Tip:
Highlight text to annotate it
X
SEGON LLIBRE I
Aquelles ocasions en què es Strether, en associació amb l'exili de Milrose, a
veure la brillantor sagrat a través de la ràbia, sens dubte, tenen la seva periodicitat deguda, però
nostre amic tenia per la seva part per trobar noms de molts altres assumptes.
En cap cas la nit de la seva vida, potser, com es reflecteix, d'haver tingut a l'oferta de tants com
en el tercer de la seva curta estada a Londres, una vetllada al costat de la senyoreta Gostrey està en
un dels teatres, a la qual havia trobat
es transporta, sense la seva pròpia mà aixecada, en la mera expressió d'un
meravella de consciència.
Ella sabia que el seu teatre, sabia que el seu joc, ja que ella havia conegut triomfant, tres dies
córrer, tota la resta, i en el moment ple fins a la vora, pel seu company, que
aprehensió de la interessant que,
si o no l'interès va passar a filtrar a través del seu guia, es cola ara
seus límits de la seva breu oportunitat.
Waymarsh no havia vingut amb ells, que havia vist juga prou, que significava, abans de Strether
havia unit a ell - una afirmació que havia tota la seva força quan el seu amic determinat per
preguntes que havia vist a dos i un circ.
Preguntes pel que fa al que havia vist en ell havia fet un sol efecte menys favorable que el
preguntes pel que fa al que no havia.
A ell li agradava la primera a ser objecte de discriminació, però com no podia ser fet, Strether comanda de
seu conseller constant, sense discriminar aquests últims?
La senyoreta Gostrey havia sopat amb ell al seu hotel, cara a cara en una taula petita en
que les espelmes enceses havia tons de color de rosa i els tons de color de rosa i
la petita taula i la suau fragància de
la senyora - hi havia res al seu mer sentit mai tan suau - es toca tants
que amb prou feines sabia quina imatge positiva alta.
Havia anat al teatre, fins i tot a l'òpera, a Boston, amb la senyora Newsom, més
una vegada que actua com la seva única escorta, però no s'havia enfrontat petita sopar,
no hi ha llums de color rosa, no glopada de vagues
dolçor, com a pas previ: un dels resultats dels quals era que en l'actualitat,
lleugerament trist, encara que amb un accent sharpish, en realitat, es va preguntar per què hi ha
no n'hi havia.
Hi havia molt la mateixa diferència en la seva impressió de l'estat de compte del seu
company, el vestit era "tallat", com ell creu que el terme és, pel que fa a
les espatlles i el pit, d'una manera força
altres que la senyora Newsom, i que portava al voltant del seu coll una àmplia banda de vellut vermell
amb una joia de col · lecció - que era més aviat complaent segur que era antiga - adjunt
perquè en el front.
Vestit de la senyora Newsom mai va estar en cap grau "tallat", i ella mai usava ronda
la seva gola una àmplia banda de vellut vermell: si ho hagués fet, a més, que alguna vegada han servit per
per dur a terme i compliquen, ja que ara gairebé se sentia, la seva visió?
Hauria estat absurd d'ell per traçar les ramificacions en l'efecte de la cinta
de la qual quincalla senyoreta Gostrey depenia, si no hagués per l'hora, potser, es
tan lliurat a la percepció de control.
Com va ser sinó una percepció que no controlada cinta de vellut al seu amic, d'alguna manera
afegit, en el seu aspecte, amb el valor de tots els altres elements - a la del seu somriure i
de la forma en que va portar al capdavant, a la de
la seva pell, dels seus llavis, les seves dents, els seus ulls, el seu cabell?
El que, certament, hi havia un home conscient de la tasca d'un home al món que veure amb la vermella
bandes de vellut?
Ell no va voler per res que ell mateix exposa com per dir-li a la senyoreta Gostrey tot el que
agradava d'ella, però, havia, però, no només a si mateix atrapat en l'acte - frívola,
sens dubte, idiota, i sobretot
inesperat - de gust: tenia, a més de prendre com a punt de partida per
cap enrere fresc, cap fresc, fresc vols laterals.
La manera com la gola la senyora Newsom va ser envoltat sobtadament per ell representada,
en un ordre estrany, les coses, gairebé tantes com la manera en què la senyoreta Gostrey va ser.
La senyora Newsom portava, en hores d'òpera, un vestit de seda negre - molt maco, ell ho sabia
era "guapo" - i un adorn que la seva memòria era capaç d'identificar més com un
Ruche.
Havia fet la seva associació amb el rusc, però era bastant imperfecta
romàntic.
Ell havia dit una vegada l'usuari - i va ser com "lliure" com un comentari que havia fet mai
ella - que es veia, amb el seu collaret i altres assumptes, com la reina Isabel, i que
després d'aquesta veritat havia estat en la seva fantasia
que, com a conseqüència que la tendresa i l'acceptació de la idea, la forma de
aquest homenatge especial a la "volant" s'havia tornat una mica més marcada.
La connexió, que estava assegut allà i deixar vagar la seva imaginació, li anava a la vaga com
vagament patètic, però allà estava tot, i patètic va ser, sens dubte, en les condicions
el millor que podria ser.
Que havia existit cert, en tot cas, perquè ara semblava venir sobre ell, que no
cavaller de la seva edat en Woollett podria mai, a una senyora de la senyora Newsom, que
no va ser molt menor que el seu, s'han embarcat en un símil.
Tot tipus de coses, de fet, ara semblava venir-hi, relativament pocs dels quals
el seu cronista pot esperar espai per esmentar.
