Tip:
Highlight text to annotate it
X
Què tal, amics? Benvinguts a una nova edició de "Temps de neu".
Mireu aquestes imatges.
El protagonista d'aquest anunci havia de ser un cotxe,
però finalment va ser un home, un esquiador.
El tenim al nostre costat.
Aymar Navarro, benvingut al "Temps de neu".
-Moltes gràcies. -Aquell dia vas tornar a néixer, eh.
Va ser un accident bastant greu,
però si podem treure profit d'aquestes imatges
per ensenyar a la gent una mica els perills que tenim a la muntanya...
Ja que tenim aquestes imatges
i, tot i l'accident, no va passar res, doncs millor.
Aymar Navarro és
un dels millors especialistes de freeride del nostre país.
Avui, el convidat del "Temps de neu". Comencem.
Vallnord t'ofereix aquest espai.
La filosofia del freeride és, una mica, viure la muntanya,
sentir-la, estar amb ella, viure-la, una mica.
Ets tu, la muntanya, els teus amics, silenci...
Una mica és la gràcia que té aquest esport.
Trobar silenci i solitud al voltant d'una estació d'esquí
cada cop és més difícil,
però ells, els especialistes del lliure,
ho saben fer perquè coneixen molt bé la muntanya.
L'èxtasi arriba l'endemà d'una gran nevada.
Això són els regals que ens fa la naturalesa.
Aquí a la Vall d'Aran, ja ho veieu,
per molt que no t'agradi l'esquí,
és impossible que no t'agradi el paisatge que deixa una nevada,
i el dia següent és un dia sense cap núvol.
Aymar Navarro sempre ha competit.
Fa uns anys passava portes alpines,
fins que un bon dia es va animar a canviar d'esquís.
Jo vinc del món de la competició de l'alpí,
i m'agrada el tema competitiu.
He estat tota la vida competint,
llavors, aquell rosec que tens abans de sortir,
els nervis aquells..., a mi m'agrada molt.
Però bé, és una manera de reunir-te amb molts "riders",
comparar-te amb gent d'altres països però d'alt nivell...
Potser no és el mateix anar a esquiar tu sol amb els amics,
anar a fer freeride, anar a gravar, que una competició,
però bé, crec que la filosofia segueix sent una mica la mateixa.
Però aquestes competicions, no són una mica perilloses?
Cada vegada el nivell és més alt,
i cada vegada, per estar a dalt, has de fer coses molt grans.
I, bé, a poc a poc es van superant una mica els límits, no?
I bé, és una mica perillós, això.
Una mica perillós perquè potser hi ha gent que diu:
"Para que me vea reconocido me tengo que saltar eso".
I potser no està adequat al teu nivell.
És una cosa que ha de tenir molt clara
la gent que comença a esquiar en el tema del freeride.
No tenir pressa, saber on és el teu nivell...
i, a poc a poc, anar millorant, anar millorant.
Però no que al primer dia es vulgui anar a la pala més bona
per dir que has baixat per allà,
perquè no t'ho passaràs bé
i estaràs posant en perill la teva vida.
La imatge que té la gent de fora que no ens coneix
és la de "los locos que se tiran por todos lados",
que només fan que saltar rocs, que es juguen la vida...
I aquesta imatge és totalment equívoca.
Crec que som les persones més conscients que hi ha a la muntanya,
que per molt que saltem rocs, que baixem per pendents pronunciats,
som gent que ens estudiem la muntanya moltíssim,
i anar a gravar a una muntanya,
per molt que es vegi només la baixada,
el que hi ha darrere d'aquesta baixada són dies d'estudi,
mirar la méteo, els riscs d'allaus,
cursos de preparació del tema seguretat...
O sigui, és un cúmul de moltes coses que la gent no veu però que hi són.
I, ara, de la mà i amb la veu d'Aymar Navarro,
viurem des de dins una baixada en plena competició.
Quan ets allà dalt els nervis els tens,
i una mica la tensió de deixar-la anar, de tirar-me ja.
És una baixada que comença així, una mica planeta,
tens uns saltets amb unes pedres...
