Tip:
Highlight text to annotate it
X
Sóc lluny de casa, peixo al prat foraster
I com enyoro la cort!
T'estimo com s'estima el xai al pastor;
Si em tires pedres tinc por.
Del xai vull la llana, de la vaca el braguer,
Trenquem la banca dels déus!
Teixits adiposos, cosmonautes aqueus
I pastorets arameus.
Hi ha cloves i closques per ordir collarets;
A dojo deixo que ragi el vers;
Babaus circumspectes ja podeu aplaudir,
Però això no s'acaba aquí.
T'estimo ***,
Sóc *** bo;
Cap a tu corro:
Ma *** per sa acceleració.
T'estimo, oh ***!
Lloem Déu!
Si tu m'estimes,
Un dia seré teu.
Aquests últims versos els faré descriptius,
La mussa em dóna peixet:
Un carrer *** ample d'edificis altius
I un home *** baixet.
T'estimo ***,
Sóc *** bo;
Cap a tu corro:
Ma *** per sa acceleració.
T'estimo, oh ***!
Lloem Déu!
Si no m'estimes,
Jo mai no seré teu.