Tip:
Highlight text to annotate it
X
Marga Cirera Molera és vocal de Polítiques Sectorials de la Federació de les
Persones Sordes de Catalunya (FESOCA), i Ramon Munt Alfaro
és membre de la comissió de LGTB d'aquesta federació.
Munt també forma part del "Grup de Sords" del Casal Lambda, que va ser
el primer en abordar aquesta especificitat entre les entitats LGTB.
Cirera ens introdueix en les reivindicacions de les Persones Sordes
i les tasques que desenvolupa FESOCA, mentre que Munt,
com a comissió LGTB de FESOCA, ens parla de la seva experiència de les
Persones Sordes en el col.lectiu LGTB i com a *** en el col·lectiu de Sords.
Estem aquí a la seu de la Federació de Persones Sordes de Catalunya,
expliqueu-nos una mica la història, els serveis, les activitats,
les reivindicacions que té aquesta entitat.
Bé, la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA) és una ONG sense ànim de lucre
que es va crear el 1979 i a dins hi ha 32 associacions afiliades
i quan ja es crea una associació, doncs acudeixen aquí.
L’estatut vol defensar el dret de les persones sordes per aconseguir participació
i integració social.
Sense la FESOCA no hi hauria un nexe d’unió,
moltes de les associacions estarien perdudes.
Des d’aquí es reivindica la llengua de signes, ja sabeu que ara fa poc al 2010
van aprovar la llengua de signes com a llengua oficial, com si fos un idioma més,
o sigui que nosaltres tenim el dret a defensar en igualtat aquesta llengua
que les persones oïdores.
Si el moviment associatiu, si cadascú ho fes particularment, no tindrien tanta
força, llavors afiliades a la FESOCA, fan més pinya i fan més força.
La FESOCA, com funciona?
Hi ha una junta directiva on hi ha el president, el secretari, el tresorer
com qualsevol altra associació, i hi ha un altre departament vicepresidència economia,
i també política sectorial i també un departament de lingüística.
Hi ha un altre departament que és el moviment associatiu.
I després l’última és la vocal de política sectorial que hi ha 5 comissions.
El Departament de persones grans, el Departament de joventut,
la Comissió d’igualtat, la Comissió LGTB,
i també l’atenció a persones sordes immigrants.
L’objectiu de les 5 comissions és sobretot aconseguir subvencions
igual que la resta de moviments oïdors.
Nosaltres som una minoria, i el que necessitem és que també se’n vegi, fer-nos visibles,
intentar fer activitats, i que la gent obri la ment al que és el moviment sord.
Des de les associacions es demanen tot tipus d’informació i és això el que fomentem.
Dins de les 5 comissions, hi ha la comissió LGTB, i en Ramon és el responsable.
I ell explicarà tots els detalls amb més deteniment i més profunditat què és el que fan.
Abans, bé, a qualsevol dels dos, volia fer algunes preguntes més sobre comunitats sordes,
havies comentat que hi havia 32 associacions, volia saber si està repartit per tot Catalunya?
quina és la presència que hi ha arreu de Catalunya?
i si penseu que ja hi ha o s’està en camí de que hi hagi una igualtat d’oportunitat
entre persones sordes i oients i si hi ha un nivell d’accessibilitat
de les persones sordes del que són els productes culturals, informatius i tot això?
i quina vinculació té amb la llei? com la llei de la llengua de signes catalana permet això?
A veure, actualment, s’han aconseguit moltes coses, però no un 100% de totes les coses,
o sigui, és veritat que si comparem la situació actual amb el passat és molt diferent.
Desprès de que s’aprovés la llei es van obrir moltes portes perquè antigament
no hi havia un reconeixement de la llengua de signes catalana,
no era una llengua oficial, no era com un idioma.
Les persones sordes sí que sentien que era la seva llengua,
però les persones oïdores no entenien ben bé quin és el concepte de llengua oficial,
pensaven que era com un codi comunicatiu de suport, hi havia
molta confusió sobre aquest tema.