Vaig fer dos revolts i vaig fer un altre salt.
Després allà vaig controlar una altra vegada la velocitat.
Vaig entrar a una roca més gran, la vaig saltar,
la vaig planxar perfectament.
Som a la meitat del descens,
i, encara que sembli mentida, ens falta el més complicat.
Després d'aquella roca, venien dos, tres revolts més.
Tenia la referència d'una pedreta que hi havia allà
i entraves en una petita canal.
La petita canal, la saltaves, frenaves,
després deixaves els esquís rectes
i ja saltaves una roca bastant important, bastant gran.
Al recepcionar aquella roca, girava totalment a dreta, a dreta,
feia una diagonal a la dreta i ja feia uns 6 o 7 girs.
Les imatges les va gravar el mateix Aymar Navarro
en la prova internacional de Nendaz, a Suïssa, fa just un any.
L'esquiador aranès no només es va classificar per a la final,
sinó que va fer un "top ten".
I arribava a una roca final que era una mica com una llançadora,
que anaves ràpid, la saltaves controlant i ja entraves a meta.
Gener del 2013.
Aymar Navarro i el realitzador de cinema Nil Torremocha
van tenir l'ensurt de la seva vida.
En aquells moments, ja et dic que la por no existeix,
perquè tu penses...,
sincerament tu penses a sobreviure,
en quines maniobres has de fer per salvar-te.
Estàvem gravant un espot per a una marca de cotxes.
Llavors feia una setmana que nevava fort,
hi va haver dos dies de bon temps, es va estabilitzar la cosa...
Feia gairebé un mes que planificàvem aquest rodatge,
i per la méteo i tal, va sortir un dia bo.
La nit abans sí que van caure 20 centímetres de neu nova,
i bé, vam decidir anar-hi.
Hi havia 3 sectors diferents;
vam decidir anar al més fàcil, al que tenia menys pendent,
però bé, la muntanya, a vegades, és el que té,
que no és una ciència exacta
i tu no pots lluitar contra ella.
I a vegades hi ha accidents.
Llavors, aquell dia, no ho sé,
potser vam cometre l'error d'anar-hi aquell dia,
segurament, perquè si no, no hi hagués hagut l'accident.
També està bé saber quan has fallat;
no només hi ha victòries i sempre surt tot perfecte.
És bo explicar a la gent que també passen coses d'aquestes,
i aquí al Pirineu.
Llavors aquell dia hi va haver l'accident aquell,
va caure una allau, es va començar a propagar molt, molt, molt,
i al final es va obrir tota la muntanya.
Em va atrapar l'allau
i vaig començar a donar voltes i voltes,
i bé, vaig obrir el sistema ABS, que és aquesta motxilla.
I, gràcies a l'ABS, però també molt a la sort que vaig tenir,
vam poder sortir perfectament.
La seva experiència,
el bon nivell d'esquí i aquest "airbag" tan especial...
li van salvar la vida.
Així és com queda la motxilla ABS oberta.
El que sobresurt als laterals són uns flotadors,
que el que fan, en cas d'allau,
és que, en tenir més superfície, et manté a la part de dalt.
No és que facin més buit ni res estrany;
la seva funció és que quan tu caus, que l'allau no t'ensorri a sota,
que sempre estiguis a la part de dalt
i, quan s'atura l'allau, et quedis a la superfície.
Extraordinàriament espectacular.
Des de fora i sobretot des de dins,
però mai ens cansarem de dir que aquesta modalitat
està reservada només a un grup reduït d'esquiadors molt experts.
I, tot i això, a vegades, la muntanya no perdona.
És, potser, una mica un avís de la muntanya, de "fins aquí".
Potser ara t'ho mires una mica més...
Però bé, ja abans ho miràvem tot,
o sigui, és com un petit ensurt, o gran ensurt, depèn,
però bé, la muntanya no l'he deixat de mirar...
de la mateixa manera com la mirava.
Els dies següents de l'allau, sí que ho vaig passar una mica malament,
a les nits..., em marejava, anava més desconfiat esquiant,
no gaudia, els primers dies, esquiant,
anava mirant a tot arreu...
