Tip:
Highlight text to annotate it
X
Em dic Alina Moser i sóc de Frankfurt. Vaig conèixer un català i vaig decidir
aprendre la seva llengua.
A veure com me'n surto en català, l'entenc i el parlo força bé
o això em diuen alguns amics. Fa 3 mesos vaig venir a Catalunya.
M'interessa la llengua i la cultura d'aquest petit país del sud d'Europa
i emprendré un viatge de 2 setmanes per diferents llocs on es parla català.
Vinc a practicar el català i no sé castellà! Quan ho dic no s'ho creuen
però per què? Per viure a Catalunya no hi ha prou amb saber català?
"Són bojos, aquests catalans!?"
Vaig aprendre mentre estudiava català que aquesta llengua ve del llatí
i que s'originà al nord de Catalunya, per Girona i el Rosselló.
Doncs per a aprendre coses del català, començaré per aquí.
Els primers textos on s'hi identifica el català tenen més de 1000 anys.
Hi ha moltes llengües europees que tenen més parlants que el català
però que fa poc més de 100 anys que començaren a tenir literatura escrita.
No m'acaba de quedar clar quanta gent parla català però penso que
entre 8 i 10 milions de persones. No ens barallarem per la quantitat, però
crec que és la 9a llengua d'Europa en nombre de parlants. Per cert
l'alemany és la 1a.
Potser els habitants de Girona em resoldran alguns dubtes que tinc.
-Et puc fer una pregunta? -Digues
-Quantes llengües oficials té Catalunya? -Quantes? Dos.
-Dues, quines? -Català i castellà, no?
-Oficials? Dues? Dues o tres...
-Oficials Dues. Català i castellà.
-El català, no? -El català antic i el d'ara, no?
-És una pregunta així que fem.... -No ho sé ara mateix.
-Català, valencià, el català de Balears i el Ripollès, que jo sàpiga
entre 4 o 5, no ho sé exactament.
-Que jo sàpiga només el català, l'espanyol...
i ja l'idioma dels moros, l'africà, el romanès...
Tothom té clar que a Catalunya hi ha almenys 2 llengües oficials:
el català i el castellà. Però no he esbrinat si l'anglès o l'idioma
dels moros són oficials o el català, el valencià i el ripollès són
llengües diferents? Millor consulto fonts oficials, miraré la Viquipèdia.
A Catalunya hi ha 3 llengües oficials:
català, castellà i occità, anomenat aranès a la Vall d'Aran
i l'Estatut de Catalunya reconeix la llengua de signes catalana.
Començo el meu viatge a Girona i també visitaré la resta de Catalunya
el Rosselló, la Franja i Andorra i faré algunes compres per al viatge
com és això? «Carretera i manta», oi?
Aprofitaré i entraré a una farmàcia a comprar 4 coses bàsiques pel viatge.
-Faré un viatge i necessitaria una farmaciola completa.
-Te'n vas lluny? -Per Catalunya.
-T'ho ensenyo. Aquí a la posologia... -Però, no ho tenen en català?
-No, tot està en castellà. -Però, no entenc el castellà,
ni el llegeixo ni... -Doncs t'ho apunto a la caixa...
-I és així a tots els medicaments? -Amb quasi bé tots, gairebé tots.
-Per què? -Per diners suposo.
El prospecte és per a tot l'estat i en català, eusquera, i gallec no hi és.
-Però, el català és llengua oficial. -Però els prospectes són en castellà.
Primers problemes. No sé castellà i el farmacèutic m'ho tradueix tot.
Espero recordar-ho tot. Però, aquí no s'hi pot viure només en català?
2 setmanes de viatge per endavant. Hauré d'omplir el rebost de 4 rodes.
2 a 0 guanya l'espanyol
Vull dir, català 0 - espanyol 2! Un partit força desequilibrat.
Al supermercat els productes són etiquetats en espanyol.
No havíem quedat que a Catalunya hi havia 3 idiomes oficials?
Doncs ni català, ni aranès. Sols castellà.
No entenc ni les etiquetes ni com fan els catalans per saber què compren.
A Alemanya em dirigeixo al Bundesamt für Verbraucherschutz und Lebensmittelsicherheit
per solucionar problemes de consum, aquí a l'Agència Catalana del Consum.
M'han dit que m'atendrà el director, segur que m'ho explicarà tot bé.
-Hola, bon dia. -Hola, què tal?
-Molt bé, i vostè? -Molt bé.
-Li podria fer unes preguntes? -Clar, a la teva disposició.
-Com és que no puc trobar gairebé cap producte etiquetat en català?
-Amb l'alimentació tenim un problema, si bé som conscients
que la llengua és la nostra identitat, la base de la nostra cultura, amb
els productes alimentaris hi ha un reglament de la Unió Europea que
diu que els productes europeus han d'estar etiquetats en la llengua
que decideixi un estat membre, sempre que aquesta llengua sigui
una llengua oficial dins de la Unió Europea i per desgràcia
ni Catalunya és un estat membre, ni el català una llengua oficial.
-La llei de la Unió Europea... -Està per sobre.
-Està per sobre. -Sí.
-Però això no evitaria que la gent d'aquí o les empreses d'aquí
podrien escollir etiquetar en català.
-És una qüestió de voluntat i de convenciment que el català
no és una llengua més, sinó que és un valor que
li donem al nou producte.
