Entrevista a Xavier - Daniel director del festival internacional de cine lgtb de catalunya

Xavier-Daniel és director de cinema, crític i escriptor cinematogràfic. Daniel és un dels noms de referència del cinema LGTB a Catalunya ja que ha estat director de la Mostra de Cinema LGTB així com, des dels seus inicis, del Festival Internacional de Cinema LGTB de Catalunya. Aquest festival, competitiu i professionalitzat, celebra aquest any la seva tretzena edició i té lloc durant aquesta setmana i la següent. Explica’ns una mica quina és la teva vinculació i trajectòria en el món del cinema LGTB. L’any 82 vaig rodar un curtmetrage de temàtica ***, aquí el tenia prohibit, vaig tenir problemes, llavors va ser seleccionat per la Berlinale i llavors em vaig adonar que després també com a crític de cinema viatjava a festivals i hi havia festivals de temàtica únicament ***/lèsbica, i que a nivell de l’estat espanyol no n’hi havia cap. Llavors vam pensar de fer-ne a Barcelona, que va ser el primer certamen, i de seguida les temàtiques que jo rodava eren ***, lèsbica o trans. Ens podries explicar exemples del que hagis fet o com a crític quines eren les tasques que feies? Sí, si, vaig haver de rodar de manera independent perquè si presentaves el guió no era admès, aleshores bé, representava que era cinema clandestí. El que passa és que després al començar a guanyar premis a fora, aleshores aquí t’ho reconeixien, i llavors sí, premis de tot però reconegut una mica ***. Però bé, era una tasca que jo volia fer i ho vaig fer i després a nivell de festivals, anaves al Festival de Cannes, jo anava de corresponsal i veies que les pel·lícules de temàtica LG eren les que més omplien, les que més gent volia veure-ho, i et parlo dels anys 75-76, i aleshores vaig pensar que aquí s’havia de fer alguna cosa especialitzada, donar a conèixer realitats socials que d’altra manera no veuries. Com es concreta això i quin és el primer festival? Al 95 presento un projecte al Casal Lambda i fem la Mostra, i després en el 2001 creo el Festival competitiu, amb jurat professional i fins avui dia Explica’ns una mica l’evolució que ha tingut el Festival en quant a temàtiques, països, si ha sigut fàcil trobar la participació de l’estat espanyol, i de quins llocs pot ser més fàcil i en quins més difícil. Ha estat una tasca de recerca i de buscar films que dificilment es poguessin veure aquí, i donar a conèixer aquestes realitats socials, et refereixes a d’altres certàmens… No, concretament al Barcelona Film Festival, quina evolució ha tingut i quines temàtiques i quins països són els que solen participar més en totes les edicions que ha tingut. Hi ha hagut una evolució molt important perquè hi ha països que tenen molta més producció, per exemple Canadà, Austràlia o EUA, de cinema independent, però després estàs veient que hi ha cinematografies que estan destacant i que poden més les problemàtiques socials que els mitjans. De vegades en països asiàtics amb pocs mitjans, fan pel·lícules que arriben i que són de denúncia i colpidora. Quines són les temàtiques que s’aborden al Barcelona Film Festival, temàtiques de denúncia, documentals, quina evolució ha tingut també? L’any passat per exemple ens vam centrar en el món islàmic, en el radicalisme, fonamentalisme islàmic i bé costa de trobar pel·lícules però l’any passat en vam passar unes quantes i vam convidar directors per a que expliquèssin la realitat social i com està en aquest moment. I aquest any ho centrem en un període que considerem molt important que és l’adolescent i el pre-adolescent inclòs la pubertat, una etapa molt important, i que els cineastes d’arreu del món joves estan tractant en aquest moment. I després, alguns amb sentit de l’humor, no sempre com una situació tràgica depenent del país, però també toquem el sentit de l’humor. Quins països, aquest any, participen i també seria interessant saber quins països no produeixen, o és molt difícil de trobar algun tipus de producció? Aquest any hi haurà uns 22 països representats, i el que volem és donar la veu també als països on hi ha problemes molt importants a nivell legal, i pel·lícules prohibides en el seu país, com és per exemple… portem de l’Índia, Ucraïna, on estan patint unes lleis molt dures i homòfobes, i un documental per exemple de Cambodja, amb el tema lèsbic que precisament tenen molts problemes, és una periodista molt jove que ha rodat sobre la vida de dues dones, que han fet una vida, cuidant els nebots i tal, passant de lleis d’adopció i jugant amb el risc de que en el seu país les puguin penalitzar fortament. Quins països, de l’experiència que tens en aquests anys, creus que és més difícil trobar algun tipus de producció audiovisual vinculada al tema LGTB? hi ha alguns països on per la repressió sigui més difícil trobar-ne? Havies comentat que al Canadà… Sí, a nivell oficial, per exemple, alguns països de l’Amèrica llatina, com Cuba, que fan una producció molt bona però que allà no veuen. Portem pel·lícules que en el seu país no les poden veure, i hi ha talents com a l’escola de San Antonio de los Baños de Cuba que són molt bons i és una llàstima perquè són alumnes de l’escola, que han produït productes molt bons, però que allà no es poden veure, i clar s’estranyen quan ho demanem des d’Europa demanem veure els seus treballs, allà no tenen sortida. Per