Tip:
Highlight text to annotate it
X
Capítol XXXVIII. Consell d'amic.
Fouquet havia anat al llit, com un home que s'aferra a la vida, i els desitjos d'economitzar, com
tant com sigui possible, que el teixit fi de l'existència, dels quals els xocs i
friccions d'aquest món tan ràpid desgast de la subtilesa.
D'Artagnan va aparèixer a la porta d'aquesta cambra, i va ser saludat pel
superintendent amb una molt afable "Bon dia".
"Bon jour! monsenyor, "va respondre el mosqueter," com vas arribar a través de la
viatge? "" bastant bé, gràcies. "
"I la febre?"
"Però malament. Jo bec, com veu.
Jo sóc prou feines va arribar, i jo ja hem imposat una contribució de tisana a
Nantes ".
"Vostè ha de dormir en primer lloc, monsenyor." "Eh! corbleu! estimat senyor D'Artagnan,
M'agradaria molt agafar el son. "" Qui t'impedeix? "
"Per què, en primer lloc."
"Jo? Oh, monsenyor! "
"No hi ha dubte que fer. ¿Està a Nantes com a París?
És que no vénen en el nom del rei? "
"Per amor de Déu, monsenyor", va respondre el capità, "deixar al rei en pau!
El dia que vindrà de part del rei, amb l'objecte que vols dir, prendre
la meva paraula per a ella, no el deixarà molt de temps en dubte.
Veuràs em poso la mà a l'espasa, d'acord amb l'ordenança, i li
escoltar que havia de dir al mateix temps, en la veu cerimonial, "Monsenyor, en nom del rei,
arrestar! '"
"Em promets que la franquesa?", Va dir el superintendent.
"Pel meu honor! Però no hem arribat a això, crec jo. "
"Què et fa pensar que, senyor D'Artagnan?
Per la meva part, crec que tot el contrari. "" He sentit parlar de res de la
tipus ", va dir D'Artagnan. "Ei! eh! ", va dir Fouquet.
"En realitat, no.
Vostè és un home agradable, tot i la febre.
El rei no deu, no pot deixar d'estimar-te, en el fons del seu cor. "
Expressió de Fouquet implícita el dubte.
"Però el senyor Colbert", va dir, "no Colbert em vol tant com diu vostè?"
"Jo no estic parlant del senyor Colbert", va dir D'Artagnan.
"Ell és un home excepcional.
Ell no t'estima, per tant és molt possible, però, mordioux! l'esquirol pot
guàrdia contra si mateix de l'escurçó amb molt pocs problemes. "
"Sap vostè que vostè està parlant a mi tan a un amic", va respondre Fouquet, "i
que, en la meva vida! Mai m'he trobat amb un home del seu
la intel · ligència i el cor? "
"Vostè és el plaer de dir-ho", va respondre D'Artagnan.
"Per què esperar fins que el dia que em pagui com un compliment?"
"Cecs que som!" Murmurar Fouquet.
"La seva veu és ronca aconseguir", va dir D'Artagnan "beguda, monsenyor, beu!"
I li va oferir una tassa de tisana, amb la cordialitat més amable, Fouquet es
, I li va donar les gràcies amb un somriure suau.
"Aquestes coses només els passen a mi", va dir el mosqueter.
"He passat deu anys, a la barba molt, mentre rodaven sobre tones de
d'or.
Que estaven netejant una pensió anual de quatre milions de persones, mai m'observava, i que
saber que hi ha una persona al món, just en el moment en què - "
"Just en el moment que estic a punt de caure", va interrompre Fouquet.
"Això és veritat, estimat senyor D'Artagnan".
"Jo no he dit això."
"Però vostè pensa així, i que és el mateix.
Bé! si caic, prengui la meva paraula com a veritat, no passarà un sol dia sense dir
a mi mateix, com la vaga del meu front, "Neci! ximple - ximple mortal!
Que tenia un senyor D'Artagnan a l'ull i la mà, i que no ho fan servir,
que no li enriqueix! "" Vostè em aclapara ", va dir el capità.
"Jo t'aprecio molt."
"No hi ha un altre home, llavors, que no pensa com el senyor Colbert pensa", va dir el
surintendant. "Com Colbert M. telers en el seu
imaginació!
