Tip:
Highlight text to annotate it
X
Capítol XV: el desastre en
El diumenge després de l'arribada de la senyoreta Bartlett va ser un dia gloriós, com la majoria dels dies
d'aquest any.
En el Weald, la tardor s'acostava, trencant amb la monotonia verd d'estiu, tocant
els parcs amb la flor gris de la boira, les hagis amb bermejo, els roures amb
d'or.
A les altures, els batallons de pi negre testimoni dels canvis, es
immutable.
Qualsevol d'aquests països va ser travessat per un cel sense núvols, i en ambdós va sorgir la dringadissa de
campanes de l'església.
El jardí de les cantonades dels Vents estava desert a excepció d'un llibre vermell, que es trobava prenent el sol
mateix en el camí de grava. Des de la casa va arribar sons incoherents, com
la preparació de les dones per al culte.
"Els homes diuen que no" - "Bé, jo no els culpo" - Minnie diu, "necessita anar?" -
"Digues-hi, no sense sentit" - "Ana! Maria!
El ganxo darrere meu !"--" Estimada Lucía, puc traspassar a vostè per una agulla? "
Per la senyoreta Bartlett havia anunciat que, en tot cas va ser una de l'església.
El sol s'elevava en el seu viatge, guiat, no per Faetón, però per Apol · lo, competent,
ferma, divina.
Els seus raigs va caure sobre les dones cada vegada que avançava cap a les finestres del dormitori, en
El senyor Beebe baix al carrer de l'estiu mentre somreia més d'una carta de la senyoreta Caterina
Alan, de George Emerson neteja de la seva
botes de pare i, finalment, per completar el catàleg de coses memorables, en el vermell
llibre esmentat anteriorment. Les dames es mouen, es mou el senyor Beebe, George
es mou i el moviment poden generar ombra.
Però aquest llibre es troba immòbil, en ser acariciat durant tot el matí pel sol i
augmentar les seves cobertes lleugerament, com si el reconeixement de la carícia.
En l'actualitat Lucy surt de la finestra del saló.
El seu vestit de color cirera nou ha estat un fracàs, i ho fa semblar de mal gust i WAN.
En el seu coll és un fermall de granat, en el seu dit un anell amb robins - un
anell de compromís. Els seus ulls estan doblades al Weald.
Arrufa el nas una mica - no en ira, sinó com un nen valent arrufa el nas quan ell està tractant de no
plorar.
En tot el que cap ull humà extensió està mirant a ella, i ella pot arrufar el nas i sense reprensió
mesurar els espais que encara sobreviuen entre Apol · lo i els turons de l'oest.
"Lucy!
Lucy! Què és aquest llibre?
Que ha estat prenent un llibre de la prestatgeria i el deixa a punt de fer malbé? "
"És només el llibre de la biblioteca que Cecil ha estat llegint."
"No obstant això, recollir, i no et quedis al ralentí no com un flamenc."
Lucy va prendre el llibre i va mirar el títol d'indiferència, sota un pòrtic.
Ja no es llegeixen novel · les, dedicant tot el seu temps lliure a la literatura sòlids en
l'esperança d'atrapar a Cecil.
Va ser terrible el poc que sabia, i fins i tot quan ella pensava que sabia alguna cosa,
com els pintors italians, va descobrir que havia oblidat.
Aquest mateix matí s'havia confós Francesco França amb Piero della
Francesca, i Cecil havia dit: "Què! que no s'obliden de la seva Itàlia ja? "
I això també li havia prestat l'ansietat en els seus ulls quan ella va saludar a la vista estimats i estimades de la
jardí en el primer pla, i per sobre d'ells, gairebé inconcebible en altres llocs, l'estimat
dg
"Lucy - vostè té una moneda de sis penics per Minnie i un xíling per tu mateix"
Ella es va apressar a la seva mare, que va ser ràpidament es treballa en un diumenge
fluster.
"És una col · lecció especial - no recordo per què.
Jo li prego, no dringadissa vulgar de la placa amb mig penic; veure que Minnie té una
sis penics brillant agradable.
On és el nen? Minnie!
Aquest llibre és tot deformat. (Climent, com et veus clar!)
Va posar sota l'Atles de premsa.
