Tip:
Highlight text to annotate it
X
Si us agrada la BTT, el programa d'avui...
el disfrutareu d'una manera molt especial,
perquè us hem preparat una aventura molt espectacular.
8 dies, 800 quilòmetres i 20.000 metres de desnivell acumulat.
És la Transpyr, de Roses a Sant Sebastià.
Tenim al nostre costat el seu director, Francesc Sallent.
-Benvingut al "Temps d'aventura". -Encantat de ser aquí amb vosaltres.
Escolta'm, 40% de participació estrangera.
Això què vol dir? Que agrada, eh?
Això vol dir que cada vegada, a mesura que van venint estrangers,
deuen tornar a casa molt contents
i cada vegada som de més països i més gent de fora.
És una cosa molt important.
800 quilòmetres, 20.000 metres de desnivell.
Qui hi pot participar, a la Transpyr?
De fet, les dades espanten una mica,
però qualsevol aficionat a la BTT que s'ho proposi
i que tingui convicció,
perquè, quan surtin les primeres dificultats, anar continuant,
pensem que ho pot aconseguir.
-I no és competitiva. -No és competitiva.
Des d'un punt de vista estrictament de format,
però una vegada a dins,
hi ha gent que li importa el temps que fa
i arribar el màxim de ràpid a Sant Sebastià,
i altres, simplement acabar.
La setmana passada us queixàveu de la calor;
encara sort que no s'ha fet aquesta, que plou cada dia al Pirineu.
Sí, la veritat és que no podíem tenir més sort.
Fa una calor extrema, però la pluja encara complicaria més les coses...
a l'organització.
D'aquesta manera, han patit més els participants,
però han pogut fer el recorregut previst.
Francesc, per tenir una aventura de 8 dies amb BTT,
no cal anar-se'n gaire lluny, eh.
Sí, això potser no som nosaltres els que ho hem de dir,
però quan vam proposar els Pirineus era perquè pensàvem
que reunia les condicions per tenir un recorregut molt atractiu,
i el temps, la quarta edició, ens està donant la raó,
amb un índex de satisfacció molt elevat.
Molt bé! La Transpyr, el Pirineu de punta a punta, amb BTT.
Ara mateix, a "Temps d'aventura".
La Transpyr és una competició de bicicleta de muntanya
que comença i acaba al mar.
Tots els participants reben una ampolleta per omplir-la d'aigua
i complir el ritual simbòlic d'unir el Mediterrani i el Cantàbric.
Aquesta ampolla l'hauran de portar a sobre
durant els 8 dies que dura la competició;
més de 800 quilòmetres i 20.000 metres de desnivell positiu
fins a arribar a Sant Sebastià.
Durant la jornada prèvia,
els 300 corredors d'aquest any arriben a Roses
procedents de 16 països i llocs tan diversos
com Austràlia, Sud-àfrica, el Canadà,
els Estats Units, Noruega, Bèlgica o el Regne Unit.
És un dia de retrobaments, acreditacions...
i posar a punt tot el que calgui
per a una de les proves de BTT més exigents del món.
8 etapes per creuar els Pirineus de costa a costa pel vessant sud
unint els municipis de Roses, Camprodon, la Seu d'Urgell,
el Pont de Suert, Aïnsa, Jaca, Isaba, Elizondo i Sant Sebastià.
Un raid a l'abast dels més preparats.
Totes les etapes comencen a les 8 del matí.
Els ciclistes tenen al davant, cada dia,
una mitjana de 105 quilòmetres i 2.500 metres de desnivell,
que els més ràpids recorreran en poc més de cinc hores,
però la majoria faran jornades
de més de 8 hores diàries damunt la bicicleta.
Aquestes són imatges de la sortida de la primera etapa,
entre Roses i Camprodon.
L'edició d'aquest any ha presentat petites variacions en el recorregut.
Unes variacions, sobretot,
pensades per reduir encara més els trams d'asfalt
que serveixen per enllaçar pistes forestals i corriols.
El que no podia preveure l'organització és que, aquest any,
les 8 etapes es correrien sota un sol de justícia,
sense ni una gota de pluja ni cap jornada amb temps més fresc.
Això s'ha notat en el nombre d'abandonaments.
Alguns corredors van tenir cops de calor i símptomes d'insolació.
Només 261 dels 300
que el 6 de juliol van sortir de Roses,
van arribar al cap de 8 dies a Sant Sebastià
havent completat el recorregut de la Transpyr.
Aquestes són imatges de la primera etapa,
una de les més variades pel que fa al paisatge.