Que es va apoderar d'ell, per exemple, que la senyoreta Gostrey veia potser com Maria Estuardo:
Lambert Strether tenia un candor de la fantasia que podria descansar per un instant satisfets
en aquest antítesi.
Que es va apoderar d'ell que mai abans - no hi ha, literalment, mai - hi havia una senyora va sopar amb ell
en un lloc públic abans d'anar a l'obra.
La publicitat del lloc era, en la matèria, per Strether, el rar rar
cosa que li va afectar gairebé com l'assoliment de la privacitat podria haver afectat
un home d'una experiència diferent.
S'havia casat, en els anys llunyans, tan jove com per haver perdut el temps natural en
Boston per la presa de les nenes en el Museu, i que era absolutament cert indici que - fins i tot
després del tancament del període de la consciència
despreniment que ocupa el centre de la seva vida, el gris del desert enmig dels dos
morts, la de la seva dona i que, deu anys després, del seu fill - ell mai havia pres
qualsevol en qualsevol lloc.
Que es va apoderar d'ell en especial - encara que la amonestació hi havia, com va passar, ja sonava,
ratxes brillava, en altres formes - que l'empresa que havia sortit de no s'havia
el va portar a casa a ell com a la vista de la gent que l'envoltava.
Ella li va donar la impressió, el seu amic, al principi, més senzill del que es té per
a si mateix - va donar dient simplement amb una il · luminació fora de la mà: "Oh, sí, són
tipus "- però després d'haver pres ell va fer
a la totalitat del seu propi ús d'aquesta, tots dos alhora va guardar silenci pels quatre actes i al mateix temps
va parlar en els intervals.
Va ser una nit, que era un món de tipus, i aquesta va ser una relació, sobretot, en la qual
les figures i rostres en els llocs eren intercanviables amb els de l'etapa.
Se sentia com si l'obra en si li va penetrar amb el colze nu del seu proïsme,
un gran nu guapo pèl-roig dona que conversava amb un cavaller en les seves altres
costat en dissyllables carrer que durant
l'orella, en l'estranya manera en el món, el so tant que es va preguntar que no havia
més sentit, i reconegut per la mateixa llei, més enllà de les candilejas, el que va ser
el plaer de tenir a la primera onada de la vida Anglès.
S'havia distret cau en la qual no podria haver dit si es tractés d'actors o
els auditors que estaven més veritable, i el resultat que, cada vegada, era la consciència
de nous contactes.
No obstant això, ell considerava que el seu treball consistia en "tipus" que hauria de haver de fer front.
Els que el van precedir i l'envolten no són com els tipus de Woollett, on, perquè
qüestió, que havia començat a semblar al que només ha d'haver estat l'home i la
femení.
Aquests dos fets amb exactitud, fins i tot amb les varietats individuals.
Aquí, en canvi, a més de la personal i la varietat *** - que pot
ser major o menor - una sèrie de segells forts s'havien aplicat, per dir-ho, de
sense, els segells que la seva observació jugat
la major, abans d'una caixa de vidre sobre una taula, que podria haver passat de la medalla a medalla i
del coure a l'or.
Va succeir que en el drama precisament allà era una mala dona amb un vestit groc que va fer
una agradable feble guapo jove en vestit de nit perpètua fer més
coses terribles.
Strether es va sentir en el seu conjunt no tem el vestit groc, però se li
vagament ansiosos sobre una certa bondat en què es trobava a la deriva per
la seva víctima.
No hi havia sortit, es va recordar, és *** amable, o fins i tot de ser amable en tot,
a Chadwick Newsom. Txad podria estar també a la nit perpètua
vestit?
D'alguna manera, sinó que esperava - em va semblar tan generals que afegir a aquest jove
docilitat, encara que es va preguntar també si, per lluitar contra ell amb les seves pròpies armes, es
(Un pensament gairebé sorprenent) que també han de ser.
Aquest jove, a més, hauria estat molt més fàcil de manejar - si més no per a ell,
-El que semblava probable pel que fa al Txad.
Va arribar per a ell amb la senyoreta Gostrey que hi havia coses de les que realment es
potser després de tot hem sentit, i ella va admetre que una mica pressionat que estava
mai molt segur del que havia sentit com
distingeix de les coses tals com, en ocasions com aquesta, només
extravagant endevinat. "Em sembla amb aquesta llibertat, es veu, que
endevinat el Sr Txad.
He'sa jove en el cap es tenen posades grans esperances en Woollett, un jove d'un
mala dona s'ha apoderat de la seva família i que allà l'han enviat a
rescat.
Que hi hagi acceptat la missió que el separa de la mala dona.
Estàs segur que és molt dolent per a ell? "Alguna cosa en la seva manera es va mostrar com bastant
tirant-lo cap amunt.
"Per descomptat que ho són. No li agradaria ser? "
"Oh, jo no ho sé. Un mai ho fa - és una - per endavant.
Un només pot jutjar els fets.
El seu és bastant nou per a mi, no estic realment gens ni mica, com es veu, en possessió de
ells, de manera que serà molt interessant per a ells tenen de vostè.
Si estàs d'acord, això és tot el que es requereix.
Vull dir que si estàs segur que estem segurs:. Assegurar-se que no farà "
"El fet que ha de portar una vida així?
I tant! "" Oh, però no sé, es veu, sobre la seva
la vida, no m'has dit sobre la seva vida. Ella pot ser encantador - la seva vida "!
