Tip:
Highlight text to annotate it
X
InOutRadio es defineix com la ràdio lèsbica. Emet des del 2008, via internet i en podcast.
Té seu a Barcelona i oients arreu.
Ana Satchi va ser la seva fundadora i Carme Pollina es va sumar al projecte l'any 2010.
Elles dues són l'anima de la ràdio
Avui tenim dues entrevistades perquè clar, és un projecte que no es pot fer d’una en una,
és InOut i ha de ser InOut, no pot ser l’una sense l’altre,
llavors la Carme Pollina i l’Ana Satchi, vau crear InOutRadio, expliqueu una mica els inicis...
Va començar el 2008, a través d’una pàgina que es deia Lesmedios.com,
una pàgina per lesbianes i feta per lesbianes, i que cadascuna feia el seu espai,
era bastant divertit i bastant xulo perquè emetíem des de tot el món,
teníem programes des de Nova York, des de Mèxic, des d’Uruguai, des de Costa Rica,
des de Barcelona, Madrid, i va durar el que va durar, i jo feia un programa setmanal
que es deia “Déjate dormir”, i quan va plegar l’emissora em vaig dir que per què no feia
aquest mateix programa però en format més curt i el vaig començar a fer en format podcast,
i després ja vaig començar a fer més entrevistes i més espais.
Llavors va arribar la Carme no?
Estavem en l’espai “Artisteando”, que és l’espai d’entrevistes, artistes,
també escriptores i ella havia publicat el seu primer llibre,
ens vam trobar en una.... què va ser?
Al Tío Che.
Tu vas escriure un mail i em vas dir...
Sí, jo estava buscant promoció pel meu llibre i navegant per internet vaig trobar InOutRadio,
i vaig dir “-Ostres, una ràdio on puc fer promoció”
i li vaig enviar un mail “-Si no m’ho *** jo no m’ho farà ningú, quedem un dia i parlem”.
I sí, vam quedar al Tío Che, a la Rambla del Poble Nou i bé...
Vam fer una orxata i jo li vaig explicar què era InOutRadio, el “Déjate dormir” i l’”Artisteando”,
i que tenia l’intenció de fer més programes, i aleshores ella es va enganxar al projecte,
i la veritat és que des que hem començat fins ara, si féssim un llistat dels programes que hem fet...
Home, hem anat fent coses.
Un futimé
Un futimés sí.
Moltíssims, des del “Semanales”, que ens trucavem al matí
Això era molt bo
Féiem un espai de 5 minutets, que repassàvem una mica l’actualitat del dia
i també féiem la santa del dia, no?
Sí, ens trucavem per Skype cada dia al matí...
Sí, i després ho penjàvem al Facebook i amb podcast a la pàgina web,
era com donar la benvinguda a la gent que ens escotava.
De fet sou una ràdio hiper-àgil i amb molts continguts, de fet quan entres al web i busques...
“-Ostres què trio?”, sempre hi ha alguna cosa en directe o que s’està emetent,
i realment és una cosa d’una agilitat gran no?
Nosaltres tenim... és a dir quan tu entres a inoutradio.com
ja et surt el reproductor que emet les 24 hores amb tots els espais que s’han fet fins ara,
pots escoltar des del “¡Estás KTsaLES!”, “Déjate dormir”, “Artisteando”, entrevistes,
i si tu vols escoltar algun espai dels que fem setmanalment busques allà a la pestanyeta,
busques i cliques i veus el que hi ha.
O sigui que és una manera molt còmode d’escoltar la ràdio.
A més teniu moltes persones que hi col·laboren.
Sí, explica-ho tu, les col·laboracions...
Són persones que ens hem anat trobant al llarg del camí també, algunes s’han aproximat
per elles mateixes com em va passar a mi, al sentir la ràdio:
“-Ostres a mi m’agrada fer això... o sé fer això...”.