Llavors pensaven per exemple, que la llengua era una llengua més,
i el fet de que s’aprovés la llei, va obrir moltes més portes, per exemple,
el servei d’intèrprets en el passat era molt reduït,
i es necessitava per anar a qualsevol servei: metge, advocat, no existia...
nosaltres no teníem l’oportunitat d’accedir a aquesta informació igual que les persones oïdores,
això ha fet que se’ns reconegués aquest dret, a més tenim dret en aquest sentit
a expressar-nos en la nostra llengua.
Es nota molt que se’ns ha obert un món, per exemple, en educació,
si tu vas a l’institut o a la universitat -encara continuem en lluita- posaré un exemple,
els alumnes no tenen la totalitat de les assignatures interpretades i amb això
continuem lluitant, o per exemple un altre tema, el tema del maltractament a les dones,
moltes vegades, una persona afectada, no troba la manera d’avisar,
de denunciar a la policia, si li passa a una persona oïdora de seguida
pot agafar el telèfon i trucar a la policia que vindrà corrent,
però una persona sorda, com ho fa?
llavors hem de construir tallers, eines per establir aquest pont de comunicació,
en realitat s’ha de continuar lluitant, i es continua lluitant,
cada cop estem més aprop, però hem de continuar lluitant.
Per això pensem que les 5 comissions són molt importants, perquè dóna
una eina de qualsevol cosa que necessitem o podem accedir a les entitats d’oïdors
també per tenir una comunicació amb ells per a que ens coneguin.
Les diferents associacions estan repartides per tot Catalunya?
és igual ser sord a Barcelona que ser-ho a comarques?
Sí, les associacions que hem dit que eren 32, estan repartides per totes les comarques,
per exemple a Barcelona, entre totes, per exemple hi ha CERECUSOR,
el Casal, ASU, Difusord, però desprès al Vallès, a Sabadell...
o sigui totes estan repartides, per Girona també
tenen les seves associacions, tenen 4, a Lleida n’hi ha 1,
o sigui està repartida per tot el territori.
Barcelona és grandíssim però desprès també n’hi ha a Ripoll...
totes estan unides o representades en les 32 associacions,
clar, aquí a Barcelona, que és la capital, és el més evident,
però parlant del tema de les comarques, fins i tot en els pobles més petits,
no es podrien crear aquestes associacions,
han de buscar una ciutat.
Per exemple a Osona, Vic, es reuneixen a Vic o a Ripoll,
les associacions que hi ha al voltant van a Ripoll o a Olot,
llavors es van associant en associacions més grans.
I finalment per la part més general, en l’àmbit laboral,
quina és la feina que s’està desenvolupant des de FESOCA? en integració laboral...
En el tema laboral, està molt unit al tema de les 5 comissions també...
o treballa paral·lelament amb la Comissió de persones nouvingudes,
perquè hi ha moltíssims immigrants, i tenen molts problemes, oïdors i sords
per aconseguir aquesta feina, en l’àmbit laboral,
per exemple, a presentació de treballs, o cursos de formació,
per desprès aconseguir feines, o generalment quan les empreses veuen una persona sorda,
hi ha com un cert rebuig perquè pensen: “-A veure, utilitza la llengua de signes”
i és més difícil que aquesta persona sigui escollida per la feina.
Llavors, el que necessitem és contactar amb les empreses, donar informació
del que representa ser una persona sorda.
Una persona sorda és capaç de fer la mateixa feina que una persona oïdora,
només té una limitació auditiva, però es poden establir punts de comunicació,
llavors la FESOCA treballa i dóna servei per aquest tipus d’informació,
per preparar currículums per poder presentar a aquestes persones i que puguin accedir a les feines.
La FESOCA va néixer al 1979, però la sectorial LGTB quan va néixer?
què és el que va motivar el seu naixement, i quines són les activitats,
serveis o reivindicacions que té la sectorial?
Hola, ja sabeu que la sectorial LGTB va començar fa 5 anys,
ha anat funcionant molt bé, FESOCA ens va demanar 4 comissions,
i a la quarta està la LGTB, fem fòrums, fem conferències,
també ens anunciem a Facebook, i tot una mica encaminat a les persones sordes a Catalunya.
