Tip:
Highlight text to annotate it
X
Què tal, amics?
Benvinguts a una nova temporada del programa "Temps d'aventura".
13a temporada consecutiva, portem 13 anys parlant d'esports i de natura.
Avui encetem aquesta temporada al costat d'un convidat d'excepció.
Kilian Jornet, benvingut al "Temps d'aventura".
Hola, molt bona tarda.
Kilian Jornet ha presentat aquesta setmana
la pel·lícula "Deixa'm viure".
-En el títol hi ha el missatge? -Sí, en el títol hi ha el missatge.
Volem fer les coses de la manera que les fem sense...
el que pensin els altres, o sense que la gent vulgui seguir-nos.
T'hem vist caminant pel cim del Cerví. És molt estret.
Hi ha lloc per la por?
És estret, però una vegada hi has pujat més vegades,
cada vegada sembla més ample, i la por hi és, la por és indispensable.
Molt bé, els secrets de "Deixa'm viure"
a partir d'ara amb Kilian Jornet a "Temps d'aventura".
# (rock)
#
# Kualkier día,
# kualkier día...
# Kualkier
# día...
# Kualkier
# día.
# Kualkier día.
# Kualkier...
# te pueden joder.
#
(Coral) El Kilian, a sota d'aquests pantalons, porta els de córrer.
-Això hem dit que no ho diríem, eh? -És que no pot parar.
És veritat, eh?
(aplaudiment)
Si algun dia no pots córrer, què et passa?
-Intentes esquiar. -(públic: riu)
(rient) Molt bé.
És una de les coses que m'ha sorprès del Kilian,
perquè en els llibres, en el primer, que em va enganxar molt,
--me'l vaig llegir dos cops seguits, fixa't, que no em passa gaire--,
em va cridar molt l'atenció la capacitat d'atenció, d'observació,
però no del que veu, sinó del que sent.
I com explicar-ho, això no és gens fàcil, no?
I a vegades sovint em plantejo això:
quan dediquem masses hores a fer coses que ens donen diners,
no ens queden hores per fer coses que, en principi, les gaudiríem.
Trobo que aquelles persones que aconsegueixen fer una cosa
que, a més que els hi agrada, els permet viure,
és una barreja fantàstica.
# Déjame vivir, libre...
# Libre como el aire. #
El títol va sortir de forma anecdòtica
quan estava entrenant un dia al Cerví,
que estava cantant la cançó de Jarabe de Palo,
i el Seb ho va veure quan estàvem muntant la pel·lícula
i em va demanar què volia dir.
Vam trobar que tenia molt sentit.
"Deixa'm viure" és...
la forma que volem fer, que ens agrada anar a la muntanya,
i no ho fem perquè la gent s'hi identifiqui,
no ho fem perquè a la gent li agradi,
perquè la gent ens segueixi o per les coses que esperem que diguin,
sinó que ho fem perquè ho sentim nosaltres.
Jo crec que fem les coses de la forma que les sentim nosaltres,
sense importar-nos el que es digui al voltant.
# Déjame vivir... libre.
# Libre como el aire. #
(Real) A l'hora de fer la pel·lícula disposeu de molts mitjans?
(Jornet) Doncs tal com anem a la muntanya ens agrada fer-ho tot.
Per mi no tindria sentit, per exemple, anar a fer un rècord...
i jo estar a la muntanya només amb vambes i pantalons
i que al voltant hi hagués
una infraestructura muntada amb una logística enorme.
Per filmar, de fet, només hi ha el Seb,
amb una càmera,
normalment una càmera de fotos que filma, o moltes vegades...
amb càmeres molt petites.
I el Vivian, que és un altre company,
i són ells dos els que estan a la muntanya escalant igualment,
seguint-me,
i fent totes les imatges des de molt a prop.
És una infraestructura molt petita però que també dóna imatges
que normalment no estem acostumats a veure.
(Real) També utilitzeu el drone, no? Com es corre al costat d'un...?
(Jornet) El drone, l'hem utilitzat algunes vegades.
És interessant, dóna imatges aèries molt espectaculars,
sense necessitar helicòpter,
i a veure, el que és difícil de la muntanya és, primer, pujar-lo,
perquè moltes vegades has de pujar vies d'escalada
amb el drone a l'esquena i, després, que quan el fem volar,
que no caigui, que algun accident hem tingut també.
