Tip:
Highlight text to annotate it
X
Hola, sóc Joan Borja i parlaré dels sistemes educatius dels territoris de la Xarxa Vives d'Universitats.
La diversitat és un dels valors identitaris de la Xarxa Vives d’Universitats.
Aquestes 21 universitats conformen una xarxa sòlidament teixida pel compromís i la vinculació a un mateix sistema lingüístic.
Però les universitats de la Xarxa Vives s’adscriuen en realitat a quatre estats diferents: l’italià, el francés, l’andorrà i l’espanyol.
I la diversitat administrativa comporta, lògicament, les corresponents diferències quant als models educatius.
En el cas de la Universitat de Sàsser, el sistema de referència és l’italià, amb les etapes educatives següents:
La Istruzione prescolastica, a la Scuola dell‘Infancia, educació no obligatòria entre els 3 i els 6 anys
La Istruzione primaria a la Scuola Primaria, entre els 6 i els 11 anys
La Istruzione secondaria, que es divideix en: Scuola Secondaria Di Primo Grado entre els 11 i els 14 anys;
i Scuola Secondaria Di Secondo Grado entre els 14 i els 19 anys.
Aquesta Scuola Secondaria Di Secondo Grado es pot cursar en tres tipus d’instituts, segons l’orientació:
els Licei, els Istituti tecnici o els Istituti professionali
Finalment, en la Istruzione superiore, el sistema educatiu italià ofereix les opcions de la Università, la de l’Alta formazione artistica,
musicale e coreutica i la dels Istituti tecnici superiori.
Els estudis universitaris italians solen constar de tres cursos per a la Laurea més dos de Laurea Magistrale
En el cas de la Universitat de Perpinyà, hem de referir-nos al sistema educatiu francès, amb l’estructura següent:
Una primera etapa d’escola maternal, facultativa, entre els 3 i els 6 anys
L’escola primària, entre els 6 i els 11 anys (com el sistema italià, però un any menys que en els sistemes educatius andorrà, català, balear i valencià).
L’escola mitjana, als Collège, entre els 11 i 15 anys (començant i acabant un any abans que la Segona Ensenyança
del sistema educatiu andorrà, o l’ESO dels sistemes educatius català, balear i valencià).
Els liceus, entre els 15 i els 18 anys, d’ensenyament no obligatori: tres cursos que poden tenir orientació general, tecnològica o professional
I, finalment, la Universitat, amb una estructura que depèn de les diferents disciplines universitàries,
però que sol ser de tres cursos de llicenciatura més dos cursos de màster.
Als dos anys d’estudis superiors s’obté un Diploma d’Estudis Universitaris Generals; prosseguint els estudis un any més,
es pot obtenir una Llicenciatura; amb un any més un Mestratge; i al final del cinquè any, un Magisteri o Màster.
Quant a la Universitat d’Andorra, cal parlar d’un context en què coexisteixen el sistema educatiu andorrà, el sistema educatiu francès i el sistema educatiu espanyol.
En els centres amb sistema educatiu francès o espanyol, resulta preceptiva l’anomenada Formació Andorrana, que garanteix l’estudi de la llengua catalana i el medi,
la història, la geografia, la cultura i les institucions d’Andorra.
En el cas del sistema educatiu andorrà les etapes són: Educació maternal, de 3 a 6 anys. Primera ensenyança, de 6 a 12 anys
Segona ensenyança, de 12 a 16 anys. Batxillerat, de 16 a 18 anys
En la Universitat d’Andorra es pot aconseguir, en tres cursos, el títol de Bàtxelor, que és el que facilita l’accés als màsters.
Els sistemes educatius valencià, català i balear són coincidents pel que fa a les etapes educatives. A saber:
L’educació infantil de 0 a 3 anys i de 3 a 6 anys: l’educació de 3 a 6 anys no és obligatòria, però sí (a diferència de la de 0 a 3 anys) generalitzada i gratuïta.
L’educació primària, de 6 a 12 anys, estructurada en tres cicles: el cicle inicial (1r i 2n), el cicle mitjà (3r i 4t) i el cicle superior (5è i 6è)
L’educació secundària obligatòria (coneguda popularment com ESO), entre 12 i 16 anys
El batxillerat (entre 16 i 18 anys), que pot ser en quatre modalitats: Arts, Ciències i Tecnologia, Humanitats i Ciències Socials
En haver cursat el segon curs de batxillerat, l’alumnat valencià, balear i català ha de fer la Prova d’Accés a la Universitat (PAU) per a cursar estudis universitaris.
I l’elecció de titulació depén de la nota que s’hi obté.
Es pot dir, per tant, que «per a la vida universitària, la PAU és el camí»
Siga com vulga, ja en la universitat, els graus solen ser de quatre cursos acadèmics (240 crèdits), que donen pas als estudis de Màster
(un o dos cursos, entre 60 o 120 crèdits més) i, en última instància, als estudis de Doctorat.
Són excepció als quatre cursos alguns graus com Arquitectura, Odontologia, Veterinària o Farmàcia, que consten de cinc cursos; o Medicina, de sis.
Diversitat, per tant. Diversitat d’universitats, de contextos, d’administracions i de sistemes educatius, dins d’un mateix «Espai Europeu d’Educació Superior».
La diversitat... La diversitat és, efectivament, un valor identitari de la Mediterrània occidental i d’Europa.
Un valor representat per la Xarxa Vives d’Universitats: educació en la diversitat.