Quan vau néixer exactament? quant de temps porteu?
Em penso que a 2007 fins ara, jo vaig començar l’any passat a participar,
vol dir que feia 4 anys que funcionava, continuava havent-hi fòrums i tot
però ara funciona molt més bé gràcies a Facebook,
gràcies a que va participar també el Departament de política sectorial
i vam començar a engegar-ho realment
i van començar a participar moltes persones sordes.
Quin tipus d’activitats es realitzen? de què es parla en aquests fòrums?
quin tipus de trobades són? no sé si hi ha algun tipus de reivindicació específica...
Bé en general funcionem igual que els oïdors, intentem publicitar-nos,
encara que tenim una identitat sorda, volem seure també
amb els oïdors per a que sàpiguen què és la llengua de signes,
perquè de vegades les persones sordes, sembla com que no hi són, o no tenen idees.
El que fem nosaltres en els fòrums és informar a aquestes persones dels drets que tenen,
les seves necessitats, de vegades comunicar-se els fa por,
i connectem amb les associacions, fem conferències on donem aquesta informació
i llavors buscant a la web, buscant notícies, aquestes notícies els hi expliquem
acompanyat d’un intèrpret i fem difusió de tot el que està passant.
És difícil ser sord a la comunitat LGTB o ser LGTB a la comunitat sorda?
Hi ha algun tipus de dificultat o algun moment d’homofòbia en la comunitat sorda
i a l'inrevés, hi ha hagut algun rebuig per part de la comunitat LGTB?
Sembla que podria ser així, hi ha experiències amb d’altres associacions
per exemple al Casal Lambda que ens ha proporcionat molta informació,
també la FESOCA treballa molt el respecte i intentem empènyer a les persones sordes
per explicar-los quin concepte és...
hi ha persones que encara amaguen la seva condició i llavors,
com una persona sorda...?
i llavors el que fem nosaltres és a través de notícies de Facebook explicar una mica tot el tema,
i realment ha anat millor cada any, les persones acudeixen a nosaltres,
venen a la FESOCA, contacten amb nosaltres o personalment si no ho volen fer públic,
l’associació Lambda i FESOCA, han fet una feina conjunta, per treballar
sobretot la informació i bé, pas a pas es van aconseguint coses,
desprès a la web també, que està en procés, però bé, sí, anem funcionant.
I a la comunitat LGTB hi ha hagut alguna dificultat pel fet de ser sord?
algun moment de rebuig?
en comparació també en quan a evolució històrica, fa uns anys i ara mateix.
Suposo que no serà el mateix fa 30 ó 10 anys que ara mateix.
Clar, nosaltres vam néixer fa 5 anys, jo fa 11 anys que estic al Casal Lambda
i la FESOCA no intervenia encara, i bé i ara des de fa 5 anys,
es parla d’aquest tema amb normalitat.
Jo tenia experiència en aquest món des de fa 5 anys
participant des del Casal Lambda, i s’ha extrapolat l’experiència a FESOCA.
He liderat una mica aquest procés i a poc a poc,
tot i que semblava difícil, a poc a poc ha anat a millor.
I també comparat a com era en el passat, imagina’t fa 30 anys, no existien les associacions
ni el moviment LGTB com a tal.
La condició de *** o lesbiana no era pública, estava amagada encara que s’ha lluitat molt
i s’ha insistit molt en que s’obrís, en la comunitat sorda era encara pitjor,
imagina’t la condició de ser una persona sorda i a sobre de diferent condició ***.
Jo crec que les persones oïdores han anat per davant,
perquè les persones sordes sempre hem arribat les últimes en aquest tema.
Evidentment en el passat això era més complicat, ara per exemple
veus en el departament de joventut, els joves, van obrint-se cada vegada més
i van declarant la seva condició cada vegada més.
Per exemple, tu imagina’t en una família que ets l’única persona sorda,
ets el fill sord o el net sord i a més estàs dins del col·lectiu LGTB,
era molt difícil explicar que tu eres així,
si tu eres una persona oïdora i podies explicar la teva condició et podien ajudar,
acompanyar en el procés, però una persona sorda que ni tan sols
podia expressar aquesta informació als seus familiars, no podien acompanyar-la.