119 quilòmetres i 2.200 metres de desnivell positiu.
Els participants estan a punt d'entrar a Camprodon.
(home) És curiós veure...
les emocions que viu la gent que vénen a Transpyr.
Es pot dir que, al principi,
moltes vegades hi ha gairebé una mica de por:
el recorregut es veu difícil, n'han parlat com una cursa molt dura,
com un esdeveniment realment molt exigent.
A partir d'aquí, ja comença l'esdeveniment,
i llavors ja, d'una banda, hi ha l'admiració pels Pirineus...
--molta gent no els coneix com són--,
i també, d'altra banda, s'adonen que són capaços d'aconseguir-ho.
També hi ha un sentiment d'amistat, per què no,
amb altra gent amb qui comparteixen tot el recorregut.
Centenars de quilòmetres anant amb gent que t'ajudarà,
que tu els ajudaràs, que te'ls trobes en una etapa;
que els dius que ara no pots més, que després t'ho diuen ells.
També, amb l'organització, es creen uns llaços molt ferms.
Diria que és un esdeveniment que, en aquest sentit,
va molt més enllà que altres propostes que hi pugui haver.
D'una banda, per la bellesa del Pirineu,
i de l'altra, per l'exigència i la demanda que té.
És complicat, reparar...
Avui hi ha una etapa molt molt trencada, la veritat.
Molt. Molt exigent.
Tant de pujada com de baixada, no et pots despistar ni un moment.
Un dels al·licients d'aquest raid d'aventura
és la dificultat tècnica del recorregut.
En molts trams se circula per senders estrets,
corriols que exigeixen un alt domini tècnic de la bicicleta...
i que, en alguns casos,
fan que els ciclistes no tinguin cap més remei
que baixar de la bicicleta.
Per això és molt important la preparació dels ciclistes
abans d'afrontar una prova tan dura com la Transpyr.
No es tracta només d'arribar-hi preparat físicament,
amb molts quilòmetres a les cames i un bon treball aeròbic,
sinó que també cal haver posat a prova la resistència
en els trams més exigents.
Durant la travessa dels Pirineus hi ha descensos vertiginosos
de fins a 6 quilòmetres.
-Iepa! -Ei!
És molt important mantenir la concentració en les baixades...,
amb els cinc sentits activats.
Una de les novetats d'aquest any
ha estat la posada en escena de la Transpyr Road,
la versió en bicicleta de carretera,
que s'ha disputat en paral·lel a la Transpyr de BTT.
Me vaig decidir a fer la Road, inicialment,
perquè sempre havia fet la prova de "mountain bike".
Finalment vaig caure malalt,
vaig patir un càncer de pell, un melanoma,
i degut al tractament que vaig haver de fer a principi d'any,
per les seqüeles de l'operació havia de fer algo menys violent.
Bé, la proposta de Transpyr Road consisteix a seguir en paral·lel...
els finals d'etapa i l'inici i el final de la ruta
de la Transpyr Adventure, amb bicicleta de carretera.
Les etapes són al voltant de 130-160 quilòmetres,
amb uns desnivells acumulats que van dels 2.500 als 3.000 diaris.
Per tant, acabem acumulant 48 colls i ports de muntanya,
1.100 quilòmetres i un total de 22.000 metres de desnivell.
(home) La Transpyr Road és un viatge, però també és una cursa.
És una proposta mixta, és una proposta per a aquell...
que vol gaudir del Pirineu, del Pirineu més desconegut,
i aquell que vol esprémer-se "a tope" en els trams que cronometrem.
El disseny de l'itinerari, bàsicament,
hem anat a defugir les carreteres amb molt trànsit,
hem buscat aquelles carreteres petites;
aquelles pistes de ciment per on pot anar colant-se la bici de carretera
sense trobar gens de trànsit.
(Martínez) Estic molt content,
perquè estem fent uns "tracks" increïbles
i uns ports que no coneixia,
així que res, estic molt content d'haver triat la Road.
En proves d'aquestes característiques i amb tantes etapes
és important el manteniment de les bicicletes,
i per això l'organització posa a l'abast dels participants
una sèrie de serveis opcionals, com el mecànic.
Quan cau la nit i els ciclistes descansen per recuperar forces,
un equip de mecànics es posa en marxa.
També els massatges de recuperació són clau
per poder arribar a punt a l'etapa de l'endemà.
Molts participants s'allotgen als pavellons poliesportius municipals,
on l'organització s'encarrega fins i tot del menjar,
amb una dieta pensada especialment per a l'ocasió.
