Tip:
Highlight text to annotate it
X
Estem amb en Roger Olmos, un il·lustrador que té més de 50 títols ja publicats,
llibres il·lustrats. Ha treballat també en publicitat, a la televisió,
té un parell de premis White Ravens pels seus llibres també, té un "Lazarillo" de 2008, en fi,
un il·lustrador que després d'aquest "carrerón" de llibres il·lustrats, treu el seu llibre
més personal, que és "Sin palabras" i que volem
que ens expliquis com va sorgir la idea d'aquest llibre.
"Sin palabras" va sortir de la idea de voler fer un llibre que per una vegada
no fos un encàrrec d'una editorial. Tot el que he fet fins ara han sigut encàrrecs,
l'editorial que contracta un autor que fa una història i busquen un il·lustrador.
Tots els llibres que he fet són històries d'altres, però sempre he volgut fer una cosa pròpia
i aprofitant que sóc vegà, des de fa 4 ó 5 anys, la meva dona també és vegetariana
de fa molts anys, ella em va proposar: "-Per què no fas un llibre sobre això?
que expliqui una mica el tema de l'especisme" o sobre animals, tampoc va enfocar gaire,
i llavors la idea em va agradar però no acabava de trobar mai el forat, havia de fer
un llibre per mi sol, és una aposta que fas, estaràs 2 ó 3 mesos treballant
i que algú t'ho agafi això. Jo necessitava una mica de coixí econòmic
per poder estar 2 ó 3 mesos treballant, provar sort i a veure què surt.
Ho vaig comentar a FAADA que m'agradaria fer això, i a FAADA també
li va agradar molt la idea de fer un llibre sobre animals, sobre especisme,
i de mica en mica en reunions que vam anar fent, vam anar construint la temàtica fins que
vam decidir fer un viatge, vaig a fer un viatge meu sobre què és el que em va fer canviar
els meus hàbits, la meva manera de viure, totes aquestes coses, en vers al món dels animals.
I intentant veure com ho podia fer, com ho podia tirar endavant, hi havia
una editorial que és Logos, que és italiana, que ja m'ha publicat uns quants llibres,
que li vaig comentar la idea perquè la meva editora que es diu Lina, em va dir:
"-Per què no fas un llibre algun dia a la teva bola?" i jo li vaig comentar:
"-Tinc pensat fer un llibre sobre això" i em va dir "-Vinga va, t'ho publico",
i "tate!". Així va sortir la idea.
La Fundació FAADA es queda en part de la recaptació del llibre, tinc entès.
FAADA es queda amb tot. Tot el que treguin d'aquest llibre, s'ho queden tot.
Això va anar de la següent manera: Logos a Itàlia va imprimir una quantitat de llibres,
i FAADA va encarregar alhora que imprimien els d'Itàlia, una tanda per a ells.
Llavors de tots aquests llibres que han comprat, tot el que treguin, és per ells.
A més a més jo els he cedit els drets de l'utilització de les imatges, tenen 20 i escaig imatges
per a fer servir en les seves campanyes, per fer el merchandising que vulguin,
per les seves campanyes animalistes, per circs, delfinaris, etc... això per a ells.
Per a ells. El llibre està molt ben editat, descrius un món certament oníric,
i una mica solitari. Moltes vegades els personatges et miren directament a tu com a espectador,
i això el fa una mica dur, en el sentit de que veus més enllà alguna cosa
que potser no és agradable. Entenc que és part del missatge que tu vols fer arribar.
Què vols que el lector senti quan estigui mirant aquest llibre?
Bàsicament m'interessa que reflexioni. Tot el llibre, la manera com l'he plantejat,
és una reflexió del meu procés, de com em vaig anar adonant
de moltes coses que hi ha darrera dels nostres costums del dia a dia,
dels nostres hàbits. Llavors...
De fet, perdona, no hi ha casi text tampoc.
No, hi ha molt poquet.
Surt al principi, al final i la resta són...
...i dos texts que ens va posar en Coetzee, i la Jane Goodall que li va agradar molt
el projecte, que va posar a la contra una introducció breu.
I una introducció de FAADA també. Llavors jo el que volia era que veiés l'espectador,
que acabés la història, són diferents fragments, diferents composicions,
diferents situacions, i pel que veu i que no li dono tot mastegat, sigui el propi lector
que tregui la conclusió d'aquesta imatge que jo vull explicar.