Al Cerví els guies de Cervinia ens van posar l'helicòpter
per poder fer el cim.
(Real) El seguiment de tu i el Mateo baixant és amb esquí.
(Jornet) Sí, de fet, quan el Seb i el Vivian van sortir de Chamonix...
unes quantes hores abans,
van arribar al refugi de 4.300, es van esperar que pugéssim,
i durant la baixada, que nosaltres anàvem lliscant sobre el cul,
doncs ells anaven baixant amb els esquís seguint-nos.
(Real) Em crida molt l'atenció durant tota la pel·lícula
la quantitat d'entrenaments que feu
abans d'assolir un objectiu.
Això suposo que és per donar la imatge
que ho teniu tot molt ben controlat.
(Jornet) Més que controlar les coses,
s'intenta conèixer al màxim.
Al final, el control 100% no hi és mai, i menys en un dia de rècord,
en què has d'anar buscant molt els límits,
has d'anar llimant segons de tot arreu
i això fa que hagis de prendre molts riscos,
però perquè aquests riscos siguin mínims
el que has de fer és conèixer la muntanya molt bé.
Per exemple, al Mont Blanc hi he pujat, en els dos últims anys,
més de 50 vegades.
I això fa que al final sàpiga a quina hora la neu és bona
per poder-hi pujar i baixar que sigui una miqueta més tova.
Són petites coses, més que l'entrenar,
és conèixer la muntanya, saber a quina hora hi ha el desgel,
saber que si hi ha vent de nord,
potser allà hi haurà gel i allà hi haurà la roca seca...
I això només es pot assolir passant hores a la muntanya.
Vaaa!
# Sense mirar-me! #
A mi sempre m'ha agradat el punk, el rock,
i, al final,
durant les 50 hores de viatge cap a Rússia, s'havia de posar això,
perquè si no era impossible mantenir-se despert.
# Quisiera que mi voz fuera tan fuerte
# que a veces retumbara la montaña.
(Real) L'Elbrús és una assignatura pendent o no?
sí, l'Elbrús és... més que una assignatura pendent,
és un llibre obert, la muntanya sempre és un llibre obert...
que mai és una cosa pendent, sinó que són ganes de tornar-hi.
I va ser una aventura molt maca, va ser una setmana de bogeria,
i moltes ganes de tornar-hi, a la cursa,
perquè és impressionant com organitzen una cursa
en un cim tan alt, amb unes condicions tan difícils,
i la gent d'allà ho viu molt.
I tinc ganes de tornar allà, que sigui la cursa.
(Real) Què té l'Elbrús? Ho vas passar malament?
(Jornet) Malament no, va ser fred, de fet.
Vam arribar allà, teníem molt pocs dies,
teníem 4-5 dies
i la cursa, la van anar ajornant,
i vam tenir mala sort que va ser una setmana que estava nevant,
estava plovent a 2.000 metres, nevant a 4.000,
i van caure 40 centímetres de neu fresca en dos dies.
I, a part, a dalt, molt fred i vent,
i això va fer que la cursa, ja la van tallar a 5.100 metres,
jo després vaig continuar fins als 5.300, em sembla,
i vaig veure que els peus començaven a...
Ja feia estona que no sentia res i vaig dir:
"Si ara *** mitja volta, els salvarem",
però seguir amunt segurament hauria posat en un compromís això.
(Real) És increïble el bon rotllo que tens amb el Bruno Brunot.
M'agrada, per exemple, quan t'envia el whatsapp,
animant-te abans de la sortida.
(Jornet) Sí, el Bruno... jo, personalment,
el vaig conèixer fa tres o quatre anys
i abans era un mite per mi, quan vaig començar a córrer.
Era Déu, era una cosa... que mai hauria pensat poder-lo conèixer.
I quan el vaig conèixer vaig veure que era una persona molt...
molt familiar,
molt introvertida.
I jo crec que ens uneixen moltes coses.
I ja quan vaig anar al Cerví per provar el rècord,
vam passar moltes estones discutint sobre el que ell havia fet,
sobre el que estava fent ara,
i realment és una persona increïble des del punt de vista esportiu
i, sobretot, des del punt de vista humà.