Aquest aspecte, el del menjar i la beguda,
és essencial per suportar la duresa d'aquestes etapes.
Alguns ciclistes arriben a beure
fins a 8 litres d'aigua cada jornada,
i la pasta i els sucres són una part essencial de l'alimentació
per poder afrontar els esforços.
Durant aquesta prova s'han consumit 400 síndries,
225 quilos de taronges,
152 melons i gairebé 2.000 nectarines i plàtans,
per posar alguns exemples
de la logística que requereixen els punts d'avituallament.
A mesura que passen els quilòmetres i les etapes,
augmenten els problemes.
-No tindràs pas una Allen llarga? -No, no en tinc.
Vinga...
Hem de veure si aquí al control..., o hi ha algun granger...
Necessito una Allen més llarga.
Les que portem són curtes.
Només collar i... i "arreando".
Hi ha un grupet de tres o quatre que van molt molt justets,
que pugen molt a poc a poc.
Molt a poc a poc, i caminant molta estona.
I després un altre que ha tingut un problema amb una bicicleta,
i estem buscant una clau, a veure si l'hi podem solucionar.
Funciona!
Úpala, va! Bieeen!
Problema resolt, gràcies a la bona voluntat d'un veí.
El recorregut de la Transpyr va evolucionant amb el paisatge
que es troben els ciclistes en competició.
Molts queden sorpresos del seu esplendor,
tot i l'esforç durant les llargues jornades damunt la bicicleta.
S'ha passat del Pirineu gironí al lleidatà;
i del de Lleida al de l'Aragó.
Després, el pas de Navarra i el de Guipúscoa...
ofereixen un contrast que no deixa indiferents
aquests esportistes vinguts d'arreu del món.
M'agrada parar-me aquí dos minuts,
perquè l'any passat no ho vaig gaudir com aquest any.
Anava molt ràpid, molt encès per la cursa,
i aquest any ens estem parant, estem gaudint de la Transpyr,
que és una prova que penso que està agafant una volada impressionant.
Any rere any s'estan superant. Això és espectacular.
I és que no hi ha res com agafar-se la competició amb tranquil·litat
i poder gaudir de tots els espectacles visuals,
que n'hi ha molts.
L'organització posa a disposició dels participants
un pla d'entrenament que comença uns mesos abans que arrenqui la prova,
i que està dissenyat i supervisat per Kim Forteza,
que és l'entrenador personal del ciclista Josep Antoni Hermida.
Aquest any, i com a prova,
un dels participants ha fet el recorregut
en bicicleta elèctrica amb assistència a la pedalada.
Una modalitat que s'està posant molt de moda
en alguns països europeus, com França o Bèlgica.
(home: parla en francès)
Parlàvem abans de la importància de l'alimentació.
S'ha de destacar que, de mitjana,
a cada etapa s'hi estableixen
un punt d'avituallament líquid i dos de sòlid.
Atesa la llarga durada de les 8 jornades,
molts ciclistes aprofiten aquests moments de recuperació
per seure i alimentar-se a consciència,
sense haver de patir pel crono i gaudint del paisatge pirinenc,
de la companyia dels altres participants
i per explicar-se detalls del recorregut que tenen per davant.
La forta calor ha estat protagonista durant els 8 dies de la Transpyr.
Les fonts que s'han trobat al llarg del camí
han estat molt ben aprofitades.
En aquesta quarta edició,
la participació de les dones en la Transpyr ha pujat molt:
passant de les 4 de l'any passat a 16.
Cal destacar que totes les dones han completat
la totalitat del recorregut.
Una d'elles és l'austríaca Sandra Koblmüler,
triatleta i campiona del seu país,
on competeix en bicicleta de carretera i de muntanya.
Un dels atributs de la Transpyr és la complicitat
que té amb els municipis que són punt d'etapa.
Alguns són grans ciutats, com Sant Sebastià,
o enclavaments turístics, com Roses;
però, per d'altres molt més petits,
com Camprodon, Aïnsa, Isaba o Elizondo,
el pas de la caravana de la Transpyr representa
un impacte econòmic molt destacable.
Un dels objectius de la competició...
és fomentar una estructura de turisme actiu i esportiu
impulsant la comunicació entre els diferents municipis
que es troben al llarg del recorregut.
Como director deportivo,
mi rol en Transpyr es coordinar todas las unidades de trabajo
que existen en la prueba.
Unidades de trabajo como las motos,
que hacen de seguridad al reiniciar la carrera;
las bicicletas escoba también;
toda la coordinación del soporte médico,
formado por ambulancias y todoterrenos.