Jo sempre dic que les persones que no seguim la corrent general, diga-li lesbianes
o com vulguis, ens hem d’autodefinir de vegades mostrant al món
el que sabem fer, el que ens agrada fer, perquè així evitem que ens defineixin des de fora,
i si ens definim nosaltres el que ens agrada fer i fent-ho com nosaltres ho fem,
jo crec que és millor. Doncs molta gent ha vingut: “-Jo sé parlar d’això...”
“-Jo sé cotilleos", "-jo sé tecnologia”
De poesia, del que sigui,
“-Doncs vinga va, fem un programa, quan et va bé cada setmana? cada 15 dies?”
Depen, llavors ens adaptem i així s’ha anat sumant gent al carro i evidentment de moment
no podem pagar a ningú, algun dia suposo...
De moment la gent va complint i s’hi queda, suposo que s’ho passa bé.
Sí perquè fan el que els agrada. Si les fessis fer un programa que no té res a veure amb elles
no te’l farien però com és una cosa que ve de gust aleshores hi dediquen el temps.
Ara un dels més recents és el de “Teknolokas”, que és un espai que feia temps que volíem fer,
de consells sobre noves tecnologies, xarxes, internet, treure el màxim profit de quan
tu estàs a la xarxa, fer-la servir bé, i també per casualitat
vam trobar una senyora que es dedica a això.
Sí perquè fem un espai que es diu “Mujeres en blog”, aleshores cada setmana recomenem
un bloc d’una dona i vam trobar aquesta que es diu “Francis te ayuda”
i li vam enviar un correu i va contestar i va dir que sí...
Va escoltar el seu espai a InOutRadio, i va dir
“-Si quereis que colabore, por mi ningún problema”, “-Doncs vinga endavant”.
I s’ha enganxat al carro.
I com que es diu Francis, hem fet una subversió...
“Francis te ayuda” i hem posat la música de l’Elena Francis, del consultori sentimental.
Fantàstic cop per treure tota la capa que tenia aquest programa,
convertint-lo en un espai de tecnologia.
Està molt bé.
Heu fet una adaptació al medi.
Sí, exactament.
Apart de tot el tema de... que jo crec que n’hem de parlar, de la necessària
professionalització dels mitjans i això no vol dir més qualitat sinó professionalització,
una mica l’objectiu d’InOutRadio quin era? el tema de la visibilitat lèsbica?
el tema de fer feminisme des de la xarxa?
Sí, una mica de tot, que se sàpiga que hi ha una ràdio feta per dones lesbianes,
i per reivindicar el nostre lloc i que fem coses que són molt divertides,
que estan molt bé, que estan currades i que són professionals.
Tampoc molt reivindicatives no hem sigut mai?
Sí i no, el que passa és que colem el missatge amb humor.
Exacte.
Avui llegia un article que va sortir a El País, fa dos o tres dies,
precisament parlant del dia de la visibilitat lèsbica...
Ah!, va sortir un article?
Sí, va sortir al bloc, en un dels blocs.
Ah! d’acord.
I deia això, que la imatge de les lesbianes... el *** continua sent super cool, fashion,
simpàtic, no sé què, i la lesbiana, avorrida,...
a casa, la manteta,...
Sí, i de mala llet sempre, doncs això potser ho hem de canviar nosaltres
també i aquesta és la idea.
Però no és difícil fer sempre humor? perquè clar, l’humor no és una cosa fàcil, sinó que costa.
A vosaltres us va sortint, jo crec que sou un bon tàndem, però costa...
Sí perquè també és una manera de veure la vida, si no li dones la volta a les coses,
és que jo estaria tot el dia deprimida, de “baixada”.
Depen, hi ha temporades que surten més espais amb humor,
altres temporades menys, depen.
Majoritàriament, el “Déjate llevar (al huerto)”, al “Broken hard” expliquem ruptures sentimentals
però sempre estan vestides amb humor.
El “Recetas de cochina” que són receptes de cuina lèsbica, que clar...
Que ens inventem nosaltres.
Se les inventa ella, no existeixen però que és una manera més de...