! Minnie "," Oh, senyora Honeychurch - "de la part superior
regions. "Minnie, no arribis ***.
Aquí ve el cavall "- sempre va ser el cavall, mai el transport.
"On és Charlotte? Corre pressa i ella.
Per què és tan llarga?
No tenia res a fer. Ella mai porta res més que les bruses.
Pobre Charlotte - Com detesto les bruses! Minnie! "
El paganisme és contagiós - més infecciosa que la diftèria o la pietat - i del Rector
neboda va ser portada a l'església protestant. Com de costum, ella no entenia per què.
Per què no anava a prendre el sol amb els joves?
Els joves, que havia aparegut ara, es burlaven d'ella amb paraules poc generoses.
La senyora Honeychurch va defensar l'ortodòxia, i, enmig de la confusió senyoreta Bartlett
vestit amb la mateixa alçada de la moda, va ser un passeig per les escales.
"Estimat Mariano, ho sento molt, però no tinc un petit canvi - res més que els sobirans i
mitjanes corones. Podria algú donar-me - "
"Sí, fàcilment.
Saltar dins Clemente mi, el intel · ligent que et veus!
El que és un vestit preciós! Que ens va posar a tots a la vergonya. "
"Si jo no portava el meu millor parracs ara, quan he de usar-los?" Va dir la senyoreta
Bartlett to de retret. Ella es va ficar en la victòria i es col · loca
ella amb l'esquena al cavall.
L'estrèpit es va produir necessari, i després se'n van anar.
"Adéu! Ser bo! "Va cridar Cecil.
Lucy es va mossegar els llavis, el to era burleta.
Sobre el tema de "l'església i així successivament", que havia tingut lloc una insatisfactòria
conversa.
Ell havia dit que la gent ha es posada a punt, i ella no volia
revisió de si mateixa, ella no sabia que ja estava fet.
Honest Cecil ortodòxia respectat, però ell sempre s'assumeix que l'honestedat és el resultat
d'una crisi espiritual, no podia imaginar com un dret natural, que podria créixer
el cel com les flors.
Tot el que va dir sobre aquest tema li feia mal, tot i que emanava la tolerància de tots els
porus, d'alguna manera els Emerson eren diferents. Ella va veure als Emerson després de l'església.
Hi havia una fila de cotxes al camí, i va passar el vehicle Honeychurch
que s'enfronti Cissie Vila.
Per estalviar temps, van caminar sobre el verd a la mateixa, i es va trobar de fumar, pare i fill en el
jardí. "Introduir mi", va dir la seva mare.
"A menys que el jove considera que ell em coneix ja."
Probablement ho va fer, però Lucy ignorat el Llac Sagrat i els va presentar formalment.
L'ancià senyor Emerson li va reclamar amb molta calor, i li va dir el content que estava que ella
es va a casar.
Ella va dir que sí, es va alegrar també, i llavors, com la senyoreta Bartlett i Minnie van ser persistents
enrere amb el senyor Beebe, es va tornar la conversa cap a un tema menys preocupant,
i li vaig preguntar si li agradava la seva nova casa.
"Molt", va respondre ell, però hi havia una nota de delicte en la seva veu, que mai havia
sap el va ofendre abans.
I va afegir: "Ens trobem, però, que les senyoretes Alan es ve, i que ens hem convertit
a terme. Les dones ment tal cosa.
Estic molt *** per això. "
"Crec que hi va haver un malentès", va dir la senyora Honeychurch
inquietud.
"El nostre propietari se li va dir que hauria de ser un tipus diferent de persona", va dir George, que
semblaven disposats a portar l'assumpte més a fons.
"Va pensar que hauria de ser artístic.
Quan es decep. "" I jo em pregunto si cal escriure
les senyoretes Alan i oferir a renunciar-hi. Què et sembla? "
Va fer una crida a Lucy.
"Oh, deixa ara que han arribat", va dir Lucy a la lleugera.
S'ha d'evitar la censura a Cecil.
Perquè va ser en Cecil que el petit episodi es va tornar, encara que el seu nom mai va ser
esmentats. "Això diu George.
Ell diu que les senyoretes Alan ha d'anar a la paret.
No obstant això, no sembla tan cruel. "
"Només hi ha un cert grau de bondat al món", va dir George, mirant el
la llum del sol flash en els panells dels cotxes que passaven.
