Tip:
Highlight text to annotate it
X
Maria José Ariza és, llicenciada en dret i mare d'una nena i un nen.
Ha estat membre destacada de l'associació de Famílies Lesbianes i Gais
de la que va ser Vicepresidenta.
Actualment és la vicepresidenta del
Consell Municipal LGhdT (Lesbianes, Gais i homes i dones transexuals)
des de juliol del 2012.
De fet ets la representant de la teva entitat al Consell Municipal LGTB des de l’any 2005,
però és l’11 de juliol de 2012 que tu entres a la vicepresidència
substituint al Joaquim Roqueta.
Correcte.
I és la primera vegada, de fet, que el Consell Municipal té una dona de vicepresidenta.
Sí, sí, és la primera vegada, o sigui, tinc una meta de fer-ho el millor possible
i de fet jo porto en el Consell com a representant de l’Associació de la FLG [Famílies de lesbianes i gais]
des de 2005, he anat a totes les sessions,
tant de Plenari com de la Permanent, i a l’estiu, concretament l’11 de juliol,
tocava renovació, i es va fer la renovació del càrrec de vicepresidenta,
es va fer una votació i vaig sortir elegida.
De fet, des de la FLG, teniu experiència en això de les vicepresidències
perquè de fet l’anterior presidenta de l’associació de Famílies Lesbianes i Gais,
va ser la primera vicepresidenta del Consell Nacional LGTB,
ara tu ets la que va ser vicepresidenta de la FLG,
ara ets la primera vicepresidenta del Consell Municipal.
Sí, suposo, perquè hem sigut sempre, hem estat treballant molt activament en el moviment,
des de l’associació de Famílies de Lesbianes i Gais,
i sempre hem tingut molta implicació, i bé suposo que una mica,
ha sigut això, estar activament, i poder dedicar una estona de temps
a tot aquest treball fa que puguis doncs, posar-te i participar, i bé, donar la cara.
Potser l’experiència personal és curta, estem parlant de mesos,
però l’experiència com a entitat és llarga.
Els reptes que us plantegeu dins d’un consell de participació institucional.
Bé, primer de tot, a mi m’agradaria significar la importància de l’existència
d’aquest consell a l’Ajuntament de Barcelona,
es va crear en 2004 i va ser el primer, de fet, no hi ha cap més,
de Consell Municipal d’aquest caire...
menteixo, fa poquet, a Girona, a la ciutat, ja té el seu Consell Municipal LGTB,
però és la importància d’aquest consell perquè és una manera directa
de tractar als governants de torn,
els que hi hagi en cada moment, és un òrgan participatiu,
d’assessorament i en totes les entitats sectorials,
dins del món LGTB, estem allà i tenim veu i vot,
i podem incidir directament en les polítiques del govern de la Ciutat de Barcelona,
per això és molt important aquest Consell.
Des de... coses que fem, en aquest Consell, prioritats que tenim.
L’experiència que tinc jo des del mes de juliol, les coses que ja s’han fet són,
per exemple, a nivell de declaracions institucionals,
doncs pressionar a l’Ajuntament.
Hi ha unes declaracions, poso un exemple clar,
de coses que ja s’han fet durant aquest temps, el senyor Rouco Varela,
en les declaracions que va fer fa molt poquet, en la Conferencia Episcopal,
contra tot el tema del matrimoni, la llei de matrimoni igualitari i contra el col·lectiu,
vam pressionar a l’Ajuntament per a que fes una carta des del Consell
dirigida al senyor Rouco Varela de la Conferencia Episcopal,
dient que no estàvem d’acord amb aquestes declaracions
i que tindrien les accions que creguessin convenients a nivell de declaracions,
també s’ha fet en aquest període, una declaració institucional de l’Ajuntament de Barcelona
contra la pena de mort per orientació *** en aquells països que tenen aquella legislació.
Declaracions d’aquest tipus que són importants perquè en tot cas és una marca de que
aquesta ciutat té un respecte i una tolerància vers el col·lectiu LGTB.
