Tip:
Highlight text to annotate it
X
Germans reflexionarem de nou sobre la Misericòrdia de Jesús
Algú pregunta:
No hi ha impediment per al perdó de Déu?
- Llavors, què pot impedir que el perdó de Déu per conèixer l'home?
És l'obstinació en el mal, coneguda com el mal en contra de Déu,
contra homes i contra si mateix.
N'hi ha que neguen l'abús i el perdó de Déu fins a l'últim moment de la seva vida,
evitant així que Déu, que tiri el salvavides.
Algú dirà.
- Però també hi ha un límit de temps?
Sí, hi ha una condició:
el temps del perdó de Déu està reservada només per aquesta vida i aquest món.
Això pot ser fatal per als que esperen
fins al més *** possible per reparar el dany,
Llavors Jesús els adverteix de pietat, però amb claredat:
"A menys que fer penitència, tots moriran".
Així que, ho sento a tots els que fan penitència,
que es penedeixen per tant
el perdó es dóna sempre. Sempre!
"Mira", en menys temps que vostè pensa,
que el fill d'home, jo dic: "Mira".
I fins i tot diu que el llibre d'Apocalipsi:
Feliços els qui diuen estimar i sincer desig de:
"Vine, Senyor Jesús" - Maranatha!
Vine, i ve amb la seva misericòrdia.
Un altre problema amb tot això és la següent:
"Convertiu-vos i feu penitència, perquè el regne de Déu ha arribat"
- Què vol dir convertir?
Conversió és la llibertat del pecat, per avançar cap a Crist
i ho segueixen a través del seu missatge i la seva voluntat,
amb la fe, l'esperança i l'amor ple cap a Déu i al proïsme.
Algú pregunta:
- Llavors, què és el pecat?
El pecat és negar l'amor de Déu ", com Satanàs:
"Va a servir".
Es tracta de negar el missatge de Déu, l'Evangeli de Crist
Llei i els Manaments i el primer de tots:
"Estimar Déu sobre totes les coses i el proïsme com Jesús ens va estimar."
El pecat és l'esclavitud de Satanàs i les seves lleis del pecat,
és no tenir en compte la salvació de Jesucrist, el Salvador
que van donar la seva vida per tots els homes.
El pecat és també ofenen a Déu i negar amb ofenses petites,
és un pecat, perquè la repetició de tal negligència
causa és poc a poc oblidar la llum i entrar en la foscor,
causant la mort de l'ànima i la pèrdua de Déu.
El pecat és el que mata l'ànima de la persona batejada que és tan horrible,
ànima després d'haver rebut moltes gràcies: el Baptisme, la Fe,
Composició divina i l'herència del Cel, Pa del Cel com aliment.
Vostè menysprea la sang, els patiments, les ferides,
la crucifixió i la mort horrible de Jesús per nosaltres
i el seu perdó, en el moment de la mort.
Sense prefereix Satanàs a Déu;
l'esclavitud del diable alliberar els nens de Déu,
infern al cel, l'odi de l'amor de Crist,
la perdició a la salvació, l'eterna foscor a la llum
i la vida de Crist i els seus àngels i els sants al cel per sempre
- Què és penediment?
Penedir és deixar que el vell es mori
i ens llevem a l'home nou que és Crist.
És trist que renunciem a efecte del pecat
i nosaltres entristecermo amb Crist a través de les ruïnes del pecat.
Aquesta és la tristesa que salva, el pecat és el dolor que porta a la mort.
Penedir és començar a demanar perdó i avorrir el mal;
és trencar les cadenes del pecat, amb les cadenes de la tirania.
No només del mal,
però se sent dolor, perquè menyspreava l'amor de Déu,
és prendre una ferma decisió de no ofendre, i també
és estar disposat a fer obres de penitència sota la guia de la seva Església.
Penedir és creure que Déu ens estima sempre,
que ens abraça, accepta el nostre retorn i el nostre amor renovat.
Així que penedir és de renovar les promeses baptismals,
és arribar a ser fills de la llum, és caminar amb l'Església, és a dir, Crist.
Penedir és confessar a Déu i els seus propis pecats a un sacerdot,
perquè aquesta és la voluntat de Jesús.
Penedir és honrar i obeir a Déu,
La seva voluntat és preferible al nostre egoisme, el nostre desig,
és reconèixer que la seva llei és santa,
és voler ser sant perquè Ell és sant,
és voler ser com Jesús i l'amor misericordiós de vida segons l'Esperit Sant;
Comunió és el Cos de Crist, convertint-nos en una imatge de Crist
caminant amb Crist en l'Eucaristia.
Penedir és posar-se de Crist, plena d'obres santes, i
així que amb Crist a la casa del Pare, com Crist,
l'estatura de Crist, l'etern abraçada de Déu.
En veritat, el Senyor Jesús és el salvador de l'impossible.
Els meus germans, vull acabar amb un escrit que un escriptor desconegut.
Com és l'abraçada de Déu a un pecador?
"Déu estima tant el món que va donar el seu Fill únic".
És un Pare que mai perdin la fe, no és intransigent, no l'odi.
Ell és un Pare que està sempre davant nostre, al nostre costat i darrere de nosaltres,
per protegir-nos, per guiar-nos, per salvar-nos.
El mai fa preguntes, mai humiliat, sense crits, sense censura, cap jutge mai.
Quan parlo amb ell aviat sento que entengui tot.
És el Creador, és el Senyor!
És el pare va entrar en la meva vida de "pics de peu",
amb una delicadesa que sembla tímid, amb una dignitat i de noblesa del Senyor,
que encara em commou, i amb un zel persistent,
però no aclaparadora, que vol complir, costi el que costi.
Quan ho tinc en la vida de la gràcia,
Vaig sentir que no creu que
avergonyit del meu passat.
Em va semblar perdre el temps lamentant dels pecats que vaig cometre.
Ell només deia dues paraules: "Estima'm, estima'm i deixa'm estimar-te!"
Els meus germans, anem a invocar a Jesús, Jesús, el primer missioner
l'amor misericordiós del Pare, tingueu pietat de nosaltres.
Amén germà, Amén.