meu, escolta bé!
El pecador, que sóc i el que ets, és un pecador, però en els temps per venir que ho farà
Brahma és nou, s'arriba al Nirvana, serà Buda - i veure ara: aquests temps de
per venir "són un engany, és només una paràbola!
El pecador no està en el seu camí per esdevenir un Buda, ell no està en el procés de
desenvolupament, mitjançant la nostra capacitat de pensament no sé de quina altra a la imatge
aquestes coses.
No, al pecador, ara i avui ja és el futur Buda, el seu futur és
ia tot el que hi ha, has de adorar-hi, en tu, a tot el món el Buda, que
ve a ser, el possible, l'oculta Buda.
El món, amic Govinda, no és imperfecte, o en un camí lent cap a la
perfecció: no, no és perfecta en cada moment, tot el pecat ja porta el diví
el perdó en si mateix, tots els nens petits
ja té la persona d'edat en si mateixos, tots els nens ja tenen la mort, morint
la gent la vida eterna.
No és possible per a qualsevol persona per veure fins a quin punt a un altre ja s'ha progressat
en el seu camí, en el lladre i els daus-jugador, el Buda està a l'espera, en el
Brahman, el lladre està a l'espera.
En la meditació profunda, hi ha la possibilitat de posar el temps de l'existència,
per veure tota la vida que va ser, és i serà com si fos simultània, i no
tot és bo, tot és perfecte, tot és Brahman.
Per tant, veig tot el que existeix tan bona, la mort és per a mi com la vida, el pecat, com
la santedat, la saviesa com a bogeria, tot ha de ser com és, tot el
només requereix el meu consentiment, només el meu
voluntat, el meu acord amorosa, que és bo per a mi, per no fer res, però treball per a mi
beneficiar-se, sense poder mai fer-me mal.
He experimentat en el meu cos i en la meva ànima que necessitava el pecat, necessitava
la luxúria, el desig de possessions, la vanitat i la desesperació necessita més vergonyosa, en
la finalitat d'aprendre a renunciar a tot
resistència, per tal d'aprendre a estimar el món, per tal de deixar de comparar
un món que jo desitjava, m'imaginava, una mena de perfecció que havia fet, però deixar a
tal com és i qui l'estimen i gaudeixen de
ser part d'ella -. Aquests, Govinda, són alguns dels pensaments que han entrat en
la meva ment. "
Siddharta es va inclinar, va recollir una pedra del sòl i la va sospesar en el seu
mà.
"Això aquí", va dir jugant amb ell, "és una pedra, i la voluntat, després de cert temps
potser a terra, i es convertirà des del terra a una planta o un animal o ésser humà.
En el passat, jo hauria dit: Aquesta pedra és una pedra, que no serveix per res, que
pertany al món de la Maja, però a causa que podria ser capaç de convertir també en un
ésser humà i un esperit en el cicle de
transformacions, per tant, jo també ho concedeix importància.
Per tant, potser hauria pensat en el passat.
Però avui penso: aquesta pedra és una pedra, també és animal, és també Déu, que és
També Buda, que no venerem i estimem perquè podria convertir-se en això o allò,
sinó més aviat perquè ja està i sempre
tot - i és aquest mateix fet, que és una pedra, que em sembla ara
i avui en dia com una pedra, és per això que m'encanta i val la pena veure i propòsit en cadascun dels seus
venes i cavitats, al groc, al
gris, en la duresa, en el so que fa quan dic que, en la sequedat o
humitat de la seva superfície.
Hi ha pedres que se senten com l'oli o sabó, i altres com les fulles, igual que altres
sorra, i cada un és especial i resa l'Om a la seva manera, cada un és el Brahman,
però alhora i només tant com ho és una
pedra, és oliosa o sucosa, i això és precisament aquest fet el que m'agrada i considero
meravellós i digne d'adoració -. Però permetin-me no parlar més d'això.