-I amb la resta de productes què passa? Perquè hem estat parlant
de productes alimentaris, però hi ha medicaments, manuals..., no?
-El govern de la Generalitat i l'Agència Catalana del Consum podria
obligar a totes les companyies que estan venent productes a Catalunya
a que etiquetessin en català. Què pot produir això? Això pot produir
un greu problema, inclús pels consumidors, de desabastiment
per què? Perquè tot aquest procés és llarg i, per tant, el que
estem fent és treballar amb cada sector on hem signat acords
per fer el full de ruta corresponent perquè consensuadament
hi introdueixin el català en els seus processos a mida que
el procés industrial, el procés de fabricació ho vagi permetent.
El senyor Conesa m'explica que el Codi de Consum de Catalunya
obliga a etiquetar en català. Però, 3 anys després d'aquest
només un 6% dels productes compleixen la llei d'etiquetatge.
Per contra, el 2009 l'Agència Catalana del Consum va multar 94 empreses
per etiquetar en espanyol. Des del 2010 no ha multat cap empresa
per no etiquetar en català.
-El que sí és cert és que sí hem posat alguna sanció en productes
que han vingut etiquetats en idiomes que no han sigut ni
el català, ni el castellà, si han sigut productes d'alimentació
s'ha posat la sanció per no estar etiquetats en castellà en funció
del reglament europeu. Del tema, en aquest moment, de productes que
hagen vingut sense etiquetat ni en català ni en castellà que no
siguin doncs d'alimentació, jo no tinc coneixement que hi haguessin
perquè si hi haguessin o una de 2: o s'han reetiquetat o si no
s'han pogut reetiquetar doncs s'ha obert l'expedient corresponent.
-Moltes gràcies. -A tu, espero que t'hagi servit.
-Endavant.
-Gràcies. -Adéu.
El senyor Conesa m'ha dit que si buscava segur que trobaria
un supermercat amb productes en català, i n'he trobat un.
-La gent demana productes en català? -Molt poc, molt poc
perquè estem acostumats a rebre la informació en castellà. Sí trobem
gent que diu tenir dificultats amb el català i que el castellà
els ajudaria molt. -Per què etiqueten en català?
-Perquè per nosaltres era normal, l'entorn on vivíem, on estem o
l'origen de Bonpreu s'expressa en català i ho vam fer perquè era normal.
A mesura que hem crescut ens hem adonat que la gent ho accepta
molt millor que si hi haguessin diferents llengües o només castellà.
-Creu que s'acceptaria si s'etiquetès en les 2 llengües sempre?
Com ho acceptaria la resta d'Espanya? -És possible que bé.
Hi ha molts productes etiquetats així i no passa res, el que passa és
que alguns fabricants tenen por i per prudència no ho fan.
Si està en castellà i portuguès no passa res, si està en castellà
i anglès, no passa res, però si està en castellà i català això genera
un conflicte en alguns llocs. No té sentit, però no sempre agrada.
-I per què? No ho entenc. -Per raons històriques que han creat
certs recels, una sèrie d'animadversió cap a uns idiomes i per tant
aquests estigmes pesen, les empreses no volen molestar ningú
i com els catalans no ens molestem, no ens hem molestat mai perquè
ens hagin etiquetat en castellà i ja ho hem assumit, ho fan així i prou.
S'acaba el dia a Girona. He après que a Catalunya hi ha 3 llengües
oficials i que hi ha una llei que obliga a etiquetar en català però
que és qüestió de bones voluntats. Per voluntat la meva! Fins demà!
Segon dia de viatge! Deixo Girona i aprofitaré que sóc al nord
per travessar la frontera. M'han dit que a l'altre costat dels Pirineus
hi ha un tros de Catalunya que pertany a l'administració francesa on
es parla català.
El territori pertany a França des de 1659 pel Tractat dels Pirineus.
Ara l'única llengua oficial és la francesa.
Fins els anys 50 del segle XX, aquí es parlava català al carrer.
Aquí el 6% de la població té el català com a primera llengua
el 4% com a llengua habitual, el 37% el sap parlar
i el 65% afirma entendre'l.
Els carrers són en francés i català i trobo signes d'identitat catalana
però no he sentit ningú parlar català o rossellonès, com diuen aquí.
Potser en veure'm canvien de llengua. Provaré una altra estratègia.
-Parlen una mica de català, pot ser?
-L'entenem un poc, però molt poc.
-Potser sap dir què és això? La paraula per dir això en català?
-La casa?
-En català alguna cosa, potser?
-La casa? -Així és en espanyol.
-La casa, la casa.
-No parleu català, ni una cosa? Això com es diu en català?
-Com és en català? -No sé.
-Em pot dir què és això? -Una casa, una porta.
La finestra. -Sí, la finestra, exacte.
-Hi ha coses que sé pas, eh! -I això?
-Seria un gall o una gallina, no? -Sí, sí, un gall o una gallina.
-Vostè parla català o rossellonès?
-No, no sé parlar català.
-El llegeixo, el comprenc, però no el parlo.
-Com va? Va bé.
Això és tot.
-Però sap dir per exemple què és això? No?
Res? No? No passa res. Adéu.
Paraules i frases fetes. Això és el català que parlen a Perpinyà?
He de trobar algú per poder parlar.
-Hola, sóc una noia alemanya i busco algú que parli català amb mi
si us plau. Algú que parli català, que s'acosti. Que no hi ha ningú
que parli català? El català és mort aquí? Que no hi ha ningú que parli
català? Que s'acosti si us plau, que no passa res.