Des de que estic en aquest món, o des de que tinc aquests costums,
veig que tota la publicitat de l'activisme, tots els pamflets, tots els documentals
de caràcter animalista, són molt durs, són molt cruels, són molt incriminatoris,
"-¡Por tu culpa!" i sí, és un món molt dur tot el que hi ha al darrera.
Però la gent com el meu pare o la meva àvia, que no té ni idea d'això, el que causa és
més rebuig que una altra cosa. No volen veure això.
Llavors la idea de fer una mena d'imatges, una mena de crida visiblement poètica,
que fos més agradable a la vista, on no t'ho dono tot mastegat, on no t'assenyalo
amb el dit, on no et dic el que has de fer o deixar de fer, i ets tu mateix
qui ha de treure les conclusions, i és un llibre que va molt bé, sobretot per les criatures,
pels pares que volen explicar certa cosa als petits, "-Tu què penses que està passant aquí?
Per què veus que està trist aquest?", entrar dins d'aquest joc alhora d'explicar.
Llavors és això, fer una imatge, donar un missatge, que no causi rebuig
a qui no m'interessa que ho vegi que són els que no tenen ni idea d'aquestes coses.
Ens has explicat que fa uns cinc anys que ets vegà, diga'ns una mica
com ha anat el teu procés de...
Doncs bàsicament com -em penso- que la gran majoria de gent que conec que ha sigut arrel
de veure un documental que es diu "Earthlings (Terrícoles)" que és molt bèstia,
és un documental d'una hora i mitja, que explica en diferents capítols
i amb imatges reals situacions tant en el que és el comerç amb animals domèstics,
la ramaderia industrial, l'experimentació i zoos i espectacles.
I bé, la majoria no passa del primer capítol, jo vaig arribar a la meitat del segon
i no vaig poder més, i vaig dir... clar, em vaig posar a pensar,
jo tinc gos, jo tinc gat, m'agraden molt els animals, però menjo bistecs...
Però hi ha molta gent que veu la pel·lícula i no fa aquesta connexió.
Hi ha gent que té més empatia, menys empatia, no podem pretendre que tothom
sigui súper bondadós, o sigui, cadascú és com és, i evidentment
no tothom pot deixar de menjar...
depèn de l'educació que hagi rebut, depen de la societat que t'envolta,
i del que tinguis tu a dins, una miqueta.
T'ho havies plantejat abans o va ser...?
No, perquè no ho veia, t'ho tenen tan ben amagat tot,
t'ho tenen tan ben camuflat, t'estan menjant l'olla amb els llibres de petit de que
aquí no passa res, la publicitat, tot això,... ho passes per alt.
Però ara des de que tenim internet i que tenim accés a un munt d'informació,
clar és molt difícil intentar no veure-ho. I va ser així com me'n vaig adonar
i vaig dir prou, ja està. No vull participar més d'això.
Al llarg d'aquests catorze anys de vida professional que portes dins de la il·lustració,
ens has explicat la vida de molts animals, de gats, de mosquits, de cabres, de conills,
de granotes, d'elefants, llavors jo suposo que en aquests catorze anys
i junt amb el teu procés veganitzador de la teva vida, va canviant la imatge
d'aquests animals com també els rols dins de les històries.
Tu veus algun progrés dins d'aquesta creació de personatges?
Sí. La ètica vols dir?
Què tenies en compte als primers llibres i què canvia en els últims?
Doncs sí, coses com per exemple temàtiques del circ que en el llibre infantil és molt popular,
al principi, abans ni m'adonava, podia fer-te un llibre amb
"el circo, los leones, los tigres, elefantes" anaven rient... però clar no tenia ni idea d'això,
ara m'oposo totalment, ho dic als editors, ja m'han portat algun llibre per fer que és un circ,
"-És que no vull fer això, és mentida, jo no vull fer això". Jo puc dibuixar
la pobresa infantil, la gana, la guerra, les misèries, tot això ho puc il·lustrar,
el que no puc fer és una apologia d'una cosa que no hi crec. Que em poses un llibre
d'un circ on hi ha animals, però que els animals no són els principals protagonistes,
és passatger, d'acord, et dibuixaré els animals, ara te'ls dibuixaré com a mi en doni la gana,
i com jo sé com estan els animals. Clar, però llavors la història
ha d'anar d'una altra cosa, no ha d'anar de que estan tots molt contents.