Les paraules no són bones per al sentit secret, tot el que sempre es torna una mica
diferent, així que es posa en paraules, es distorsiona una mica, una mica ximple - si, i
això també és molt bo, i m'agrada
molts, també molt d'acord amb això, que això el que és el tresor d'un home i de la saviesa
sempre sona com una bogeria per algú. "
Govinda escoltava en silenci.
"Per què em va dir això sobre la pedra", s'ha preguntat vacil · lant, després d'una pausa.
"Ho vaig fer sense cap intenció específica.
O potser el que jo volia dir era que l'amor aquesta pedra, i el riu, i tots aquests
les coses que estem veient i del que podem aprendre.
Jo puc estimar una pedra, Govinda, i també un arbre o un tros d'escorça.
Aquests són les coses, i les coses poden ser estimats. Però no puc estimar les paraules.
Per tant, els ensenyaments no són bons per a mi, no tenen duresa, sense suavitat, sense
colors, sense arestes, ni olor, ni gust, no tenen res més que paraules.
Potser són aquests els que li impedeixen trobar la pau, potser són els molts
paraules.
Perquè la salvació i la virtut, així, Sansara i Nirvana, així, són mers
paraules, Govinda. No hi ha tal cosa que seria Nirvana;
no és només la paraula Nirvana. "
Govinda: "No és només una paraula, el meu amic, és el Nirvana.
. Es tracta d'un pensament "Siddharta va continuar:" Un pensament, potser
ser així.
He de confessar a vostè, estimat: Jo no distingeixo molt entre pensaments i
paraules. Per ser honest, jo també tinc una opinió alta
dels pensaments.
Tinc una millor opinió de les coses. Aquí en aquest ferri, per exemple, un
l'home ha estat el meu predecessor i mestre, un home sant, que té des de fa molts anys, simplement
creu en el riu, res més.
S'havia adonat que el el riu li parlava, ell va aprendre d'ell, educat i que
li va ensenyar, el riu que semblava ser un déu per a ell, des de fa molts anys que no sabia que
tots els vents, cada núvol, cada ocell, cada
escarabat era tan diví i sap tant i es pot ensenyar tant com el
adorat riu.
Però quan aquest home sant es va anar als boscos, ho sabia tot, sabia més del
tu i jo, sense mestres, sense llibres, només perquè havia cregut en el
riu ".
Govinda va dir: "Però és que el que anomenem 'coses', en realitat una cosa real,
alguna cosa que té existència? No és només un engany de la Maja, només
una imatge i la il · lusió?
La seva pedra, l'arbre, el teu riu - en realitat són una realitat "?
"Això també," va dir Siddhartha, "No m'importa molt.
Que les coses siguin d'il · lusions o no, després de tot, llavors també seria una il · lusió, i
per això sempre m'agrada. Això és el que els fa tan estimada i digna
de veneració per a mi: són com jo.
Per tant, puc estimar-los. I això és ara un ensenyament que es riuran
: L'amor, Govinda, em sembla que és el més important de tots.
Per entendre a fons el món, que l'hi expliqui, a menysprear, pot ser la cosa
grans pensadors fer.
Però jo només estic interessat en ser capaç d'estimar el món, no menysprear, no
odia i jo, per ser capaç de mirar en ell i jo i tots els éssers amb amor i
admiració i respecte. "
"Això ho comprenc", va dir Govinda. "Però això mateix va ser descobert pel
un exaltat per ser un engany.
Ell ordena a la benevolència, la clemència, la compassió, la tolerància, però no l'amor, sinó que
ens va prohibir lligar el nostre cor en l'amor a les coses terrenals. "
"Ho sé", va dir Siddharta, el seu somriure brillava d'or.
"Ho sé, Govinda.
I heus aquí, amb això estem al bell mig de l'embolic d'opinions, en el
controvèrsia sobre les paraules.
Perquè jo no puc negar, les meves paraules d'amor estan en una contradicció, una contradicció aparent
amb les paraules de Gotama.
Per aquesta mateixa raó, no em refio és dir molt, perquè jo sé, aquesta contradicció és
un engany. Sé que estic d'acord amb Gotama.