"Encantador?" - Strether es va quedar davant d'ell.
"Ella és la base, venal, dels carrers." "Ja veig.
I HE -? "," Txad, desgraciat noi? "
"De quin tipus i el geni és ell?" Ella va continuar com Strether havia caducat.
"Bé - la obstinació."
Era com si per un moment que havia estat a punt de dir més i llavors havia controlat
si mateix. Que era escàs el que desitjava.
"T'agrada?"
Aquesta vegada no es va fer esperar. "No Com puc fer-ho? "
"Vol dir que a causa del seu ésser per carregar amb ell?"
"Estic pensant en la seva mare", va dir Strether després d'un moment.
"Ell s'ha enfosquit la seva vida admirable." Va parlar amb austeritat.
"Ell s'ha preocupat de la seva mitjana a la mort."
"Oh, això és, per descomptat, odiós." Hi havia una pausa, com si per la renovació de
d'aquesta veritat, però va acabar en una altra nota.
"És la seva vida admirable?"
"Extraordinàriament." Hi havia tant en el to que la senyoreta
Gostrey hagut de dedicar una altra pausa a l'apreciació de la mateixa.
"I ell només ha ELLA?
No em refereixo a la mala dona a París ", va afegir ràpidament -" perquè jo li asseguro que
no ha ni tan sols en el millor d'estar disposats a permetre que ell més d'un.
Però té només la seva mare? "
"Ell també té una germana més gran que ell i es va casar, i els dos són molt
dones van fer el bé. "" Molt maco, vols dir? "
Aquesta promptitud - gairebé, com podria haver pensat, aquesta precipitació, li va donar un
lleu descens, però va tornar a sorgir.
"La senyora Newsom, crec jo, és bella, encara que ella no és, per descomptat, amb un fill de vint
vuit anys i una filla de trenta anys, en la seva joventut primera.
Ella es va casar, però, molt jove ".
"I és meravellós", va preguntar la senyoreta Gostrey, "per la seva edat?"
Strether va semblar sentir una certa inquietud la pressió de la mateixa.
"Jo no dic que és meravellosa.
O més aviat, "va afegir el següent moment:" Jo ho dic.
És exactament el que és - una meravella.
Però jo no estava pensant en la seva aparença ", va explicar -" sorprenent com que, sens dubte,
és. Jo estava pensant - bé, de molts altres
les coses ".
Semblava mirar a aquests com per esmentar alguns d'ells, i després va prendre, tirant d'ell
amunt, una altra vegada. "Sobre la senyora Pocock persones poden ser diferents."
"És que el nom de la filla - 'Pocock'?"
"Aquest és el nom de la filla", va confessar Strether robust.
"I la gent pot ser diferent, és a dir, de la seva bellesa?"
"Sobretot".
"Però vostè li admiri?" Ell va donar al seu amic una mirada com per mostrar com
el que podia suportar aquest "jo sóc potser una mica de por d'ella."
"Oh," va dir la senyoreta Gostrey, "la veig des d'aquí!
Vostè pot dir llavors veig molt ràpid i molt lluny, però ja he demostrat que puc fer.
El jove i les dues dames ", ha continuat," són en qualsevol cas, tota la família? "
"Absolutament tots. El seu pare ha mort fa deu anys, i
no hi ha cap germà, ni cap altra germana.
Que anaven a fer ", va dir Strether," res en el món per a ell. "
"I que faries qualsevol cosa al món per a ells?"
Va canviar de nou, ho havia aconseguit potser només una mica *** positiva per a la seva
els nervis. "Oh, jo no ho sé!"
"Vostè que faria en qualsevol cas, aquest, i la 'res' que anaven a fer està representat per
. La seva presa ho fas "," Ah, no podria haver arribat - ja sigui de
ells.
Són persones molt ocupades i la senyora Newsom, en particular, té una vida plena de grans dimensions.
Ella és a més molt nerviós -. I no en tots els forts "
"Vol dir que és nord-americà invàlid?"
Que distingir acuradament. "No hi ha res que li agradi menys que es
una trucada, però ella consentís a ser una d'aquestes coses, crec ", va riure," si
fos l'única manera de ser de l'altre. "
"Consentiment per ser un americà amb la finalitat de ser un invàlid?"
"No," va dir Strether, "a l'inrevés. Ella és, en tot cas delicat d'alta sensibilitat-
nerviós.
Es posa molt de si mateixa en tot - "
Ah Maria sabia que aquestes coses! "Això ja no hi ha res de res
una altra cosa?
Per descomptat, ella no té. A qui li diuen que?
Hipertens? No em passo la vida, per a ells, embussos
el pedal?
Veig a més la forma en què ha dit de tu. "Va prendre Strether això més a la lleugera.
"Oh, melmelada cap avall el pedal també!"
"Bé", amb lucidesa va tornar, "cal partir d'aquest moment tenen en ell juntament amb tots els
les nostres forces. "I ella va seguir endavant.
"Tenen diners?"
Però era com si, al mateix temps la seva imatge enèrgica encara el sostenia, la seva investigació es van quedar curts.
"La senyora Newsom, "volia més que explicar," no té d'altra banda el seu valor en
la qüestió de contacte.
Si ella hagués vingut, hauria anat a veure a la persona mateixa. "
"La dona? Ah, però això és coratge ".
"No - és l'exaltació, que és una cosa molt diferent.
Valor ", que, però, acomodatícia desestimar," és el que té. "
Ella va moure el cap.