És pitjor que la febre! "" Oh! Tinc una bona causa ", va dir Fouquet.
"Jutja per tu mateix."
I li va explicar els detalls del curs dels encenedors, i hipòcrita de la
persecució de Colbert. "No és aquest un clar signe de la meva ruïna?"
D'Artagnan es va posar molt seriós.
"Això és cert", va dir. "Sí, té una olor desagradable, com el senyor de
Trevilla es deia. "I es fixa en M. Fouquet seva intel · ligent
i mirada significativa.
"No estic jo clarament designada en el qual, el capità?
No és el rei portar-me a Nantes perquè em surti de París, on he de
moltes criatures, i per apoderar-se de Belle-Isle? "
"On és M. de Herblay", va afegir D'Artagnan.
Fouquet va alçar el cap. "Quant a mi, monsenyor", va continuar
D'Artagnan, "Els puc assegurar que el rei no ha dit res a mi en contra."
"Per descomptat!"
"El rei em va enviar a sortir per Nantes, és cert, i no dir res
respecte a M. de Gesvres. "" El meu amic ".
"Per al senyor de Gesvres, sí, monsenyor", va continuar el mosqueter, el ull es s
no deixen de parlar un idioma diferent de l'idioma dels seus llavis.
"El rei, d'altra banda, em va enviar a prendre una brigada de mosqueters, que aparentment és
supèrflua, ja que el país és bastant tranquil. "
"Una brigada!", Va dir Fouquet, alçant-se sobre un colze.
"Noranta-sis de a cavall, sí, monsenyor.
El mateix nombre que es van emprar en la detenció de MM. Chalais, de Cinq-Mars, i
Montmorency. "Fouquet va parar l'orella en sentir aquestes paraules,
pronunciar sense valor aparent.
"I què més?", Va dir. "Oh! res més que ordres insignificants, com
com la vigilància del castell, vigilant cada casa, el que cap de M. de la Gesvres
guàrdies per ocupar un sol lloc. "
"I com a mi mateix", va exclamar Fouquet, "el que les ordres que havia?"
"Quant a vostè, monsenyor, - no la més mínima paraula."
"El senyor D'Artagnan, la meva seguretat, el meu honor, potser la meva vida estan en joc.
Que no m'enganyen "," I -? Amb quina finalitat?
¿Està en perill?
Només en realitat és una ordre pel que fa als carros i vaixells - "
"Una ordre?" "Sí, però no puc preocupació - un simple
mesura de la policia. "
"Què passa, capità - ¿què és?" "Prohibir tots els cavalls o els vaixells per sortir
Nantes, sense una passada, signat pel rei. "
"Déu meu! però - "
D'Artagnan es va posar a riure. "Tot el que no es posarà en execució
abans de l'arribada del rei a Nantes. Així que ja veieu, monsenyor, el
ordre de cap manera el preocupa. "
Fouquet es va quedar pensatiu, i D'Artagnan va fingir no tenir en compte la seva preocupació.
"És evident, per tant, confiar a mi que les ordres que s'han donat a mi,
que sóc amistosa cap a vostè, i que jo estic tractant de demostrar a vostè que cap d'ells
estan dirigides en contra. "
"Sens dubte - sense cap dubte", va dir Fouquet, encara absent.
"Anem a recapitular," va dir el capità, la seva mirada radiant de serietat.
"Un guàrdia especial al castell, en el qual l'allotjament ha de ser, no?"
"Saps el castell?" "Ah! Monsenyor, una presó normal!
L'absència del senyor de Gesvres, que té l'honor de ser un dels teus amics.
El tancament de les portes de la ciutat i del riu sense una passada, però, quan només
el rei s'ha arribat.
Si us plau, per observar, senyor Fouquet, que si, en comptes de parlar l'home com tu,
que són un dels primers en el regne, que es parla a un incòmode amb problemes,
consciència - que he de comprometre per sempre.
El que és una bona oportunitat per a tot aquell que va voler ser lliure!
No hi ha policies, ni guàrdies, ni ordres, l'aigua lliure, les carreteres lliures, el senyor D'Artagnan
obligats a prestar els seus cavalls, si és necessari.