exemple, un dels temes més destacats de l’any passat va ser el món islàmic, va ser fàcil trobar pel·lícules o documentals que parlessin d’aquest tema o hi havia algun problema legal en portar-los aquí, que es parlés d’això o… Sí, difícil perquè el documental que vam passar de “Sóc *** i musulmà”, havia tingut problemes recents a Lituània, al Festival de cine, havia tingut problemes en d’altres països, no sabíem aquí com seria acollit, per això volíem que vingués el director i expliqués les dificultats que va tenir i li va agradar molt precisament perquè les projeccions es fan a la Filmoteca, en un barri on hi ha una societat musulmana important i que van venir, van omplir la Filmoteca per veure com es tractava aquest tema. Clar, el fet de ser musulmans no vol dir que siguin radicals. Quins problemes havia tingut aquesta pel·lícula en d’altres països, amenaces? Sí, el director venia del Festival de Lituània amb una oposició forta cap a la pel·lícula, i reaccions homòfobes, havia passat també allò de la manifestació a Rússia per la llei, i era molt recent el tema. No sabia… però després es va quedar content de la reacció en el debat, de parlar amb el públic d’aquí i la societat musulmana de Barcelona. Va ser una acollida bona fins i tot per part de la comunitat musulmana. Va ser una acollida bona i em va sorprendre veure la sala amb tantes persones que volien veure la pel·lícula. Arran d’això, quin és el perfil de gent que sol anar a veure els documentals i pel·lícules que es projecten al Barcelona Film Festival, és públic… una mica pel que has dit… públic exclusivament LGTB? o és més variat? quines edats? Molt heterogeni, l’any passat va ser el primer cop que es feia a la Filmoteca, el que he notat és una augment de públic jove, i també els de sempre, estudiosos de cinema, historiadors, cinèfils, gent professional del món audiovisulal, aquests són fixes, els interessa el festival. Però he vist un creixement de públic jove al Raval. Creus que estem en un moment en que… fins no fa molt diguem que tot aquell material cultural que tenia una temàtica LGTB, interessava bàsicament al públic LGTB, estem en un moment en que tot això s’està trencant i està transcendint a d’altres públics? Doncs sí, el públic és molt heterogeni i molt diferent de… clar, jo crec que la gent s’ha adonat que el que volen veure és cinema de qualitat, cinema recent, són produccions de 2012-2013, aquest any una pel·lícula de 2011 ja no entra, llavors la gent ho sap això, i després aquest ventall de països, de situacions socials diferents, no és el mateix la situació al Canadà que a l’Índia, aleshores crec que això interessa molt, a nivell general, no només a nivell de col·lectius, sinó a nivell general. I pel que fa a l’àmbit del cinema i la temàtica LGTB, com veus la situació actual? una mica ho comentàvem en com s’està eixamplant el públic però en quant a temàtiques, en quant a evolució respecte a d’altres anys o d’altres èpoques? Depen dels països, el que passa és que el que et sorpren és que cada any apareixen… com aquesta pel·lícula de la noia de Cambodja, que et surt amb aquest film, no? aleshores veus que sí, que arreu del món apareixen obres de qualitat importantíssima sobre aquest tema. El que passa que clar, no és la mateixa la preocupació d’un país com Canadà on et pots casar o l’Índia o la Xina o Cambodja, aleshores més que parlar d’una evolució del cinema… perquè clar, hi ha directors que han fet pel·lícules de temàtica LG, però després ja veus que no han tornat a tocar el tema, i n’hi ha d’altres que tenen certa militància social. Aleshores això depen de… i depen de la producció anual. I en el món occidental, creus que ha hagut una evolució perquè diem que més o menys hi hauria una certa normalització en general del col·lectiu LGTB, hi hauria una evolució en aquest sentit en quant a temàtiques o públic o…? per exemple en el cas espanyol o en el cas català… D’evolució temàtica sí, recordo que la preocupació era la legalització l’adopció al Brasil, o dels matrimonis, doncs clar, també s’han tocat aquests temes. A França pel matrimoni LG, doncs clar arriben documentals sobre aquesta temàtica. Llavors hi ha certes preocupacions que són molt actuals, tant del món europeu com del món asiàtic. En l’edició d’aquest anys, en el Barcelona Film Festival, quines serien les seccions que més destacaries, aconsellaries als espectadors que l’anèssin a veure? Les sessions que cada any tenen molt d’èxit són els curtmetratges, perquè clar, el llenguatge del curtmetratge i al ser de diversos països, veureu una sèrie de pel·lícules que toquen temes… que tenen problemes en els seus països, com la de Cambodja, la d’Ucraïna, la de l’Índia, i que estan agrupades en sessions de curtmetratges, el que passa és que no farem repeticions i si no es veuen en aquella sessió no es podran veure més. Per tant que no es perdin la sessió de curts. Aquests països tenen en comú una especial problemàtica al voltant del tema LGTB o tenen alguna cosa en comú alhora d’haver-los elegit? Per la seva qualitat, i perquè tenen precisament problemes cadascú en el seu país. Per exemple Ucraïna tenen la llei que no es pot difondre ni fer-se un petó al carrer, a Cambodja la penalització del lesbianisme i en el cas de dues senyores que hagin viscut juntes molts anys i la de l’Índia que és un cant a la llibertat.