No sóc d'aquí i vull practicar català. Hi ha algú que pugui parlar
català amb mi, si us plau? No hi ha catalanoparlants per aquí? És que
em van dir que a Perpinyà es parla català a més del francés, és així?
Tu parles català?
-Sé català, però no el sé parlar. No parlo català.
-Ah, tu m'entens el català?
-Vostès sí, sí que m'entenen en català.
-Bon dia! -Bon dia, bon dia, sí!
-Què passa que t'han enviat a fer pàtria o què?
-No, jo sóc alemanya. He vingut a buscar gent que parle català.
-T'han enviat i ningú parla català. -Jo parlo castellà.
-Ho sento no els entenc en castellà.
-Es parla més castellà que català.
-Aquí parlen català?
-Sí, però és un català que no...
-Bé, moltes gràcies. Aniré buscant.
Només m'han parlat català uns pocs, però m'han dit qui em podrà ajudar.
-Estic a Ràdio Arrels, oi? -Exacte.
-Venia a saber una mica, doncs, què feu aquí.
-Una ràdio associativa de l'Associació Arrels que té una escola
i des de l'any 1981 vam començar a fer emissions en català
a l'inici de manera clandestina en cases de particulars i fins a
tenir un estudi com aquest.
-Mira que m'ha costat arribar aquí perquè anava preguntant la gent
en català i no em sabien dir, doncs, per on anar, no?
-Molta gent parla el català però diuen que no pel complex
que tenen de parlar rossellonès i no el veritable català que senten
per les teles o ràdios del principat.
-Els fa vergonya perquè no tenen l'accent de la Catalunya del Sud.
-Aquí ens ho trobem cada dia, gent que vols entrevistar i diu que
no parla el veritable català i t'ho expliquen en català.
-Tu com veus la situació del català aquí a Perpinyà, per exemple?
-A Catalunya Nord la llengua té menys protecció, és menys cuidada
associatiu, per exemple Ràdio Arrels ve d'una associació
i moltes iniciatives vénen del món associatiu, així hem de treballar.
En Rafel també m'explica que després de l'arribada del Tren
d'Alta Velocitat des de Barcelona, els comerços i administracions
utilitzen més el català i les empreses miren més cap al sud.
Cercava respostes i ara volen fer-me una entrevista sobre el viatge.
-Alina, bon dia! -Bon dia!
Mama, que surto a la ràdio!
-Pregunte com és això del català i he vingut a Perpinyà expressament...
A Ràdio Arrels són molt amables i m'han explicat on puc trobar
més gent que parle català: al barri de Sant Jaume, el barri gitano.
-El català que parlem, el millor. -D'acord.
-Perquè sóc anat a Catalunya i a Barcelona i és un altre català
no és el mateix. -I és el...
-El nostre català és més clar.
-Aquest català, d'on ve? Vosaltres sempre heu parlat català?
-Sempre hem parlat català, home, això, els vells, els vells...
-Sí. -Això ve de 200 anys endarrere.
-Tant de temps fa? -Sí, sí, sí.
-Els meus nens parlen català i també els meus petits fills el parlen.
-Molt bé. -I el mateix català parlen.
-El mateix d'abans. -És tradició i durarà no sé quant.
Com m'han dit a Ràdio Arrels, he insistit molt amb la gent i
he trobat amb qui parlar català a Perpinyà. Tenien raó els llibres
que vaig estudiar, però no recordo res dels gitanos o potser anaven
avançats i ja sabien que el TGV seria un impuls pel català, qui sap...
El temps ho dirà...
No imaginava que faria tants revolts per seguir la pista del català.
He decidit visitar un país on el català és l'única llengua oficial:
Andorra, on segur no tindré cap problema per practicar el català.
Em sorprèn que només 80.000 persones, igual que un sol barri de Frankfurt
tinguin un país per a ells sols. Molts alemanys coneixen Andorra
però no saben que s'hi parla català.
Com serà viure aquí on sols parlen català? Perquè si és l'única llengua
oficial és l'única útil, oi?
Tots els rètols són en català, però pel carrer sento més idiomes
i no són el català! Castellà potser? Aranès? Portuguès? Rus?
Faré algunes compres i investigaré. Perquè no em mirin malament utilitzaré
una càmera petita que m'han deixat.
-Hola, volia comprar una càmera, pot ser? Bé, mirar una mica què teniu.
-I quina és la diferència?
-Dos noranta-nou o tres deu. El preu: dos-cents noranta-nou
o tres-cents deu euros.
-És que no entenc el castellà, sóc alemanya, perdoni, és que només
parlo català. Sap parlar una mica de català?
-No, però t'explico: dos cents noranta-nou, aquesta... És Nikon
garantia 5 anys amb objectiu Dix-Huit-Cinquante-Cinc i foto
-Foto -La garantia 5 anys i aquí 3 anys.
-Hola, busco una càmera Reflex i no en sé gaire cosa, no sé si...
-La 1,100 surt per 335. -Quin model? Alguna marca?
-Tu saps parlar una mica de català o alemany potser?
-El prospecte el teniu en català?
-No, en espanyol. No existeixen en català, ni a una marca
ni a l'altra. No. En castellà i...
-És que no sóc d'aquí, sóc alemanya, no parlo castellà.
-En alemany sí el tens.
-En alemany surt? Perfecte.
