Liz de Castro sobre Catalunya - Intro

Hola. Em dic Liz Castro. Sóc escritora de llibres d'informàtica. Vaig nèixer i he viscut gairebé tota la meva vida a Estats Units. Però vaig passar 6 anys a Barcelona al final dels 80 i principis del 90, i he estat tornant cada any des de llavors, durant 6 o 8 setmanes, a vegades més, a vegades menys. Catalonia és dins del meu... sembla que forma part de mi. De fet, el meu marit és català, i els meus fills i jo tots parlem català. S'ha fet una part de la meva vida. I una de les coses que sempre he volgut fer és explicar la meva americanitat als meus amics i familiars catalans i la meva catalanitat als meus amics i familiars americans. La setmana passada, un tio de Nova York, va penjar un vídeo a Vimeo sobre la seva experiència l'11 de setembre, a Barcelona. Diu que va ser hi de passada, i es va trobar al mig de la mani, un millió i mig de persones, demanant la independència i realment ha inspirat molts catalans. Tot de sobte, el seu vídeo va començar a córrer viralment per les xarxes socials el va veure 140.000 persones. Va ser una passada. I crec que la clau ha estat que va fer creure la gent, va fer entendre la gent, els va fer veure, no... va fer sentir als catalans que algú els sentia. Va fer sentir als catalans que algú els havia vist perque són no pel flamenco, tampoc pels torejadors, ni els sombreros, que de fet es venen a Barcelona sinò pel que són de veritat, per la seva cultura autènticament catalana. Els va tocar... els va tocar de veritat i els va fer... va ser molt especial. I només hi havia estat una vegada. I em va fer sentir, jo, com una person que ha passat els últims 25 anys intentant explicar Catalunya als americans, em va fer pensar "Ostres, igual ho estic fent malament. Igual necessito, igual necessito fer vídeos." I ja veieu, no sóc gaire mediàtica. Ho *** al meu iPhone. I ho vaig a fer de la manera més senzilla possible. Però la meva esperança és que , saps, ja hi he estat molt i en sé força, I igual puc explicar-ho d'una manera que els catalans no saben fer pels americans I que els americans, que han estat poc o res a Barcelona, no poden entendre [d'altra manera]. Aquesta és la meva esperança. Ja veurem com va. Igual serà molt avorrit. Espero que no. I igual no ho serà.