Además se coordina, desde mi papel, lo que son los avituallamientos,
horas de llegada, horas de cierre...
Y también se coordina el soporte a los medios gráficos y audiovisuales
que nos acompañan en la ruta.
Luego, por otra parte,
planteamos dispositivos de seguridad individuales en cada corredor,
vía GPS,
para que cada corredor en todo momento
pueda permanecer en en el track seguro.
Además de ello, contamos con el chip, este año, como novedad,
lo que nos permite controlar los corredores
en diferentes puntos de paso del recorrido
y también en la llegada.
A la Transpyr s'ha de participar en parelles
o en equips de 3 persones.
Per qüestions de seguretat,
l'organització no permet que ningú rodi per lliure pel Pirineu,
amb risc de patir un accident o una avaria.
És obligatori pedalar a la distància màxima
que els permeti el seu camp de visió.
En cas que passin pels controls o a l'arribada a meta
amb més de dos minuts de diferència,
l'equip serà penalitzat.
Una de les presències destacades d'aquest any a la Transpyr ha estat,
d'una banda, la de l'australiana Meg Carrigan,
que és l'actual campiona supermàster de marató
en mountain bike del seu país,
i, de l'altra, el belga Stéphane van Wontergehem.
Cal destacar que la participació estrangera aquest any
ha estat d'un 40% dels inscrits.
Nosaltres estem fent una Transpyr molt a la nostra mida,
perquè tenim la sort que tenim prou marge,
tot i que el marge està controlat,
però tenim prou marge per fer-la mirant una mica els paisatges,
gaudint dels Pirineus...
Tot i així, és una ruta molt dura.
Penso que és exigent, o sigui, cal tenir coneixement del terreny,
i, a més a més, cal saber dosificar-se molt bé,
perquè són 8 dies, molts quilòmetres cada dia,
molts desnivells cada dia, baixades molt tècniques,
pujades difícils...
i saber adaptar-te a aquest terreny canviant,
perquè no és el mateix el Pirineu de Girona, que el de Huesca,
que el del País Basc...
I aquí hi ha la gràcia, també, d'aquesta travessa:
que és molt variada
i que cada dia suposa un repte darrere un altre repte.
Tot i no ser una prova competitiva,
els equips capdavanters han lluitat sempre
per robar minuts als seus adversaris
i distanciar-se en la classificació general.
Aquest any ha estat, sens dubte, el de l'equip Buff Internacional,
amb Pau Zamora i Joan Llordella,
que s'han adjudicat 7 de les 8 etapes
i en totes elles han aconseguit rebaixar la millor marca
establerta fins al moment.
Darrere seu, el sorprenent equip...
dels joves portuguesos Joao Marinho i Luís Leite,
que han realitzat una Transpyr completíssima,
i l'equip de Bicis Esteve, amb Ibon Zugasti i Roger Argelaguer,
que van imposar-se l'etapa final, a Pont de Suert,
en l'única arribada a l'esprint d'aquest any.
Hi havia un parell d'equips molt forts,
els portuguesos i els Esteve.
I bé, ens hem trobat molt bé, els hem pogut guanyar.
Amb el Pau ens entenem a la perfecció,
hem corregut molta excursió junts,
i la veritat és que ens ho agafem molt bé i disfrutem molt.
Tenim un nivell molt semblant, i anem molt bé.
¡Esto es Transpyr, esto!
En la darrera etapa es neutralitza l'últim tram
per evitar curses i riscos innecessaris
dins del casc urbà de la ciutat.
I és que el moment més emotiu de la Transpyr està a punt d'arribar.
La línia de meta, a Sant Sebastià,
posarà punt final a molts mesos de preparació prèvia
i a moltes hores de sacrifici damunt les dues rodes.
Aquests muntanyencs amb cara de patiment...
no van a la recerca de cap cim,
sinó que busquen l'entrada d'una cova.
Ens trobem a la Vall de Benasc,
on hi ha una de les cavitats més llargues
i espectaculars de tot el Pirineu.
L'entrada està situada damunt del llac d'Alba,
les aigües del qual s'esmunyen cap a l'interior de la muntanya.
Ja hi som. Al Bujerín d'Alba.
Li diuen Bujerín perquè, com veieu, és força petit.
Això és l'inici d'aquesta aventura
que ens farà baixar uns 600 metres en vertical
i uns 3 quilòmetres aproximadament.
Estarem unes 10 hores aquí dintre, a l'aventura.