"Sí!", Va exclamar la senyora Honeychurch.
"Això és exactament el que jo dic. Per què tot això i fent girar sobre twaddling
dues senyoretes Alan? "
"Hi ha una certa quantitat d'amabilitat, de la mateixa manera que hi ha una certa quantitat de
llum ", va afegir en to mesurat.
"Tenim una ombra sobre alguna cosa on estem, i no és bo moure d'un lloc
al lloc per guardar coses, perquè l'ombra sempre segueix.
Trieu un lloc on no vas a fer mal - sí, tria un lloc on no vas a fer molt
molt de mal i que es posés en ella per tot el que val la pena, enfront de la llum del sol. "
"Oh, senyor Emerson, veig que ets intel · ligent!"
"Eh -" "Veig que serà intel · ligent.
Espero que no hagi de comportar-se com el pobre Freddy. "
Ulls de George va riure, i Lucy sospitava que ell i la seva mare es portarien bé
així. "No, jo no", va dir.
"Es comportava d'aquesta manera per a mi.
És la seva filosofia. Només ell comença la seva vida amb ell, i he
va tractar de la primera nota d'interrogació. "" Què vols dir?
No, no importa el que vols dir.
No expliquen. S'espera veure que aquesta
a la tarda. És vostè jugar a tennis?
¿T'importa el tennis diumenge -? "
"George tennis ment en aquest moment! George, després de la seva educació, distingir
entre diumenge - "" Molt bé, Jordi no li importa el tennis
No més jo també que 's es van establir.
El senyor Emerson, si podia anar amb el seu fill que ha d'estar tan content ".
Li va donar les gràcies, però el camí semblava bastant lluny, podia només terrisser sobre en aquests
dies. Es va tornar cap a George: "I llavors ell vol
renunciar a la seva casa a les senyoretes Alan. "
"Jo sé", va dir George, i va posar el seu braç al voltant del coll del seu pare.
La bondat que el senyor Beebe i Lucy sempre havia sabut que hi ha en ell va sortir
de sobte, com la llum del sol tocant un vast paisatge - un toc de sol del matí?
Va recordar que en totes les seves perversitats que mai havia parlat en contra d'afecte.
La senyoreta Bartlett es va acostar. "Vostès saben que la nostra primera, la senyoreta Bartlett", va dir
La senyora Honeychurch gratament.
"Vostè la va conèixer amb la meva filla a Florència." "Sí, és clar!", Va dir l'ancià, i es
com si fos a sortir al jardí per complir amb la senyora.
La senyoreta Bartlett ràpidament es va ficar en la victòria.
Així, arrelats, que emet una salutació formal.
Va ser la pensió Bertolini de nou, la taula del menjador amb les garrafes d'aigua
i el vi. Va ser la batalla d'edat, edat de l'habitació amb
del punt de vista.
George no va respondre a la proa. Com qualsevol nen, es va posar vermell i s'avergonyia;
sabia que l'acompanyant recordat. Ell va dir: "I - I'll arribar al tennis si
pot controlar la situació, "i va entrar a la casa.
Potser tot el que va fer li hauria agradat a Lucy, però va ser per la seva malaptesa
directament al seu cor, i els homes no eren déus, després de tot, però com a ésser humà i maldestre com
les nenes, fins i tot els homes poden patir de desitjos sense explicació, i necessiten ajuda.
A un de la seva educació, i del seu destí, la debilitat dels homes era un
la veritat desconeguda, però que l'havia conjecturat a Florència, quan George li va
fotografies al riu Arno.
"George, no te'n vagis", va exclamar el seu pare, que pensava que un gran regal per a la gent si la seva
fill anava a parlar amb ells.
"George ha estat de tan bon humor avui, i estic segur que acabarà per venir
fins aquesta tarda. "Lucy va cridar l'atenció del seu cosí.
Alguna característica de la muda súplica la va fer temerària.
"Sí", va dir, alçant la veu: "Espero que ho farà."
Després se'n va anar al carro i va murmurar: "El vell no se li ha dit, jo ho sabia
estava bé. "senyora Honeychurch la va seguir, i
es va allunyar.
