Hans Rosling - Global population growth, box by box

Translator: Carles Massallé Cruañas Reviewer: Patricia Gomez-Romero Encara recordo el dia que la mestra de l’escola ens va dir que la població del món havia arribat als 3 mil milions de persones. I això va ser el 1960. Ara us parlaré de com la població del món ha canviat des de llavors i de com ho farà en el futur. Però no faré servir tecnologia digital com a les meves cinc primeres TEDtalks. He progressat des de llavors. I avui encetaré una nova tecnologia ***ògica d'ensenyament que he agafat d’IKEA: aquesta caixa. Aquesta caixa conté mil milions de persones. I la mestra ens deia que en el món industrialitzat, 1960, hi havia mil milions de persones. En el món en vies de desenvolupament, deia, hi havia 2 mil milions de persones. I vivien apartats uns dels altres. Hi havia un gran salt entre els mil milions del món industrialitzat i els 2 mil milions del món en vies de desenvolupament. En el món industrialitzat la gent tenia salut, educació, riquesa i les seves famílies eren petites. I la seva aspiració era comprar un cotxe. El 1960, tots els suecs estalviaven per a poder-se comprar un Volvo com aquest. Aquest era el nivell econòmic en el que estaven els suecs. En canvi, en el llunyà món en vies de desenvolupament l'aspiració de la família mitjana era tenir menjar per passar el dia. I estalviaven per poder-se comprar un parell de sabates. Hi havia diferències enormes al món quan jo era un nen. I aquest salt entre Occident i la resta ha creat una idea del món que encara utilizem lingüísticament quan parlem d'"Occident" i del "món en vies de desenvolupament". Però el món ha canviat i cal actualitzar aquesta idea i aquesta taxonomia del món, i cal entendre’l tal com és ara. I això és el que us ensenyaré. Ja que des de 1960, el que ha passat en el món fins el 2010 és que, sorprenentment, 4 mil milions de persones s’han afegit a la població mundial. Guaiteu quants. La població mundial s'ha doblat des que jo anava a l'escola. I, naturalment, hi ha hagut un creixement econòmic a Occident. Moltes empreses han fet créixer l’economia i la població occidental s’ha desplaçat aquí. I ara la seva aspiració no només és tenir un cotxe. Ara volen tenir unes vacances a un destí llunyà i volen volar. Per tant, aquí és on som avui. I els països en vies de desenvolupament amb més èxit han avançat, ja sabeu. I han esdevingut economies emergents, que és com les anomenem. I ara compren cotxes. I el que ha passat fa un mes és que una companyia xinesa, Geely, ha comprat la companyia Volvo. I finalment els suecs han comprès que alguna cosa grossa estava passant al món. (Riures) Per tant, aquí estan. Però la tragèdia és que els 2 mil milions d'aquí encara estan lluitant per menjar i sabates, encara són gairebé tan pobres com ho eren fa 50 anys. La novetat és que on tenim més quantitat de gent, els 3 mil milions d'aquí, també s'han convertit en economies emergents ja que tenen força salut, tenen una relativa bona educació i ja tenen també dos o tres nens per dona, com els rics. I la seva aspiració és ara, naturalment, comprar una bicicleta i més endavant els agradaria també tenir una moto. Però aquest és el món que tenim actualment. Ja no hi ha cap salt. Però la distància entre el pobres d'aquí, els més pobres, amb els més rics d'aquí, és més gran que mai. Però aquest en un món continu des de caminar, anar en bicicleta, conduir fins a volar...z hi ha gent a tots els nivells I la majoria tendeix a estar a algun lloc del mig. Aquest és el nou món que tenim avui el 2010 I què passarà en el futur? Bé, faré una projecció fins el 2050 Vaig estar a Xangai recentment. I vaig escoltar el que està passant a la Xina. I és bastant probable que ens atrapin, com ho va fer el ***ó. Totes les projeccions diuen que aquests mil milions creixeran d'un 1 a 2 o un 3 per cent. Però aquest segon creix amb un 7, 8 per cent. I llavors aterraran aquí sobre. I començaran a volar. I aquests països amb ingressos mitjos o baixos, els països amb ingressos emergents, també avançaran econòmicament I si, però només si, invertim en la correcta tecnologia ecològica... de manera que poguem evitar seriosos canvis climàtics, i l'energia es pot mantenir relativament barata... es traslladaran fins aquí. I començaran a comprar cotxes elèctrics. Això és el que ens trobarem