Tot això ha de assegurar, senyor Fouquet, perquè el rei no han deixat
em així independent, si tenia alguna sinistres plans.
En veritat, senyor Fouquet, em pregunta el que vulguis, estic al seu servei, i, en
A canvi, si vostè dóna el seu consentiment per fer-ho, fer-me un favor, que de donar les meves felicitacions a
Aramis i Porthos, en el cas que vostè emprengui per
Belle-Isle, ja que tenen dret a fer-ho sense canviar el seu vestit, immediatament,
en el seu robi de chambre - tal com ets ".
En dir aquestes paraules, i amb una profunda reverència, el mosqueter, l'aspecte havia perdut
cap de la seva bondat intel · ligent, va deixar l'apartament.
No s'havia arribat als passos del vestíbul, quan Fouquet, molt al costat de
si mateix, penjat per la campaneta, i va cridar: "Els meus cavalls - el meu encenedor!"
Però ningú va respondre.
El surintendant es va vestir amb tot el que tingués a mà.
"Gourville -! Gourville", va exclamar, mentre que caure el seu rellotge a la butxaca.
I la campana va tornar a sonar, mentre Fouquet va repetir: "Gourville - Gourville!"
Gourville per fi va aparèixer, panteixant i pàl · lid.
"Anem a estar fora!
Anem a s'ha anat! ", Exclamà Fouquet, tan aviat com el va veure.
"És *** ***", va dir l'amic dels pobres del surintendant.
"*** *** - Per què?"
"Escolta!" I van sentir els sons de les trompetes i
tambors davant del castell. "Què significa això, Gourville?"
"Això significa que el rei ha vingut, monsenyor."
"El rei!" "El rei, que ha muntat etapes dobles,
que ha matat als cavalls, i que és de vuit hores d'antelació a tots els nostres càlculs. "
"Estem perduts!" Murmurar Fouquet.
"Brave D'Artagnan, tot ha acabat, tu m'ha parlat *** ***!"
El rei, de fet, estava entrant a la ciutat, que aviat va ressonar amb el canó de
les muralles, i des d'una embarcació que va respondre a les parts baixes del riu.
Front Fouquet es va enfosquir, ell va cridar als seus criats de cambra i vestit cerimonial
vestuari.
Des de la seva finestra, darrere de les cortines, podia veure l'entusiasme de la gent, i
el moviment d'una nombrosa tropa, que havia seguit el príncep.
El rei es va dur a terme al castell amb gran pompa, i Fouquet va veure baixar
al rastell, i dir alguna cosa en l'oïda de D'Artagnan, que va celebrar la seva
estrep.
D'Artagnan, quan el rei havia passat per sota de l'arc, va dirigir els seus passos cap al
casa de Fouquet estava en, però molt lentament, i parar amb tanta freqüència a parlar amb el seu
mosqueters, elaborat com una tanca, que
Es podria dir que va ser comptant els segons, o els passos, abans de complir el seu
objecte. Fouquet va obrir la finestra per parlar amb ell
a la cort.
"Ah!", Exclamà D'Artagnan, en percebre d'ell, "que encara hi són, monsenyor?"
I aquesta paraula encara completat la prova a Fouquet de la informació quant i amb quina
molts consells útils figuren en la primera visita al mosqueter li havia pagat.
El surintendant sospirar profundament.
"Déu meu! sí, senyor ", va respondre. "L'arribada del rei m'ha interromput
en els projectes que havia format. "" Ah, llavors vostè sap que el rei ha
va arribar? "
"Sí, senyor, l'he vist, i aquest cop ve d'ell -"
"Per preguntar per vostè, monsenyor, i, si la seva salut no és tan dolent, que prego que
tingui la bondat de la reparació del castell. "
"Directament, el senyor D'Artagnan, directament!"
"Ah, mordioux!", Va dir el capità, "ara el rei ha vingut, no hi ha més per caminar
ningú - no serà més lliure, la contrasenya governa totes ara, tant com a mi, em
quantitat que com. "
Fouquet va llançar un últim sospir, va pujar amb dificultat al seu cotxe, així que va ser genial
la seva debilitat, i es va dirigir al castell, escortat per D'Artagnan, la cortesia
no va ser menys terrible del que en aquesta ocasió
havia estat just abans de consol i alegria.