Al contrari, sí que existeixen, però...
La fas a través d’una que existeix de veritat, però després la...
L’adaptem al paladar lèsbic que és diferent. Sí, és divertit.
Si no ens divertíssim ja haguéssim plegat.
Dieu que sou poc reivindicatives però crec que és un espai en sí mateix reivindicatiu,
és un espai de visibilitat i tot el que dieu esteu reivindicant
i visualitzant dones que sinó serien oblidades, esteu donant continguts que realment...
ho hem parlat alguna vegada, i ho hem expressat públicament, que sinó no hi serien,
els continguts no hi són en els altres mitjans.
Clar, amb el “Desconocidas y fascinantes” està clar.
Sí, explica-ho.
És un espai que va sorgir a partir de l’Isabel Franc i la Thais Morales que ja es va fer
en una altra revista, i havien descobert a tota una sèrie de dones oblidades
i el que vam fer va ser fer-ne moltes més perquè ha sigut un treball
de moltíssimes dones d’investigació, i cada setmana
hem anat treient una “Desconocida y fascinante”.
I a partir d’aquí es farà en format llibre.
Sí, al juny ja es publicarà el llibre, i tenim moltes ganes ja de veure’l.
I seguirem amb noves “Desconocidas”
Després quan es presenti el llibre al setembre, seguirem enregistrant
més “Desconocidas y fascinantes”.
Abans que parlàvem del tema de la professionalització, i ara tu ho feies coincidir
amb un altre tema que és la voluntat de tirar això endavant.
Us ho passeu bé, hi ha un compromís clar amb això, però això pot anar junt,
la professionalització i això, o estem condemnades a les misèries del mitjà?
Què difícil! A nosaltres ens agradaria molt que es professionalitzés,
que a la llarga visquèssim d’això, però és molt difícil perquè tal i com està tot,
la crisi, encara que sigui un tòpic però és veritat.
És complicat, sí, és complicat a nivell de mitjans generals, i a nivell de mitjans específics
encara més, en el nostre cas.
Aquest any InOutRadio fa cinc anys, potser és ara que ens comencem a plantejar
cap a on volem anar, i com ho volem fer, estem intentant buscar recursos a través de publicitat,
a uns preus molt ajustats, amb campanyes específiques, de vegades no pot ser
publicitat pagada però fem intercanvi de producte: “-Jo regalo un viatge...” .
És a dir, intentem que la oient tregui algun benefici, i si podem a partir d’aquí
començar a muntar alguna campanya publicitària doncs molt millor.
La gent encara, el terreny d’internet encara és molt verge al nostre país.
Nosaltres potser perquè ho tenim molt a mà això d’entrar a una web,
baixar-te un podcast, escoltar-te un audio, però hi ha moltes dones
que encara no accedeixen a internet.
Hi ha una bretxa digital de génere.
Sí, està clar.
Nosaltres creiem que som una ràdio molt innovadora perquè estem fent...
ens hem avançat, crec que si haguèssim començat això ara seria més ràpid.
Però a Europa això ja fa temps que funciona però tampoc hi ha espais comunicatius
de referència claríssima en l’àmbit de les lesbianes.
No.
I en canvi són àmbits on això en teoria està més avançat i de fet
hi ha més accès a les tecnologies.
Hi ha com una mena de... no sé si dir-li barrera o de fre, de vegades des de fora del col·lectiu
i de dins també, perquè ens estem trobant que de vegades ens diuen:
“-Una ràdio lèsbica no fa falta”, això ens ho diuen i gent del col·lectiu de vegades,
“-Per què?”, i clar, fan pensar i dius: si nosaltres mateixes ja no creiem en això,
clar, jo potser tinc clar que fa falta, fins que arribi el dia, si és que arriba que
els mitjans generalistes inclouen informació LGTB de manera regular, no puntualment
i buscant l’escàndol i el morbo, dins la seva programació, estarà clar que potser
no farà falta aquests mitjans però fins que no arribi aquest dia jo crec que sí,
però veig que hi ha gent que pensa que no.
