Tip:
Highlight text to annotate it
X
Acabada la construcció del dic amb el posttesat, es va inundar la dàrsena.
Aquesta es va fer amb una canonada de 40 cm de diàmetre exterior, actuant en sifó,
de tal forma que agafant l’aigua de mar es passava per la part superior del dic de contenció
i baixava fins a la cota aproximada de –7 m.
La longitud total de canonada va ser de 95 m i el temps d’ompliment en funcionament continu de 3 dies.
Per permetre la continuïtat dels treballs amb la caixa a flotació
es va muntar una passarel·la d’accés a aquesta amb una llum de 39,3 m,
un ample de 3 m i un pes de 60 t.
Formada per elements metàl·lics modulars de fàcil muntatge i desmuntatge,
el seu especial disseny permetia moviments de la caixa en flotació - 2 m en direcció horitzontal
i les pujades i baixades de la marea -, i admetia el pas de camions de fins a 32 t.
Un cop fetes les proves d’estanquitat al dic
es va dur a terme la demolició del tancament de la dàrsena
i el dragatge d’un canal exterior de 80 m d’amplària amb un calat de 15 m.
Per a això es van excavar 20.000 m3 amb equips terrestres,
65.000 m3 amb dragatge mecànic, i altres 15.000 m3 més mitjançant voladures.
La delicada maniobra de sortida de la dàrsena
es va iniciar amb 2 remolcadors de 60 t de tir,
i es va passar posteriorment a un de sol.
A mesura que el dic anava sortint de la dàrsena uns altres 4 remolcadors es van anar abarloant al seu costat.
Per tenir controlat el dic en tot moment,
es van utilitzar 4 cabrestants situats en els costats de la dàrsena:
2 de doble tambor, amb 100 t de tir per tambor, i 2 simples de 50 t;
a més d’altres 2 de 15 t situats al costat de la ròtula.
Sis grans bol·lards van servir de suport en les diverses “esmenades” fetes en la maniobra.
Un cop fora de la dàrsena, 4 remolcadors el van atracar en un dels molls del Port d’Algesires,
on un vaixell aljub el va llastar amb 16.000 m3 d’aigua dolça per assolir un calat de 15 m,
necessari per a la navegació fins a Mònaco.
Els treballs previs a l’arribada del dic, com van ser el clavament de les estaques
i el posicionament de les cadenes els va fer el vaixell rus “Stanislav Yudin”,
de 183 m d’eslora, equipat amb una grua de 2.500 t de capacitat de càrrega i un abast de 35 m.
Les estaques eren tubs de xapa d’acer de 75 mm de gruix,
de diàmetre variable entre 1 i 2 m, i de 20 o 25 m de longitud, fabricades a Alemanya.
El seu clavament es va dur a terme amb martell hidràulic,
i es van assolir profunditats del fons marí compreses entre 50 i 80 m.
L’operació d’instal·lació de les 10 línies d’amarrament definitiu del dic
té escassos precedents d’execució en l’àmbit de l’enginyeria civil.
Les cadenes que mantenen la posició, 8 en l’extrem exterior i 2 auxiliars a l’extrem de terra,
de 95 i 152 mm de calibre, es van fixar a cada puntal mitjançant orelletes,
i al dic mitjançant unes plaques metàl·liques ancorades per posttesat als laterals d’aquest,
amb un mecanisme que permet variar la seva tensió en el cas improbable
de produir-se un desplaçament anòmal de l’extrem exterior.
La longitud total de les cadenes emprades ha estat de 3.500 m.
Aquestes operacions es van fer al novembre i desembre del 2001,
i els extrems lliures de les cadenes van quedar units a una boia a 20 m sota la superfície del mar,
a l’espera de l’arribada del dic.
El remolc de la caixa, a l’agost del 2002, es va dur a terme seguint una ruta que, partint de la badia d’Algesires,
i deixant a l’oest les illes Balears,
va arribar al Principat de Mònaco després d’una navegació de 12 dies
i d’un recorregut de més de 1.500 km, amb una velocitat mitjana de 3 nusos (uns 5,5 km/h).
Per a l’elecció d’aquesta ruta es van fer informes exhaustius,
tenint en compte nombrosos factors com ara l’onatge, els corrents,
els vents predominants i les possibles condicions meteorològiques.
