Tip:
Highlight text to annotate it
X
El renaixement de la guitarra.
La gran sort dels melomans del segle XX
es sens dubte haver estat contemporanis d'aquest artista
el mes representatiu del l'univers musical del seu temps
i d'altre banda unic en l'historia de la musica.
La guitarra necesitava un servidor genial
i el va trobar el 21 de febrer de 1893 a Linares
als confins d'andalusia,
quan va venir al mon Andrés Segovia.
Andrés Segovia que veiem aqui passejant amb la seva dona pels carrers i les plaçes de Santiago de Compostela.
Aquest artista amb un esperit exquisit i alhora murri
diu amb un humor de princep andalus:
"de vegades em sembla que abans de neixer ja tocava la guitarra".
Andrés Segovia es la il·lustració vivent amb una perfecció absoluta d'aquesta regla universal que es l'economia del moviment.
Algu ha dit es el mestre grabador que fa uns dibuixos delicats davant dels nostres ulls
en un quadre tan gran com un segell de correus.
Però no li va ser facil aconseguir l'admiració del public
Andrés Segovia va contrarestar l'indiferencia que van rebre els seus primers concerts
amb la fe en el seu art, l'entusiasme i el talent.
Aneu a escoltar aquest guitarrista escrivia un critic,
que de ciutat en ciutat,
de poble en poble,
fa randes amb les cordes màgiques de la seva guitarra
o bé ens ofereix com una rafega
un art de pura poesia que el nostre públic insensible
no aprecia en el valor que té era l'any 1914.
Bon dia benvolgut mestre
Bon dia
Deixem agrair-li que hagi volgut xerrar una estona amb nosaltres
Gracies a vosté
Magradaria que ens expliques com va descobrir per primera vegada la guitarra,
aquest instrument meravellós.
Doncs miri va ser per eliminació dels altres instruments,
jo vaig rebre del cel la vocació de la música i naturalment
em vaig inclinar pel piano,
cello
o el violí.
Però vaig mirar la guitarra,
la vaig sentir entre les mans del poble
i fins i tot tocada d'una manera bastant ruda
conserva una sonoritat melancolica i vella.
Llavors em vaig preguntar com era posible que no es pogués trobar música...
bona música
escrita per aquest instrument,
naturalment en vaig trobar,
però per llegir-la vaig haver de començar per les beseroles i em vaig dedicar a estudiar solfeig i tot el que feia falta,
fins aquell moment jo era el meu al·lumne i el meu mestre.
El principi de la seva carrera va topar amb una certa incomprensió del públic espanyol.
Total,
perque la guitara no tenia cap mena de prestigi,
al llarg de la meva vida he hagut de fer quatre coses bastant dificils:
En primer lloc,
aconseguir que la guitarra tingues un prestigi,
perque havia quedat relegada a les coses...a les festes populars.
Un menyspreu quasi total.
En segon lloc, calia crear un repertori compost per mestres que no fossin del mon de la guitarra.
Després, crear un públic,
que ara segueix la guitarra a tot arreu. 58 00:08:07,500 --> 00:08:12,200 I finalment, el que *** ara es crear l'ensenyament de la guitarra
recomenant que sigui present en els curriculums de tots els conservatoris i les academies musicals importants.
Fa un moment parlava d'una part molt important de la seva tasca,
haver influenciat el món de la música,
haver demanat a compositors no guitarristes que escrivisin pel seu instrument,
i això contradiu les teories de Berlioz,
que deia com molts altres que era imposible escriure per la guitarra sense saber-la tocar.
M'agradaria saber quina va ser la seva primera victima en aquest terreny.
Doncs la primera victima vaig ser jo mateix,
vosté no sap la quantitat de compositors que hi ha,
que quan senten un obra seva a la guitarra ja no paren de compondre per la guitarra,
llavors els haig de frenar, aturar,
però en fi el primer va ser Federico Moreno Torroba que en aquella epoca era jove... molt jove
i el segon va ser Falla, que llavors va fer l'homenatge a "de Vici"
però Torroba primer va fer una dança i despres va continuar component per mi .
Una dança que és antiga perque em sembla que data de l'any 1916 o de l'any 1917.
Mestre el nom de Federico Moreno Torroba ja es tot un programa musical perque sona com dos compasos musicals,
li sembla be que escoltem una o dues pàgines d'aquest músic?
Amb molt de gust,
una petita peça que porta per nom Romance
i la segona peça que va compondre llavors que és una dança ,
un fandanguillo.
L'acompanyem mestre.
Molt bé.