Tip:
Highlight text to annotate it
X
La Viola odorata és una planta de la família Violaceae.
Té diferents noms comuns, per exemple; Violeta, violeta d’olor o violeta dolça.
Té origen Europeu i Asiàtic, tot i que ara es troba a Amèrica i al nord d’Àfrica.
El seu hàbitat és en boscos i prats, en zones amb ombra.
És una planta herbàcia que mesura entre 10-15 cm. No té tija. La seva propagació ho fa per estolons.
Les fulles són radicals, coniformes.
El limbe és foliat, coriàcia o reniforme. Una de les característiques és que té una roseta basal, al igual que les flors.
A més; els pecíols són pilosos.
Les flors són grans i vistoses.
Són flors molt oloroses, solitàries i de colors violeta fosc, irregulars i amb cinc pètals.
La Viola odorata floreix entre febrer i finals d'abril.
El seu fruit és una càpsula amb tres valves que conté nombroses llavors.
La rel és perenne i carnosa.
Les parts de la violeta amb més activitat fitoquímica són la fulla, l'arrel i la flor.
Les flors són molt oloroses perquè conté:
Olis essencials, cianita, pigments antocians, mucílags, àcid salicílic i anticianosids (Violamina).
A les rels hi ha alcaloides com la odoratina i saponacis. 0:02:13.000,0:02:19.000 A més, hi ha olis essencials que contenen salicilat de metil i ésters d'àcid salicílic.
I les fulles té saponines i quercetina.
La droga es troba a les flors i les rels.
Els mucílags de les flors tenen propietats emulgents, antitussígens i antiinflamatòries,
el àcid salicílic fa una acció antipirètica i analgèsica
Els saponacis de la rel són, en altes dosis, expectorants i emètics. Els alcaloides fan acció hipotensora.
Per aquestes propietats s’utilitza per a la grip, constipats, faringitis, bronquitis,
emfisema, asma, gastritis, úlcera gastroduodenals, hipertensió arterial i reuma.
Les formes galèniques utilitzades són les infusions, extractes fluïts, xarops, decocció i en pólvora.
Té propietats farmacèutiques, però en dosis altes pot ser emetitzant (tos que provoca vomits).