"Vostè diu que només a mi arreglar - per cobrir la nuesa del meu falta d'exaltació.
He ni una cosa ni l'altra. He indiferència maltractades simple.
Veig que el que vols dir ", va prosseguir la senyoreta Gostrey," és que si el seu amic havia arribat
prendria unes vistes estupendes, i les vistes, per dir-ho simplement, seria ***
per a ella. "
Strether mirar divertit a la seva noció de la simple, però va adoptar a la seva fórmula.
"Tot és *** per a ella." "Ah, llavors aquest tipus de servei, ja que dels seus -"
"És més per ella que qualsevol altra cosa?
Sí - molt més. Però sempre que no és *** per a mi - "
"El seu estat no importa? Per descomptat que no, de deixar a la seva condició de fora, que
presa, és a dir, és clar.
Jo ho veig, la seva condició, com per darrere i per sota de tu, però al mateix temps, jo ho veig
com portadors cap amunt. "" Oh, no em porten cap amunt! "
Strether es va posar a riure.
"Bé, llavors com el teu em té res més es necessita."
Amb el que va posar de nou la seva pregunta. "Té la senyora Newsom diners?"
Aquesta vegada tingudes en compte.
"Oh, molt. Aquesta és l'arrel del mal.
No hi ha diners, a quantitats molt grans, en la preocupació.
Txad ha tingut l'ús gratuït d'una gran quantitat.
Però si ell refer-se i tornar a casa, de tota manera, va a trobar el seu compte
en el mateix. "Hi havia escoltat amb tot el seu interès.
"I espero que vostè la bondat de trobar el teu!"
"Ell va a prendre possessió del seu recompensa material definitiu", va dir Strether sense
reconeixement d'aquesta. "És a la bifurcació dels camins.
Es pot entrar en el negoci ara - no pot venir més endavant ".
"Hi ha un negoci?" "Senyor, sí - en un gran negoci rebot valent.
Un gran negoci. "
"Un gran botiga?" "Sí - un taller, una gran producció, un
la gran indústria.
La fabricació concern'sa - i la fabricació d'una que, si només és adequada
cura, bé podria estar en camí a convertir-se en un monopoli.
És una petita cosa que fer - fer millor, sembla, que altres persones poden, o que
altres persones, en tot cas, ho fan.
El senyor Newsom, sent un home d'idees, almenys en aquesta línia en particular, "Strether
va explicar, "els va posar en ella amb gran efecte, i es va lliurar per complet el lloc, en
seu temps, un ascensor enorme. "
"És un lloc en si mateix?" "Bé, un bon nombre d'edificis, gairebé
una colònia industrial poc. Però sobretot el Es tracta d'un.
L'article produït. "
"¿I quin és l'article produït?" Strether mirar al seu voltant com en lleu
reticència a dir, després de la cortina, que va veure a punt d'aixecar, va venir a ajudar.
"Et diré la pròxima vegada."
No obstant això, quan la propera vegada que va arribar, només va dir que li diria més *** - després que s'ha de
han deixat el teatre, perquè ella havia tornat immediatament al seu tema, i
fins i tot a si mateix per la imatge de l'etapa es superposa ara amb una altra imatge.
El seu ajornament, però, li va fer preguntar - es pregunten si l'article es refereix a
van ser gens malament.
I ella li va explicar que significava inadequat o ridícul o no.
Però Strether, en la mesura que es va anar, podia satisfer-la.
"Innombrable?
Oh, no, ens parlen constantment d'ella, estem molt familiaritzats i descarat sobre això.
Només que, com un objecte petit, insignificant, ridícul dels més comuns nacionals
ús, és només voler en el que vaig a dir?
Doncs bé, la dignitat, o almenys l'enfocament de la distinció.
Aquí mateix, per tant, amb tot sobre nosaltres tan gran - "
En poques paraules, es va encongir.
"És una nota falsa?" "És trist.
És vulgar. "" Però segurament no vulgars que això. "
Després, en la seva pregunta, com ella mateixa ho havia fet: "Que tot sobre nosaltres."
Ella semblava una mica irritat. "Què vols prendre això?"
"Per què per - comparativament - diví!"
"Aquest terrible teatre de Londres? És impossible, si vostè realment vol
sap "." Oh, llavors, "va riure Strether," NO
realment vull saber! "
Va fer una pausa entre elles, la qual, però, encara fascinat pel misteri de
la producció en Woollett, en l'actualitat es va trencar.
"'Ridícul'?
Roba-pins? Bicarbonat de sosa?
Betum? "Se'l van endur tot.
"No - que ni tan sols 'cremar'.
No crec, ja saps, et crec. "" Llavors, com puc jutjar què és vulgar? "
"Vas a jutjar quan se li diu" - i ell la va convèncer que la paciència.
Però fins i tot ara, francament esmentar que mai en la seqüela era comptar
ella.
Que en realitat mai ho va fer, i que a més curiosament va ocórrer que per la llei, dins d'ella,
del incalculable, el seu desig que la informació va caure i la seva actitud davant la
pregunta es converteix en un cultiu positiu de la ignorància.
A la ignorància que pogués complaure a la seva fantasia, i que va resultar ser una llibertat útil.
Es podria tractar el petit objecte sense nom, com de fet innombrable - que podria fer la seva
abstenció enormement definida. En efecte, podria haver estat per Strether
el presagi del que està en la pròxima, va dir.
"És potser llavors perquè és tan dolent - perquè la seva indústria com vostè l'anomena, és tan
vulgar - que el Sr Txad no tornarà? ¿Se sent la taca?