(Real) ¿T'imagines el Bruno Brunot ara,
amb el material d'ara, amb els mitjans d'ara?
(Jornet) El Bruno, a la seva època, jo crec que...
va aconseguir coses impressionants.
Més que els mitjans d'ara,
jo crec que és la forma de vida que ha tingut,
una persona que ha hagut de treballar molt.
Sí que quan va estar corrent va deixar de treballar,
però ha tingut una vida difícil.
El fet de...
d'estar treballant construint cases
és una feina que, físicament, és molt dura,
i també li ha aportat molt, i ell ho diu,
que el fet d'estar sempre en condicions difícils,
estar carregant, estar tallant pedra allà dalt, també li ha donat molt.
(Real) Les imatges del cim del Cerví...
impressionants.
Molta gent tanca els ulls. Tu els tanques quan les veus?
No, a veure, al final sempre sembla més difícil...
des de fora que des de dintre,
perquè des de dintre hi ets, ho coneixes, saps...
Havia pujat 10 vegades al Cerví
i sabia quasi cada pedra si relliscava o no,
on m'havia d'agafar...
I tu has d'estar concentrat en el que fas,
en cada pas, en cada moviment,
és un joc amb la muntanya i has d'estar-hi a dintre,
si estàs a fora,
no... no es pot fer.
Cada muntanya és diferent,
la visió de la muntanya és completament diferent a cada indret,
i a Cervinia, a Itàlia, viuen d'una forma molt sana.
No ho havíem dit a ningú, que atacàvem el rècord,
i aquell matí em vaig llevar i vaig dir:
"Avui hi ha bones condicions,
ahir vam decidir sortir a les 3 de la tarda,
perquè així la gent ja estaria baixant, no em trobaria *** gent,
i hauria menys regel."
I això va fer que durant tota la pujada
em trobés tota la gent que baixava, que em van animar molt,
i, a part, tota la gent de Cervinia, tota la gent de la Vall d'Aosta,
des que van saber que provava el rècord aquella tarda,
es van acostar a Cervinia,
els guies deixaven els seus clients a la plaça del poble
i pujaven corrents cap a la muntanya per animar-me,
i realment et dóna altes veure que hi ha tota la gent del poble,
que hi ha tota la gent de la vall
que estan il·lusionats amb el que estem fent,
que estem a la seva muntanya,
i això realment dóna ales.
Hauria sigut impossible sense tots els guies de Cervinia
i sense tota la gent d'allà.
-(home) Campeonissimo... -(ovació)
(Jornet) No...
-See you. -(petó)
-Ciao. -Ciao.
(Real) Tant en la pel·lícula com en els teus projectes,
quin paper té l'Emelie?
Bueno, a la pel·lícula, l'Emelie va estar tant en el Mont Blanc...
com en el Cerví, i va fer molt bon temps, de fet, al Mont Blanc.
Ella, durant la primera temptativa que vam fer amb el Mateo,
que, per condicions de neu, no vam poder fer el rècord,
ella sí que va pujar i baixar, em sembla, en 7 hores i mitja,
que em sembla que no hi ha *** temps femenins,
o sigui que donava molts ànims a noies que vagin a...
a provar les muntanyes.
I al Cerví també...
ella hi va pujar dues o tres vegades,
vam estar allà entrenant durant dues setmanes
i també dos dies abans que jo fes el rècord,
ella va pujar i baixar em sembla que en 5 hores, o quasi 5 hores,
que també jo crec que és un temps espectacular per una noia.
(Real) A partir d'ara ¿els Summits of my life tenen prioritat,
respecte de competicions?
Des de fa un parell d'anys,
em baso més en la polivalència que en buscar resultats
en un circuit o en un altre.
Sí que vull competir a la copa del Món de Skyrunning,
però la idea o del que tinc ganes ara és de dir:
Abans d'ahir vaig estar fent unes baixades d'esquí a Chamonix,
el dia següent, una cursa de 10 km,
la setmana que ve, Zegama,
després el McKinley...
El que ara em motiva és no focalitzar l'energia
en una cosa molt específica,
sinó intentar, dintre de la muntanya, que és el que m'agrada,
tocar una miqueta... no *** bé, però totes les cartes.
