Tip:
Highlight text to annotate it
X
PRESIDENT BARACK OBAMA: Gràcies. Gràcies.
PÚBLIC: Obama! Obama! Obama! Obama!
Els meus conciutadans: Em
trobo avui aquí amb humilitat davant la tasca que enfrontem, agraït per la confiança que han dipositat en mi,
conscient dels sacrificis que van fer els nostres avantpassats.
Agraeixo al president Bush pel seu servei a la nostra nació ...
(Aplaudiments)
... així com la generositat i cooperació que ha demostrat en aquesta transició.
Quaranta-quatre nord-americans han pres la presidència jurament.
Les paraules han estat pronunciades durant marees de prosperitat i aigües tranquil · les de la pau.
No obstant això, de tant en tant el jurament es fa enmig de núvols i tempestes furioses. En aquests
moments, Estats Units ha mantingut no només causa de l'habilitat o visió d'aquells en
els alts càrrecs, sinó perquè Nosaltres, el poble té es va mantenir fidel als ideals dels nostres avantpassats,
i fidels als nostres documents fundacionals.
Així ha estat. Per tant, ha de ser amb aquesta generació dels nord-americans.
Que estem enmig d'una crisi és ara entén bé. La nostra nació està en guerra contra l'
una xarxa de gran abast de violència i odi. La nostra economia està greument debilitada, com a conseqüència
de la cobdícia i la irresponsabilitat per part d'alguns, però també del nostre fracàs col · lectiu per
prendre decisions difícils i preparar a la nació una nova era.
S'han perdut llars, s'han eliminat llocs de treball, les empreses tancades. El nostre sistema de salut és *** costós,
les nostres escoles han fallat a ***, i porta cada dia una prova més de que les maneres en què fem servir l'energia
enforteix els nostres adversaris i amenacen el nostre planeta.
Aquests són els indicadors de la crisi, a reserva a les dades i estadístiques. Menys fàcil de mesurar, però
no menys profunda, és la pèrdua de confiança en tot el nostre territori, un temor persistent que els Estats Units
declivi és inevitable, que la pròxima generació ha de reduir les seves expectatives.
Avui us dic que els desafiaments que enfrontem són reals, són seriosos i són
molts. No els enfrontarem fàcilment o en un curt espai de temps. Però sàpiguen això Estats Units:
Seran rebuts.
(Aplaudiments)
En aquest dia ens reunim perquè hem triat esperança sobre la por, la unitat de propòsits sobre el conflicte
i la discòrdia.
En aquest dia, venim a proclamar la fi de de les queixes mesquines i les falses promeses, les
recriminacions i els dogmes gastats que per *** temps han estrangulat la nostra política.
Seguim sent una nació jove, però en les paraules de les Escriptures, ha arribat el moment de deixar de banda
les coses de nen. Ha arribat el moment de reafirmar nostre esperit de fermesa: de triar la nostra millor
la història, per dur endavant aquest preciós do, aquesta noble idea, transmesa de generació
en generació: la promesa donada per Déu que tots són iguals, tots som lliures, i mereixen tot
l'oportunitat de perseguir plenament la seva aspiració de la felicitat.
(Aplaudiments)
En reafirmar la grandesa de la nostra nació, entenem que la grandesa mai és un regal.
Cal guanyar. El nostre camí mai ha estat una de les dreceres o de conformar amb menys.
No ha estat un camí per als pusil · lànimes, per a aquells que prefereixen l'oci al treball o
busquen només els plaers de la riquesa i la fama.
Per contra, han estat els arriscats, els creadors, els que fan coses - alguns cèlebres, però
més sovint homes i dones desconeguts en la seva mà d'obra - que ens han portat a la llarga,
camí escarpat camí cap a la prosperitat i la llibertat.
Per a nosaltres, ells empacaron seves poques possessions materials i van creuar oceans a la recerca d'un
nova vida. Per nosaltres van treballar en condicions infrahumanes i van colonitzar l'Oest, van suportar el fuet de la
el fuet i van llaurar la dura terra.