És que no estar lluny de ser barrejat en l'assumpte? "
"Oh", va riure Strether, "no sembla - el - que se sent 'contamina'!
Està content de suficient quantitat de diners amb ell, i els diners és el seu punt de vista integral.
No estima en què - em refereixo pel que fa a l'assignació de la seva mare fins ara ha fet
ell.
Ella té, per descomptat, el recurs de tallar el subsidi fora, però fins i tot llavors, ha
per desgràcia, i no en petita escala, el seu subministrament independent - els diners que li va deixar la seva
avi, el seu propi pare. "
"No seria el fet que vostè esmenta a continuació," va preguntar la senyoreta Gostrey ", que només més fàcil per
el que en particular?
No és concebible com exigent amb la font - la font aparent i el públic
Dels seus ingressos? "Va ser capaç de Strether molt bon humor a
entretenir a la proposició.
"La font de la riquesa del seu avi - i per tant de la seva pròpia participació en ella - no es
particularment noble. "" font i el que era? "
Strether fos sobre.
"Bé - pràctiques." "En els negocis?
Infàmies? Era un estafador d'edat? "
"Oh", va dir amb més èmfasi que l'esperit, "jo no ho descriure ni narrar
les seves gestes. "" Senyor, què abismes!
I el mort senyor Newsom, doncs? "
"Bé, què passa amb ell?" "Era com l'avi?"
"No - que estava en l'altre costat de la casa. I ell era diferent. "
La senyoreta Gostrey que mantenen.
"Millor?" Penjat seva amiga per un moment el foc.
"No", va ser el seu comentari sobre la seva vacil · lació escassos
la menys marcada per ser mut.
"Gràcies. Ara no es veu ", va continuar," per què la
nen no torna a casa? S'està ofegant la seva vergonya. "
"La vergonya?
Què vergonya? "" Quina vergonya?
Comment donc? La vergonya. "
"Però, on i quan", Strether preguntar: "¿és 'LA shame' - on és cap vergonya - a dia?
Els homes que parlen de - com ho van fer tots i cada un fa, i (a més de ser la història antiga)
tot era una qüestió d'apreciació. "
Va mostrar com s'entén. "La senyora Newsom s'ha apreciat? "
"Ah, no puc parlar per ella!"
"Enmig d'aquests fets - i, com li he entès, traient profit d'ells, que en
si més no s'ha mantingut exquisida? "" Oh, no puc parlar-ne! "
Strether, va dir.
"Jo pensava que era just el que es pot parlar de.
No confia en mi ", va declarar la senyoreta Gostrey després d'un moment.
Va tenir el seu efecte.
"Bé, els diners es gasta, va concebre a la seva vida i va continuar amb una gran
beneficència - "" Aquesta és una mena d'expiació dels errors?
Gràcia ", ha afegit abans que pogués parlar," la intensitat amb que em fa veure-la! "
"Si la veus", va caure Strether, "és tot el que és necessari".
Realment semblava tenir.
"Sento que. Ella és, malgrat tot, bonic. "
Això almenys li animava. "Què vols dir amb tot?"
"Bé, em refereixo a tu."
Amb la qual va tenir un dels seus ràpids canvis de la terra.
"Vostè diu que la preocupació per la cura de les necessitats, però no la senyora Newsom es cuiden?"
"Fins on sigui possible.
És meravellós poder, però no és el seu assumpte, i la seva bona life'sa
cobrat de més. Ella té moltes, moltes coses. "
"I tu també?"
"Oh, sí -. I'veu molts també, si es vol" "Ja veig.
Però el que vull dir és, "Miss Gostrey modificada", cosa que també cuidar el negoci? "
"Oh no, jo no toqui el negoci."
"Només tota la resta?" "Bé, sí -. Algunes coses"
"Com per exemple -" Strether amablement pensament.
"Bé, la revisió".
"L'opinió del viatger -? Té una revisió" "Per descomptat.
Woollett té una revisió - que la senyora Newsom, en la seva major part, magníficament paga
i que no, en tot magníficament, editar.
El meu nom a la portada, "prosseguir Strether," i estic bastant decebut i
dolor que sembla que mai han sentit parlar d'ell. "
Descuidar per un moment aquesta queixa.
"I quin tipus de revisió és?" La seva serenitat era, ara completament reformat.
"Bé, és verd." "Vol dir que en el color polític, ja que
dir aquí - en el pensament "?
"No, em refereixo a la tapa de color verd - de l'ombra més bella".
"I amb el nom de la senyora Newsom-hi també?" Va esperar una mica.
"Oh, quant a que ha de jutjar si es treu el cap.
Ella està darrere de tot això, però ella és d'una delicadesa i discreció - "!
La senyoreta Gostrey ho va prendre tot.
"Estic segur. Ella seria.
Jo no la menysprear. Ella ha de ser més aviat una onada ".
"Oh sí, és més aviat una onada!"
"A Woollett s'inflen - bon! M'agrada la idea d'un onatge Woollett.
I vostè ha de ser un lloc també a ser tan barrejats amb ella. "
"Ah, no," va dir Strether, "aquesta no és la forma en què funciona."
Però ella ja li havia pres. "La forma en què funciona - no cal que em diuen - és
per descomptat que et esborri ".
"Amb el meu nom a la portada?" Lucidesa s'hi va oposar.
"Ah, però vostè no ho va posar per si mateix." "Li demano perdó - que és exactament el que
el va posar a la.
