Tip:
Highlight text to annotate it
X
Translator: Antonio Pedrós Reviewer: Guillermo Parra
A Nova York sóc el director de desenvolupament
d'una fundació sense ànim de lucre anomenada Robin Hood.
Quan no lluito contra la pobresa, ho *** contra els incendis
com a cap adjunt d'una empresa de bombers voluntaris.
Actualment a la nostra ciutat,
on els voluntaris complementen un equip de professionals altament qualificats,
s'ha d'arribar bastant prompte al lloc de l'incendi
per poder participar en l'acció.
Em recordo del meu primer incendi.
Vaig ser el segon voluntari a arribar al lloc,
així que tenia bastantes possibilitats d'entrar.
Però faltava la carrera contra els altres voluntaris
per arribar al cap a càrrec
i descobrir quines serien les nostres tasques.
Quan vaig trobar el cap,
estava embrancat en una conversa molt seriosa
amb la propietària de l'habitatge,
que segurament tenia un dels pitjors dies de la seua vida.
Era allà dreta, enmig de la nit,
a la intempèrie, sota la pluja intensa,
tapada amb un paraigües, en pijama, descalça,
mentre la seua casa cremava en flames.
El voluntari que havia arribat just abans que jo,
anomenem-lo "Lex Luthor",
(Rialles)
va arribar al cap primer
i li van demanar que entrés
i salvés el gos de la propietària.
El gos! Em moria d'enveja.
Davant tenia un advocat o administrador de fons
que, durant la resta de la seua vida, podria contar a la gent
que havia entrat en una casa en flames
per salvar un ésser viu,
només perquè m'havia superat per cinc segons.
Bé, jo era el següent.
El cap em va fer senyals per a que m'hi apropés.
Em va dir: "Bezos, necessito que entris en la casa.
Necessito que pugis les escales, travessis el foc,
i necessito que li portis a esta dona un parell de sabates."
(Rialles)
Ho juro.
No era exactament el que esperava,
però allà vaig anar:
Escales amunt, travessant el vestíbul, passant els bombers "de veritat",
que en aquell moment ja quasi havien apagat el foc,
i fins a l'habitació principal per agafar un parell de sabates.
Sé el que esteu pensant,
però no sóc cap heroi.
(Rialles)
Vaig transportar la meua càrrega de nou escales avall,
on em vaig trobar amb el meu nèmesi
i el preat gos a la porta principal.
Vam traure els nostres tresors i els vam donar a la propietària.
Evidentment,
el seu va rebre molta més atenció que el meu.
Unes setmanes després,
el departament va rebre una carta de la propietària
agraint-nos el valerós esforç realitzat
en salvar la seua casa.
Va remarcar un acte de bondat per damunt dels altres:
Algú inclús li havia aconseguit un parell de sabates.
(Rialles)
Tant en la meua vocació a Robin Hood
com en el meu passatemps com a bomber voluntari,
sóc testimoni d'actes de generositat i bondat
a una escala descomunal,
però també sóc testimoni d'actes de gràcia i coratge
a títol individual.
I sabeu què he après?
Que tots ells són importants.
Així que mentre miro en esta sala
a gent que, o bé ha aconseguit,
o està en el camí d'aconseguir,
nivells importants d'èxit,
us ofereixo este recordatori:
No espereu.
No espereu a haver guanyat el primer milió
per marcar la diferència en la vida d'algú.
Si teniu alguna cosa a oferir,
feu-la ara.
Serviu menjar en un menjador benèfic, netegeu el parc del barri,
feu-vos mentors.
No tots el dies tindrem l'oportunitat
de salvar la vida a algú,
però tots els dies tenim l'oportunitat d'afectar-ne una.
Així que entreu en el joc, salveu les sabates.
Gràcies.
(Aplaudiments)
(Bruno Giussani) Mark, torna.
(Aplaudiments)
(Mark Bezos) Gràcies.