Tip:
Highlight text to annotate it
X
I... ahir a la nit vam conèixer tres dones altes i elegants,
i amb una em vaig posar d’acord, vam conversar, vam riure i vam fer l’amor.
I m’ha parlat del seu país i de les coses que fa aquí,
amb un castellà força estrany, sorprenentment fluït.
(Xiulades)
Quin nas més gros que tens, m’ha dit la dona alta des del llit,
i a la paret ha assenyalat un quadre verd que de nen havia pintat.
I què bonic, què bonic, què bonic m’he dit.
Quina nena més dolça devia ser, quin plaer haver-la pogut conèixer fa molt de temps.
(Xiulades)
Assegut a la Plaça del Sortidor,
aquí t'espero, com si fos el primer bar
La Boheme, on comença el carrer Blai,
que és la petita rambla del Poble Sec.
Parla'm de la pluja que ha plogut,
d'imatges molles als miralls damunt l'asfalt.
Potser és per això que el teatre està tan buit,
potser és per això que avui sento tan buides les meves mans.
Tornarem a posar els peus damunt la sorra,
a la platja de Barcelona alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens prendran mai més la vida,
que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port.
"Shhh..."
"Shhh..."
"It's, oh, so quiet"
"Shhh..."
"Shhh..."
"It's, oh, so still"
"Shhh..."
"Shhh..."
"You're all alone"
"Shhh..."
"Shhh..."
"And so peaceful until..."
Parla'm de la vida que ha de vindre,
de tots els homes que estimen als altres homes.
Et pregunto si existeix la humanitat,
si hem de declarar la guerra a algun exèrcit d'ignorants.
Mira, jo ja t'he vist plorar,
i creu-me quan et dic que em passa igual,
quan em cantes les cançons mentre treballes,
assenyalant-me els dubtes com martells dins del meu cap.
Tornarem a posar els peus damunt la sorra,
a la platja de Barcelona alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens prendran mai més la vida,
que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port.
Mentre a la cuina s'acumulen,
els plats i els gots del sopar d'ahir a la nit,
tinc por de posar ordre a aquesta vida,
o de fer-ho quan ja sigui *** ***.
Penso, quina sort tenir cançons
per explicar-te que a vegades sóc al fons,
i treure l'energia necessària
per lluitar i sobreviure en aquest maleït món.
Tornarem a posar els peus damunt la sorra,
a la platja de Barcelona alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens prendran mai més la vida,
que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port.
Tornarem a posar els peus damunt la sorra,
a la platja de Barcelona alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens prendran mai més la vida,
que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port.
Tornarem a posar els peus damunt la sorra,
a la platja de Barcelona alguna nit de juliol.
I escriurem que no ens prendran mai més la vida,
que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port.
Però el Bernat m’ha dit que t’ha vist per Barcelona,
que t’acompanyava un home molt alt,
que li has preguntat si encara ens freqüentàvem.
I que m’envies molts records.
Però el Bernat m’ha dit que t’ha vist per Barcelona,
que t’acompanyava un home molt alt,
i que li has preguntat si encara ens freqüentàvem.
I que m’envies molts records.
Però el Bernat m’ha dit que t’ha vist per Barcelona,
que t’acompanyava un home molt alt,
que li has preguntat si encara ens freqüentàvem.
I que m’envies molts records.
Hem arribat al final d'aquest viatge,
absent, però capaç,
m'assec en la runa
que deixen les mirades.
M'aproparé als cossos nus
marcats per la metralla,
del silenci que acompanya
l'agonia innecessària.
Ja no queden al cel
més llunes d'abril,
esperarem el temps, si cal,
per fer més feble aquest verí.
No creuré en res més
que no sigui en el que veig,
no hi ha hagut derrota
que hagi vençut eternament.
Sembla buida la vida
sense el soroll de la rutina;
tot allò que acaba
empeny de nou un altre món.
Les nits s'encenen
al nostre pas,
hi ha tantes lluites
que encara hem de guanyar.
Ja no queden al cel
més llunes d'abril,
esperarem el temps, si cal,
per fer més feble aquest verí.
No creuré en res més
que no sigui en el que veig,
no hi ha hagut derrota
que hagi vençut eternament.
A quina mà m'he d'agafar
per caminar junts el demà?
A quina mà t'agafaràs
per arribar molt més enllà?
A quina mà m'he d'agafar
per caminar junts el demà?
A quina mà t'agafaràs
per arribar molt més enllà?
A quina mà m'he d'agafar
per caminar junts el demà?
A quina mà t'agafaràs?
A quina mà m'he d'agafar
per caminar junts el demà?
A quina mà t'agafaràs
per arribar molt més enllà?
A quina mà m'he d'agafar
per caminar junts el demà?
A quina mà t'agafaràs?