Lambda de fet, és una associació d’oïdors, ell també hi participava
però ningú coneixia Lambda, potser el coneixien les persones oïdores sí,
llavors, el que ha permès LGTB és arribar a aquestes associacions i obrir la mentalitat
cada vegada més.
Des de que vam començar el moviment fins ara, hi ha hagut una obertura total
perquè llavors el que hi havia abans era com una por a expressar-se.
Diada significa 4 comissions: la de persones grans, la de joventut
i la LGTB, i l’objetiu principal és el respecte
per les persones sordes, i les 4 comissions estaven barrejades
encara que les funcions siguin diferents, però és igual, joves, persones grans,
per exemple, tu imagina’t una persona sorda en una conferència LGTB,
tu proposes d’anar-hi i et diuen que això no interessa, és per gais, lesbianes,
o sigui, nosaltres intentem col·laborar entre tots els col·lectius, trencar aquesta fredor,
perquè sempre hem estat minoria, interessa obrir-nos.
Quan es van crear les 4 comissions, vam aconseguir aquesta integració de totes
les persones sordes,
perquè algunes persones sí que se sentien però no ho podien expressar,
des de que existeix el moviment, les persones s’han adonat,
han pogut participar, i gràcies a aquestes 4 comissions, poc a poc
s’han anat adonant, obrint, informant, i han pogut obrir una mica i respectar molt més.
Si tenen dubtes o qualsevol tema poden comunicar-se per mail,
o sigui penso que hem millorat molt.
Això que hem dit abans de les diferents comissions, doncs per exemple,
la situació de les persones grans, empenyem per a que puguin conèixer tots els temes
en els que en algun moment hagin pogut sentir-se rebutjats,
intentem empènyer, animar a que tothom s’integri, a que s’integrin també en el món dels oïdors.
Si no he entès malament, en Ramon està en el grup de sords del Lambda, era per veure...
no sé quant de temps has estat, era per veure si has vist
alguna evolució en quant a l’acceptació de les persones sordes i dins del col·lectiu LGTB.
És a dir, si en algun moment has vist alguna dificultat o no,
i a partir d’aquí la creació d’un grup sord al Casal Lambda com es va rebre?
quines són les feines que s’han fet?
i quina ha sigut l’evolució que has vist en quant a la integració?
Per una banda, ara al Casal Lambda, les persones participen des de fa 4 anys aproximadament
però el Casal Lambda ja funcionava des del 2001,
llavors dins del Lambda es va crear un grup de persones sordes
que treballaven en aquest procés, i el que intentava era integrar
les persones sordes amb les persones oïdores,
però a la FESOCA en aquell moment no hi participaven.
Llavors va ser quan vam decidir que volíem presentar-nos perquè de vegades
depen de quin projecte, era difícil que l’acollissin, llavors
nosaltres hem intentat sempre presentar els projectes...
Faltava sobretot poder publicitar, poder fer pública la informació,
llavors gràcies a que ells em van acollir i jo vaig tenir tota aquesta informació,
vaig sentir-me, vaig començar a recuperar la meva identitat sorda
i la meva identitat com a persona del col·lecitu LGTB,
de vegades costa, ens escrivíem perquè la comunicació era molt difícil,
llavors gràcies a les conferències que hem pogut fer amb intèrprets,
la cosa ha anat funcionant fins que hem pogut participar també a la FESOCA.
Per exemple, les activitats són les mateixes, amb la FESOCA pots fer una excursió,
participar en el grup de dones, reunir-nos els dissabtes i fer una mica de col·loqui,
conferències, el problema és portar l’intèrpret, no tenim cap tipus de conveni,
llavors hem d’esperar, intentant lluitar, demanant a l’Ajuntament, a les Diputacions de Barcelona,
per poder... trucant al servei d’administració per veure si ho aproven aquest conveni,
falta que contactin amb la FESOCA per a que demanin tota la informació possible
per intentar que la Generalitat pugui subvencionar o pugui crear un tipus de conveni
com el que tenen Lambda i FESOCA, que ja el tenen des de fa 4 anys,
perquè el grup Lambda no reconeix a la FESOCA, llavors jo he anat informant,
recollint informació d’aquí, he estat excercint de “comecocos” directament,
i llavors ja fa un any que comença a funcionar.
