Tip:
Highlight text to annotate it
X
Internet a l'any 2009.
L'utilitzem per a enviar correus electrònics i realitzar trucades
i discutir temes que són del nostre interès.
Fins i tot la nostra banca ha esdevingut virtual.
Però el que donem per fet avui en dia
tan sols era una vaga idea fa cinquanta anys.
Per tal d'entendre com hem arribat fins aquí
hem de tornar fins l'any 1957, quan va començar tot.
Abans de l'any 1957 els ordinadors només podien realitzar una tasca alhora.
Això s'anomena processament per lots.
La qual cosa era bastant ineficaç.
Amb ordinadors cada cop més grans
van haver-los de posar en sales especials i refrigerades.
Però llavors els informàtics ja no podien treballar directament amb els ordinadors
feien falta especialistes per connectar-s'hi.
La programació, en aquella època, s'havia de fer, en gran part, a mà
i la connexió indirecta als equips provocava
un munt d'errors, pèrdues de temps i nerviosisme als informàtics.
L'any 1957 va marcar un gran canvi.
Es va haver d'instal·lar una connexió remota
de manera que els informàtics podien treballar directament sobre els ordinadors.
Al mateix temps es va desenvolupar la idea del temps compartit.
Aquest és el primer concepte en tecnologia informàtica
per tal de compartir la capacitat de processament d'un ordinador per part de múltiples usuaris.
El 4 d'octubre de 1957, durant la guerra freda
la Unió Soviètica va posar el primer satèl·lit no tripulat en òrbita, l'Sputnik 1.
Va sorgir el temor d'un «Misile Gap».
Per tal de garantir el lideratge nord-americà en tecnologia,
els EEUU crearen la «Defense Advanced Research Project Agency» al febrer de 1958.
En aquella època, el coneixement només es transmetia mitjançant les persones.
El DARPA va preveure una xarxa informàtica a gran escala
per tal d'accelerar la transferència de coneixements i evitar duplicitats
dels projectes de recerca ja existents.
Aquesta xarxa s'acabarà anomenant Arpanet.
A més a més s'havien de desenvolupar tres altres conceptes,
que esdevingueren fonamentals per a la història d'Internet:
El concepte de xarxa militar creat per RAND Corporation als EEUU.
La xarxa comercial del Laboratori Nacional de Física al Regne Unit.
I la xarxa científica Cyclades, a França.
Els enfocaments científics, militars i comercials d'aquests conceptes
són els fonaments de l'Internet modern.
Comencem amb Arpanet, la més coneguda d'aquestes xarxes.
Començada a desenvolupar l'any 1966.
Les universitats solien ser molt previngudes a l'hora de compartir els seus ordinadors.
És per això que es posaren petits equips per accedir als ordinadors centrals.
Aquest equip, anomenat Interface Message Processor, va prendre el control de les activitats de la xarxa,
de manera que l'ordinador central només s'havia d'encarregar de la inicialització dels programes i fitxers de dades.
Alhora, l'IMP també serveix com a interfície de l'ordinador central.
Tenint en compte que només els IMP s'interconnecten en una xarxa
aquesta xarxa s'anomenava subxarxa IMP.
Per a les primeres connexions entre ordinadors
el Network Working Group va desenvolupar el Network Control Protocol [Network Control Program].
Posteriorment, el NCP va ser reemplaçat pel Transmission Control Protocol [TCP], que era més eficient.
L'eficiència del protocol TCP es basava en la verificació dels fitxers transferits.
Anem a fer un tomb pel Regne Unit.
Atès que la xarxa NPL es va dissenyar amb finalitats comercial
s'esperava que una gran quantitat d'usuaris s'intercanviessin fitxers.
Per tal de no col·lapsar les seves línies, els fitxers que s’enviaven eren dividits en petits paquets
que es tornaven a ajuntar un cop s’havien rebut.
Acabava de nèixer la commutació de paquets!
L’any 1962 avions nord-americans van descobrir míssils de mig i llarg abast a Cuba,
els quals podien arribar a impactar als EEUU.
Aquest fet va avivar els temors d’un conflicte nuclear.
En aquest moment els sistemes d’informació tenien una estructura de xarxa centralitzada.
Per tal d’evitar un col·lapse durant un atac
es va desenvolupar una arquitectura de xarxa descentralitzada
que en cas de pèrdua d'un node encara seria operativa.
Per tal de comunicar-se encara s’utilitzaven les ones de ràdio,
fet que hauria causat problemes en el cas d'un atac nuclear:
la ionosfera es veuria afectada i les ones de ràdio de llarg abast deixarien de funcionar.
Per tant havien de servir ones directes, les quals, malauradament, no tenen un llarg abast.
Es va cercar una solució millor, una xarxa distribuïda.
D’aquesta manera es podien cobrir grans distàncies amb un mínim d’inferferències.
El desenvolupament de la xarxa «Cyclades» va ser una altra fita en el desenvolupament d’Internet tal i com el coneixem.
Cyclades comptava amb un pressupost molt més reduït que Arpanet, així com també menys nodes
aquesta xarxa es va focalitzar en la comunicació amb altres xarxes.
Així nasqué el mot «inter-net».
D'altra banda, el concepte de Cyclades va anar més enllà d'ARPA i la de NPL.
Durant la comunicació entre l'emissor i el receptor dels ordinadors ja no havien d’intervenir,
senzillament havien de servir de node de transferència
El protocol de Cyclades passava per totes les màquines utilitzant una capa física
que estava implementada al maquinari,
proporcionant així, una connexió directa amb el receptor, és a dir, una estructura de punta a punta.
Inspirats per la xarxa Cyclades i moguts per la incompatibilitat entre les xarxes,
aquesta connexió va guanyar importància en tot el món.
Les companyies telefòniques van desenvolupar el protocol X.25 que facilitava la comunicació
mitjançant els seus servidors, a canvi de pagar una tarifa mensual, és clar.
El Protocol de Control de Transmissió [TCP] de DARPA connectava els ordinadors a través de passarel·les
i l’Organització Internacional per a l’Estandarització [OSI] va dissenyar el Model de Referència ISO.
La principal novetat de l’ISO va ser l’intent definitiu d’estandaritzar totes les xarxes
i la divisió dels canals en capes separades.
Finalment, el protocol TCP va incorporar les normatives del model ISO
deixant pas al model TCP/IP
un estàndard que garanteix la compatibilitat entre les xarxes
unint-les definitivament, creant Internet.
El de febrer de 1990 el maquinari d’ARPANET es va desconnectar, però Internet...
…ja estava funcionament
Subtítols: Alfred Galitó