També tot el tema de grups de treball, ara mateix s’ha creat un grup de treball
que hem denominat “Grup de treball de transsexualitat i món laboral”,
i en aquest grup de treball reduït, unes quantes associacions anem a fer estratègies
o a valorar estratègies que pot fer l’Ajuntament de Barcelona i quines eines té per...
ja sabem que el món laboral i la transsexualitat és molt difícil
apart de l’estigma social i de la pròpia persona *** i el que comporta tot això
i més a la feina amb tots els problemes que es poden trobar.
Més coses importants, doncs, a través d’aquest Consell fem arribar
les nostres propostes a l’Ajuntament,
hi ha aquest tema que en principi ja està aconseguit que és el nom de
la “Glorieta de la *** Sònia”,
és la glorieta aquesta que està al Parc de la Ciutadella,
que molts la coneixem com a Glorieta dels Músics.
En aquesta glorieta va succeir fa més de vint anys, un assassinat a una ***,
la Sònia, doncs hem impulsat que aquesta glorieta en record d’ella
i del que li va passar, totes les persones transsexuals i del col·lectiu
que pateixen discriminacions, tingui el nom
de la “Glorieta de la *** Sònia” i això s’aprovarà aviadet, abans de que...
El 7 de març.
Ha canviat la data ara, ho han endarrerit, no vull confirmar-te la data,
però penso que una setmana més, el 14 de març.
Però bé, que serà una cosa que s’aprovarà. Més coses...
De fet el Consell Municipal és una eina de participació o un òrgan de participació
a partir precisament del que van voler...
primer va ser el Consell de fet però, el que volien crear, que era el Pla Municipal,
de fet es va crear el Consell com a òrgan de participació per obrir-ho a propostes
i fer tot el gruix de propostes formessin part d’un Pla Municipal,
que ja fa un parell d’anys que està en marxa,
d’alguna manera n’esteu fent el seguiment,
sou l’organisme no institucional, o dins de la institució
però no institucional, que feu el seguiment del Pla,
i quina valoració feu del compliment i del propi pla?
Abans de començar l’entrevista, he fet una miqueta de...
m’he il·lustrat del tema del Pla i estava revisant tot l’informe que van presentar l’any passat,
de les accions que estaven executades,
les que estaven en procés, el tema de les accions...
fem aquest seguiment, es fa a l’Ajuntament a través de la regidora o regidor
que en cada fase o existència d’aquest Consell doncs li ha tocat aquest càrrec,
s’informa d’això, quantes accions han estat executades, quantes en procés,
quantes no es podran executar, etc.
Ara hi ha un Pla que està vigent des del 2012 fins al 2015,
hi ha un Pla amb totes les accions que es portaran a terme en l’àmbit de l’educació,
la família, la lluita contra l’homofòbia, lesbofòbia i transfòbia,
en l’àmbit de la salut, àmbit de la gent gran, etc,
Però el vostre repte com a Consell és que aquest Pla es compleixi al 100%
i que tingui en compte les propostes que feu des del Consell.
Bé, aquest Pla es va elaborar prèviament en un procés consultiu
que es va fer amb participació de totes les entitats, i es va elaborar aquest Pla.
El va elaborar el govern anterior, però va quedar aquí perquè després
ja hi va haver el canvi, i ara el nou govern ho ha...
clar és una feina molt ben feta perquè ja van fer el recull de les aportacions
de totes les entitats, el que ha fet ha sigut doncs,
prioritzar quines accions eren les més importants o quines àrees
les més importants per treballar en aquestes.
De fet, no diria com una reducció d’aquest Pla però sí dir,
bé, anem a prioritzar accions més importants.
I també es van convocar a les associacions per diguem-ne
fer-ho més petit no en la importància, però sí en les accions i centralitzar-ho.
Però bé, és el mateix Pla.
Bé de fet és allargar i una revisió del propi Pla.
Tu has parlat ara de canvis polítics a l’Ajuntament de Barcelona,
s’ha notat això respecte al Consell? noteu vosaltres que teniu un paper diferent
al que tenieu les entitats del Consell en la participació que es té en compte
de la mateixa manera? que les polítiques LGTB segueixen sent una prioritat?
