Tip:
Highlight text to annotate it
X
El repte lingüístic (per Claude Piron)
Afrontant la realitat
Hola!
Suposo que sóc una mica agoserat al atrevir-me a parlar-vos en anglès,
llengua que sempre he sentit com aliena,
però estic content de tenir aquesta oportunitat
de mostrar la meva experiència lingüística,
i espero que sereu indulgents si el meu anglès
no arriba al nivell que espereu.
He treballat per a organitzacions internacionals de tot el món.
És per això que sé molt bé com funciona la comunicació,
tant en grans assamblees, com en petits grups d'experts
o en el contacte diari amb la població.
El meu enfocament sobre el repte lingüístic pot ser una mica inusual
donat que he estat esperanto-parlant des de la meva adolescència.
L'Esperanto és una llengua internacional que es va desenvolupar a partir d'un projecte
llançat per un jove a Polònia el 1887
i s'ha difós per tot el món.
En la actualitat hi ha gent que el parla en més de 120 països.
Els mitjans de comunicació, els polítics, la majoria de lingüístes i gent del carrer l'ignoren completament
Però és viu i una part de la població mundial en fa ús
Molts es pensen que el problema lingüístic es resol amb l'anglès
però no és pas veritat
els nadius de llengua anglesa són només el 5% de la població mundial
i els no nadius capaços d'usar l'anglès raonablement bé
són un altre 5%
A l'Europa continental, el 90% de la població
no és capaç d'entendre una frase habitual en anglès
quan un polonès mig o un italià mig, o un coreà, o un portuguès
conversen en anglès semblen afàsics
com si haguessin sofert una apoplèxia i el centre lingüístic del cervell estigués malmès
es veuen negres per trobar les paraules que necessiten
i la seva pronunciació deixa molt que desitjar
fan servir gestos per compensar la manca de paraules
i necessiten fer algunes repeticions per entendre's
moltes vegades ho deixen estar, perquè l'esforç
d'expressar-se en una llengua que no es domina, roba molta energia
I tanmateix, han estudiat anglès sis o set anys,
dedicant-hi quatre o cinc hores setmanals
L'ensenyament de l'anglès és un terrible malbaratament,
el motiu no és que la metodologia o els professors siguin inadequats
sinó que l'anglès no està adaptat a les exigències de la comunicació intercultural.
He participat en centenars de reunions internacionals on s'usava l'anglès,
centenars amb traducció simultània
i centenars on s'usava l'esperanto
les úniques reunions engrescadores i realment participatives
les úniques on la gent es mostrava espontània
i on tothom es trobava com a casa, eren les d'esperanto.
L'estructura de la llengua, està configurada de forma adequada per a la ment.
Sis mesos d'esperanto són suficients per poder comunicar-se
a un nivell que ens exigiria sis anys en el cas d'altres llengües, anglès inclòs.
L'esperanto és realment rendible
en especial si comptem l'esforç i el temps.
Jo he parlat en esperanto amb gent de més de 50 països
del ***ó al Brasil i d'Holanda a Uzbequistan.
Sempre ho he trobat plaent.
En esperanto hom pot mostrar-se tal com és.
En anglès, el no nadius han d'imitar un model aliè,
sent conscients que mai arribaran a fer-ho perfecte.
El miracle de l'esperanto és que tothom pot conservar el seu deix,
la pròpia manera de formar les frases
i tot i això seguir entenent-se
ningú se sent ridícul, inferior o simplement estranger
per exemple, per expressar la idea " L'he après molt ràpid",
es dirà, segons la procedència:
cent anys d'ús demostren que aquestes diferències
no impedeixen una bona comprensió mútua.
Havent estat traductor de les Nacions Unides, puc donar fe
que l'esperanto és una llengua de traducció molt bona
més precisa que l'anglès
i per això és millor per a textos científics i de dret.
S'adapta molt bé a l'humor i la poesia
i també serveix especialment per expressar sentiments i emocions,
pel fet de que les formes que se'ns presenten en la ment
no són inhibides degut a excepcions, complicacions gramaticals
o a la manca d'un sistema de derivats coherent.
En esperanto, quan aprens a dir "lluna" (=luno)
no has d'aprendre "lunar/de la lluna" (=luna)
tu mateix formes la paraula
igual que
aquesta possibilitat de combinar elements invariables,
un tret que comparteix amb la llengua xinesa
proporciona una gran riquesa de vocabulari
sense obligar a un gran esforç memorístic.
Des de 1985, no ha hagut un dia
en que no s'usés l'esperanto en algún congrés internacional, conferència
o altra mena de trobades arreu del món.
Es fa servir a la xarxa
i existeixen versions en esperanto de Google i Viquipèdia.
La voluntat política de promocionar-lo, guariria la gent
de la afasia que apareix en molts de nosaltres quan hem d'interactuar amb forànis.
Si els estats es decidissin a organitzar
de forma coordinada l'ensenyament de l'esperanto a totes les escoles
alhora que a recomanar als adults que hi dediquin
10 minuts al dia durant 3 mesos,
10 minuts, menys del temps que cal per resoldre un encreuat o un sudoku...
es produirïa un efecte bola de neu que, passat un temps,
canviaria completament el panorama lingüístic del planeta:
Tothom conservaria la seva llengua materna i disposaria
d'un instrument pràctic per comunicar-se amb gent de qualsevol lloc.
Seria una situació més justa per a tots els pobles,
la comprensió mútua milloraria en tots els camps
i els diners dels impostos estarien molt més ben aplicats.
L'economista François Grin va calcular
que si Europa adoptés l'esperanto, estalviaria
es a dir, un estalvi anual de
De veritat, no creieu que paga la pena pensar-s'ho i actuar sobre aquesta base?
Us agraeixo la vostra atenció.