Tip:
Highlight text to annotate it
X
Words of Peace Global
CONSTRUCTORS DE PAU Jeremy Gilley conversa amb Prem Rawat
Em dic Jeremy Gilley, sóc cineasta i fundador de “Peace One Day”.
El 2012 és un any de referència.
280 milions de persones són conscients del Dia de la Pau, un 4% de la població mundial.
El 2013 podem doblar la xifra.
Si treballem junts podem institucionalitzar el Dia de la Pau
i convertir-lo en un dia autosostenible.
Un dia en què no s'intimidi els nens, no es maltractin les dones
i no es dispari cap arma.
El nostre lema per al 2013 és: “Amb qui vols fer la pau?”
Us explicaré com va començar tot això.
Vaig començar fent un film per fixar un dia sobre l'alto el foc i la no violència
un dia a l'any: el 21 de setembre.
El documental es va anomenar: “Un dia per la Pau”.
Explicava com i per què el 21 de setembre
és el dia de l'alto el foc i la no violència.
Ja està decidit.
Va ser un dia extraordinari i un honor per a mi formar-ne part
i com a cineasta em va inspirar
la idea que la càmera podia impulsar el projecte endavant.
Vaig fer un segon documental sobre les vides salvades durant aquell dia.
I això ens va portar a l'Afganistan.
Jude Law va viatjar amb mi i fou un gran èxit.
A l'Afganistan s'hi va involucrar tothom, fins i tot els talibans
que van acordar no agredir el personal sanitari aquell dia.
Com a conseqüència, amb l'esforç de tothom,
especialment de les Nacions Unides,
10.000 sanitaris van poder anar a àrees on normalment no podien anar
per por a ser raptats o assassinats
i es van vacunar milers de nens contra la poliomielitis.
Fou extraordinari i va demostrar que el dia era més que un símbol.
Que podia funcionar on molts pensaven que era impossible.
Llavors les Nacions Unides a l'Afganistan van publicar un anunci a la premsa
amb una frase del Departament de Seguretat de les Nacions Unides
anunciant una reducció del 70% d'incidents violents el Dia de la Pau; em va emocionar.
El talibans també van acordar
no impedir l'accés dels sanitaris involucrats en la campanya.
Això em va fer pensar que si ho podíem fer allí, ho podíem fer a tot arreu.
Per als cínics, un dia és un dia i un dia no fa estiu.
Els dos cops que vaig ser a l'Afganistan vaig veure que podia ser
la diferència entre la vida i la mort.
Vaig parlar amb Jude, Ahmad Fawzi i altres i això ens va donar una idea,
que era la de manifestar no només la major reducció de violència de la història,
en les llars, escoles, en l'àmbit local i entre països,
sinó aplegar el major nombre de persones
possible en nom de la pau en un dia.
La vam anomenar Campanya Global per la Treva.
Per tal que funcionés, sabia que havíem d'aplegar diverses coalicions,
cadascuna amb un soci principal, i és el que vam fer.
El 2012 vam endegar una coalició d'estudiants associada amb la nacional de Gran Bretanya,
una coalició d'entitats per a la reducció de la violència domèstica
en associació amb l'EVV Gobal foundation
i una coalició d'ONGs en associació amb Inter Peace.
Els resultats foren extraordinaris.
Les coalicions van activar milers d'associacions de tot el món.
Mai no havíem vist tanta participació.
Per tant, amb qui vols fer la pau?
Per a tots nosaltres és una oportunitat d'involucrar-nos en el procés de la pau.
Treballant junts per la pau millorarem la nostra qualitat de vida.
El Dia de la Pau és per reduir la violència en zones conflictives
però també per reduir-la a les nostres llars, comunitats i escoles.
Per tant, amb qui vols fer la Pau? Qui vols aplegar en el Dia de la Pau?
Em vaig trobar per primer cop Prem Rawat quan em van invitar a parlar al Parlament Europeu.
Jeremy Gilley, de “Peace One Day”.
Gràcies per les seves sàvies paraules i al Parlament Europeu per haver-me convidat.
El vaig veure explicar una de les seves històries i va ser preciós,
profund i em va inspirar.
Vaig reconèixer que estava escoltant algú que tenia una admirable saviesa
sobre la pau i que hi havia pensat tota la seva vida.