FESOCA cada vegada s’ha fet més forta i oberta, ara jo crec que falta
que aquest any, comencem a preparar el conveni per a poder integrar-ho tot.
I ja en darrer lloc seria, a no ser que volgueu afegir alguna cosa més,
si el principal problema de la comunitat sorda és la visibilitat i l’accessibilitat?
no sé si hi ha alguna altra reivindicació o necessitat...
Sí, és el problema principal.
Tant en la societat en general com en el col·lectiu LGTB.
Les persones sordes utilitzen la llengua dels signes, encara que algunes minories
siguin també siguin oralistes o utilitzin altres sistemes com el bimodal,
però les persones sordes utilitzem la llengua dels signes, per això que tenim dret
a la igualtat com la resta de les persones.
Llavors nosaltres enviem correus per poder...
i a poc a poc intentem...
doncs correus electrònics per a que vinguin a filmar,
perquè filmin en la llengua de signes, ho fem a través del Facebook
per a que ens vegin i poder arribar a més gent.
El dissabte passat vam fer aquesta activitat, llavors poder-nos gravar, explicar-ho...
la FESOCA per exemple, les activitats que fan les comissions,
de vegades en conferències, debats o fòrums, les activitats de jocs,
les activitats de lleure... falta poder grabar i que ens anem promocionant,
quan ens grabem doncs que poguem tenir cada cop més “M’agrada” [opció del Facebook]
per a poder-nos promocionar més.
En resum, l’entitat FESOCA el que vol, és defensar els drets de les persones sordes,
els drets de participació, d’integració en el moment actual. I és això el que defensem.
En el col·lectiu LGTB, aquesta necessitat d’accessibilitat i de visibilitat
es produeix exactament igual, no hi ha cap especificitat en aquest sentit.
Exactament igual.
Doncs en principi ja hariem acabat l’entrevista a no ser que volgueu afegir
alguna cosa més que considereu que és important i no us he preguntat.
És suficient, vols afegir alguna cosa més?
També explicar que dins de poc es farà la segona Diada, cada any, les persones grans,
la juventut, igualtat i de LGTB intentem integrar totes les activitats per informar,
per exemple, dins dels joves, hi ha gais i lesbianes, doncs intentar també que siguin capaços
d’explicar les seves experiències i explicar per a que puguin atreure a d’altres persones
que els interessi i preparar fòrums, jocs, …
intentar treballar amb les 4 comissions permet això.
El 30 d’abril, ho diem per si qualsevol persona oïdora i vol veure com funciona
el moviment o la llengua de signes, pot contactar.
Nosaltres fem divulgació per dir-los “-Ei, estem aquí”.
Les persones sordes necessitem fer ponts de comunicació com la resta de la gent i fer-nos visibles.
Com a activitats que enllacen les diferents sectorials de la FESOCA
i desprès que volen difussió a fora de l’entitat.
Sí, nosaltres per exemple, utilitzem el Facebook, dins de la FESOCA,
les 4 comissions pengen les seves notícies, les activitats...
qualsevol persona pot utilitzar-la, i qualsevol informació es pot afegir.
Hi ha dos Facebooks, un de Lambda i l’altre és de FESOCA, i el que tenim ganes
i ens vindria de gust, és poder ajuntar-ho perquè clar, el Casal Lambda,
hi ha molta gent que contacta perquè pensen “-Ostres! què interessant” ,
d’aquesta manera si les uníssim, també podriem captar persones oïdores
que estan interessades en la llengua dels signes.
I una mica per a que aprenguessin la llengua dels signes i intentar
que participessin més, seria també com una via, a través de Lambda,
que poguessin entrar i conèixer la FESOCA i a nosaltres que treballem aquí.
Moltes gràcies.
Igualment per l’entrevista.