Tip:
Highlight text to annotate it
X
En Christian Gonzenbach va estar en residència
durant nou mesos a l’accelerador de partícules del CERN,
al Departament de Física de la Universitat de Ginebra.
Fixem-nos en la seva obra QUARC, que consta de dues parts:
la part dels fluorescents i les llums
— un accelerador de partícules no deixa de ser com una mena de bombeta
que emet una llum molt singular i peculiar—,
i la part dels discos rotatoris amb imants de neodimi
que es mouen aleatòriament.
Ara aquí en el taller parlarem per una part dels imants i de les seves característiques
i per una altra, del caos.
Nosaltres hem comprat un plat giratori i amb Lego, amb parelles,
hauré de construir una d’aquestes coses: la polaritat.
Ja sabeu que els imants tenen dos polaritats: negativa i positiva.
Depèn de com ens interessa que es repel·lin,
i depèn de com ens interessa que s’atreguin.
Ara els imants els fem en els grans laboratoris, són sintètics,
però abans, que no teníem aquests laboratoris,
el que fèiem és l’experiment de la magnetita que ara us explico.
Per tenir un bon imant el que fèiem
(perquè ara anem a la botiga i en comprem) era agafar un mineral,
que és la magnetita, que és una mica magnètica.
Llavors per tal de potenciar aquest magnetisme la rodegem, la rodejaven...
Agafaven el mineral i el rodejaven de ferro.
D’aquesta manera estem forçant que els spins magnètics del mineral
s’orientin per tal que cada vegada siguin més magnètics.
En el moment en què ja ho tenien al màxim de magnetisme,
el desmuntaven i d’allà podien fer, per exemple, la brúixola.
Ja sabeu que la Terra té un camp magnètic, és com un imant.
Si nosaltres agafem aquest mineral i el tallem en forma d’agulla,
fem una brúixola de magnetita.
O sigui que, amb el camp magnètic de la terra això s’orienta cap al nord magnètic.
Caos. Què és el caos? Anem també a la història.
Ens trobem amb la física de Galileu, que és qui va començar la física clàssica,
i en Galileu va fer un pèndol carismàtic, que és bastant famós,
que oscil·lava cada segon. Què passa amb aquest pèndol?
Jo si el *** oscil·lar, oscil·la cada segon: “un, dos, tres, quatre”.
I si ho *** més fort? “un, dos, tres, quatre”, “un, dos, tres, quatre”.
Què està passant aquí? D’acord que quan jo ho *** fluixet
fa menys recorregut però va més a poc a poc.
Quan ho *** fort fa més recorregut però va més ràpid.
I sempre el temps és el mateix. Per tant, la llei del pèndol
depèn de la llargada de la vareta i de la *** de la bola.
Per exemple, aquest pèndol és caòtic.
Si ens fixem en aquesta no podem predir cap on anirà.
El caos també el trobem en diferents àmbits com la biologia.
Clar, hi ha moltes coses que...
Les cèl·lules cardíaques que constitueixen el batec del cor
cadascuna va a la seva; es diu que segueixen un patró caòtic.
Què és el que passa? Que en el caos poden aparèixer
propietats emergents d’autoorganització.
I això faria, per exemple, que les cèl·lules cardíaques...
vosaltres, per exemple, quan us escolteu el vostre batec
sembla que van a l’uníson, o sigui, que bateguen totes alhora.
Una persona quan té un atac d’epilèpsia, per exemple,
se li desordena tot aquest patró que era caòtic
però que havia generat aquest patró autoorganitzat,
i el que li fan és justament posar-li una descàrrega
perquè es torni tot a desordenar i per si sol
torni un altre cop a trobar aquest ordre.
Ara nosaltres el que farem serà,
tenim aquí uns metrònoms i veurem també com hi ha aquest tipus d’interacció.
Els posarem en marxa aleatòriament i, per tant, no aniran junts,
i veurem si es forma algun patró.
Podem veure uns vídeos en què ha passat això:
aquest és el Millenium que és un pont que es va inaugurar no fa gaire,
fa cinc anys o així. És el dia de la inauguració,
llavors, clar, tothom comença a passar pel pont.
I comencen a caminar al mateix ritme,
perquè quan tens algú al davant t’obliga a caminar al mateix ritme.
No n’hi ha uns que vagin molt ràpid i d’altres que vagin molt lents.
I fixeu-vos en l’estructura del pont: què li passa?
Entra en ressonància amb els passos i es mou molt exageradament.
Aquí veieu un arbre, les fulles dels arbres, que sí que es mouen,
però que no és allò que... no dobleguen l’arbre.
En canvi, mireu el pont, fa molta impressió. No, no; és real, eh?
Vull dir, no està passat a càmera ràpida ni trucada la imatge ni res.
Bé, doncs no t’ho creguis, però va passar.
Són cordes, és clar, i entren en ressonància totes les cordes del pont,
aquestes que estan així en paral·lel.
A veure, això és a les deu del matí del novembre.
Ara veureu què passa. Mireu, a les 11.10 h.
I sí, es va trencar tot el pont.
El taller, esperem que us hagi agradat i que hàgiu après coses.