Tip:
Highlight text to annotate it
X
Encara que no podem endevinar el temps que serà,
si que tenim, almenys, el dret d'imaginar com volem que sigui.
Les Nacions Unides van proclamar extenses llistes de drets humans;
però la immensa majoria de la humanitat no té més que el dret a veure, escoltar i callar.
Què tal si comencem a exercir el mai proclamat dret a somiar?
Què tal si delirem, per una estoneta?
Anem a clavar els ulls més enllà de la infàmia,
per tal d'endevinar un altre món possible:
l'aire estarà net de tot verí que no vingui de les pors humanes i de les humanes passions;
la gent no serà manejada per l'automòbil, ni serà programada per la computadora,
ni serà comprada pel supermercat, ni serà mirada pel televisor;
el televisor deixarà de ser el membre més important de la família
la gent treballarà per a viure, en lloc de viure per a treballar;
s'incorporarà als codis penals el delicte d'estupidesa,
que cometen aquells que viuen per tenir o per guanyar,
en comptes de viure per viure sense més,
com canta l'ocell sense saber que canta
i com juga el nen sense saber que juga;
a cap país aniran presos els nois que es neguin a complir el servei militar,
sinó els que vulguin complir-lo;
els economistes no anomenaran nivell de vida al nivell de consum, 22 00:02:07,000 --> 00:02:12,000 ni anomenaran qualitat de vida a la quantitat de coses;
els cuiners no creuran que les llagostes els encanta que les bullin vives;
els historiadors no creuran que als països els encanta ser envaïts;
el món ja no estarà en guerra contra els pobres, sinó contra la pobresa,
i la indústria militar no tindrà més remei que declarar-se en fallida;
el menjar no serà una mercaderia, ni la comunicació un negoci,
perquè el menjar i la comunicació són drets humans;
ningú morirà de fam, perquè ningú morirà d'indigestió;
els nens del carrer no seran tractats com si fossin escombraries, perquè no hi haurà nens del carrer;
els nens rics no seran tractats com si fossin diners, perquè no hi haurà nens rics;
l'educació no serà el privilegi de qui pugui pagar-la;
la policia no serà la maledicció de qui no pot comprar-la;
la justícia i la llibertat, germanes siameses condemnades a viure separades, tornaran a ajuntar-se,
tornaran a ajuntar-se, ben enganxadetes, esquena contra esquena;
a Argentina, les boges de la Plaza de Mayo seran un exemple de salut mental,
perquè elles es van negar a oblidar en els temps de l'amnèsia obligatòria;
la perfecció seguirà sent l'avorrit privilegi dels déus;
però en aquest món, en aquest món boig i fotut,
cada nit serà viscuda com si fos l'última
i cada dia com si fos el primer.