Però, a poc a poc, vas agafant una mica la confiança,
però mai s'ha de perdre el respecte a la muntanya.
Avui el que farem...
No cal patir, perquè anirem una mica més a poc a poc que habitualment,
i el que procurarem fer és fer exercicis i coses
que demà puguem aprofitar.
A més, el que guanyem en dies com avui...
és molta sensibilitat de peus,
perquè com que no ens hi veiem,
hem d'intentar sentir una mica el terreny amb els peus.
I això ho podem treballar en dies de mal temps.
Al final serà millor això que dies de sol, no?
No ho tinc clar, eh.
-Tira el pes endarrere. -Que em mataré!
Eva, tira el pes endarrere, que vas molt endavant. Ara. Ara.
Vale? Va, que tenim una mica de visibilitat.
-A poc a poc, eh? -Va.
¡Eso es!
Molt bé, molt bé, ja està.
Fixa't que el que intentem fer és sentir amb els peus què passa,
sentir el relleu.
Com que no el veiem, l'hem de sentir.
A més avui és un bon dia, com que la neu està molt tova,
per treballar l'extensió,
perquè la taula costa més de treure dels revolts.
Llavors, farem l'extensió pels canvis de cantell.
Això. Aixeca't, que no estàs extensionant.
Aixeca't, que no extensiones.
Aixeca't. Amunt i avall.
Amunt i canvio.
-Flexiono... -Ah!
On vas? Què t'ha passat?
Aquesta extensió ha sigut *** dinàmica.
(Eva) Culpa teva.
No, home, no, has sigut tu que has caigut.
-Però no... T'has fet mal? -No.
Ah, quin espant.
Flexió i extensió, era, no?
Aquesta és l'extensió...
La Copa del Món Alpina ha entrat en el seu últim tram amb molta emoció,
ja que no hi ha cap títol absolut decidit.
En homes, és una lluita...
entre l'actual defensor, l'austríac Marcel Hirscher,
i el noruec Aksel Lund Svindal.
Després de Sotxi,
el circuit es va reprendre a l'estació noruega de Kvitfjell
amb dues proves de velocitat.
Svindal era el gran favorit local,
però no va poder pujar al podi
i va firmar una quarta i una sisena posicions.
A la general, però, manté el liderat...
amb 77 punts més d'avantatge sobre Hirscher
quan només queden 6 proves per a l'acabament de la temporada.
Erik Guay, de 32 anys, va guanyar el descens...
i va sumar la seva cinquena victòria en la competició de la regularitat
a la pista olímpica dels Jocs de Lillehammer del 1994,
pista que podria tornar a ser-ho
si, el 2022, Oslo és escollida ciutat seu.
La sorpresa la va protagonitzar el francès Johan Clarey, de 33 anys,
que va obtenir la segona posició,
fins ara el millor resultat de la seva trajectòria
que és en la recta final.
Matthias Mayer va acabar tercer.
El supergegant sí que va viure una victòria local
en la persona del recent campió de l'especialitat,
el noruec Kjetil Jansrud, que va evidenciar estar en ratxa.
Jansrud va relegar el suís Patrick Küng i l'austríac Matthias Mayer
a la segona i tercera places, respectivament.
En categoria femenina,
el circ blanc va tenir un cap de setmana accidentat
a conseqüència de la boira, que va fer suspendre dues proves.
Finalment, diumenge es va poder disputar...
un dels descensos previstos.
Hi va haver domini austríac, amb victòria d'Andrea Fischbacher,
que pujava al més alt del podi després de 4 anys de no fer-ho.
Fischbacher va superar la seva companya Anna Feninger,
que venia de guanyar per sorpresa l'or olímpic de supergegant.
L'actual líder de la general, l'alemanya Maria Riesch,
va acabar novena,
mentre que l'andalusa Carolina Ruiz ho va fer en el lloc 24.
Nova demostració de poder esportiu de Kilian Jornet,
que continua regnant en solitari fins a l'esquí alpinisme.
A pensar que havia anunciat que aquesta temporada
la copa del món no era la seva prioritat.