Ens correspon a nosaltres fer servir els nostres recursos i la nostra intel·ligència
i la bondat dels nostres cors
per portar la pau a aquest planeta Terra.
Encara que sembli impossible.
I llavors vaig descobrir que n'havia parlat tota la seva vida.
Que havia viatjat pel món
parlant a centenars de milers de persones sobre aquest tema.
Que havia dedicat tota la vida a inspirar i impulsar persones de tot el món
a pensar i actuar a favor de la pau de forma individual.
I és un ésser humà extraordinari,
molt savi i coratjós, un home molt poderós.
No és el món que la necessita; som nosaltres individualment els qui necessitem la pau.
Atès el meu propi viatge per aconseguir un dia per la pau
i després demostrar que funcionava i ara institucionalitzar-lo,
teníem moltes sinèrgies en comú potencialment per mirar de treballar conjuntament.
Com a cineasta, vull fer un film sobre la pau que marqui una diferència
perquè vull respondre preguntes fonamentals.
Llavors em vaig adonar que la pau no tenia un dia i que junts el podem crear.
Si us plau, demaneu als vostres amics, col·legues i família
que ens unim el 21 de setembre de 2012
i envieu un missatge a les noves generacions: que podem canviar les coses.
Gràcies senyores i senyors, gràcies.
Vaig aprofitar l'oportunitat de tenir una entrevista amb ell
perquè sabia que ell tenia més experiència que jo.
És meravellós que per a en Prem, i és així, la pau sigui la seva vida,
parlar-ne, inspirar i impulsar persones de tot el món,
informar la comunitat global, al nivell que ell pugui,
que existeix un dia de l'alto el foc i la no violència i que és una oportunitat
per aplegar-nos per tot el món.
– Encantat. – Hola.
No tenia ni idea que seria molt divertit.
– Comencem. – Endavant.
He passat 13 anys
parlant de la pau i mirant de crear un dia de la pau, i ho he aconseguit,
i la idea que si el món s'uneix,
al marge de la política i la religió, i s'aplega com una unitat,
aquesta unitat podria aportar un petit canvi en les nostres consciències
sobre les relacions fonamentals que tenim amb la pau i la sostenibilitat.
La idea d'aplegar-nos tots com si fóssim un de sol.
Què en pensa d'aquesta idea, d'aplegar-nos
en nom de la pau, a escala global?
Trobo realment admirable que algú intenti
portar aquesta consciència a la gent:
“Pensa en la pau, comprèn la pau.”
Això és molt important perquè no passa cada dia.
Però, com és d'important la pau per a un ésser humà?
Perquè jo sento que la pau és molt fonamental.
La pau és fonamentalment a l'interior de l'ésser humà
i ens hem de veure com una font de pau.
Fa molt de temps, Sòcrates ja ho va dir: coneix-te tu mateix.
Podia haver dit qualsevol cosa; de debò, qualsevol cosa:
“Escala aquesta muntanya; mou aquesta roca; eixuga aquest oceà.”
Però digué: “Coneix-te tu mateix.”
I la gent en parla, però de vegades no ho entén.
Què vol dir mirar-se un mateix
com la font d'aquesta pau,
com la font d'aquesta claredat i d'aquesta felicitat?
Per tant, qualsevol que faci aquests passos,
que ajudi a reconèixer la necessitat de pau en la vida de les persones
i la importància de la pau en la societat actual,
fa una cosa extraordinària i admirable.
I és molt important en la nostra societat.
Anem per tot el món, parlem i promovem la pau,
volem promocionar un dia de la pau.
Sabem que no es tracta només d'un dia.
Són molts mesos de feina per conduir la gent fins a aquest dia.
Per tant, hi pensem contínuament.
El Dia és com una realització, una aspiració, un desig de sentir-s'hi involucrat.
Què passa quan m'enfado?
Una nit em vaig enfadar per una cosa que no m'agradava.
La major part del temps estic en pau.
Què diu de mi el fet de perdre la meva calma?
Vostè perd algun cop la calma?
L'únic que diu de vostè és que és un ésser humà!
A un arbre,
li requereix un gran esforç créixer recte.
Però quan bufa el vent, també ha après a gronxar-se endavant i enrere,
perquè si no ho fa, se li trencaran les branques.