Ja veureu com disfrutareu.
Ara ens arrossegarem 5 o 6 metres
per aquesta gatera,
i arribarem al primer pou,
un pou de 32 metres que ens portarà fins a La Porqueriza.
Uh! Uh! Uh!
A partir d'aquest moment i durant unes quantes hores,
no hi haurà més llum que la dels frontals.
De moment, passen per un passadís fòssil,
és a dir, que ja fa segles que no hi circula aigua.
(esbufega)
Fins ara.
Aquest llarg conducte, d'uns 50 metres,
desemboca en un segon pou
que es baixa mitjançant un ràpel de 16 metres.
Un cop a baix,
apareixen l'aigua i el fang que ho deixen tot ben empastifat.
No és estrany que a aquest tram se l'anomeni Las Porquerizas.
Yo la verdad es que al principio intentaba no mancharme,
pero ya, obviamente no...
(Pep) Ara farem el pou de 56, el més llarg de la cavitat.
Està fraccionat i, en part, regat. Ja ho veureu.
En aquest punt se sent el soroll d'un riu subterrani
que manté la cova activa, és a dir, que continua formant-se.
Ara seguirem una estoneta el costat del riu
fins que una mica més endavant ens enretirem
i passem a la zona fòssil com l'altra vegada.
La gran quantitat d'hores que es necessiten per creuar la cova fa...
que s'hagi d'anar ben preparat
i portar prou menjar per fer diversos àpats.
Tot això ressuscita un mort.
Au revoir!
Portem gairebé 6 hores aquí dintre. Com a mínim, 6 hores més.
Jo he estat des de 7 hores i mitja fins a 15 hores.
El que és normal són... entre 9 i 11.
(home) Per tant, ho pot fer tothom?
Sí, ho pot fer tothom;
ara, s'ha d'estar molt boig, com nosaltres.
La cova té tantes zones de ràpel
que no és gens estrany perdre el compte dels que s'han passat.
També és fàcil perdre la noció del temps.
-Tens los petates, Jose? -Sí!
Això, afegit a alguns passos veritablement estrets,
fan del recorregut un exigent itinerari
per posar a prova qualsevol espeleòleg.
Normalment, la gent que ve aquí a fer una cova ja no torna més.
Però aquí en tenim una excepció.
(Pep) 4 vegades! 4 vegades, ens l'hem trincat, ja!
Ens pensem que ara som aquí, a la Sala Roja.
El nom li vindria pel color que té la pedra.
Està a punt d'acabar-se el tram vertical
i començarem l'horitzontal,
que ens ha de portar a la sortida.
Claustrofòbic.
La caiguda de blocs fa...
que alguns trams de la cova hagin quedat realment estrets.
Això és el Sifó del Vent,
que alguna vegada es sifona
i toca buidar-lo d'aigua
o esperar-te per poder sortir del forat.
Des del Sifó del Vent fins a la sortida de la cova
hi ha prop de mig quilòmetre de recorregut.
Tot bastant senzill,
però amb la peculiaritat que s'ha de travessar un llac.
Això és el pas del llac, gairebé som al final.
És l'última dificultat, si se'n pot dir dificultat.
La putada és que a aquesta hora realment ja puteja que no vegis.
Unes cordes permeten passar-hi per sobre sense mullar-se,
però després d'hores dins la cova el cansament és tan gran
que un d'ells prefereix passar a peu.
Vinga, que ja hi som!
Les formacions del darrer tram estan força deteriorades
degut al fàcil accés.
Això i la claror de l'exterior indiquen
que s'acosten a la sortida.
Uoooooh!
Uh!
-Una altra vegada! -Sol i cervesa!
Han entrat a la cova a les 11 de la nit
i en surten a les 2 del migdia de l'endemà.
Cansats de no dormir,
però molt satisfets per haver fet la integral de la cova d'Alba,
retornen cap a casa per descansar de gust, que s'ho han ben guanyat.
A partir d'aquest cap de setmana i durant els pròxims dies,
els Mundials de natació seran els autèntics protagonistes
de la programació d'Esport3.
"Temps d'aventura" tornarà a partir del 8 d'agost.
Durant tota l'etapa estival
reviurem els millors reportatges aventurers
de les últimes temporades.
I ho farem, entre altres, de la mà del surfista Laird Hmilton...
Dels Pirates, els primers escaladors d'obrir vies a Montserrat.
Farem submarinisme al forat de l'or...
I donarem 3 voltes a l'illa de Menorca.
Ens espera un estiu molt aventurer.