A veure si ho entenc: Andorra on el català és l'únic idioma oficial
se m'han dirigit en castellà, per què no en català? A més, alguns
no tenien ni el català ni el castellà com a primera llengua. Com sempre
hauré d'agafar la paella pel mànec i parlar amb algú que m'ho expliqui.
-Es parla català o més castellà?
-Detectàrem al darrer estudi que vam dur a terme que
en el petit comerç s'havia millorat moltíssim amb el pas dels anys
Per contra, vam descobrir a l'últim estudi de 2009 que
als grans magatzems l'ús del català havia disminuït respecte
d'altres estudis d'anys anteriors. Tens el dret de ser atesa en català
però això no vol dir que tens la garantia que quan vas a un comerç
en aquell moment que t'atenen tinguis, és a dir en aquella persona
puguis mantenir una conversa. Segons en quins sectors et trobes
amb aquestes situacions, però tens el dret a dir que vols ser atès
en català i les empreses tenen aquesta obligació i l'empresari
ha de buscar un treballador que et pugui atendre en català, perquè
tens el dret. Hem de recordar, per exemple, que el castellà és
una llengua que, en àmbit familiar, en el cas del nostre estat
està per damunt, pel que fa a l'ús, de la llengua oficial. És a dir
es parla castellà per una qüestió d'origens de la gent que viu aquí.
En Joan em parla de l'indicador lingüístic que serveix per conèixer
les llengües que parlen els andorrans i el català és un 2'9 sobre 5.
Diu que a aquí hi ha 3 sistemes educatius: l'andorrà, amb més alumnes
l'espanyol i el francés, i em diu que gràcies a Andorra el català
és oficial a alguns organismes internacionals com les Nacions Unides.
Al principat d'Andorra la Llei d'ordenació de l'ús de la llengua
oficial del 200 estableix que és obligat etiquetar en català
però el Govern d'Andorra va arribar a un acord amb els fabricants
de tabac per eximir-los d'aquesta llei. El tabac és un dels productes
que es fabriquen aquí i un dels sectors que podrien acomplir la llei.
Torno a Catalunya que, a diferència d'Andorra, no té un estat propi
però abans m'acostaré a la Franja de Ponent, unes comarques d'Aragó
on s'hi parla català malgrat que allí no és llengua oficial.
Això no sembla Fraga. Sóc a Guissona i això ja és Catalunya, oi?
Amb aquesta boira no hi ha qui s'orienti!
Tampoc m'oriento amb unes dades de la Generalitat que diuen que
la majoria dels catalans es passen al castellà amb els castellanoparlants
gairebé tots parlen en castellà amb les amistat estrangeres, com també
parlen castellà amb les amistats de la resta d'Espanya. Tot i això
la majoria de la gent de Catalunya entén el català, per tant per què
canvien tant de llengua?
-En quina llengua els parla als nouvinguts? Normalment...
-En castellà. -Perquè no creu que parlen català o...
-Perquè encara no ho entenen.
-És més al castellà o al català que...
-És més que res l'espanyol amb ells o sinó no t'entenen, sí.
-Jo el primer que *** és preguntar si entén el català perquè ens és
més fàcil i si em diuen que sí el parlo i sinó hem de canviar.
-Jo parlo de tota la vida castellà.
-I és la teva llengua materna. -Sinó, tu?
-Jo català. -T'hi adreces en català.
-Sí, home si no m'entenen, en castellà clar, però sinó...
-Si veig que porta una mica de temps li parlo en català perquè suposo
que ja... Ja s'ha relacionat amb algú, però si veig que
està una mica peix llavors és on normalment allà als seus països
i aquí els hi entren que parlem en espanyol, en castellà.
-D'acord. Merci. -De res.
Així que si *** cara d'estrangera em costarà més practicar el català.
A vegades no entenc gaire aquests catalans! Però sóc encaminada cap a
Fraga i ha escampat la boira.
A la Franja quasi tothom entèn el català i 9 de cada 10 el parlen.
No entenc que a Fraga o a Perpinyà hi hagi territoris on el català
no sigui oficial encara. A veure si algú m'explica aquest embolic.
-La situació del fragatí ens la compliquem de vegades les persones.
Però la gent fragatina és molt fragatina, eh? Sí, sí.
-i es parla encara molt? -Sí es parla, home
n'hi ha molta gent que no és de Fraga però jo veig que sí, que sí
que es parle, i tant, i últimament en ganes.
-I, he sentit que a l'escola no s'ensenya gaire o no...
-Sí, el meu net està fent català.
-Però l'escola és en castellà. -Clar.
-La resta en castellà. -Estem a Aragó...
Com ha de ser.
-És que no entenc el castellà, però...
-Ho sento, lo tens que aprendre i més si vas a entrevistar persones, mal fet.
-És que és el dialecte nostre, és el dialecte de Fraga i no n'hi ha
d'altre. Jo em sentisco molt aragonès, aragonès 100%
però parlo el fragatí.
-El fragatí és nostre i el català és un altre idioma, com el valencià
tenim un estil al valencià.
-Tu creus que hi ha joves que l'aprenen, menys o més que abans?
-Menys i utilitzen paraules en català i en castellà que no són fragatines.
-Les més famoses que lis fan molta gràcia als catalans o així són:
la segallosa que és boira; i «niebla» en castellano
lo mullarero, «melocotón» i préssec i ja està
bé, plloure aigua, bé llet... Llet, «leche»
i ja està. -Molt bé
Quin caos! Com pot ser que tota aquesta gent que he entès em diguin
que no parlen català? Potser ara poso al curriculum que sé més llengües.
