Tip:
Highlight text to annotate it
X
Gota a gota som mar Drets humans, resolució, pau.
PRESOS I PRESES BASQUES Al PAIS BASC
El proper 11 de gener, els carrers de Bilbao acolliran la major mobilització ciutadana
de la història recent del País Basc. Aquest dia, desenes de milers de persones sortiran
al carrer per demanar la repatriació dels presos i preses polítiques basques.
Fa 25 anys, els governs espanyol i francès van decidir tancar-los en presons molt allunyades
del País Basc, per aïllar-los del seu entorn social i castigar les seues famílies amb viatges
llarguíssims. A dia d'avui, hi ha 527 presos i preses dispersats en 73 presons d'Espanya i França,
i cada família ha de fer una mitjana de 1.500 per a visites de 40 minuts. En
aquests anys, 16 familiars han mort en accident de trànsit quan es dirigien a veure els seus
éssers estimats, i centenars han resultat ferits.
Les institucions basques han demanat en repetides ocasions la fi de la dispersió, i les
enquestes indiquen que més del 75 % de la població comparteix aquesta demanda. En els últims anys
hi ha hagut manifestacions multitudinàries i milers d'actes de protesta, però Madrid
i París menyspreen la societat basca i segueixen vulnerant els drets humans de
les persones preses i els seus familiars.
ETA va decretar un alto el foc definitiu al novembre de 2011, i els estats han optat
per boicotejar el procés de pau, de manera que la situació a les presons és cada
vegada pitjor. Fins i tot, el Govern espanyol es negava a alliberar als que ja havien complert
la seua condemna, el que va motivar la intervenció del Tribunal Europeu de Drets Humans,
que va ordenar recentment la posada en llibertat de més de 60 presos i preses que portaven
20, 25 i fins 30 anys tancades.
Avui en dia, segueixen mantenint a la presó a persones d'avançada edat, amb greus malalties,
en situacions d'aïllament i maltractament. Entre elles hi ha militants d'ETA, així com
periodistes, membres de sindicats, organitzacions polítiques i juvenils, activistes pels
drets dels presos... El líder independentista Arnaldo Otegi i altres dirigents porten més
de quatre anys a la presó per impulsar el procés que ha portat a l'alto el foc
definitiu i unilateral per part d'ETA.
La societat basca vol solucions, deixar enrere el patiment i que la pau s'assenti
definitivament. No obstant això, els estats espanyol i francès han optat per utilitzar
la política penitenciària com a obstacle, per mantenir el conflicte en la situació
anterior i incidir en les vulneracions de drets humans.
Davant aquesta situació, la ciutadania està adoptant compromisos massius en favor del
procés de pau, però la resposta del govern espanyol ha estat un cop més violenta: el
setembre de 2013 van il•legalitzar el moviment civil Herrira, promotor de les últimes protestes
pels drets dels presos, i van detenir 18 dels seus membres.
En aquest context, la mobilització d'11 de gener del 2014 es preveu històrica, la
més gran de les últimes dècades. El format serà nou, ja que cada participant
anirà a Bilbao amb una gota, i entre tots i totes construirem un mar gegantí, com
a símbol de la determinació i la força d'una societat que vol acabar amb el
conflicte. Per a això, veiem imprescindible reconèixer i reparar totes les víctimes,
i propiciar la tornada a casa de totes les persones preses i exiliades.
Demanem als governs espanyol i francès que donin una oportunitat a la pau al País
Basc, i a la comunitat internacional que ens ajudi a impulsar el procés de resolució
del conflicte. Som un poble petit que vol deixar de patir. I necessitem el vostre
suport i solidaritat.
Doneu una oportunitat a la pau al País Basc Drets humans, resolució, pau.
PRESOS I PRESES BASQUES A PAÍS BASC.