Crec que tenim tots aquests atributs,
com ara que et poses trist,
estàs content o t'enfades,
però aquesta no és la qüestió. No es tracta de la ira.
Sinó, quines són les arrels de la teva vida?
Estàs ancorat en la pau?
Bàsicament, hi ha pau o no?
Perquè si no n'hi ha, quan vingui la tempesta de la ira, t'arrencarà d'arrel
perquè no tens fonaments.
El que és important són els fonaments.
Enfadar-se i extreure'n alguna cosa després no és cap problema.
Posar-se trist i extreure'n alguna cosa no és un problema.
Crec que *** gent es pensa que estar en pau vol dir convertir-se en un vegetal.
T'asseus en alguna muntanya
i ets totalment impermeable al que sigui que et passi.
Disculpa'm, però això no passarà! Ets un ésser humà.
Per tant, en la nostra vida existeixen tots aquests matisos, però què triem?
Hem de triar. Aprenem alguna cosa de la ira?
O deixem que la ira ens domini?
Entenem per què ens hem enfadat?
I llavors, ens preparem millor?
O deixem que la tempesta d'ira, de tristesa, de desesperació,
se'ns endugui i s'emporti el millor de nosaltres?
Vaig començar el meu viatge perquè estava molt enfadat amb el que passava al món.
No entenia per què era humiliat a l'escola.
No entenia per què el món es comportava com ho feia.
I com a conseqüència del fet que estava enfadat amb tot el que m'envoltava
volia viatjar per crear un dia de la pau allà on sabia que fallaria.
Perquè no creia que tingués èxit. I llavors podria assenyalar amb el dit
que poc disposada estava la humanitat a unir-se, ni que fos per un dia.
Però va succeir el contrari i vaig tenir èxit.
I ara estic menys enfadat i tinc més esperança que mai.
És molt interessant.
Crec que està dient que pots canviar la ira per una energia positiva
o també emprar-la per destruir.
I està dient que això està bé, i és clar que és així.
Molta gent s'enfada
i aquesta energia l'empra en la direcció incorrecta i fa coses dolentes.
Miri què està passant al món.
Si agafes un ***ó, es vol sentir bé.
Només es vol sentir feliç.
Si de cop se sent en una situació que no li agrada,
empra aquesta ira per informar la mare:
“Aquí hi ha alguna cosa que no va bé. No sóc feliç. Arregla-ho.”
I la mare ve i fa el que sigui:
“Tens gana? T'has mullat els bolquers?” o el que sigui.
I quan això s'ha resolt,
el ***ó es queda tranquil.
Es queda en silenci.
Per què no podem aprendre això tan bàsic d'un ***ó?
Perquè potser sí que alguna cosa ens fa enfadar, com a vostè li va passar:
“En aquest món tothom lluita contra tothom i això em fa enfadar.”
Aleshores, agafa aquesta ira i la converteix en una cosa positiva.
I ara veu tota una altra cara que abans no veia.
I això és meravellós, oi?
És una lluita, no, una mica? Com la pau.
De vegades, sento que haig de lluitar per la pau.
I em pregunto què en pensa?
Com un capità en un petit vaixell, enmig del mar
amb fort vent i poca tripulació. No hi ha temps per gaudir.
“Hissa la vela, ràpid. Si no, ens enfonsem.”
De vegades, com quan transcorria el Dia de la Pau,
va tan ràpid!
No queda temps.
De vegades, veig que estic lluitant,
mires de fer conjectures,...
Has d'aconseguir un bon resultat. De vegades, el altres,
potser és una impressió externa, però no volen aquell resultat pel motiu que sigui.
I intentes manipular a la teva manera la situació
fins que al final es van aturar les armes a l'Afganistan.
Vostè i jo sabem que aquell viatge de tres anys perquè fos possible a l'Afganistan
que tothom, fins i tot els talibans, deixessin de lluitar i milions de nens...
No fou: “Sí, sí, sí”, no; oi?
Va ser un procés d'esforç i lluita!
És així? De vegades, la pau és una lluita?
– Bé... – Per crear-la?
És clar que pot ser.
Però mirem-nos la base d'això.
Crec, i hi he pensat molt,
porto gairebé 40 anys parlant en públic,
i entenc una cosa molt simple.
Que si intentes crear manifestacions de pau sense pau,
el resultat serà problemàtic.