De totes maneres, com que no sabia què trobaria a Fraga he quedat
amb una persona que resoldrà els meus dubtes. És membre de
l'Institut d'Estudis del Baix Cinca, que promou el patrimoni cultural.
-Per què diuen que el fragatí i el català no són el mateix?
-Potser que no hi hague la humilitat que se té quan un no ha estudiat.
La ignorància és molt atrevida, això una gent. Altres saben i
com són anticatalans, què busquen? Doncs bé, l'enfrontament
i, per últim, n'hi ha altres que sí escolten lo que lis diuen
doncs bé, mira, ja està... Però després parles amb ells
i dius, mira és que l'andalús i no sé que... Vull dir
lo important és lo que diguen la ciència i no hi ha dubtes.
-Tu m'entens? -Clar!
-Jo també a tu i això vol dir que treballem els mateixos registres.
Naturalment, és normal que hi hague una petita variació.
-Com veu vostè l'estat actual de la llengua catalana aquí a Fraga?
-Veig que la gent està un poc confosa perquè és quan
pot ser hi ha un sector que més ho use, però
no s'arriba a transmetre als petits, no?
Els petits... Crec que és el pitjor problema que
podem arribar, no el tema... Ni el tema educatiu
sinó l'ús social, i l'ús social doncs, està fallant una mica.
-Fins a una altra. -Vinga adéu.
Entre Guissona i Fraga m'ha passat el dia volant. Ara és el moment
de tornar a Catalunya i continuar el viatge. Pròxima parada: Lleida.
Fa 4 dies que vaig amunt i avall i crec que em mereixo passar
una estona de tranquilitat. Tinc una idea, aniré al cinema a gaudir
d'un bon film i a recuperar forces, a veure, quins films fan?
quines pel·lícules teniu en català, de moment.
-Em sembla que no n'hi ha cap en aquesta programació, a partir
d'avui. Com no n'hi hagi a Alpicat. No hi ha res. Avui totes les fem
en castellà. A vegades n'hi fem alguna però ara no, tampoc a Alpicat.
-Les pel·lícules estan subtitulades?
-No perquè estan doblades.
-No n'hi ha de pel·lícules en català? Perquè vaig amunt i avall
-De vegades sí, però ara no.
-Com?
-Ara no tenim cap.
-No t'entenc però no hi haurà cap.
-Com és que hi ha tan poques pel·lícules en català?
-A vegades n'hi fem, a vegades no, depèn... Ara ja fa temps que
no n'hi fem i en surten molt poques que estiguin doblades.
-Però aquí es parla molt, oi?
-Fins dijous segur que no, a partir de divendres ja no t'ho sé dir.
-I això? -Doncs no en tenim cap.
-Sempre és així? És que sóc alemanya i he après català, però castellà no.
-A vegades n'hi ha, però no sempre.
-I no n'hi ha de subtitulades, que portin subtítols catalans?
-En anglès. -Ah, bé
Aquí fan 19 films, i cap en català! No m'ho puc creure! Pel que he vist
la Llei del cinema de 2010 diu que el 50% dels films exhibits aquí
han de ser doblats o subtitulats en català, però són menys d'un 3%.
Hem quedaré a la furgo, bona nit!
M'he llevat una mica nerviosa, avui coneixeré la meva mestra de català
d'aquests 3 anys que he après Català des de Frankfurt. La seguia
per Internet i m'agradava molt i ara la coneixeré personalment, TV3!
Sé que TV3 és la televisió pública catalana i des de fa 30 anys té
un paper molt important en la normalització del català. M'han dit
que sense TV3 el coneixement del català seria molt diferent
però ja que hi ha varietats de català diferents, vull saber què fan aquí.
-Bon dia. -Hola.
-Què tal? -Bé, sóc l'Alina.
-Jo l'Eugeni Sallent, director de TV3. -Et puc fer algunes preguntes?
-Sí, anem cap allà?
-D'acord. -Vinga.
-Seria bo fer sortir més variacions dialectals a TV3?
-Sí, a veure jo crec que no hi ha una instrucció en aquest sentit
per tant nosaltres respectem molt totes les variacions dialectals, sigui
el que es parla a Catalunya Nord, a les Illes o al País Valencià i
per tant, normalment, quan tenim corresponsals i col·laboradors
en aquestes àrees que participen en programes lògicament
parlen el seu català i per tant la varietat dialectal que toca.
En aquest sentit, però, és cert que la influència de Barcelona i el fet
que els estudis centrals, l'àrea d'informatius i d'esports siguin aquí
t'obligui clarament al català central o d'influència de Barcelona.
-Tinc un problema i és que no parlo castellà,
com és que no se subtitula o no es dobla al castellà a TV3?
-Doncs perquè no s'ha detectat com una necessitat i potser
el teu cas és especial, perquè tots els catalanoparlants entenen
el castellà i els catalanoparlants que viuen a Catalunya gairebé tots
entenen el català, però com que en qualsevol cas mantenim la versió
original, aquest no és un problema i no ha estat mai un problema.
-Com és que passen anuncis en castellà a TV3 si es podria escollir
que només fossin en català?
