Tip:
Highlight text to annotate it
X
Aquesta espècie, pertany a la família Lamiaceae i es coneguda popularment com: alfàbrega de pastor, herba de Santa Maria, menta pebrera, etc.
És un híbrid estèril obtingut de l’encreuament entre la Mentha aquatica L. i la Mentha spicata Crantz.
De distribució cosmopolita, podem trobar-la a llocs humits i frescos de clima temperat.
Degut a la seva riquesa en components aromàtics, es cultiva artificialment des del s. XVII, quan per primer cop, fou obtinguda de forma controlada a Anglaterra.
Difícilment creix espontàniament, ja que es tracta d’una forma cultivada, però quan ho fa, la podem trobar a les vores dels camins, als prats, als cursos d'aigua, etc.
En els PPCC es cultiva a les comarques pirinenques.
És una planta herbàcia perenne i d’una altura de 50 a 90 cm.
Les tiges herbàcies són quadrangulars, erectes, amb taques vermelloses o púrpures i molt ramificades a la part superior. La secció quadrangular es dóna gràcies als cordons de col•lènquima.
Les fulles són herbàcies, simples, de forma ovada a lanceolada, oposades i decussades, amb el marge serrat, i peciolades.
La nervadura és pinnada, tenen l’àpex agut i no presenten estípules. Són d’un color verd intens i, juntament amb les tiges, solen presentar una lleugera pilositat.
Les flors són molt petites, de color violeta, hermafrodites i amb una simetria zigomorfa.
Tenen un calze format per 5 sèpals soldats i una corol•la tetralobulada que esdevé més o menys actinomorfa. Formen inflorescències de tipus cimós, disposades en forma de verticil•lastres.
L'androceu està format per 4 estams didínams que surten per sobre de la corol•la (exserts), adherits al seu tub. El gineceu és súper, bicarpel•lar i cenocàrpic.
El fruit és un tetraqueni anomenat clusa (fruit simple indehiscent sec), que tant pot estar sense llavors com contenir llavors estèrils.
Es reprodueix, quasi exclusivament, per propagació vegetativa a partir de rizomes subterranis, estolons o per divisió de les plantes joves.
La floració té lloc entre els mesos de juny i setembre. La seva pol•linització, és de tipus entomòfila.
S’aprofiten les summitats florides i les fulles, que contenen els olis essencials. A partir d’aquests olis, s’obtenen dos compostos principals: el mentol (35-45%) i la mentona (15-32%).
En l’àmbit mèdic, es recomana contra la dispèpsia, afeccions biliars, trastorns de tracte respiratori, estomatitis i faringitis, nàusees i vòmits, dismenorrea o artritis, entre d’altres.
En farmacologia, té propietats eupèptiques, analgèsiques, antiinflamatòries, antipruriginoses, antiespasmòdiques, carminatives, expectorants, antitussígenes, etc.
El seu consum produeix una sensació de frescor a la boca i el seu aroma estimula la gana.
A la industria manufacturera, els olis s’utilitzen com a aromatitzant en productes com sabons i cosmètics. I en la fabricació de pastes dentífriques, elixirs bucals, xarops, etc.
En gastronomia, es consumeix en forma d'infusió. També s’utilitza com a saboritzant en la fabricació de gelats, xiclets i caramels. I com a condiment en amanides, sopes, carns, etc.
Fins i tot, hi ha una gran varietat de licors elaborats a base de menta.