Per a nosaltres, ells van lluitar i van morir en llocs Concord i Gettysburg, Normandia i Khe Sahn.
Una vegada i una altra aquests homes i dones van lluitar i es van sacrificar i van treballar fins a tenir les mans
estaven aspres perquè nosaltres poguéssim tenir una vida millor. Veien als Estats Units més gran que la suma de
les nostres ambicions individuals, més gran que tots les diferències de naixement o riquesa o facció.
Aquest és el viatge que continuem avui. Nosaltres sent la nació més pròspera i poderosa
a la Terra. Els nostres treballadors no són menys productius que quan va començar aquesta crisi. Les nostres ments són
No menys inventives, els nostres béns i serveis no són menys necessaris que la setmana passada o
el mes passat o l'any passat. La nostra capacitat no ha no ha disminuït. Però el nostre temps de mantenir sense canviar,
de la protecció d'interessos limitats i de postergar decisions desagradables - aquest moment té
Segurament passat.
A partir d'avui, hem d'aixecar, sacsejar la pols i començar de nou el treball
de refer Estats Units.
(Aplaudiments)
Perquè allà on mirem, hi ha feina per ser fet.
L'estat de la nostra economia requereix una acció: audaç i ràpida. I actuarem no només per
crear noves ocupacions sinó per aixecar nous fonaments per al creixement.
Construirem les carreteres i ponts, l'elèctrica les xarxes i les línies digitals que alimenten el nostre comerç
i ens uneixen.
Posarem a la ciència al seu lloc correcte i meravelles de la tecnologia per elevar la salut
qualitat de l'atenció de ...
(Aplaudiments)
... i reduir els seus costos.
Aprofitarem el sol i el vent i la la terra per alimentar els nostres automòbils i fer funcionar les nostres fàbriques.
I transformarem les nostres escoles i col · legis i les universitats per satisfer les demandes d'una
nova era.
Tot això ho podem fer. Tot això ho farem.
Ara, n'hi ha que qüestionen l'escala de de les nostres ambicions, que suggereixen que el nostre sistema
no pot tolerar gaires grans plans. La seva memòria és curta, perquè han oblidat
el que aquest país ja ha fet, el que sens homes i dones poden aconseguir quan la imaginació
s'uneix al propòsit comú i la necessitat a la valentia.
El que els cínics no entenen és que el terreny que trepitgen ha canviat, que
els arguments polítics estèrils que han consumit nosaltres durant tant de temps, ja no s'apliquen.
MR. La pregunta que ens fem avui no és si nostre govern és *** gran o *** petit, però
si funciona, si ajuda a les famílies a trobar treballs amb un sou decent, cures que poden
pagar i una jubilació digna.
Si la resposta és sí, tenim la intenció de moure cap endavant. Si la resposta és no, els programes de
va a acabar.
I aquells de nosaltres que fem servir els diners públics es durà a terme per tenir en compte, per gastar amb saviesa,
canviar els mals hàbits i fer la nostra feina en el la llum del dia, perquè només llavors podem
restablir la confiança vital entre un poble i seu govern.
Tampoc és la qüestió que tenim davant nostre si el mercat és una força per bé o per mal. El seu poder
per generar riquesa i expandir la llibertat no té rival.
Però aquesta crisi ens ha recordat que, sense un ull vigilant, el mercat pot descontrolar-
controlar. La nació no pot prosperar durant molt temps afavoreix només als pròspers.
L'èxit de la nostra economia sempre ha depès no només en la mida del nostre PIB
producte, sinó de l'abast de la nostra prosperitat; en la capacitat d'estendre oportunitats a cada
disposa el cor - no per caritat, sinó perquè és la via més segura cap al bé comú.
(Aplaudiments)
Quant a la nostra defensa comuna, rebutgem com a falsa l'elecció entre la nostra seguretat i els nostres ideals.