-Nosaltres malgrat que recomanem als anunciants que doblin i que facin
la producció dels anuncis en català, no posem cap trava, d'entrada
cap barrera, d'entrada, al fet que puguin entrar directament en castellà
i, per tant, acaba sent l'anunciant el que ho decideix perquè és ell
el que a través del nostre mitjà es dirigeix als seus futurs o
possibles clients i, per tant, en aquest sentit hi ha campanyes que
vénen en castellà i n'hi ha que vénen en català. Més o menys parlem
d'un 8%, entre un 8% i un 9% dels anuncis estan en castellà.
-A Alemanya, a la televisió es parla un alemany molt correcte
gairebé sempre, inclús a les sèries de ficció i m'he fixat que a vegades
no sempre, a TV3, a les sèries de TV3 es fan servir castellanismes
coses no molt correctes, molt català estàndard. Com pot passar
això i per què passa?
-No hauria de passar. No hauria de passar perquè la llengua, diguem-ne
l'hem de mimar, eh? I una cosa és que es parli una versió
molt acadèmica, molt correcta del català i l'altra és apropar-se
a un català que és més popular, però igualment correcte. Llavors jo
penso que hem de saber trobar aquest equilibri, no? Especialment
en temes de ficció i sèries que s'acosten més a la realitat de la gent.
I en altres aspectes com la part més informativa, més editorial
de la casa intentar ser molt, molt escrupulosos i pulcres amb
la versió formal o oficial, però la idea és que sempre, fent ficció
fent entreteniment o informació parlem un català correcte.
-Moltes gràcies, que vagi bé. -A tu.
TV3, la meva, i sempre serà la meva!
Pel que veig, a Catalunya s'hi parla català, però no hi ha medicaments
en aquesta llengua, les botigues venen aliments en castellà
no hi ha cap film que pugui entendre i el director de TV3 diu que tothom
utilitza el català i el castellà per igual. Investigaré una mica més.
-Vostè parla català?
-Jo parlo un poc el català perquè jo de petit m'ensenyaren castellà
i català també un poc, però el català... Han vingut els meus pares
de fora i al estar jo aquí doncs únicament l'entenia un poc, com ara
l'entenc però no sé parlar-lo, m'agradaria parlar-lo però...
-Normalment parlo castellà amb tota la família, amb la meva germana...
A casa de la meva germana, el seu marit és pagès i parla català
sempre ha parlat català i allà parlen català sempre.
-A casa normalment parlen el castellà i bé, abans a la meva escola només
donaven castellà, la meva época clar.
-Vostè no parla català. I quant de temps fa que viu aquí?
-Visc aquí 40 anys.
-Sí? I no ha necessitat mai el català?
-No l'he necessitat mai.
-L'entenem però, saps què passa? Que ens fa vergonya. Com no sé
parlar-lo tot, balbucejar-lo em sap greu. Em fa vergonya parlar-lo
perquè sí te diria unes paraules, però... -Fa 40 anys.
-Els meus fills són catalans...
-Vaig estar a Alemanya 6 mesos i sabia més que a Catalunya en 43 anys
allí necessitava més l'alemany perquè aquí la gent parlava com jo.
-Necessites el català per viure aquí?
-Jo crec que sí, és una llengua simpàtica i molt agradable, no?
I va bé aprendre vàries llengües.
-No necessita el català en el dia a dia?
-No, perquè les meves filles el parlen i quan el necessito me'n vaig amb elles.
Algunes coses no les he acabades d'entendre perquè parlaven castellà
però he comprès que no tota la gent que viu a Catalunya parla català.
Potser hauria d'aprendre castellà.
La clau estarà a l'educació. La gent deu parlar l'idioma que
han après de petits, per això visitaré un institut a Barcelona.
Un amic va estudiar a un institut de Nou Barris, un barri de
classe treballadora on hi viuen molta gent que ha vingut de fora.
-Totes les escoles de Catalunya tenen l'ensenyament en català?
-Sí, clar. -N'hi ha que no estan obligades?
-No, en principi totes les escoles compleixen la llei del Parlament
de Catalunya i totes estableixen el català com a llengua vehicular.
-D'acord. -Hi haurà alguna excepció com l'institut
francès o alemany, però els centres educatius haurien de complir la llei.
-La majoria de les classes són en català però els alumnes com parlen?
-Els alumnes parlen castellà. -Sí?
-Sí, fins i tot els que vénen de més lluny que el castellà no és
la seva llengua, hi ha un aprenentage espontani de castellà perquè
és la llengua que entre els alumnes té més força. De manera que l'escola
fa una mica de contrapès perquè si deixéssim portar el corrent
aquests alumnes només, fins i tot els que parlen urdú o els que parlen
armeni, només parlarien castellà, llavors es tracta...
En aquest districte, no dic ja que en un altre sigui diferent, perquè
allà al costat pot ser molt diferent, a 150 m, però aquí llavors només
parlarien castellà i així el català a l'escola té un valor de contrapès
perquè parlen les 2 llengües.
-Per normalitzar el català amb l'escola n'hi ha prou?
-L'escola ocupa un paper molt important, perquè una llengua
perquè es parli s'ha d'apendre i ha d'estar garantida en certs llocs
i per això a Catalunya es va votar fa 30 anys per fer això...
La diferència potser amb altres generacions antigues és que
no l'havien après i ara oferim la seguretat que els nanos aprenguin
les 2 llengües per igual.
En Jordi i la Sònia m'expliquen que el model d'immersió lingüística està
avalat per la Comunitat Europea i que tot i el seu prestigi està en
mans dels polítics, i no serà perillós deixar-ho a les seves mans?