Si la pau és el centre, les seves manifestacions seran automàtiques.
Seran una realitat.
Però si falta la pau com a fonament,
i simplement intentes crear-ne manifestacions,
serà molt difícil.
I per això intento portar el meu missatge de pau, que la pau és a dintre teu.
L'anomeno meu, però en realitat no és el meu missatge.
Molts ho han dit:“La pau és en el teu interior. Busca-la en tu.
Cerca en el teu interior. I troba-la.”
Perquè si això no passa,
provar de crear reflexos de la pau, resulta molt difícil.
La pau ha d'estar en els fonaments.
I aleshores, no t'has de preocupar de les seves manifestacions.
Ja apareixeran.
La major part dels dies parlo amb persones, especialment amb joves.
Tenim materials educatius en sis idiomes, disponibles en 197 països.
El més important per a mi és inspirar els joves i encoratjar-los
a ser la força motriu que doni suport a la visió d'un món unit i sostenible.
Donar-los les eines perquè puguin exercir com a pacificadors.
Quan parlo amb els joves i veuen els documentals i els viatges que he fet,
em pregunten: “Per què no et rendeixes?”
“Per què l'11-S no et va aturar?” – perquè l'11-S jo estava a Nova York –
“Per què segueixes?” Hi ha com un sentiment que la pau és impossible.
Vostè pensa que un dels problemes de la humanitat actualment
és que no es creu que pot canviar el món?
I que ha d'entendre que, si t'hi has involucrat,
i tots ho fem a escala global, canviaria demà mateix? És aquest un dels problemes?
– És clar! – La gent no es creu que pot canviar el món?
Sí, perquè la responsabilitat de canviar el món, no resideix en ells.
Recau en altres entitats, ja siguin governs
o àngels caiguts del cel.
– Ells pensen això. – Sí, ho pensen.
Per tant, no s'inclouen en l'equació que sí, que poden crear una diferència.
Però és cert que ho poden fer.
Només el fet de saber-ho, ja pot tenir un gran impacte.
Aquest: “Sí, tu formes part d'aquesta maquinària
que farà que la pau sigui una realitat a la Terra.”
Tu no n'estàs apartat.
No ets només un recipient de notícies com ara:
“Sí, avui hi ha pau al món. Moltes gràcies!”
No, tu formes part del fet que això sigui possible.
I no importa qui siguis.
No importa qui siguis.
Posem molt d'èmfasi en els joves,
i són molt importants perquè són el nostre futur.
Però també voldria encoratjar els qui no són infants.
Potser són uns grans i magnífics avis.
Potser només els queden tres dies en aquesta Terra.
Però també s'han d'adonar
que són part d'aquest procés de fer possible la pau.
Vull incloure-hi tothom. Hi vull incloure els joves
i els seus mestres, són molt importants.
Perquè si no estan en contacte amb ells mateixos,
què ensenyaran als joves?
Hi vull incloure els joves, els seus mestres,
els homes de negocis, els governs,
els pobres, els rics,
hi vull incloure els qui pensen que no hi haurien de ser inclosos!
Tothom!
Fins i tot hi vull incloure els qui els hem dit:
“Has actuat malament. Et tancarem entre quatre parets.”
Perquè sortiran d'aquestes quatre parets i llavors, què?
– Sí. – Hi vull incloure tothom.
És una bona notícia i la vull repetir un i altre cop.
Perquè tu i jo i tothom necessita que se li recordi un i altre cop.
– La pau és possible. – La pau és possible, sí, sí.
I potser un dia, hi quedarem enganxats!
Hi quedarem. I això és el que fas.
Per això estem inspirats i encoratjats i ens esforcem cada dia, no?
I de fet, molts més en tot el món.
És possible. Funciona. El perdó funciona.
La gent es pot aturar, fins i tot quan dius que no, poden fer-ho.
– Sí, és clar! – Ho hem de creure
i és totalment possible. Ho vull veure en aquesta vida.
És clar que és un procés, un viatge.
– Per tant, estem d'acord. – Sí, sí, és clar!
I estic segur que els qui ens veuen, també hi estan d'acord. El major repte
és simplement abraçar la idea que individualment podem canviar el món.
I si ens unim i ho fem, bingo!
– Però tots nosaltres. – Tots nosaltres.
Tant si ets una persona gran com un infant de primària.