I això també és un problema alhora d’intentar avançar.
Com es soluciona? No ho sé. Ja hi pensarem.
Sí, quan anem a dormir.
De tota manera són mitjans amb futur, suposo que heu notat també
que l’audiència és molt determinada i després ho veu molta gent.
Sí, tenim moltes entrades a la pàgina, molts comentaris i sí, clar,
com ho dones a conèixer? a través de Facebook, Twitter?
Hem de fer una campanya de publicitat a d’altres...
clar no hi arribem, clar perquè si féssim una campanya de...
Sí però... jo vaig a parlar dels frens, sóc pessimista o almenys intento focalitzar els problemes,
el fet d’una ràdio LGTB seria una cosa, som una ràdio lèsbica, la idea que pot
tenir molta gent de fora és per què prescindim de la G,
la lletra que sempre apareix en negreta a dins del col·lectiu LGTB,
i això també en algun sentit és un fre perquè de vegades no s’accepta...
“-Que la lesbiana ande sola”, llavors si vas amb tot el col·lectiu sí, sinó...
És un tema de no acceptació, de fet hi ha hagut molts grups específics...
Sí, no ho sé, però m’agradaria pensar què passaria si es proposès en un mitjà generalista
de fer un programa només des del punt de vista lèsbic,
suposo que ens diríen “-No, no, va, tot el col·lectiu LGTB”,
quan la majoria de vegades les que som invisibilitzades dins del col·lectiu precisament
som les dones, les lesbianes, és a dir, la manca d’interés que ens ve de fora
del col·lectiu de vegades cal sumar-hi la desunió que de vegades hi ha al col·lectiu,
i això és un fet i això també és un fre.
S’ha d’anar superant amb entrebancs i anar avançant a poc a poc. Estàs d’acord?
Estic d’acord “Polli”. Molt bé.
Això també té molt a veure amb la professionalització que no vol dir que
no se sigui professional, sinó que no es viu únicament d’això, però clar,
si no teniu entrades diem, si no hi ha ingressos, és molt difícil,
i en l’àmbit de les dones hi ha una bretxa digital però també salarial,
i en el cas de les lesbianes no és un excepció.
I suposo que això encara que hi hagi molta audiència és una cosa que es nota.
Sí.
Sí, és una cosa amb la que hem de lluitar cada dia, i que costa molt i perseguir a la gent,
i intentar convèncer, hem de fer una tasca de vegades de convèncer,
de dir “-Escolta primer els programes que fem i ja veuràs com t’agraden,
i de tant en tant sí que rebem missatges, aquesta setmana mateix:
“-Ostres que us he escoltat per primer cop i m’ha encantat, per fi una ràdio amb la que m’identifico”
Clar, és que la cosa és com arribes, perquè segurament hi ha moltes dones
que ho estan buscant això, però no saben com arribar, perquè moltes
no tenen ni facebook, ni twitter ni internet. Clar, l’ideal seria que
poguèssim emetre en la FM, però la ràdio no va cap a la FM sinó cap a l’audio a la carta
La ràdio i els mitjans. Estem en un moment de canvi...
Igual que vosaltres, que pengeu els espais, les entrevistes,
i la gent ho consumeix quan vol.
Aquí estem fent xarxa 2.0, ens movem en les xarxes socials, promocionem els programes, etc,
i ens falta el més bàsic que és la xarxa 0.0 podríem dir, que seria la xarxa social.
Segurament hi ha molta gent que veu, que escolta, però que està allà, no et fa partícip
que està a l’altre costat i de que estàs fent una bona feina,
de vegades ho necessites quan no tens cap...
Input, de vegades costa de tenir inputs... “-Això que feu, ho escolta algú?”
Clar que ho sabem perquè sabem cada podcast, quins són els que tenen més descàrregues,
l’han escoltat més al web o l’han escoltat des d’on sigui.