És exactament el que jo estic reduït a fer per mi mateix.
Pel que sembla, per rescatar una mica, es veu, a partir de les restes del naufragi de les esperances i ambicions, el
escombraries munt de decepcions i fracassos, el meu trosset presentable
d'una identitat ".
Per això, ella el va mirar a dir moltes coses, però el que al final es va limitar a dir
va ser: "A ella li agrada veure-ho allà.
Vostè és l'onatge més gran dels dos ", que immediatament va continuar," perquè vostè pensa
vostè no és un. Ella pensa que és un.
No obstant això, "Miss Gostrey va afegir," que ella pensa que un és ***.
Estàs en tot cas, el més gran que pot aconseguir. "
Va brodar, que abundaven.
"Jo no dic que interfereixin entre vosaltres, però el dia que s'apodera d'un més gran
una - "
Strether havia tirat el cap enrere com en l'alegria en silenci per alguna cosa que li va passar
en la seva audàcia o la felicitat, i la seva fugida, mentre tant, ja són grans.
"Per tant prop d'ella -"
"A prop d'ella", es va preguntar com semblava a punt de penjar.
"Abans de perdre l'oportunitat." Els seus ulls es van trobar per sobre.
"Què vols dir amb el tancament?"
"I què vull dir amb la probabilitat? T'ho diré quan em diuen tot el
coses que no. És la seva major capritx? "Ella ràpidament
perseguit.
"La revisió?" Semblava preguntar-se com es podria millor
descriure-ho. Aquest resultat però, sinó en un croquis.
"Aquesta és la seva tribut a la ideal."
"Ja veig. D'anar a per coses tremendes ".
"Entrem pel costat impopular - que és la mesura que ens atrevim."
"I fins on s'atreveix?"
"Bé, molt lluny. Jo molt menys.
No comencen a tenir la seva fe. Ella ofereix ", va dir Strether," tres
quartes parts d'això.
I ella ofereix, com he confiat a tu, tots els diners. "
Que evocava d'alguna manera una visió d'or que contenia els ulls una mica Gostrey senyoreta, i
semblava com si sentís els dòlars brillant pala polz
"Espero que després de fer una bona cosa -"
"Mai he fet una bona cosa" que una vegada retornats.
Es va limitar a esperar. "No ho diuen una bona cosa que es
estimats? "
"Oh, no ets estimat. Ni tan sols ens odiaven.
Estem tot just dolçament ignorat. "Hi havia una altra pausa.
"No confia en mi!" Es va repetir una vegada més.
"No puc fer quan m'aixequi l'últim vel - diuen que el secret mateix de la casa-presó?"
Una vegada més va mirar als ulls, sinó al resultat que després d'un instant la seva pròpia rebutjats
amb impaciència. "No es venen?
Oh, m'alegro d'això! "
Després que, però, i abans que pogués protestar, va ser de nou.
"No és més que un onatge MORAL." Va acceptar alegrement la definició suficient.
"Sí - Realment crec que la descriu."
Però tenia al seu amic l'estranya relació.
"Com ho fa el pèl?", Va riure a terme.
"Meravellosament!"
"Ah, que no m'ho diguis. No obstant això, tant és - Ho sé.
És tremendament net - un retret real, molt molt espès i sense que, fins ara,
una sola bri de color blanc.
Aquí està! "Ell es va posar vermell pel seu realisme, però s'obria a
seva veritat. "Tu ets el diable mateix."
"Què més he de ser?
Era com el dos molt que es va abalançar sobre vostè. Però no deixis que et molestis,
tot menys el dos molt - a la nostra edat - és un avorriment i un engany, i fins i tot ell
si mateix, després de tot, però la meitat d'una alegria. "
Amb la qual cosa, en un sol moviment de les seves ales, es va reprendre.
"Vostè ajuda al seu expiar - la qual cosa és bastant difícil quan ho has pecat."
"És ella qui no ha pecat," va dir Strether.
"He pecat al màxim." "Ah," Miss Gostrey cínicament reia ", cosa que
una foto d'ella!
Ha robat a la vídua i l'orfe? "" Jo he pecat bastant ", va dir Strether.
"Suficient per a qui? ¿Suficient per a què? "
"Bé, per ser on sóc."
"Gràcies!"
Ells es van molestar en aquest moment pel pas entre els genolls i la part posterior del
els seients de davant d'un senyor que havia estat absent durant una part de la
rendiment i que ara va tornar per al
a prop, però la interrupció esquerra de la senyoreta Gostrey temps, abans que el silenci posterior,
expressar com una finalitat agut el seu sentit de la moral de tot el seu discurs.
"Sabia que tenia alguna cosa a la màniga!"
Aquesta finalitat, però, els va deixar al seu torn, al final de l'obra, com disposats
a quedar-se enrere com si no tinguessin encara molt a dir, de manera que fàcilment va accedir a què
tots i cada un davant d'ells - es van trobar amb un interès en espera.
Es va fer des del vestíbul, que la nit s'havia convertit en pluja, però, la senyoreta que Gostrey
seu amic que ell no va anar a veure a casa seva.
No era més que posar-la, per si mateixa, en un vehicle de quatre rodes, li agradava el que a Londres, de
nits humides després dels plaers salvatges, les coses pensant, en la volta, en només quatre
rodes.
Aquesta va ser la seva gran moment, ella va donar a entendre, per tirar d'ella junts.