Satisfactori que el senyor Emerson no havia estat informat de l'aventura de Florència, però, Lucy
esperits no han fet el salt cap amunt com si l'havien vist les muralles del cel.
Satisfactòria, però sens dubte ella el va saludar amb alegria desproporcionada.
Tot el camí a casa potes dels cavalls va cantar una cançó per a ella: "Ell no ha dit, no ha
va dir. "
El seu cervell va ampliar la melodia: "Ell no ha dit al seu pare - a qui li diu a tots els
les coses. No va ser una gesta.
No va riure de mi quan m'havia anat. "
Ella va aixecar la mà a la galta. "Ell no m'estima.
No Quina terrible si ho va fer! Però ell no ha dit.
Ell no ho dirà ".
Desitjava cridar les paraules: "Està bé.
És un secret entre nosaltres dos per sempre. Cecil no se sent. "
Va ser fins content que la senyoreta Bartlett li havia fet prometre el secret, aquest fosc passat
nit a Florència, quan s'havia agenollat d'embalatge a la seva habitació.
El secret, gran o petita, estava guardat.
Només tres persones coneixien d'Anglès en el món.
Així va interpretar la seva alegria. Va saludar a Cecil amb una lluentor inusual,
perquè se sentia molt segur.
A mesura que la va ajudar a sortir del carro, va dir:
"Els Emerson han estat tan agradable. George Emerson ha millorat moltíssim. "
"Com són les meves protegits", va preguntar Cecil, qui va prendre un interès real en ells, i feia molt de temps
ja oblidat de la seva resolució per dur-los a Windy Corner per a fins educatius
propòsits.
"Protegits", va exclamar ella amb una mica de calor. Per l'única relació que Cecil
va ser concebut feudal: el de protector i protegit.
No tenia idea de l'amistat després que l'ànima de la nena anhelava.
"Ja ho veuràs per tu mateix com són protegits.
George Emerson s'acosta aquesta tarda.
Ell és un home molt interessant amb qui parlar. Només no - "Ella gairebé va dir:" No
protegir a ell ".
Però la campana estava sonant per dinar, i, com passava sovint, Cecil no havia prestat gran
atenció a les seves paraules. L'encant no, l'argument, seria el seu fort.
El dinar va ser un dinar alegre.
En general Lucy estava deprimit en els menjars. Algú va haver de ser calmat - ja sigui Cecil o
La senyoreta Bartlett o un ésser no visible per l'ull humà - un ésser que li va dir al seu
ànima: "No durarà, aquesta alegria.
Al gener hi ha d'anar a Londres per entretenir els néts del cèlebre
els homes. "Però a dia sentia que havia rebut una
garantia.
La seva mare sempre s'asseia allà, al seu germà aquí.
El sol, encara que s'havia mogut una mica des del matí, mai s'amaga darrere de
turons de l'oest.
Després de dinar li van demanar que es desenvolupen.
Ella havia vist Armide de Gluck aquest any, i va tocar de memòria la música de la
Enchanted Garden - que la música que s'acosta a Renaud, sota la llum d'una eterna
alba, la música que mai guanya mai,
disminueix, però les ones per sempre com el mar sense marees de terra de les fades.
Aquesta música no és per al piano, i el seu públic va començar a intranquil · la, i Cecil,
compartir el descontentament, va cridar: "Ara, a jugar al jardí altres - el de
Parsifal ".
Va tancar l'instrument. "No és molt obedient", va dir la seva mare
de veu. Tement que havia ofès a Cecil, que
es va tornar ràpidament.
No era George. Hi havia entrat sense interrompre-la.
"Oh, no tenia ni idea", va exclamar, posant-se molt vermella, i després, sense una paraula de
salutació, va tornar a obrir el piano.
Cecil ha de tenir el Parsifal, i qualsevol cosa que li agradava.
"El nostre exercici ha canviat d'opinió", va dir la senyoreta Bartlett, potser el que implica, que es
reproduir la música amb el senyor Emerson.
Lucy no sabia què fer ni tan sols el que volia fer.
Ella va jugar uns quants compassos de la cançó de les Donzelles Flor "molt malament i després es
detingut.
"Jo vot tennis", va dir Freddy, disgustat per l'entreteniment rudimentari.
"Sí, jo també" Una vegada més, va tancar el piano desafortunat.