A veure, nosaltres com a Consell, som un Consell que estem molt a sobre
i sobretot hi ha entitats que som més...
estem més a sobre o més reivindicatives en tot això.
Per això és un Consell dinàmic en aquest sentit.
Ara per ara s’estan fent coses, des de l’Ajuntament,
hi ha hagut alguns temes que han costat una mica més però al final han sortit,
hem arribat a acords.
Em refereixo al tema de la Glorieta de la *** Sònia,
hem arribat a un acord, no sense abans haver tingut un camí una miqueta amb obstacles,
algunes reticències des del meu parer personal, però que hem arribat a un bon acord,
i al final el que compta és aconseguir el que volíem i que totes
les parts estiguessin d’acord, parlo de la glorieta.
Les coses van sortint perquè hi ha associacions que participen dins del Consell
que estem a sobre i que cada dia fem un seguiment d’aquest Pla, en principi, de moment, anem fent.
Quins serien per tu els grans reptes d’aquest Consell?
En els anys de la teva vicepresidència, els reptes no ja personals
com a Maria José sinó com a vicepresidenta,
quins serien els grans reptes a plantejar en el marc del Consell Municipal?
Doncs jo penso que necessitem més participació femenina d’associacions
que representin al col·lectiu lesbià, que no és present,
és present a nivell de petits grups, però aquesta representació...
que aquest grup que hem creat de treball de transsexualitat i món laboral,
no quedi en res, vull dir que, si es fa un estudi, unes accions en concret,
unes estratègies, doncs és per a que realment arribin i que hi hagi a l’Ajuntament,
que ens ha donat la seva confiança en aquest sentit però que també doni el recolzament econòmic
que possiblement necessitarem per aquestes accions, això és molt important.
I després també, el que a mi m’agradaria és que des del Consell,
totes les declaracions, homòfobes, contra... els trans... no em surt la paraula.
Transfobes.
Exacte, doncs que immediatament fossin contestades, rebutjades.
Si conseguim això... bé i que el Pla es vagi complint, d’una manera, per fasses,
com ha d’anar, i que tot vagi bé. Si complim això, ja tenim bastant,
dins dels àmbits de l’Ajuntament.
Semblen reptes petits però són reptes grans eh?
Per això...
Són grans reptes. Ara passem una mica també a un altre àmbit de la teva
militància LGTB, de fet és al 2004 que entres a l’associació de Famílies Lesbianes i Gais?
Correcte.
I precisament perquè ets mare de dues critatures, detectes unes necessitats,
de fet la FLG és una entitat relativament jove, i de fet des de que tu entres,
que poc després entres a la junta també com a vicepresidenta si no m’erro,
plantegeu una sèrie de reptes, la majoria dels quals, heu anat assolint.
Sí. Jo entro, amb la meva dona tenim la idea de formar una família
i en aquell moment és quan dic:
“-Bé, doncs ara és el meu moment de participar”
i... sempre he tingut aquesta inquietut, però de vegades
no sabia com canalitzar-ho, on anar, o no tenies temps o el que sigui.
“-Doncs ara és el moment de que jo participi i col·labori”
doncs perquè si vaig a formar una família, vull col·laborar,
en la mesura del possible, de canviar el món que ens envolta
i fer-lo una mica més tolerant vers a les criatures que anàvem a tenir.
Llavors entro a la FLG i de seguida m’involucro a treballar a la FLG,
com dic sempre, vaig començar des de la base,
com a sòcia participant en comissions de treball, després com a advocada
dins de la junta, després com a secretària i desprès com a vicepresidenta,
vull dir que vaig començar des de la base.
I els reptes de l’associació, és una associació que es va crear fa 12 anys,
però hem fet molta feina de visibilització de les famílies LGTB,
ha sigut un no parar i amb molts projectes que ens hem marcat i hem assolit.
I el darrer que va ser la Trobada Europea de Famílies LGTB a Lloret de Mar
que va ser tot un èxit, un èxit en tots els aspectes però sobretot de visibilització.