(Real) 2014: McKinley i Aconcagua.
Quina et fa més por? Quina et fa més respecte?
(Jornet) McKinley i Aconcagua són dues muntanyes molt diferents.
Totes dues tenen la seva cosa: el McKinley...
ara hi marxem, allà són sobretot les condicions climatològiques,
és estar en un lloc que és molt fred,
que estarem un mes amb temperatures de -20, -30 graus,
i aquí la dificultat serà trobar la bona finestra
i el dia de la finestra estar en bones condicions per atacar.
I després, a part, volem fer algunes baixades tècniques amb esquí,
i també depenem molt de les condicions.
L'Aconcagua és una altra història: és un cim que té molta alçada,
són 7.000 metres quasi, però molt al sud, que això fa que es noti més,
i l'aclimatació allà és bàsica.
(Real) 2015: Everest? Ho tens decidit ja? Cara nord?
A l'Everest, jo crec que cara nord, ho tenim bastant decidit,
perquè és on hi ha menys gent i on hi ha rutes molt directes,
que, des dels últims pobles, està molt a prop,
i això pot permetre la manera que volem atacar la muntanya
doncs... és on és més viable.
(Real) Et fa por la gent?
(Jornet) No, la gent no em fa por,
el que a mi m'agrada anar a la muntanya
moltes vegades no amb solitud,
però sí que amb rutes que no siguin amb corda fixa i anar seguint,
i jo crec que allà s'hi ha d'anar...
no s'hi pot anar per la via del coll sud,
perquè, encara que no vulguis agafar cordes, n'hi ha tot el camí.
(Real) El Bruno Brunot avui t'ha donat un consell clau: No parar.
(Jornet) Sí, el Bruno m'ha donat dos consells. Ell hi va estar.
I un és no parar mai, és a dir, encara que es vagi més a poc a poc,
seguir un ritme constant i no parar,
i l'altre és portar productes de la terra, diu que li van faltar molt...
la fontina, que és un formatge de la vall d'Aosta, i el vi.
(Real) L'efecte Kilian t'espanta? Et preocupa?
(Jornet) No m'espanta o em preocupa...
que la gent es pugui identificar amb mi,
perquè intento viure'n bastant al marge.
És a dir, la meva vida, la vida real, la tinc allà dalt,
amb les quatre persones que estan a prop meu
i en el que *** cada dia,
i sí que amb les xarxes socials i això és difícil estar a part,
però en el moment que canviï la meva vida
pel que pensin les persones o pensant en el que la gent pugui fer,
en aquell moment hauria perdut la meva vida.
Jo crec que precisament això és l'últim que s'ha de perdre.
Jo crec que l'experiència és el secret de moltes coses,
i l'experiència és una cosa que mai deixa de créixer.
I també l'experiència té una part positiva
i té una part negativa.
La part positiva és que cada vegada coneixes més coses,
cada vegada pots assimilar més coses.
La part negativa és que potser et pots estancar una miqueta
en coses que ja has fet.
L'experiència és molt important,
però també s'ha de mantenir aquesta innocència o frescor.
(Real) Ja per acabar:
tens alguna cursa important el dia 9 de novembre?
Dia 9 de novembre? Ostres, jo sóc molt dolent amb les dates.
No sé què hi ha el 9 de novembre.
Si estiguessis per aquí, aniries a votar?
Ah, ostres, vale, sí. Ostres...
No, sí, sí, de fet, tinc pensat anar a votar aquest any, sí, sí.
# Déjame vivir... libre,
# libre como el aire.
# Me enseñaste a volar y ahora...
# me cortas las alas.
# Y volver a ser yo mismo,
# que tú vuelvas a ser tú.
# Libre...
# Libre como el aire.
#
(Real) En el segon "Temps d'aventura" de la temporada
celebrarem els 40 anys
del primer vuitmil català i de l'estat espanyol.
Aquests tres homes van fer el cim de l'Annapurna.
Són Emili Civis, Josep Manuel Anglada i Jordi Pons.
que reviuran com si fos ahir aquella nit del 29 d'abril del 1974.
Amb ells i amb la resta d'expedicionaris
anirem a escalar al parc natural de Sant Llorenç del Munt.
Recordar l'Annapurna és tornar a pujar-lo.
Us esperem dijous.