"Jo vot que té quatre dels homes."
"Està bé." "No per mi, gràcies", va dir Cecil.
"No vaig a fer malbé el conjunt."
Mai es va adonar que pot ser un acte de bondat en un mal jugador per fer un
quart. "Oh, anem al llarg de Cecil.
Jo sóc dolent, podrit de Floyd, i per tant m'atreveixo a dir d'Emerson. "
George li va corregir: "Jo no sóc dolent." Un mirava el nas en això.
"Llavors, certament no vaig a jugar", va dir Cecil, mentre que la senyoreta Bartlett, sota la impressió de
que estava menyspreant George, va afegir: "Estic d'acord amb vostè, senyor Vyse.
Que tenia molt millor no jugar.
Molt millor que no. "Minnie, corrent on Cecil temia
la banda de rodament, va anunciar que anava a jugar. "Trobaré a faltar totes les pilotes de tota manera, així que el que
Què importa? "
Però el diumenge va intervenir i segellat en gran mesura del suggeriment amable.
"Llavors haurà de ser Lucy", va dir la senyora Honeychurch, "cal recórrer a Lucy.
No hi ha altra forma de sortir-ne.
Lucy, anar a canviar el seu hàbit. "Lucy era dia de repòs en general d'aquest
naturalesa amfíbia.
Ella es va mantenir sense hipocresia en el matí, i el va partir, sense reticències en
a la tarda.
A mesura que canvia el seu vestit, es pregunta si Cecil es burlaven d'ella, realment
que ella mateixa ha de revisar i arreglar tot abans de casar-se amb ell.
El Sr Floyd va ser la seva parella.
Li agradava la música, però semblava de tennis quant millor.
Quant millor és córrer amb roba còmoda que seure al piano i la sensació
cenyits sota dels braços.
Música un cop més se li va aparèixer l'ús d'un nen.
George servit, i la va sorprendre per la seva ansietat de guanyar.
Va recordar el que havia sospirat entre les tombes de Santa Creu, perquè les coses
no hi caben, com després de la mort d'aquest fosc italià que havia donat suport sobre el
parapet pel Arno, i li va dir: "Jo
es vol viure, t'ho dic ", va voler viure ara, per guanyar al tennis, a presentar-se a
tot el que valia la pena en el sol - el sol que havia començat a declinar i va ser brillant en el seu
els ulls, i li va fer guanyar.
Ah, la bellesa del Weald veia! Els pujols es va destacar per sobre del seu resplendor, com
Fiesole està per sobre de la plana de la Toscana, i les planes del sud, si un volgués, van ser els
muntanyes de Carrara.
Ella podria estar oblidant la seva Itàlia, però estava notant més les coses al seu Anglaterra.
Es podria jugar un nou joc amb el punt de vista, i tractar de trobar en les seves innombrables plecs
alguna ciutat o poble que ho faria per Florència.
Ah, la bellesa del Weald veia!
Però ara Cecil la reclamava. Va tenir ocasió d'estar en un estat d'ànim crític lúcid,
i que no simpatitzen amb l'exaltació.
Havia estat més aviat una molèstia durant tot el tennis, per la novel · la que estava
la lectura era tan dolenta que es va veure obligat a llegir-lo en veu alta als altres.
Ell passeig pel recinte de la cort i en veu alta: "Jo dic, escolta això,
Lucy. Tres infinitius partits. "
"Terrible!", Va dir Lucy, i va perdre la seva carrera.
Quan van haver acabat el seu conjunt, encara vaig seguir llegint, hi va haver algun assassinat
escena, i en realitat cada un ha de escoltar a ell.
Freddy i el senyor Floyd es van veure obligats a buscar una pilota perduda en els llorers, però el
altres dos van acceptar. "L'escena transcorre a Florència."
"Que divertit, Cecil!
Llegiu distància. Anem, senyor Emerson, segui després de tot el seu
energia. "
Que havia "perdonat" George, segons les seves pròpies paraules, i ella va fer un punt de ser agradable a
ell. Va saltar sobre la xarxa i es va asseure en el seu
de peu a tots: "Vostè - i estàs cansat?"
"Per descomptat que no ho sóc!" "¿T'importa ser colpejat?"