A la localitat suïssa de Le Diableret,
el català va dominar la quarta prova del circuit,
i es va refermar en el liderat de la Copa del Món.
En la competició individual disputada el primer dia,
Kilian Jornet va superar amb autoritat tots els rivals
des de la sortida.
Va marcar el ritme de la cursa
i va entrar en solitari a la línia de meta.
El seu delfí i amic Marc Pinsach va acabar en una meritòria 8a posició,
després d'haver anat bona part del recorregut en la sisena plaça.
A la cronoescalada, a més de la nova victòria de Kilian,
s'ha de destacar l'excel·lent rendiment de Nil Cardona,
que va acabar setè,
i de Marc Pinsach, a un segon d'ell.
Kilian Jornet està exultant.
(Jornet) Estic molt satisfet de la victòria d'avui.
Dues victòries el cap de setmana és més del que podia esperar.
A més a més, avui, els principals per a la Copa del Món...
han quedat més endarrere i m'ha fet sumar més punts,
doncs encara millor.
Ara, a pensar en les pròximes.
Avui ens toca parlar d'esquís de freestyle.
Per començar,
els esquís de freestyle els podrem diferenciar en dues grans famílies.
Una primera família, que seran esquís una mica més polivalents,
una miqueta més versàtils,
tant per estar dintre del parc, anar de "switch",
com per poder gaudir de la pista i del fora pista.
D'altra banda, quan comencem a entrar en esquís més específics,
són esquís molt més tècnics per fer freestyle,
ja que tenen un altre tipus de "pop",
que és la reactivitat per començar el salt.
Així mateix, són esquís més asimètrics,
amb la qual cosa trobarem el centre
que serà exactament el mateix
que la part de l'espàtula com de la cua.
Per què? Perquè les rotacions siguin totalment iguals...
i no hi hagi cap distorsió de paral·lelismes
amb la part de l'espàtula i amb la part de la cua.
Tanmateix, les recepcions són més còmodes,
perquè anem sobre el mateix centre de l'esquí
a fi de tenir un producte més tècnic.
De fet, aquests tipus d'esquís són molt produïts per a tot el jovent,
per la qual cosa us trobareu unes serigrafies molt més llampants,
amb uns dissenys molt més atrevits,
que possiblement a la gent una mica més gran no li acabin d'agradar.
Però, enfocats per al públic jove, és el que més els agrada.
Quan aneu a esquiar,
no us oblideu de compartir a la nostra web
les imatges més divertides que graveu.
Cada setmana el guanyador s'emportarà
unes ulleres amb càmera incorporada com aquestes.
Comencem amb la jugada polèmica de la setmana:
una entrada a dins de l'àrea de l'esquiador de la taula de snow.
Què? Què us sembla? Aquí teniu la moviola.
I, com diu el rètol, targeta groga mínim.
I penal, també. Sort que hi havia bon rotllo.
I amb aquest solo de bateria veiem la patacada de l'Adrià Higueras.
El nostre amic segueix tocant i, mentrestant...,
anem a la vall de Boí a veure més patacades.
I també poden veure la Jessica, que s'ha oblidat del trineu.
Però va fent, eh.
Ara, millor que l'Eudald, que sí que el duia, el trineu,
però igualment no s'estalvia aquesta trompada.
O aquest, que es pensava que tot era saltar molt alt.
També s'ha d'aterrar bé.
S'acaba la música perquè arriba el guanyador de la setmana.
És l'snow caiac, una disciplina espectacular,
però que a la Taca no li agrada gaire.
Que qui és la Taca? Ara la veureu.
Aquesta gossa que apareix a la dreta.
Felicitats! I ara continua el "Temps de neu".
Ara veurem un exercici global,
en què treballarem sobretot la potència de cames i braços
i, a més, també treballarem els estabilitzadors del maluc.
Començarem amb un braç.
Després farem l'altre braç.
I quan tinguem un nivell més avançat podem fer una progressió
canviant de braç alternativament.
En aquest altre exercici funcional,
intentem imitar l'impuls que es fa en diversos esports de neu,
com l'esquí de fons, el telemark o fins i tot el patinatge sobre gel.