De fet, la FLG sou una entitat que farà 11 anys d’existència, que no només
és la creació d’una entitat i tot el que comporta, sinó també,
tot el que heu crescut i que també recolliu un sentiment que també hi havia en l’àmbit LGTB,
sobretot L i G, o bàsicament L i també esteu creixent en l’àmbit G però,
que heu crescut molt, que us heu plantejat temes que poc a poc heu anat assolint,
un és el tema del matrimoni igualitari que s’ha anat assolint com un dret,
el tema del reconeixement de les criatures com a criatures de la parella,
el tema de creixement com a entitat, sou una de les 4 entitats més importants de Catalunya,
és a dir, el treball no ha sigut menor, no podem passar 11 anys d’una pinzellada.
No, ja et dic, han sigut 11 anys de no parar, de molta gent implicada,
suposo que ens tocava no ja en primera persona, sinó en la persona dels seus fills.
Per això potser tens més motivació fins i tot, i ha sigut 11 anys de no parar i de gent que
ha estat al capdavant de la direcció d’aquesta associació amb molta empempta
i amb una capacitat de treball jo diria que gairebé infinita, i parlo de
la presidenta de l’associació, totes les que hi ha hagut però sobretot de l’Elisabet Vendrell
que ha sigut el motor de tots aquests anys de treball i jo resumiria tot el que hem fet
en visibilització, és l’eina o l’arma contra els prejudicis, contra l’homofòbia,
lesbofòbia, transfòbia fonamental i en el cas de les famílies,
ha sigut una visibilitat 24 hores, 7 dies a la setmana, i totes les accions que hem fet,
han tingut aquest objectiu, la visibilització.
S’han aconseguit evidentment, la llei del matrimoni, això és un respir,
és a dir, ara ja anem a una altra cosa, que de fet dins de l’associació,
estem fent un gir, perquè hem aconseguit això, la llei del matrimoni,
avalada pel Tribunal Constitucional, doncs anem a fer un gir a dins de l’associació,
i dedicar-nos més a un altre tema molt important,
que és tot el tema de les escoles, que sempre hem volgut incidir
però el dia a dia ens portava a d’altres accions, i ara oblidem tot aquest tema
de visibilització que sempre hi serà, però com a mínim ja som legals
i hi ha un Tribunal Constitucional que això ho avala,
ara anem a treballara a la base, a les escoles, que és un altre dels grans reptes
i que treballant de base, a les escoles aconseguirem lluitar contra l’homofòbia,
els prejudicis que hi ha en vers al col·lectiu.
I de fet, abans plantejaves un dels reptes, en el Consell Municipal
era tenir més dones lesbianes, possiblement un dels reptes de la FLG és
tenir més parelles masculines amb fills i filles que tingui una representativitat
perquè és aclaparadorament femenina la FLG?
A la FLG admetem famílies de tot tipus, evidentment hi ha una majoria de famílies
que estan composades per dues mares.
Tot i que el percentatge de famílies de dos pares, també està augmentant,
cosa que sempre ens alegra, i de fet volem més aquesta representació.
L’altre dia vam fer un sopar i érem més dones que homes,
però els homes eren benvinguts, i ja voldrien que vinguessin més.
Però sí que està pujant una miqueta tot el tema de les parelles d’homes,
perquè molts estan acodint al tema de...
enceto si vols un altre tema, de la subrogació com a països com els EUA o la Índia,
i llavors, hi ha famílies composades per dos pares que han tingut els seus fills o filles
per aquest sistema de la subrogació.
És un repte, seguir amb nous temes, amb nous àmbits de treball
i també amb un creixement diem més sostingut
o on hi hagi una implicació més... igualitària?
Home, no sé si ho aconseguirem perquè les dones aquí, afortunadament guanyem,
tenim sistemes de reproducció assistida que és una via,
no diré barata, però clar en comparació amb els homes, aquí tenim un avantatge,
podem anar a una clínica de reproducció assistida i en 9 mesos,
si tot va bé, ja pots ser mare.