Els nostres pares fundadors enfrontats a perills que que a penes podem imaginar, van redactar una carta
per garantir l'imperi de la llei i els drets dels home, una carta augmentada per la sang de generacions.
Aquests ideals encara il · luminen el món, i ens No renunciarem a ells per conveniència.
I així, a tots els altres pobles i governs que ens observen avui, des del més gran de la
capitals al petit poble on el meu pare va néixer: sàpiguen que els Estats Units és un amic de
de cada nació i cada home, dona i nen que persegueix un futur de pau i dignitat, i
estem preparats per liderar una vegada més.
(Aplaudiments)
Recordeu que generacions anteriors es van enfrontar al el feixisme i el comunisme no només amb míssils
i tancs, sinó amb aliances sòlides i conviccions duradores.
Van comprendre que el nostre poder sol no pot protegir, ni ens dóna dret a fer el
que ens plagui. En canvi, sabien que el nostre poder creix mitjançant el seu ús prudent. La nostra seguretat
emana de la justícia de la nostra causa, la força del nostre exemple, les qualitats de la temprança
de la humilitat i la moderació.
Som els guardians d'aquest llegat, guiats per aquests principis una vegada més, podem fer front a
aquestes noves amenaces que exigeixen encara major esforç, la cooperació i la comprensió encara més gran
entre les nacions. Anem a començar a responsable sortir de l'Iraq al seu poble i forjar una durada
va obtenir la pau a l'Afganistan.
Amb vells amics i antics contrincants, treballarem sense descans per reduir l'amenaça nuclear i
fer retrocedir l'espectre de l'escalfament del planeta.
No demanarem perdó per la nostra forma de vida ni anem a vacil · lar en defensa seva.
I per a aquells que busquen avançar en els seus objectius induint el terror i la matança d'innocents,
diem des d'ara que, "El nostre esperit és més fort i no es pot trencar. No podeu perdurar més que nosaltres,
i us vencerem. "
(Aplaudiments)
Perquè sabem que la nostra herència multiètnica és una fortalesa, no una debilitat.
Som una nació de cristians i musulmans, Jueus i els hindús i no creients. Som
formats per cada llengua i cultura, extrets de cada racó d'aquesta Terra.
I perquè hem provat el glop amarg de la guerra civil i la segregació i va emergir de
aquell fosc capítol més forts i més units, no podem evitar creure que els vells odis
s'esvairan algun dia, que les línies divisòries entre tribus aviat es dissoldran; que mentre el món creix
més petit, la nostra humanitat comuna es revelarà si mateix, i Estats Units que ha de desenvolupar el seu paper
en el part d'una nova era de pau.
Per al món musulmà, busquem un nou camí cap endavant, basat en interessos mutus i respecte mutu.
A aquells líders a tot el món que pretenen sembrar el conflicte o culpar dels mals de la seva societat
en l'Occident, sàpiguen que la seva gent jutjarà que en el que puguin construir, no pel que destrueixin.
Per als ...
(Aplaudiments)
Als que s'aferren al poder mitjançant la corrupció i l'engany i el silenciament de la dissidència, sàpiguen
que estan en el costat equivocat de la història, però que us allargarem la mà si estan
disposats a obrir el puny.
(Aplaudiments)
Per a la gent de les nacions pobres, ens comprometem a col · laborar amb vosaltres perquè les vostres granges floreixin
i deixar que flueixin aigües netes; per alimentar famolencs cossos i alimentar les ments famolenques.
I a aquelles nacions com la nostra que gaudeixen de de relativa abundància, els diem que ja no poden permetre
indiferència davant el sofriment fora del nostre fronteres, ni podem consumir els recursos mundials
sense tenir en compte efecte. Perquè el món té canviat, i nosaltres hem de canviar amb ell.