Com no hauria de conèixer l'amor, ell, que ha descobert tots els elements de l'existència humana
en la seva transitorietat, en la seva falta de sentit, i no obstant això, estimava a la gent per tant
tant, per utilitzar una vida llarga i laboriosa només per ajudar-los, per ensenyar!
Fins i tot amb ell, fins i tot amb el seu gran mestre, jo prefereixo la cosa més de les paraules,
donen més importància als seus actes i la vida que en els seus discursos, més en els gestos
de la mà de les seves opinions.
No en el seu discurs, no en els seus pensaments, veig la seva grandesa, només en les seves accions, en
seva vida. "Durant molt temps, els dos ancians, va dir
res.
A continuació, Govinda, mentre s'inclina per un comiat: "T'agraeixo, Siddharta, per
que em diu alguns dels seus pensaments.
Són pensaments estranys banda, no tots han estat immediatament comprensible per
mi. Això és el que sigui, li dono les gràcies, i jo
desig que tenen els dies de calma. "
(Però en secret va pensar per a si: Aquest Siddharta és una persona estranya, que
expressa pensaments estranys, els seus ensenyaments sonen ximples.
Així que sona de manera diferent els ensenyaments pures del exaltat de, més clar, més pur, més
comprensible, res d'estrany, ximple, ximple o està continguda en ells.
Però a diferència dels seus pensaments semblaven mans em Siddharta i peus, els seus ulls,
seu front, el seu alè, el seu somriure, la seva salutació, el seu passeig.
Mai més, després de la nostra sublim Gotama s'ha convertit en un amb el Nirvana mai, ja que
a continuació, he conegut una persona de qui jo sentia: es tracta d'un home sant!
Només ell, aquest Siddharta, que he trobat per ser així.
Que els seus ensenyaments ser estrany, que el seu so paraules nècies, de la seva mirada i la seva
mà, la seva pell i el seu pèl, de cada part d'ell brilla una puresa, brilla una
calma, brilla una alegria i una
la dolçor i santedat, que he vist en cap altra persona des de la mort final de
nostre mestre exaltat.)
Com Govinda pensava així, i hi va haver un conflicte en el seu cor, un cop més
es va inclinar davant Siddharta, atret per l'amor. Profundament va fer una reverència a aquell que va ser amb calma
assegut.
"Siddharta", que parlava, "ens hem convertit en homes d'edat.
És poc probable que un de nosaltres per veure l'altra vegada en aquesta encarnació.
Ja veig, estimat, que ha trobat la pau.
Confesso que no l'he trobat. Digues-me, oh, honorable, una paraula més,
dóna'm alguna cosa en el meu camí que em pot entendre, cosa que puc entendre!
Dóna'm alguna cosa per estar amb mi en el meu camí.
És sovint difícil, en el meu camí, sovint fosc, Siddharta. "
Siddhartha no va dir res i el va mirar amb el sempre igual, tranquil somriure.
Govinda va mirar fixament a la seva cara, amb por, amb l'anhel, el patiment i l'eterna recerca
era visible en la seva mirada, eterna, no d'investigació.
Siddharta es va veure i va somriure.
"Es va inclinar a mi!", Xiuxiuejar en veu baixa a cau d'orella de Govinda.
"Inclina't cap a mi! D'aquesta manera, encara més a prop!
Molt a prop!
Besa el meu front, Govinda! "
Però mentre Govinda amb sorpresa, i no obstant això, dibuixat pel gran amor i esperança,
obeït les seves paraules, es va inclinar estretament amb ell i li va tocar el front amb els seus llavis,
alguna cosa miraculós que li va succeir.
Mentre que els seus pensaments estaven encara en l'habitatge de meravelloses paraules de Siddharta, mentre que ell estava
segueix lluitant en va i amb renuencia a deixar de pensar el temps, per imaginar
Nirvana i Sansara com un, mentre que fins i tot un
cert menyspreu per les paraules del seu amic lluitava en ell contra un
immens amor i veneració, això li va passar a ell:
Ja no va veure la cara del seu amic Siddharta, en el seu lloc va veure altres cares,
molts, una llarga seqüència, un riu que flueix de les cares, de centenars, de milers, que tots els
Van arribar i van desaparèixer, i no obstant això tot semblava
ser-hi a la vegada, tots els quals canvien constantment i es renova a si mateixos,
i que encara estaven tots els Siddharta.