Ella anava a contestar, "No", quan li va semblar que ella li importava, per la qual cosa
respondre: "Sí".
I va afegir alegrement: "Jo no veig que ets un jugador esplèndid, però.
La llum estava darrere teu, i va ser en els meus ulls. "
"Mai he dit que era".
"Per què ho vas fer!" "No va assistir".
"Vostè va dir que - oh, no van en la precisió en aquesta casa.
Tots exageren, i s'enutgen molt amb la gent que no ho fan. "
"'L'escena transcorre a Florència»-va repetir Cecil, amb una nota cap amunt.
Lucy va recordar a si mateixa.
"'Sunset. Leonora anava a alta velocitat - '"
Lucy interromput. "Leonora?
Leonora és l'heroïna?
Qui és el llibre? "," Joseph Emery broma.
'Sunset. Leonora excés de velocitat a través de la plaça.
Pregar als sants que no podria arribar *** ***.
Posta de sol - la posta de sol d'Itàlia. Sota Loggia de Orcagna - la de Loggia '
Lanzi, com de vegades en diuen ara - '"
Lucy es va posar a riure. "'José broma Emery' de veritat!
Per què la senyoreta Lavish! És Miss Lavish la novel · la, i d'ella
seva publicació en nom d'una altra persona. "
"Qui pot ser senyoreta Lavish?" "Oh, una persona terrible - Mr Emerson, que
Recordo la senyoreta Lavish? "Emocionat per la seva agradable tarda, ella
es va dur les mans.
George va aixecar la vista. "Per descomptat que sí.
Jo la vaig veure el dia que vaig arribar al carrer de l'estiu.
Va ser ella qui em va dir que vivia aquí ".
"No estaven satisfets?"
Volia dir "a veure a la senyoreta Lavish," però quan s'ha posat a l'herba, sense contestar, es
va colpejar la qual podia significar una altra cosa.
Ella va veure el seu cap, que era gairebé recolzada al genoll, i va pensar que
que les orelles es enrogiment. "No és d'estranyar la novel · la és dolent", ha afegit.
"Mai m'ha agradat senyoreta Lavish.
Però suposo que un ha de llegir-lo com un conèixer-la. "
"Tots els llibres moderns són dolents", va dir Cecil, que estava *** per la seva falta d'atenció, i amb ventilació
la seva molèstia en la literatura.
"Cada un escriu per als diners en aquests dies." "Oh, Cecil -"
"És així. Vaig a infligir Joseph Emery de broma que no
més temps. "
Cecil, aquesta tarda semblava un pardal cant.
Les pujades i baixades en la seva veu es nota, però no l'afecten.
Ella havia viscut entre la melodia i moviment, i els seus nervis es va negar a respondre a la
estrèpit de la seva. Deixant que sigui ***, ella va mirar a la
cap de negre una altra vegada.
Ella no volia acariciar-la, però ella es va veure estimar acaronar-lo, la sensació
Tenia curiositat. "Què et sembla aquest punt de vista de la nostra, el Sr
Emerson? "
"Jo no vaig notar molta diferència en punts de vista." "Què vols dir?"
"Perquè tots som iguals. Perquè l'únic que importa en ells és
distància i l'aire. "
"Hum!", Va dir Cecil, sense saber si el comentari era sorprenent o no.
"El meu pare" - va aixecar els ulls cap a ella (i que estava una mica envermellida) - "diu que no hi ha
només una visió perfecta - la vista del cel directament sobre els nostres caps, i que tots aquests
punts de vista sobre la terra es va fer malbé, però còpies del mateix. "
"Espero que el teu pare ha estat la lectura de Dante", va dir Cecil, els dits de la novel · la,
l'única cosa que li va permetre portar la conversa.
"Ell ens va dir un dia que les opinions són realment les multituds - una multitud d'arbres i cases
i els turons - i estan obligats a assemblar entre si, igual que les multituds humanes - i que el
poder que tenen sobre nosaltres és de vegades sobrenatural, per la mateixa raó. "
Lucy llavis es van obrir. "Perquè una multitud és més que la gent que
el componen.