En considerar el camí que s'obre davant nosaltres, recordem amb humil gratitud a aquells que
nord-americans valents que, en aquest mateix moment, patrullen llunyans deserts i distants muntanyes. Ells
tenen alguna cosa a dir-nos, igual que els caiguts els herois que jeuen a Arlington murmuren a través
les edats.
Els rendim homenatge no només perquè són els guardians de la nostra llibertat, sinó també perquè encarnen l'
esperit de servei: una voluntat de trobar sentit en alguna cosa més gran que ells mateixos.
I, no obstant això, en aquest moment, un moment que definirà una generació, és precisament aquesta
esperit que ha habitar en tots nosaltres.
Per molt que el govern pot fer i ha de fer, en última instància és la fe i la determinació
del poble nord-americà en el que aquesta nació es basa.
És la bondat d'acollir un estrany quan es trenquen els dics, l'abnegació dels treballadors
que prefereixen retallar els seus horaris abans que veure a un amic perdre el seu lloc de treball que ens veu a través de
les nostres hores més fosques.
És la valentia del bomber al pujar una escala plena de fum, però també d'un pare
la voluntat de tenir cura d'un nen, que finalment decideix el nostre destí.
Els nostres reptes poden ser nous, els instruments amb els que els fem front podrien ser noves, però els
valors sobre els quals depèn el nostre èxit, honestedat i el joc dur treball, coratge i net, la tolerància
i la curiositat, la lleialtat i el patriotisme - aquestes coses són velles.
Aquestes coses són veritables. Ells han estat el força silenciosa de progrés durant tota la nostra història.
El que s'exigeix és un retorn a aquestes veritats. El que se'ns demana ara és una nova
era de responsabilitat - un reconeixement, per la part de cada nord-americà, que tenim deures
a nosaltres mateixos, la nostra nació i el món, deures que no acceptem a contracor sinó més aviat
acollim amb alegria, ferms en el coneixement que existeix hi ha res tan gratificant per a l'esperit, per la qual cosa
la definició del nostre caràcter que entregar- tot en una tasca difícil.
Aquest és el preu i la promesa de la ciutadania.
Aquesta és la font de la nostra confiança: el coneixement que Déu ens crida a donar forma a un
destí incert.
Aquest és el significat de la nostra llibertat i la nostra credo, per què homes i dones i nens de totes les
la raça i la fe de tot poden unir-se en celebració a través d'aquesta magnífica esplanada. I per què un home
el pare fa menys de 60 anys podria no s'han servit en un restaurant local
Ara pot estar davant vostès per prendre una més sagrat jurament.
(Aplaudiments)
Així que, assenyalem aquest dia en memòria de qui som i de fins on han viatjat.
En l'any de naixement d'Amèrica, en el més fred de mesos, una petita banda de patriotes s'ajuntava
davant les minvants fogueres a la vora d'un gelat riu.
La capital va ser abandonada. L'enemic estava avançant. La neu estava tacada amb sang.
En un moment en què el desenllaç de la nostra revolució estava més en dubte, el pare de la nostra nació
va ordenar que aquestes paraules fossin llegides a la gent:
"Que es conti al món futur que a la profunditat de l'hivern, quan res excepte l'esperança
i la virtut podien sobreviure, que la ciutat i el país, alarmats davant un perill comú,
va sortir al seu encontre. "
Amèrica, a la cara als nostres perills comuns, en aquest hivern de les nostres privacions, recordem
aquestes paraules eternes, amb esperança i virtut, vencem una vegada més els corrents gelats, i
aguantem les tempestes que vénen, s'ha de dir els fills dels nostres fills diguin que quan vam ser
a prova ens vam negar de permetre que aquest viatge acabés, que no ens vam donar la volta ni sentim insegurs;
i amb els ulls fixos en l'horitzó i la de Déu gràcia en els nostres, portem aquell gran
do de la llibertat i lliurat de manera segura a les generacions futures.
Gràcies. Que Déu els beneeixi.
(Aplaudiments)
I Déu beneeixi als Estats Units d'Amèrica.
(Aplaudiments)