Curiós això de l'immersió lingüística. A Frankfurt o Madrid
en fan? O només ensenyen la llengua del territori? Això es diu sistema de
conjunció lingüística i s'aplica a Catalunya i als estats sobirans
que potser és el que molesta.
-Ets el Matthew, no? -Sí.
-Puc seure un moment? -Sí, és clar.
-Tu creus que es pot viure a Catalunya sense saber castellà?
-Jo, diguem-ho així, he fet servir el català aquí des de fa 28 anys
amb tothom i les úniques vegades que no l'he fet servir expressament
ha estat quan estava intentant aconseguir el meu carnet d'identitat
perquè allà dins et miren de mala manera si parles en català i
alguna vegada que vaig tractar amb la policia nacional també vaig traduir
vaig fer l'esforç, però això a part no he tingut cap problema menys
amb un taxista de Tarragona tocat de l'ala, dir-li, «unionista»
hauria estat suau, vull dir era de l'extrema dreta, per dir-ho així
de Mussolini, no volia sentir el Català però això a part, cap problema.
-Tu, quan, per exemple, demanaves alguna cosa en català i et parlaven
en castellà no pensaves: "són bojos, aquests catalans!?"
-Pensava que són estranys, que tenien una situació que no és normal.
Quina sorpresa en Matthew Tree! M'ha agradat trobar una persona
que, com jo, va venir aquí parlant català i sense saber castellà.
Diu que quan va arribar molta gent creia que el català era mort.
D'això en fa 30 anys i ara no sé dir si és gaire viu o no.
Se m'acaba la visita a Barcelona però em queda un tema pendent.
La meva educació m'ha ensenyat que he d'estar preparada per a tot.
-M'interessaria saber si tingués un judici aquí en quina llengua
es podria fer? Es podria demanar que es faci en català?
-Ho podries demanar, segons les lleis està reconegut que un ciutadà
de Catalunya pot triar l'opció de parlar castellà o català.
-Jo sent alemanya, podria demanar això també? Vull dir
perquè com que no sóc exactament ciutadana catalana.
-El tema és que si ets alemanya, tindràs més fàcil parlar alemany
que català. Per què? Perquè si bé sobre la llei tot el dret lingüístic
està reconegut, aquí a la Ciutat de la Justícia quasi el 90% es fa en
castellà. L'escrit segur. Només un 13% de sentències són en català
i entre un 3% o 5% dels escrits dels advocats són en català.
-Però si puc, en general, triar la llengua del judici
com és que les xifres de judicis en castellà són tal altes?
-Bé, és que la majoria de jutges, fiscals, i secretaris judicials
vénen de fora. Vénen per plaça perquè clar tota la judicatura...
Les oposicions estàn centralitzades i tu fas l'examen per exercir en
qualsevol part d'Espanya i pots anar a Galícia, Catalunya o el País Basc
i la llengua no és un requisit, fas l'examen en castellà. Quan arribes
a Catalunya l'Estatut d'Autonomia de 2006 diu que una llei dirà quin
nivell de català han de tenir aquí els jutges. Aquesta llei no s'ha fet
i queda en l'aire i aquests jutges fiscals, etc. han de garantir el dret
lingüístic dels catalans i castellans i xoca perquè tenen que garantir
un dret però no hi ha una llei que els digui quin nivell han de tenir
i la gent per por, perquè el jutge parla castellà, parlen castellà.
-Però, aquesta por és justificada? O sigui que la sentència pot ser
influenciada per la llengua?
-Estem convençuts que el jutge fa justícia sobre les proves i no per
com parles, però és important que no és el mateix que parlis sempre
en català que fer-ho en castellà, perquè hi ha gent que tradueix.
Millor aprenc algunes paraules en castellà per si he d'anar al jutjat.
Com diria la culpa és del majordom?
Últim dia de viatge. Durant 2 setmanes he viatjat per llocs de parla catalana
He estat a Girona, Catalunya del Nord, Andorra, la Franja, Lleida
i Barcelona, per tant, em toca acabar l'aventura a Tarragona.
Penso en quedar-me més temps a aquest país. Seria interessant fer
una carrera o un postgrau i per això a Tarragona el primer que faré serà
informar-me. M'he d'assegurar que podré seguir les classes en català.
-M'agradaria saber com és l'ús del català aquí a la uni.
-Penso que és bastant normal. Ja fa temps que tenim posat en marxa
el que seria tota una política lingüística relacionada amb el tema
del català, no exclusivament, perquè avui dia les universitats europees
també han de parlar altres llengües, però el català sempre ha estat
prioritari. El que fem és garantir el dret dels estudiants
a que rebin les classes en català.
-Hi ha una quota o qui decideix en quina llengua es fa la classe?
-Decideixen els professors, perquè són ells qui imparteixen la classe.
Hem posat en marxa un concepte que penso té força sentit i es diu
seguretat lingüística i vol dir que cadascú ha de poder garantir
el seu dret d'expressar-se amb la llengua que vulguin, sempre amb
una lògica, no? Si un fa una classe d'anglès, aquesta serà en anglès
sinó no tindria sentit, però sinó la llengua l'elegeix el professor.
El que hem de poder garantir és que l'estudiant sàpiga per endavant
en quina llengua serà la classe i que aquesta no canviarà, sinó que
serà la llengua d'impartició. Així quan posem en marxa les assignatures
figura de manera específica la llengua d'impartició.
