Tip:
Highlight text to annotate it
X
És una planta cosmopolita amb una distribució molt ample.
A Catalunya, es distribueix als Pirineus i a muntanyes de clima humit i empobrit.
Creix en ambients molt nitròfils.
Pot assolir 1,5 metres d’alçària, però sol créixer entre 0'5 i 1 metres.
És freqüent en marges de camins i parets de pedra, corrals, terrenys de pastura, horts, etc.
Es tracta d'una planta herbàcia, perenne i dioica.
Herbes erectes de tiges quadrangulars poc ramificades.
Fulles simples, oposades, ovatolanceolades, de marge dentat.
Les fulles posseeixen dues estípules ben aparents.
Presència de tricomes urticants amb un líquid d’àcid fòrmic, histamina i serotonina entre d’altres, que penetra a la pell provocant la sensació típica i molesta de picor.
Provoca en contacte amb la pell irritació i una intensa sensació de cremor.
Flors poc aparents, en cimes axil•lars, unisexuals, tetràmeres.
Posseeixen inflorescències ramificades.
Les flors es poden veure entre el maig i el setembre.
Estams seismonàstics (filaments dels estams corbats) que quan es redrecen sobtadament provoquen una dispersió molt efectiva del seu pol•len.
Fruit en aqueni.
Les ortigues són molt riques en sals (especialment en nitrat potàssic) la qual cosa fa que siguin diürètiques.
Es poden consumir com a verdura bullides.
Pel seu alt contingut en clorofil•la també s'ha utilitzat com a reconstituent, colorant i desodorant.
Actualment hi ha al mercat diferents especialitats com colagog/ colerètic, antihemorràgic, antireumàtic i antigotós, per a la infecció genitourinària, artritis i dermatitis
També s'investiga per fer front a l'adenoma prostàtic.