Llavors què fas? Li dius a l'autor del text del llibre que ho modifiqui? Parles amb ell?
Primer ho intento, sí.
O com t'ho fas per donar-li la volta a la situació?
Si la història, aquest ingredient que hi havia a dins, no afecta gaire a la importància,
a tot el pes de la història, intento dir: "-Aviam si m'ho pots canviar això?"
o "-Fes-me un circ però que no hi hagi animals, que hi hagi trapezistes,
pallassos, el que vulguis". I si no "hay tu tia" dic "-Dacord, doncs te'ls faré així".
Si ho accepten doncs d'acord, i jo ensenyaré a les criatures que apareix
de sobte un circ on les jirafes estan tristes, porten cadenes, tindran llagues, i tindran llàgrimes.
I és com jo t'ho vull ensenyar.
Si veiem el panorama editorial, per criatures moltes vegades es fan servir
el que tu has dit: zoos, circs,... s'ha de menjar carn perquè és el necessari
per viure i per créixer... com veus tu el panorama editorial?
què es podria fer per canviar una mica aquesta manera de fer els contes,
explicar les històries a les nostres nenes i nens, que són els que després respectaran
els animals tal i com nosaltres els hem ensenyat a fer-ho.
El curiòs és que en tots els llibres sempre hi ha una intenció de respectar els animals,
no veuràs mai un llibre on s'està pegant a un gos perquè sí, els nens sortien a córrer
i maltractaven gossos... o sigui sempre hi ha una intenció de sempre
respectar a tothom, el que passa és que clar, recordo que tenia llibres de no sé,
el Conejo Pinky, i "las aventuras de no sé qué", i el nen està llegint el conillet, el súper amic
i després se'n va a sopar amb la mama i què tens al plat? conill, "es un poco arhhg".
Potser dins d'un circ o dins d'un zoo, no? Tot és molta alegria però
dins d'un ambient hostil, en aquest aspecte.
Però és un procés molt lent, és un procés de que la gent es vagi educant,
vagi veient el que hi ha al darrera, cada cop penso que va a més.
Tu que tens contacte amb els editors, i que molts d'ells i elles ja saben que tu ets animalista
i que ets vegà, veus que ells canvien la manera de fer? la manera d'editar llibres?
Sí
Canvien el focus?
Sí, hi ha una editorial en concret, el que em va plantejar el llibre del circ, no, no era del circ,
ho tenia tot, eren tres personatges i un treballa en una botiga d'animals,
l'altre treballava en un zoo i l'altre treballava en un circ. Era com tot així,
no et parlava de maltractament sinó que era el normal, i li vaig dir:
"-Escolta, que això... tal i qual", llavors ella s'ho va mirar va dir: "-És veritat"
i va parlar amb l'autor, i l'autor va dir que la història era així... i llavors van buscar
a un altre il·lustrador i la Lina li va preguntar a l'il·lustrador
"-Què et sembla a tu aquest tema?" i l'il·lustrador no era vegà i va dir
"-Vinga ho vaig a il·lustrar", "-Però, què en penses tu d'aquest tema?", "-Ah doncs no sé...",
és desconeixement pur, desconeixement del que hi ha al darrera.
Però clar, expliques això, que l'autor del text és una persona que és viva,
que treballa per encàrrec també per l'editorial, però si t'agafes un text clàssic
on s'expliqui una història de...
És una altra època, vaig il·lustrar un text de Mark Twain,
"La historia de un niño bueno y un niño malo", y el "niño malo" es dedicava
a posar exposius a les cues dels gossos i a que rebentèssin, i el "niño bueno"
intentava anar-los a salvar, i bé, li rebenten la cara i el maten, i històries d'aquestes,
pots dir "-Era una altra època, és que és Mark Twain", i a més en el llibre explicava
que era una cosa dolenta. Llavors ja té prou criteri per saber si està fent
una cosa bona o no. Igual els grans clàssics no es poden tocar,
potser intentant explicar una mena de "moraleja"...