-Quin és l'ús més o menys del català? -Home, majoritari.
Un 70% de les assignatures són en català i també hi ha diferència
entre el primer nivell d'ensenyament universitari: el grau
i el segon nivell: màster i doctorat, on hi ha una incidència
més gran en la universitat per la internacionalització i perquè
la llengua a classe sigui l'anglès.
-L'anglès, però no el castellà? -No, però ja està més repartit.
M'ha quedat clar que els professors decideixen en quina llengua fan
la classe i que no la canvien, però vull comprovar-ho de primera mà.
-Perdó, és que no sóc... Sóc d'Alemanya, vinc d'Alemanya
i no entenc bé el castellà, aquesta classe no la feu en català?
-No, la classe és en castellà, però problemes ho dius i passaré al
català, però a les classes amb els alumnes parlaré castellà.
-No aquesta però sí que us posaré algunes pel·lícules.
-Perdona, no sóc d'aquí i no parlo castellà. No es pot fer
en català la classe?
-No m'entens?
-És que he après el català, però el castellà no...
No, o potser hi ha una altra classe de psicologia.
-No hi ha un altre professor.
-D'acord, bé. Parlaré... Aniré a mirar.
Potser faré una altra... Una altra classe, no?
-Com tu vulguis, jo si vols el que faré serà anar canviant el que
passa és que quan haja de fer dades canviaré a l'altra llengua.
-Clar, no passa res. -Em sap greu.
-No passa res. Gràcies.
Del castellà no passen al català, i a la inversa? Provaré de parlar
castellà amb 4 paraules que acabo d'aprendre.
-I també us faré l'acte de presentació de la primera activitat
pràctica de l'assignatura.
-Perdó, pots fer la classe en castellà? Perquè...
-El grup de castellà és a la tarda. -Ah
-Al matí en català i a la tarda en castellà. -Ah, perfecte, gràcies.
-Saps els horaris? -No.
-Són de cinc a set de la tarda. -Val, perfecte, gràcies.
Sé que abans de matricular-me he de mirar l'idioma de l'assignatura.
He vist professors que parlen català i castellà però n'hi ha cap
que no parli català? Si és així, com decideixen lliurement la llengua
de classe? Cobren el mateix que els que saben les 2 llengües?
I parlant de 2 llengües, és curiós que a un país on
la majoria d'habitants parlen català hi hagi tants llibres en castellà.
La responsable de la llibreria m'ha dit qui em pot explicar això.
-Hola. -Jordi Ferrer?
-Sóc jo, què tal? -Hola, et puc fer unes preguntes?
-Sí i tant. -Quin és el percentatge de llibres
que es venen en català i castellà?
-A Catalunya les dades que tenim és que de cada 4 llibres venuts
1 és en català, per tant estem perdent per golejada 4 a 1.
Altres diuen que 5 a 1, però en qualsevol cas estem així
per tant estem perdent, perdem per golejada en aquest sentit.
Açò té moltes explicacions, una és que a l'any en català editem
al voltant de 8000 llibres a Catalunya i això en castellà doncs
la xifra estem parlant de 50.000 i 60.000 llibres i, per tant
la pressió del castellà sobre el català al punt de venda fa que
tinguem problemes en algunes ocasions. D'altra banda, en català hi ha
matèries que no s'hi edita: informàtica, jardineria, mascotes...
No vol dir això que hem de publicar de tot, sinó que això ens crea
un desequilibri, vull dir, al país es publiquen 8000 títols en català
i aquest seria un nombre normal per a un país amb els habitants que té
i que tingués un estat propi, el nombre de títols és correcte.
El que no és normal és la competència que tenim al punt de venda
sobre una altra llengua que és una de les més importants del món.
Per escollir la llengua de lectura s'hauria de trobar el producte
en igualtat de condicions al punt de venda. És cert que les llibreries
de comarques i independents d'aquí tracten el llibre en català de
manera prioritària, no? Però als supermercats o grans cadenes
la diferència en el tractament és major i depèn del criteri d'un mateix.
Personalment prefereixo llegir un llibre d'un autor que escriu
en castellà en versió original, però hi ha autors que escriuen en
castellà les obres dels quals són ben bones traduïdes al català.
En Jordi Ferrer diu que hi ha més lectors de llibres en català que mai
però recomana una discriminació positiva per fer front a la pressió
del castellà. També m'ha dit: «llegir és l'aliment de la ment, i com
el menjar, la lectura s'ha d'entendre com un bé de primera necessitat».
Això s'acaba, he vist que els catalans tenen una relació ambigua amb
la llengua. He après que s'ha fet molta feina en els últims anys per
reviure aquesta llengua oprimida durant molt de temps. Però tot i això
no se n'adonen que la seva vida requereix el coneixement del castellà.
Sigui on sigui el missatge era: «aprèn castellà si vols viure aquí».
Així i tot, considero que saber català és important perquè m'ha servit
per comunicar-me i per fer moltes coses. Al segle XXI el concepte
«útil» és extensiu a tots els àmbits de la vida, no només a uns quants
com ara fa 100 anys. Sinó, la llengua perdrà registres
o no generarà cert vocabulari en alguns sectors i es percebrà
com una llengua d'àmbit reduït i s'acabarà perdent. Encara em pregunto:
«són bojos aquests catalans!?».
Subtítols: Patricia Moragón