Els retards causats pel clima, la lluita pels vehicles a la porta, va donar
ells ocasió a disminuir en un divan a la part posterior del vestíbul i més enllà de la
abast de les ràfegues humides fresc del carrer.
Aquí el company Strether es va reprendre sense que el maneig de la matèria a la que la seva pròpia
imaginació del que ja tant devia.
"Té el seu jove amic a París com tu?" Hi havia gairebé, després del descans, va sorprendre
ell. "Oh, espero que no!
Per a què? "
"Per què no?" Preguntar la senyoreta Gostrey.
"Que vas a venir avall en ho necessiten no tenen res a veure amb això."
"Vostè veu més en ell", en l'actualitat va tornar, "que jo"
"Per descomptat que vostè veu en ella." "Bé, llavors es veu més en el 'jo'!"
"Que vostè vegi en tu mateix?
És molt probable. Això és sempre una raó.
El que jo estava pensant ", va explicar," és el possible efecte particular en el de
seu entorn. "
"Oh, el seu entorn -" Strether realment sentia que podia imaginar
millor ara que tres hores abans. "Vol vostè dir que només pot haver estat tan
baixar? "
"Per què aquest és el meu gran punt de partida." "Sí, però de començar tan enrere.
Què diuen les cartes? "" Res.
Ell pràcticament ens ignora - o ens estalvia.
Ell no escriu. "" Ja veig.
Però no són tots iguals ", va continuar," dues coses molt diferents que - donada la
lloc meravellós que està en - pot haver ocorregut a ell.
Una d'elles és que pot haver té brutalment.
. L'altra és que ell va poder haver refinat es "va quedar Strether - Aquesta era una novetat.
"Refinat?" "Oh," va dir en veu baixa, "hi ha
millores. "
La manera que ho va fer, després de buscar-hi, trencar a riure.
"Els té!"
"Com un dels signes", va continuar en el mateix to ", que constitueixen potser el
el pitjor. "Ell va pensar i la seva gravetat
retornats.
"És un refinament de no contestar les cartes de la seva mare?"
Ella semblava tenir cap mena d'escrúpol, però ella el va treure.
"Oh, jo diria el major de tots."
"Bé", va dir Strether: "Estic molt content del que, com un dels signes, per passar
el pitjor que jo sé que ell creu que pot fer el que vulgui amb mi. "
Això se li va aparèixer la vaga.
"Com ho saps?" "Oh, estic segur.
Ho sento en els meus ossos. "" Sent que pot fer-ho? "
"Sent que ell creu que pot.
Es pot arribar a ser el mateix! ", Va riure Strether.
No va voler, però, aquesta. "No hi ha res per a vostè vindrà sempre a la mateixa
El que qualsevol altra cosa. "
I ella va entendre el que volia dir, pel que sembla, prou com per continuar cap endavant.
"Vostè diu que si es trenca vindrà en que les coses a casa?"
"Molt positivament.
Vindrà en una oportunitat particular - la possibilitat que els joves degudament constituït
l'home que salta dels casos.
El negoci s'ha desenvolupat tant que una obertura prou feines aparent, fa tres anys,
però que el seu pare va tenir en compte que en certes condicions possibles i
que, en virtut que, s'uneix a Txad
valent-se d'un avantatge gran contingent - aquesta obertura, les condicions
haver passat, ara simplement l'espera.
La seva mare l'ha mantingut per a ell, sostenint en contra d'una forta pressió, fins que l'últim
moment possible.
Es requereix, per descomptat, ja que comporta un bell 'part', una gran participació en la
beneficis, el seu ésser en el lloc i fent un gran esforç per a un gran resultat.
Això és el que vull dir amb la seva oportunitat.
Si ho perd ell ve, com tu dius, per a res.
I en veure que no t'ho perdis és, en una paraula, el que he vingut cap a fora. "
Ella va deixar tot pica polz
"El que ha sortit per llavors és simplement que li presten un servei immens."
Bé, Strether pobre estava disposat a prendre així.
"Ah, si vols."
"Es posa dret, com se sol dir, si tens èxit amb ell, per guanyar -"
"Oh, un munt d'avantatges." Strether tenien clarament en els seus dits "
extrems.
"Pel qual es vol dir, per descomptat, un munt de diners."
"Bé, no només. Estic actuant amb un sentit per a ell d'altres
*** coses.
Consideració i comoditat i seguretat - la seguretat general ancorar per un
cadena forta. Ell vol, com jo ho veig, a ser protegits.
Protegits que vull dir de la vida. "
"Ah, voilà!" - El seu pensament equipat amb un clic.
"A partir de la vida. El que realment vols per a ell és arribar a casa per
a casar-se amb ell. "
"Bé, això és aproximadament de la mida d'aquesta." "Per descomptat", va dir, "és rudimentari.
Però a ningú en particular? "Va somriure a això, buscant una mica més
conscient.
"Vostè aconsegueix tot." Per un moment els seus ulls es van trobar de nou.
"Es posa tot en" reconèixer l'homenatge dient-li.
"Per Mamie Pocock."
Es va preguntar, llavors greument, fins i tot exquisit, com si anés a fer la raresa també
manera: "La seva pròpia neboda?" "Oh vostè ha de trobar un nom per al
relació.
El seu germà-en-llei germana. La senyora de Jim germana-en-llei. "
Semblava tenir la senyoreta Gostrey un cert efecte d'enduriment.
"I que a la senyora de Jim en el món?"