De vegades t’agradaria més una interacció...
Sí, de vegades m’envia un WhatsApp: “-Avui han entrat 200” i jo dic “-Tan pocs?”,
“-Però si és molt”, i clar és molt relatiu no sé crec que haurien de ser 10 mil,
per anar bé? Però que està molt bé, però sempre tinc la por que avancem en tot
però anem molt lentament i amb trabes i frens i costa molt.
Potser no hauria de costar tant tot això, tot el tema de mitjans lèsbics, igualtat,
la dona, l’home, la lesbiana, saps? No hauria de costar tant ja.
Però també hi ha una marxa enrere a nivell de... no social però sí polític.
Sí, clar.
Aquí diem amb tot el tema de les retallades, amb tot el tema de les retallades no econòmiques
sinó de drets, aquí hi ha hagut una aposta no cap a la recessió sinó cap a la regresió.
Totalment
Estem involucionant, no? Potser la raça humana ja no ha d’evolucionar més.
Ara deixarà anar una teoria, vaaaa...
En l’evolució ja hem tocat sostre, ja no funciona això, s’ha de canviar.
Però a nivell de com ens plantegem el futur, sou un mitjà innovadors,
i els continguts són continguts avançats, si ens posem d’exemple a França,
que tothom deia “-Ostres l’estat francès..." que de cop els ha sortit una mena de bolet
que representa Cromanyó gairebé, pre-republica... i dius:
“-Ostres què passa aquí no?”, i en canvi aquí, jo crec que tot,
les coses van evolucionant... ja sabem el que tenim...
jo crec que són mitjans de futur, a nivelll de continguts,
a nivell d’interés, a nivell de tecnologia,...
Sí, si.
Sí, potser tenim.. clar, anem sumant, anem sumant coses positives i coses negatives,
som una ràdio per lesbianes, emetem des de Barcelona, majoritàriament en castellà,
això segons com és un handycap també, però què passa?
que el gruix de les nostres oients ve moltes vegades d’Amèrica llatina, i llavors clar,
de vegades penses: “-Anem a trucar portes per subvencions”,
a on? A Catalunya, si emets en castellà malament, …
Clar, això de la llengua, és perquè internet arriba a moltíssima gent,
llavors vam decidir de fer-ho en castellà.
Sí, podem anar intercalant més, també en català, i anar fent.
Però a nivell d’interactuar i d’anar a trucar portes, això pot ser un handycap.
Però d’altra manera també us obre altres portes?
Allò que pot ser negatiu per una cosa, és positiu per una altra,
que és que teniu molta audiència.
Sí això sí.
La teniu localitzada?
De Catalunya i Espanya i sobretot de països de latinoamérica que són Argentina,
Uruguai, Costa Rica, molts països de Sudamérica, i també d’Estats Units,
també hi ha força gent que parla espanyol i aleshores arribem.
I a nivell generacional? Estem parlant d’un tema...
un espai innovador, xarxes socials,...
A partir de 30 anys.
A partir de 30 o menors?
La franja que hi ha més edat, de 30 a 40, i després també a partir de 50.
Sí. També va costar molt, hi havia gent que no sabia que es podia escoltar la ràdio,
només llegien.
Exacte.
Al ser internet...
Al començament, els havies d’explicar que hi havia un “play” que s’havia de prèmer
i sentir l’audio, deien: “-Lo que habeis escrito está muy bonito”
i les deies: “-Lo podeis escuchar también”. Clar i ens feia gràcia això.
Però és curiós perquè la xarxa social és un fenòmen molt jove.
Si som dones que ens hem mogut ja des de fa temps, de seguida entres, veus,
però hi ha molta gent que encara no...
Això ho noteu?
Sí, si, perquè jo li deia: “-Hem de fer un podcast d’explicar: Entras en la página,
si no quieres escucharlo le pones pausa al play, escoges el programa,...”
Totes les passes que han de fer per a escoltar un podcast.