De la proa o costat ròtula del dic tirava un remolcador de 75 m d’eslora,
13.500 CV de potència i 180 t de tir amb un cable de 75 mm de diàmetre i 1.100 m de longitud.
El conjunt anava escortat per un remolcador de suport de 44 m d’eslora,
100 t de tir i 8.000 CV de potència, per auxiliar rl remolcador principal en possibles contingències,
i alhora allotjar els ordinadors que controlaven els nombrosos sensors allotjats al dic.
En tot moment es tenien controlats esforços, temperatures i calats.
L’arribada a Mònaco va tenir lloc el 26 d’agost del 2002 enmig d’una gran expectació i amb grans festejos.
Un cop a Mònaco, les operacions per a la connexió del dic
es van iniciar posicionant-lo en la seva alineació mitjançant 5 remolcadors i un pontó autopropulsat,
mantenint una separació entre la ròtula i la caixa del costat terra d’uns 10 m.
Es va dur a terme l’enganxada i tesat provisional de les 8 cadenes que fixaven el seu extrem exterior.
A continuació, els bussos van desmuntar la “caperutxa” que servia de protecció a la ròtula durant el remolc.
Quan les previsions meteorològiques i l’estat de la mar ho van permetre,
es va fer l’aproximació de la ròtula a l’estrep.
Per a la maniobra final de la connexió (
(convé recordar que estem movent una *** de 163.000 t amb una precisió de mm),
s’havien fixat sobre el dic tres grans bigues d’acer la missió de les quals era:
- de les dues laterals, de 110 t cadascuna, fixar la cota de la ròtula, recolzant-se en 2 bateries verticals
de 4 gats hidràulics de 500 t situats sobre la caixa del costat terra;
- de la central, de 80 t, guiar el dic durant la connexió mitjançant dues bateries horitzontals
de 3 gats laterals de 500 t, també fixats a la caixa del costat terra.
A més a més, es van disposar grans orelletes d’ancoratge per als cables d’aproximació del dic a l’estrep.
Per aproximar-lo es van utilitzar 2 cabrestants de doble tambor de 100 t de tir per tambor,
i un remolcador de suport per a correccions de posició.
La maniobra es va iniciar de bon matí,
i es va controlar mitjançant una representació tridimensional que reflectia la situació en cada moment.
En passos de 20 a 25 cm, i amb marges d’error que estaven dins un cercle d’1 cm de diàmetre,
la ròtula va quedar en la seva posició final després d’unes 9 h de maniobra.
Posteriorment, la ròtula es va fixar a terra mitjançant una corona de caragols
col·locats des de l’accés previst a la caixa de l’estrep
i es va dur a terme el tesat final de les cadenes d’ancoratge.
El disseny de la ròtula permet que, en cas de sisme, aquesta es desconnecti per evitar danys al dic;
raó per la qual hi ha aquestes 2 cadenes auxiliars a cada costat seu,
unides també a estaques, que el mantindran en posició en cas de produir-se la desconnexió.
Finalment, es van desmuntar els útils de la connexió
i es van acabar les obres de la superestructura situades en l’espai ocupat pels útils esmentats.
L’execució d’aquest dic d’abric, totalment innovadora
i amb escassos precedents de realització en l’àmbit mundial, ha estat possible gràcies
en primer lloc a l’aposta del Govern del Principat de Mònaco
per una solució d’avantguarda per resoldre uns problemes geotècnics importants,
la falta d’accessos i d’espai disponible, i respectar el medi ambient.
En segon lloc, per l’aplicació de tecnologies diferents com són els formigons d’alta resistència
amb mesures de protecció enfront del medi marí; el desenvolupament a d’equips específics per al posttesat,
que van permetre enfilar cables de 250 m amb injecció en buit; el desenvolupament de models matemàtics navals
i d’esforços causats per l’onatge i el vent diferents dels tradicionals,
i construccions metàl·liques tan singulars com la ròtula.
I en tercer lloc, per la conjunció d’esforços humans, tecnològics
i financers de les empreses que el van dur a terme, entre les quals es trobava FCC Construcción.
Per a la seva execució s’han emprat més de 44.000 m3 de formigó, més de 13.500 t d’acer,
40.000 m2 d’encofrats, i s’han elaborat més de 40.000 plànols amb més de 150.000 h d’enginyeria.
Tot això amb els condicionants de respecte al medi ambient, al conjunt urbanístic i
... a un cost raonable.