"Germana del Txad - que va ser Sarah Newsom. Ella està casada - didn't esmento que - a Jim
. Pocock "" Ah sí ", va respondre tàcitament, però havia
coses esmentades -
Llavors, però, amb tot el so que podria tenir, "Qui en Jim Pocock del món?", Es
preguntar. "Per què marit de Sally.
Aquesta és l'única manera de distingir a les persones en Woollett, "ell va explicar de bon humor.
"I és una gran distinció - ser marit de Sally?"
En la seva opinió.
"Crec que pot ser tot just una més - a menys que es pot arribar a ser un, en el futur, a
ser l'esposa del Txad. "" Llavors, com distingeix vostè? "
"Ells no ho fan - a excepció, com t'he dit, per la coberta vegetal."
Una vegada més, els seus ulls es van trobar en ella, i ella ho va retenir un instant.
"El no veuran la coberta vegetal - ni cap et cobrirà, amb la disponibilitat ME.
Vostè és d'una profunditat de duplicitat! "No obstant això, ella podria en la seva pròpia comprensió dels grans
la realitat s'aprova.
"És Mamie un gran participació", "Oh, el més gran que tenim - el nostre més bonica
brillant noia. "Miss Gostrey semblar fixar la pobra nena.
"Jo sé el que poden ser.
I amb els diners "," potser no amb molt d'això - però
amb tant de tota la resta que no t'ho perdis.
No perdem molts diners, ja saps, "Strether ha afegit," en general, a Amèrica, en
. Noies boniques "," No ", va reconèixer ella," però sé també el que
que de vegades trobo a faltar.
¿I vostè, "li va preguntar," se li admira? "
Era una pregunta, va indicar, que podria haver-hi diverses formes de prendre, però que
va decidir després d'un instant per a l'humor.
"No he prou que va mostrar com admiro qualsevol noia bonica?"
El seu interès en el seu problema era en aquest moment de manera que amb prou feines va sortir de la seva llibertat,
i es mantenen prop dels fets.
"Suposo que en Woollett que volia que - com en diuen - lliure de culpa.
Em refereixo als seus joves per a les noies maques. "
"Així es jo!"
Strether confessar. "Però la vaga no un fet curiós - la
fet que Woollett també s'acomoda a l'esperit de l'edat i l'augment de la
la suavitat dels costums.
Tot canvia, i sostinc que la nostra situació marca una data precisa.
Hem preferir irreprotxable, però hem de treure el millor d'ells com ens trobem amb
ells.
Com que l'esperit de l'època i la dolçor cada vegada que envia molt més
a París - "" Cal portar de tornada com vénen.
Quan arriben.
Bon! "Una vegada més, ella el va abraçar a tots, però si hagués
un moment de reflexió. "Pobre Txad!"
"Ah", va dir Strether alegrement "Mamie li salvarà!"
Ella estava mirant a un altre costat, encara en la seva visió, i va parlar amb impaciència i, com gairebé
si ell no l'havia entès.
"Ho vas a guardar. Això és el que va a salvar-lo. "
"Oh, però amb l'ajuda de Mamie. A menys que realment vols dir ", va afegir," que
afectarà molt més amb la seva! "
La hi va fer al cap d 'any cap a ell. "Vas a fer alguna cosa més - com que està molt millor -
que tots nosaltres junts. "" Crec que estic millor, ja que només he conegut
VOSTÈ! "
Strether amb valor retornat.
L'esgotament del lloc, la contracció de la multitud i ara comparativament tranquil · la
retirada dels seus últims elements ja els havia portat més a prop de la porta i va posar
en relació amb el missatger dels que a mesura Gostrey Miss cabina.
Però això els va deixar uns minuts més, que ella era clarament no estava d'humor per no
ús.
"Vostè ha parlat amb mi del que - pel seu èxit - Mr Txad té molt a guanyar.
Però vostè no ha parlat amb mi del que fas. "
"Oh, jo no tinc res més a guanyar", va dir Strether molt simple.
Ella ho va prendre com fins i tot molt molt simple. "Vols dir que ja ho tinc tot" baix "?
Vostè ha estat pagat per avançat? "
"Ah, no es parla de pagament" es va queixar. Alguna cosa en el to de la mateixa el va detenir,
però com el seu missatger segueix retardant va tenir una altra oportunitat i el va posar en
d'una altra manera.
"El que - pel fracàs - el que pot perdre" Encara, però, no ho tindria.
"Res!", Exclamà, i en el missatger en aquest instant en què reapareix
va ser capaç d'estendre el tema en el seu avanç sensible.
Quan, a poca distància a peu del carrer, sota un llum, l'havia posat a les seves quatre rodes
i ella li havia preguntat si l'home havia demanat per a ell no hi ha mitjà de transport en segon lloc, ell va contestar
abans que la porta estava tancada.
"No em vas a portar amb tu?" "Per res del món."
"Llavors vaig a caminar." "A la pluja?"
"M'agrada la pluja", va dir Strether.
"Bona nit!" Ella el va mantenir un moment, mentre la seva mà es
a la porta, no per respondre, després d'això ella va respondre repetint la seva pregunta.
"Què pots perdre?"
Per què la pregunta ara li va afectar com altres que no podria haver dit, només podia aquesta
temps que es compleixen d'una altra manera. "Tot".
"Així que vaig pensar.
Llavors vostè tindrà èxit. I amb aquesta finalitat sóc teva - "
"Ah, la meva estimada senyora!" Amablement respirava. "Fins que la mort!", Va dir Maria Gostrey.
"Bona nit".