És el que dius tu, la bretxa tecnològica, també ens està passant amb la campanya
de Verkami que hem iniciat i que hem hagut de dir a molta gent
com pot participar: “-Doncs entra aquí, prem aquí, prem allà”,
la gent està acostumada a entrar a internet però depen de com hi ha certs funcionaments que...
Encara no es coneixen.
I te n’adones amb aquestes coses, i clar nosaltres ho tenim més per la mà,
perquè per feina ho necessitem saber, però la gent de vegades...
Clar de vegades només buscant la informació del que sigui, posar el Google
i la seva mobilitat a internet és aquesta.
No les vagis a explicar que hi ha un audio que es pot...
Els videos de Youtube si els poses al Facebook sí que els veuen.
Sí, és un altre rotllo..
Els audios també... segons com si vas seguint...
“-Avui hem penjat el podcast de tal”, es pot anar seguint més o menys ordenadament,
les novetats, aneu informant?
Al Facebook cada dia, cada espai té la seva pàgina.
Facebook i Twitter són com els aparadors d’InOutRadio, de les novetats de cada dia.
El que està bé és que ara des de fa un temps, des d’aquesta temporada
i l’anterior que es pot anar sentint tot non-stop?
Des de fa 1 any i mig.
I a nivell de col·lectiu? No només de lesbis sinó LGTB, vosaltres us sentiu part del moviment
o d'un col·lectiu? Abans la Carme ho plantejava,
que hi havia unes certes reticències en aquest sentit
Sí perquè jo crec que el col·lectiu ens falta unió, i és pels inputs que sempre reps,
les lletres L, G, T, B, I, Q i les que s’hi vagin afegint, sempre sembla que n’hi ha alguna
que està més destacada i les altres anem una mica a remolc, i això, primer,
no em sembla bé, i segon, tampoc crec que hagi de ser així, perquè sí, som gent molt diversa,
però crec que alhora de defensar els nostres drets potser
ho hauriem de fer d’una manera més unida.
Jo crec que no en sabem *** les dones d’unir-nos i anar totes a la mateixa direcció,
quantes associacions? tampoc n’hi ha masses perquè tampoc ens movem.
N’hi ha hagut, ara no n’hi ha tantes.
N’hi ha hagut però ara no. Costa... activitats que fan?
veure una pel·lícula, que ja està bé, però vas i potser n’hi ha 7 ó 8,
no sé què és el que falta per a que surtin a...
Potser és això que deiem, no manca d’interés, sinó d’oportunitats de sortir, no ho sé...
Això és un tema per la de MasQue Les, ja li vaig dir que si trobava el que ens agrada
a les lesbianes culturalment, serà la bomba.
Bé però n’hi ha moltes, ha sortit les que fan activitats diürnes,
en principi l’oci estava encarat només a sortir de festa i poc més,
i presentacions de llibres, i ja està.
I ara han anat creant empreses per a sortir a veure una exposició, una calçotada,...
Sí, el que em preguntava ella fa un moment, de dins del col·lectiu també
hi ha l’espai “The mamas and the papas”
De la FLG.
Exactament de l’associació de Famílies de lesbianes i gais, que també...
Això ens ha agradat molt perquè crec que és la primera vegada que han vingut
i ens han dit: “-Mira que volem fer un programa amb vosaltres”,
nosaltres estem allà pel que faci falta, de vegades ja costa que ens enviïn la informació,
si no l’anem a buscar nosaltres, i això que ens hem donat a conèixer, saben que estem allà,
que tenim un programa en directe, que fem una agenda
amb totes les activitats de Barcelona, o no hi senten...
No, tothom té la seva vida, i has de viure en un món, i et dediques a aquestes coses,
els espais que tens, igual que nosaltres ho fem, la gent també
ho escolta quan pot, tampoc és una cosa primordial, som
un objecte més de consum, i és això el que som.
Som un col·lectiu molt tancat les dones lesbianes, és a dir, de vegades costa,
més enllà de les festes, no és un tema només de visibilització que també,
però sí que és un tema de dir “haberlas haylas”, però...