aquí. Llavors, què passa amb els 2 mil milions de pobres? Què passa amb els 2 mil milions de pobres d'aquí? És traslladaran? Bé, aquí el creixement de la població s'estanca ja que aquí, entre les economies emergents, ja tenim 2 o 3 nens per dona la planificació familiar esta àmpliament estesa i el creixement de la població està arribant a la fi. Però aquí, entre els pobres, la població està creixent. Llavors aquests 2 mil milions de pobres, en les properes dècades, s'incrementaran fins a 3 mil milions I posteriorment s'incrementaran fins a 4 milions. No hi ha res... excepte una guerra nuclear d'un tipus mai vist, que pugui aturar-ho. Perquè ja tenim aquest creixement en marxa. Però si, i només si, els més pobres surten de la pobresa, reben educació, es millora la supervivència infantil, poden comprar una bicicleta i un telèfon mòbil i arriben a viure aquí, el creixement de la població s'aturarà el 2050. No podem tenir gent a aquest nivell lluitant per menjar i sabates ja que continuariem tenint creixement de població. I deixeu que us ensenyi per què tornant als vells temps de la tecnologia digital. Aqui a la pantalla tinc les meves bombolles de països. Cada bombolla és un país. La mida és la seva població. El color identifica el continent. El groc és Amèrica, el blau marí és Àfrica, el marró és Europa el verd és l'Orient Mitjà i el blau clar és el sud d'Àsia Això és la Índia i això és la Xina. La mida és la població. Aquí tenim els nens per dona, 2 nens, 4 nens, 6 nens, 8 nens Families grans contra famílies petites. L'any és el 1960. I aquí a baix, la supervivència infantil, el percentatge de nens que sobreviuen a la infantesa fins que arriben a l'escola. 60 per cent, 70 per cent, 80 per cent, 90 i gairebé el 100 per cent, com tenim actualment en els països més rics i amb més salut. Però fixeu-vos, aquest és el món del qual parlava la meva mestra el 1960. Mil milions en el món occidental aquí, alta supervivència infantil, famílies petites. I tota la resta un ventall de països en vies de desenvolupament, amb famílies molt grans i una escasa supervivència infantil. Què ha passat? Engeguem el món. Som-hi. Ho veieu?, així que els anys passen, la supervivència infantil creix. Tenen sabó, higiene, educació, vacunes i penicil·lina. I després planificació familiar. La mida de les famílies decreix. Quan arriben al 90 per cent de supervivència infantil, les famílies decreixen. I la majoria dels països àrabs de l'Orient Mitjà cauen aquí, cap a famílies petites. Mireu, Bangladesh està atrapant l'Índia. Totes les economies emergents del món s'agrupen cap a Occident amb una bona supervivència infantil i families petites. Però encara tenim els 2 mil milions de pobres. Els veieu a aquestes dues caixes que tinc aquí? Encara hi són. I encara tenen una supervivència infantil de només el 70 al 80 per cent, el que vol dir que si et neixen 6 nens, n'hi haurà com a mínim 4 que sobreviuran a la propera generació. I la població es doblarà en una sola generació. Llavors la única manera de realment aturar la població mundial és continuar millorant la supervivència infantil fins al 90 per cent. És per això que les inversions en salut de la Fundació Gates, UNICEF i les organitzacions humanitàries, juntament amb els governs dels països pobres són tan importants. Perquè realment ens estan ajudant a assolir una població d'una mida sostenible en el món. Podem aturar-nos a 9 mil milions si fem les coses ben fetes. La supervivència infantil és la nova ecologia. És només mitjançant la supervivència infantil que aturarem el creixement de la població. I això serà així? Bé, no sóc optimista, tampoc sóc pessimista, sóc un convençut "possibilista". És una nova categoria en la qual deixem de banda les emocions i mirem el món només ***íticament. Es pot fer. Podem tenir un món més just. Amb tecnologia respectuosa amb el medi ambient, amb inversions que alleugin la pobresa, i amb un bon govern global, el món pot esdevenir així. I fixeu-vos on ha quedat el vell Occident. Recordeu quan aquesta caixa blava estava tota sola, liderant el món, vivint la seva pròpia vida. Això no tornarà a passar mai més. El rol del vell Occident en el nou món és convertir-se en els fonaments del món modern. Ni més ni menys. Però és un rol molt important. Feu-ho bé i acostumeu-vos-hi. Moltes gràcies. (Aplaudiments)