Va veure la cara d'un peix, una carpa, amb la boca oberta infinitament dolorós, el rostre
d'un peix moribund, amb els ulls d'esvaïment - va veure la cara d'un nen acabat de néixer, vermell i ple
de les arrugues, distorsionat pel plor - va veure
la cara d'un assassí, ell ho va veure enfonsar un ganivet al cos d'una altra persona - que
va veure, en el mateix segon, aquest criminal en l'esclavitud, de genolls i ser el cap
tallat pel botxí amb un
cop de la seva espasa - que va veure els cossos d'homes i dones, nus, en posicions i les rampes de
amor frenesí - va veure els cadàvers estesa, immòbil, fred buit, - va veure la
caps d'animals, de senglars, de cocodrils,
d'elefants, de toros, d'aus, que va veure déus, va veure Krishna, va veure Agni - va veure a tots
aquestes figures i rostres en mil relacions entre si, cadascun
ajudar a l'altre, estimant-lo, odiándolo,
la destrucció de la mateixa, donant re-naixement a la mateixa, cada un era una voluntat de morir, una passió
la confessió dolorosa de la transitorietat, i no obstant això cap d'ells van morir, cada un de sol
transforma, s'ha de tornar a néixer, va rebre
cada vegada més una nova cara, sense cap temps d'haver passat entre l'un i l'altre
la cara - i totes aquestes figures i rostres descansat, fluid, genera a si mateixos,
, Surant al llarg i es va fusionar amb l'altra
i tots estaven cobertes constantment per alguna cosa prima, sense individualitat de
si mateix, però però, que existeix, com un cristall fi o el gel, com una pell transparent, una
petxina o motlle o màscara d'aigua, i aquesta
màscara somreia, i aquesta màscara era la cara somrient de Siddharta, el qual,
Govinda, en aquest mateix moment va tocar amb els seus llavis.
I, Govinda el va veure d'aquesta manera, el somriure de la màscara, el somriure de la unitat per sobre de
el fluir formes, aquest somriure de simultaneïtat per sobre dels mil naixements
i les morts, el somriure de Siddharta era
precisament el mateix, va ser precisament de la mateixa classe que el delicat silenciosa,
impenetrable, potser benvolent, potser burleta, savi, mil vegades del somriure
Gautama, el Buda, com l'havia vist a si mateix amb molt de respecte d'un centenar de vegades.
D'aquesta manera, Govinda ho sabia, els perfeccionats estan somrient.
Sense saber res més si el temps existeix, si la visió havia durat un segon o un
cent anys, sense saber res més si existia un Siddhartha, un Gautama, un jo
i que, sentint en el seu jo més íntim, com
si hagués estat ferit per una fletxa divina, la lesió de la qual tenia un sabor dolç, sent
encantat i es va dissoldre el seu jo més íntim, Govinda encara estava una mica
mentre que es va inclinar sobre la cara tranquil · la de Siddharta,
que havia besat, que acabava de ser l'escenari de totes les manifestacions, tots els
transformacions, tota l'existència.
La cara es va mantenir sense canvis, després sota la seva superfície la profunditat de la thousandfoldness
havia tancat de nou, va somriure en silenci, va somriure en silenci i en veu baixa, potser molt
benevolència, potser molt burleta,
precisament com ell solia somriure, el majestuós.
Profundament, Govinda es va inclinar, les llàgrimes no sabia res de, corria per la cara d'edat, com un
foc va cremar el sentiment de l'amor més íntim, el més humil veneració en el seu cor.
Profundament, va fer una reverència, tocant a terra, davant del que estava assegut immòbil,
el somriure li recordava tot el que havia estimat en la seva vida, el que mai havia
estat molt valuós i sagrat per a ell en la seva vida.