Arribar a un acord amb l'editor per certa imatge o obviar...?
Sí però igual l'autor està mort ja...
O obviar certa part del text...
No, fer un llenguatge visual que sense que t'ho expliqui el text ja vegis
que l'actitud d'un personatge en vers a l'animal, que no és positiu.
Has hagut de de dir que no a algun projecte en concret?
que algú et demanés fer alguna cosa que tu no estaves d'acord?
En un últim llibre que vaig publicar, hi havia un capítol dedicat als formatges
i això sí que era el plaer de menjar formatge i jo vaig dir
"-No, no vull fer això", i entre pum i pam i plas, al final ho anàvem a fer,
i jo vaig dir "-D'acord", jo anava a fer una mena de porció que era en primer pla
de la "gran opípara cena de quesos" i anava a posar la tapa de "La vaca que ríe",
que em sembla que és vermella, i l'anava fer lila o així, i anava a posar
"La vaca que llora" i trista... al final no es va fer.
Va saltar aquesta imatge? La vas arribar a fer o només plantejar?
No, no, van decidir treure el capítol aquest.
Vas fer força allà.
Sí.
Abans de fer-te vegà, portes anys treballant, suposo que deu haver algun treball
del que t'hagis penedit amb el temps, d'haver fet alguna imatge o treball que
haguessis dit "-Ostres, l'hagués fet d'alguna altra manera o no l'hagués fet".
Sí, l'hagués fet d'una altra manera, la cabra boba que van munyint una cabra,
però ho hagués fet canviat. Per una empresa de publicitat, per una campanya
de cervesa molt coneguda, vaig fer un llop que estava en una safata acabat
de sortir del forn, i la caputxeta se l'anava a menjar, i vaig haver d'il·lustrar un llop amb
la pastanaga a la boca,... amb totes les verdures i tal,... però com que era una paròdia,
una cosa una mica surrealista, tampoc era una apologia, però mira,
potser ara no l'hagués fet. Però no hi ha res allò que diguis
"-He fet això, què xungo!", que jo recordi.
"Sin palabras" és tota una declaració d'intencions per part teva, llavors això
et fa un artista compromès, et sents com un artista compromès?
a partir d'aquest llibre canviaran els treballs que t'arribin a partir d'ara?
com il·lustraràs llibres a partir d'ara?
Igual com ho estic fent fins ara.
Això ha sigut el primer projecte personal que he fet i ha sigut aquesta temàtica.
Potser un altre llibre que faci tindrà un altre totalment diferent.
Això no és en plan "-Me declaro el portador de la palabra de los..."
Però en certa manera et situa a tu com un artista compromès,
hi ha pocs il·lustradors que s'hi dediquin que de sobte treguin un títol que sigui un vademecum
de tot el que ells pensen... està l'art social que per exemple
sí que s'hi dedica a això, alguna pintada al carrer que més o menys pots estar d'acord
o no amb un missatge que s'explica. Però el tema de la il·lustració moltes vegades
és un tema que et ve per encàrrec, tu il·lustres aquell text, ficar cullerada
i dir la teva això és un pas més. No el fa tothom,
i en aquest cas l'has fet tu, sent l'autor complet de l'obra, tant del text com de la imatge.
No, ho seguiré fent això, sempre, sigui quina sigui la temàtica, sempre hi fico cullerada.
Amb qui més em barallo és en publicitat, és un camp que he deixat bastant de treballar
perquè no puc fer una campanya de McDonald's, Danone, no puc fer una campanya d'aquestes coses,
llavors publicitat he tallat bastant perquè no em sento bé.
Posar una energia, una imaginació, un sentiment, perquè tot això és sentiment,
una cosa que saps que està fent molt mal al darrera.
Penses que l'art ha de complir una funció social?
És una de les funcions que compleix.
Educadora en aquest cas?
Educadora, decorativa, inspiradora, tot.
On podem comprar el llibre apart d'aquesta llibreria?
A Syndrome Imaginaria, i després bàsicament FAADA ven online,
en una adreça que és sinpalabras punt faada punt org, FAADA amb F-A-A-D-A, i ja està,
i una petita distribuidora que penso que començarà ja a trobar-se en botigues
però més endavant, però bàsicament la venda ara és online.
Moltes gràcies Roger.
A vosaltres.