Aquí incidirem molt en la força de resistència del tren inferior,
sobretot enfoncant-nos en els abductors i els adductors.
Aquest exercici està enfocat
a millorar la posició bàsica en l'snowboard.
Treballarem amb dos bosus, que ens donaran inestabilitat a les cames,
la qual cosa ens farà millorar la percepció
i ens donarà més estabilitat sobre de la taula.
Això ho combinem amb un gir, amb una "energy bag",
amb què treballem la part abdominal,
i això farà que puguem completar el gir a sobre de la taula
amb molta més eficàcia.
La Copa del Món del quilòmetre llançat va passar per Grandvalira,
per acollir la segona prova
del circuit de la Federació Internacional d'Esquí.
La competició va servir per estrenar la nova pista Riberal,
que l'any que ve acollirà el campionat del món de l'especialitat.
Els dominadors van ser els germans italians Origone, Ivan i Simone,
i l'austríac Klaus Schrottshammer,
que, a més, es va fer amb el nou rècord de la pista...
al baixar durant la segona jornada a 185,1 quilòmetres per hora.
En dones, doble triomf per a la italiana Valentina Greggio,
que és l'actual líder de la invicta de la Copa del Món de KL.
Vallnord ha posat música al seu territori blanc
de la mà del cantautor Miki Ramírez, guitarrista de Macaco.
És el seu tercer disc en solitari com a Mr. Kilombo
i hi inclou el tema dedicat a l'estació andorrana, "Al Norte",
que fa 4 setmanes que és a la llista dels 40 Principals.
# Nada se escribió de los cobardes.
# Así que allá voy.
# Sígueme si puedes,
# déjate caer.
# Sígueme si puedes,
# bienvenido al norte...
# Ooooh. Ooooh-oh! Oooh. Ooooh!
# Ooooh. Ooooh-oh! Oooh. Ooooh!
# Libre, cuando desafío lo imposible.
# Grito sin que nadie pueda oírme.
# Me siento mejor.
# Voy por delante de mis pensamientos,
# no necesito más que algo de tiempo
# para saltar sin red, volar, correr...
# Lo puedo hacer.
# Sígueme si puedes,
# déjate caer.
# Sígueme si puedes.
# Bienvenido al norte. #
Patrocinat per l'Agència Catalana de Turisme.
Generalitat de Catalunya.
Sant tornem-hi un any més
amb la "masterclass" del "Temps de neu" a Vallnord.
Una "masterclass" molt especial.
Suposo que ja us heu fixat en els esquís que porto,
que són amples, tenen doble espàtula...
Sí, sí, són esquís de freeride.
Aquest any tornem a l'origen de l'esquí,
aquest any tornem a l'essència.
Freeride en estat pur.
4 afortunats podreu venir a fer aquesta "masterclass",
a gaudir i, com sempre, amb moltes sorpreses,
amb els vostres acompanyants.
I, ja ho sabeu, tot gratuït.
Un cap de setmana de somni a la "masterclass" del "Temps de neu".
Per més informació, com sempre, entreu al web del programa.
I, un cop a la nostra web,
heu de buscar l'apartat de concursos i entrar a la "masterclass".
Participar és molt senzill:
heu d'explicar-nos els motius pels quals voleu assistir
a aquesta edició tan especial de la "Masterclass"
i posteriorment entre els preseleccionats demanarem un vídeo
perquè el Martí Rafel pugui comprovar el nivell que teniu.
Recordeu que a la web tenim molts més concursos;
un d'ells, el de les fotos del cotxe de "Temps de neu".
La setmana passada ja vam entregar els primers esquís,
i ara sortejarem el segon parell de la temporada.
Bona esquiada!
No hi ha cap mena de dubte que la manera d'esquiar,
surfejar i gaudir de la neu canvia temporada a temporada...
Per això, les estacions d'esquí es posen les piles...
i cada cop cedeixen més espai a l'estil lliure.
Dijous que ve, a "Temps de neu",
us mostrarem tots els secrets de com es fa un "snowpark".