Tip:
Highlight text to annotate it
X
Els fets són tossuts i sempre acaben coneixent-se.
En el cas de la mort de Juan Andrés Benítez -un empresari *** de 50 anys-
ja s'han obert les pertinents investigacions judicials i cada cop es coneixen noves dades.
Tot i que allò que es coneixia des del primer moment,
amb versions contradictòries entre veïns i la policia catalana,
no semblava que pogués tenir un bon final.
Estem parlant que la nit del 6 d’octubre, Juan Andrés Benítez,
havia estat en una discusió com n’hi ha milers al barri del Raval,
ell estava viu quan va arribar la policia,
i després de la intervenció de la policia ell va morir.
L'informe del forense fet públic el 16 d'octubre, un cop realitzada l'autòpsia,
afirma que la mort va ser de naturalesa homicida i es va produir a partir
de múltiples cops al crani que, juntament amb altres factors,
van donar lloc a una aturada cardíaca.
El 23 d'octubre El País va publicar dos videos enregistrats amb mòbils
per veïns del carrer Aurora, on va morir l'empresari.
En els mateixos es veu com els Mossos envolten Juan Andrés, al que tenen
plenament immobilitzat entre sis policies.
Dos d'ells li donen repetits cops de peus i de punys,
mentre se senten intensos i esgarrifosos crits de dolor de l'empresari ***.
Nosaltres ja esperàvem que sortissin perquè a veure, estem parlant de que
hi va haver una actuació i potser hi havia pràcticament més de
50 persones mirant-ho, vull dir, si hi ha 50 persones mirant-ho,
quanta gent ho pot estar gravant? Tots portem mòbils a sobre
amb el que sabíem que en un moment o altre sortirien.
Els fets, més o menys, tots els sabíem, hem parlat amb veïns,
hem parlat amb molta gent, llavors del que es tractava és de garantir que
tot el procés fos correcte, jo crec que ara les eines ja hi són.
La mort de Juan Andrés ha provocat una doble reacció:
la del col·lectiu LGTB de Barcelona amb un acte d'homenatge
i record al davant del comerç que regentava al carrer Consell de Cent
de Barcelona el passat 18 d'octubre i suport públic així com l'exigència
rotunda de l'aclariment dels fets.
Nosaltres ens vam preocupar molt de que no s’intentés tacar la imatge
d’una persona que nosaltres coneixíem, a nivell judicial de vegades s’intenta
desprestigiar a la part contrària, clar, nosaltres vam atacar molt en aquest
sentit d’explicar qui era, qui era el nostre amic.
Ja hi ha una acusació particular de la família,
l’acusació popular al final s’està tramitant, és a dir, ja està posada,
estem esperant l’acceptació del jutge, la posarà una associació molt important
de drets humans, a la qual el moviment LGTB i el moviment anti-SIDA,
del qual parlaré del per què del seu paper, també donarem suport.
A més, diferents entitats del barceloní barri Raval també han reaccionat i,
en col·laboració amb el moviment LGTB van convocar una manifestació
el passat 19 d'octubre al barri on van participar centenars de persones.
L'associacionisme veïnal assenyala que no és el primer cop que es produeixen
al Raval actuacions desproporcionades i violentes per part dels Mossos d'Esquadra.
Fets com ara la batuda policial a la Bata de Boatiné,
local de públic LGTB, el passat 28 de juny, encara estan
ben presents en la memòria dels habitants del barri barcelonés
A més, des de l'Observatori contra l'Homofòbia s'han demanat explicacions
a l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i al president Artur Mas,
així com que reunions extraordinàries dels consells LGTB local de Barcelona i nacional,
a més d'una reunió amb Neus Munté, consellera de Benestar i Família.
El moviment LGTB ha estat prudent i indica que no es pot parlar d'homofòbia
mentre no hi hagin proves.
La prudència, però, no es contradiu amb la contundència
en l'exigència de l'aclariment de la mort de Juan Andrés
i, si s'escau, de responsabilitats.
Una prudència que no ha tingut el Sindicat de Policies de Catalunya
que va donar “un total suport” als seus companys en uns fets
que comptaven amb, almenys dues versions, i que tenien una mort
com a resultat final.
Amb tot, l'entitat Gaylespol, associació de policies LGTB,
sí que ha reclamat l'aclariment dels fets
i va lamentar públicament la mort de l'empresari.
El Juan Andrés no va morir ni per *** ni per empresari,
nosaltres des de la nostra associació hem volgut recolzar fins al final,
en el sentit de guardar d’alguna manera la seva imatge, preservar com era,
el nostre amic, el nostre company, el nostre associat, el veí del barri.
Per la seva banda, des de l'Observatori contra l'Homofòbia es denuncia
que aquestes actuacions violentes formen part
del modus operandi de la policia catalana al Raval.
La mort de l'empresari ha posat els Mossos d'Esquadra en el punt de mira d'importants
sectors de la societat catalana que els hi demanen major autocrítica,
control i transparència.
Els Mossos que han fet aquesta acció no només estan en servei, estan treballant,
perquè així ho ha dit el conseller Espadaler, sinó que una cosa més greu:
La Directa ha tret en exclusiva el Facebook de quatre d’ells,
i l’encapçala un apartat amb els quatre que hi diu: “De la teoria a la pràctica”
i intercanvien videos amb la policia de Rússia on es veuen les pallisses
que nosaltres ja havíem vist anteriorment.
Per això dic que: aquesta és la policia que tenim senyor Espadaler,
Govern de la Generalitat? No la volem.
Tots hem de procurar que coses així no passin però qui més ha de treballar
per a que això no passi, és justament el cos de Mossos d’Esquadra.
Han de tenir molt clar quin ha de ser el seu futur
i què volem d’ells i què s’espera d’ells.
Penso que el nostre treball ha de ser més polític ha de ser més de veure
què és el que fem i fins a on volem arribar.
Un amic de Juan Andrés, Gerardo, ens deixa una reflexió sobre el cas
que va realitzar en el marc de l'homenatge que es va realitzar al davant
d'una de les seues botigues al Gaixample.
Es el mismo Juan Andrés Benítez Álvarez, quien con su muerte
nos está preguntando a todos en qué modelo de barrio, de ciudad, de sociedad,
de mundo queremos vivir.
Si en uno solidario o en este que deja tirados en la estacada
a aquellos que muestran signos de debilidad o de diferencia condenándolos
al olvido de sus personas y de sus historias.
Este mundo que neutraliza mediante un placaje aquella parte de
la historia de la humanidad que no quiere que exista.
Por ello, hoy que me tomo un segundo para abrir de nuevo
los ojos, os veo y os digo gracias, yo no me doy por vencido.