Sí, o el fet potser de que ja hem estat prou castigades primer per ser dones i després
per lesbianes, que tendim a pensar: “-Jo vull passar desapercebuda, que em deixin en pau,
no vull merders, *** la meva vida i no em poso en res...”,
potser és una altra visió que de vegades he pensat jo de
“-Per què no fem més coses i no som més visibles?”.
Jo estic contenta amb InOutRadio perquè de moment hem superat la mitjana
que acostumen a durar les iniciatives de lesbianes que són dos anys i en portem cinc.
Ens podem felicitar.
Avaiam el que duri no? Però és veritat, hi ha molts locals per dones o iniciatives, que no duren.
No, no arrelen el suficient.
Per què? No ho sé, jo crec que ens falta consciència de grup i autoconfiança de vegades
també perquè ens l’hem hagut de guanyar la poca o molta que tinguem,
perquè no se’ns educa per sortir a l’esfera pública, se’ns educa encara
la majoria de vegades per: “-Ai, vols dir que ho sabré fer això?”,
se’ns educa amb por, sobretot a les dones i això és una barrera
que hem de trencar, amb tot. Opinió meva personal.
Molt bé, molt bé, jo també, jo també.
Tu també?
Abans parlàveu del projecte de Verkami, heu fet cinc anys, és un mitjà que tira,
tira gràcies a la voluntat bàsicament de vosaltres dues que esteu donant tot el que podeu,
i ara treieu el projecte Verkami, expliqueu una mica...
El projecte és per a poder tenir una sèrie de diners que no venen a través de la publicitat,
sinó a través de donacions de gent que ens escolta, és per renovar tot el material tècnic,
micròfons, taula de mescles, estem pagant un streaming, un servidor, una sèrie de coses,
que tot això vas sumant despesa i aleshores el càlcul que hem fet,
doncs si ho aconseguim, podrem seguir emetent durant dos anys més.
Hem fet un càlcul per no haver d’estar pidolant d’aquí a sis mesos una altra vegada,
sinó ja que podem renovar el material i que poguem pagar els servidors,
perquè clar, un altre fre, a internet, la gent es pensa que tot el que hi ha és gratis.
Que a nosaltres no ens costa res.
Clar, la gent veu allà els programes i es pensen que bé, sí que hi posem el nostre temps,
la nostra feina i això, però hi ha certes coses que s’han de pagar i que es fan malbé,
que ja fa cinc anys que funciona la taula aquesta, i els micròfons
depen de quin dia comencen a fallar, i bé...
No se sap per què, perquè els provem tots abans i quan comencem el programa...
Obsolescència programada.
I per això el projecte de Verkami dins d’aquesta nova faceta d’intentar ser autosuficients,
per intentar treure una mica de diners d’allà on sigui.
A través de la publicitat, a través de l’aportació de la gent que se sent identificada evidentment,
per què no? Hem de buscar subvencions també.
L'església, que ens subvencioni l'església,
Estava pensant, ens estem posant serioses, però no, acabeu rient.
Que no val la pena, per què?
Amb això de l’església amb la Forcades...
Demanem, igual ens en donen.
Amb la Forcades fem un tàndem.
Clar que ens donin diners.
Que ens doni recolzament.
En una societat ideal, per què no?
Ja.
És el que deia avui no sé qui en un bloc que defensava a InOutRadio, la Tais?
La Taís.
Deia que hi ha un que va dir que InOutRadio no feia falta perquè una ràdio lèsbica no fa falta.
Bé, jo crec que estem en una societat que hi pot haver de tot i el que no vulgui escoltar
ràdio lèsbica que no l’escolti igual que jo no puc escoltar la ràdio del Vaticà.
Tothom que escolti el que vulgui, no pots dir això no fa falta, això no cal.
Ens tornariem a quedar amb un canal de televisió si treièssim tot el que no fa falta.
En blanc i negre...