Una cosa que s'afegeix a ella - no se sap com - igual que alguna cosa ha de afegir-se a
turons. ", va assenyalar amb la raqueta cap al Sud
"Quina idea més esplèndida!", Murmurar. "Vaig a gaudir de l'audició del seu pare parlen
una altra vegada. Em sap greu que no és tan així. "
"No, no és així."
"Hi ha un compte absurda d'una vista en aquest llibre", va dir Cecil.
"A més que els homes es divideixen en dues classes - els que s'obliden de punts de vista i els que recorden
ells, fins i tot en habitacions petites. "
"El Sr Emerson, té vostè germans o germanes? "
"Cap. Per què? "
"Vostè ha parlat de 'nosaltres'".
"La meva mare, que era el significat." Cecil va tancar la novel · la amb una explosió.
"Oh, Cecil - com em va fer saltar", "vaig a infligir Joseph Emery de broma que
ja no. "
"Només puc recordar les tres d'entrar al país durant el dia i ja
fins Hindhead. És la primera cosa que recordo. "
Cecil es va aixecar, l'home era de mala educació - no s'havia posat el seu abric després del tennis - que
no ho va fer. Ell hauria vaig allunyar si Lucy no hi havia
el va aturar.
"Cecil, llegeixen el que passa amb la vista." No ", mentre que Emerson està aquí per entretenir
ens "," No -. llegit distància.
Crec que no hi ha res més divertit que escoltar ximpleries llegir en veu alta.
Si el senyor Emerson creu que ens frívola, pot anar. "
Això va colpejar Cecil tan subtil, i li agradava.
Va posar al seu visitant en la posició d'un mojigato.
Una cosa calmada, es va asseure de nou.
"El Sr Emerson, anar a buscar les pilotes de tennis. "Va obrir el llibre.
Cecil ha de tenir la seva lectura i qualsevol altra cosa que a ell li agradava.
Però la seva atenció es va desviar cap a la mare de Jorge, que - d'acord amb el senyor Eager - havia
estat assassinats en els ulls de Déu d'acord amb el seu fill - s'havia vist fins Hindhead.
"Estic realment anar?" Li va preguntar a George.
"No, per descomptat, en realitat no", va respondre ella. "Capítol dos", va dir Cecil, badallant.
"Find em capítol dos, si no et molesta."
El capítol dos es van trobar, i va donar un cop d'ull a penes de la seva obertura.
Ella va pensar que s'havia tornat boig. "Aquí - em parteix el llibre."
Va sentir la seva veu dient: "No val la pena llegir - és *** ximple per llegir - Jo mai
vaig veure aquestes escombraries - que no s'hauria de permetre que es va a imprimir ".
Va prendre el llibre d'ella.
"" Leonora "," va llegir "," ds pensatiu i sol.
Davant d'ella s'estenia als rics cava de la Toscana, esquitxat amb molts més d'un somriure
del poble.
La temporada va ser la primavera. "Senyoreta Lavish sabia, d'alguna manera, i havia imprès
els últims en prosa draggled, de Cecil per llegir i per escoltar George.
"'Una boirina d'or'", va llegir.
Ell deia: "'Al lluny les torres de Florència, mentre que el banc en què estava asseguda es
entapissat de violetes. Tots els observats Antonio va robar darrere d'ella-
No fos cas que Cecil ha de veure el seu rostre es va tornar cap a George i va veure el seu rostre.
Va llegir: "No sortien de la seva boca no protesta prolix com amants formals
ús.
No era la seva eloqüència, ni tampoc pateixen de la manca d'ella.
Ell simplement la va envoltar amb els seus braços virils ".
"Aquest no és el pas que jo volia", els va informar, "hi ha una altra molt més
més divertit, més endavant. "Es va girar sobre les fulles.
"Si anem a prendre el te?", Va dir Lucy, la veu es va mantenir estable.
Ella va obrir el camí fins al jardí, després de la seva última Cecil, George.
Va pensar que un desastre es va evitar.
Però quan van entrar els arbustos es tractava.
El llibre, com si no hagués treballat prou dany, s'havia oblidat, i que Cecil
tornar a per ella, i George, que estimava apassionadament, que ficada de pota en contra en
el camí estret.
"No -" es va quedar sense alè, i, per segona vegada, va ser besada per ell.
Com si no fos possible, va lliscar de nou, Cecil es va reunir amb ella, van arribar a la
gespa superior sol.