Tots n'hem de formar part.
Tots hem d'acceptar que la pau és possible perquè poguem canviar el món.
Podem elevar la consciència sobre qüestions fonamentals que hem d'afrontar, ràpidament.
He estat en gairebé totes les zones conflictives del món.
A 107 països en els últims anys, com vostè,
però francament, allà on sigui, l'Afganistan, el Sudan o Somàlia,
mai no he vist ningú lluitar. Només persones meravelloses.
Realment apassionades, amb coratge, plenes d'esperança.
– Sí. – Gairebé a tot arreu on vas, hi ha pau.
És clar que entenc que hi ha persones que pateixen de forma injusta i innecessària,
i és tràgic, i m'agradaria que no fos així.
Però la major guerra que afronta la humanitat és la del puny i no la d'una arma de foc.
La major violència que es produeix és en l'àmbit domèstic.
Sí. Vostè ha dit que ha estat en moltes zones de conflicte
i mentre ho deia pensava: “Sap on hi ha el major conflicte?”
Aquí. Aquí és on comença el conflicte.
Aquest és el gran conflicte.
I cada ésser humà en aquesta Terra
de forma potencial porta la zona conflictiva a dalt de tot.
A dalt de tot.
I també porta una zona de pau
dins del seu cor, dins de cada ésser humà.
Triï!
Persones com vostè, van i ofereixen una opció als altres:
Tria la pau.
Sí, sí. És emocionant.
Per això em sembla molt interessant l'educació de la joventut
sobre el tema de la pau.
Infondre'ls aquest sentiment: “Tu ets un pacificador.
Per a vostè es tracta del que passa aquí.
I si et mostres decidit amb els amics i la família,
millores la qualitat de vida i aleshores això repercuteix en la comunitat,
i si es millora la comunitat, significa que es canvia el món.”
I això és el que veig: persones emocionades amb aquesta pau.
Que entenen que la pau portarà una prosperitat incomparable.
Que podem anar alhora, que això no són somnis impossibles.
Que són somnis molt i molt possibles.
Si podem fer que la gent ho passi molt malament,
aleshores també podem fer que vagi molt bé perquè és l'altra cara de la moneda
I sí, sí, tots hem de sentir un gran entusiasme amb tot això.
I incloure-hi tothom, tothom.
Si tots i cadascun de nosaltres s'adona que som els que construïm la pau en el món,
el problema no és allà; és just aquí,
i si el resolem a dins i al nostre voltant, tots i cadascun de nosaltres,
aleshores el món canviarà per sempre.
– Sí. – Sí.
És extraordinari reunir-se amb vostè, de debò.
L'havia sentit abans,
i en sabia coses.
Però el que m'esborra tots els problemes i em fa sentir com un cavaller “Jedí”,
aquells personatges de la “Guerra de les Gal·làxies”,
el que m'al·lucina és que vostè està immers amb el fet què la pau ho és tot
i que viatja per tot el món, pilotant avions, els instruments més complicats,
tot per difondre paraules de pau.
Deu ser el més gran guerrer de la pau d'aquest planeta!
Ha estat un immens honor trobar-me amb vostè.
I li estic molt agraït per les paraules que hem compartit,
i estic segur que els qui vegin aquest programa pensaran el mateix.
Ha estat un plaer, Jeremy, reunir-nos i parlar amb vostè.
I espero de debò que no sigui l'únic guerrer.
Cada ésser humà en aquesta terra és un guerrer de la pau.
– Gràcies i cuida't. – Ha estat un plaer. – Igualment.
Després de la reunió, em vaig sentir ple d'energia,
vaig sentir que m'havia reunit amb un gran pacificador.
Amb un home que havia dedicat tota la seva vida a encoratjar la gent.
Un home de pau.
És un privilegi i un honor reunir-se amb gent així.
És realment extraordinari i em sento molt afortunat.
La gent al·lucinarà, és com un cavaller “Jedí”.
Sabeu que vull dir? És un autèntic “Jedí”, no?
Va ser molt interessant, emocionant, divertit,
un moment molt inspirat de la meva vida.
Va ser...guai!
– Un plaer, cuida't. – Sí, moltes gràcies.
– Ha estat un autèntic i gran honor.
Amb qui faràs la pau? www.peaceoneday.org
Amb qui faràs la pau? www.wopg.org