Tip:
Highlight text to annotate it
X
El Cannabis sativa també conegut com a “cànem” o “marihuana” és una espècie herbàcia amb propietats psicoactives.
És una planta anual originària de la serralada de l'Himalàia, a l'Àsia. Els seus usos inclouen les aplicacions tèxtils
com ara fer corda o roba, o alimentàries, i a més s'utilitza com a substància psicoactiva.
Aquest darrer ús fa que sigui una de les poques plantes de les quals
n'està prohibit el cultiu en molts països. La “marihuana” és un terme genèric amb el qual es designen els òrgans
reproductius femenins de la planta, i l'“haxix” és el pol·len premsat de la flor, que conté concentracions més elevades
de tetrahidrocannabinol, també conegut com a THC.
Cal dir que la planta conté al voltant de 60 cannabinoides, essent el més actiu el delta-9-THC.
S'estudien els usos medicinals d'aquesta planta s'utilitza en la serva forma natural pel tractament del glaucoma, l'asma, el càncer, la migranya, l'insomni,
les nàusees i els vòmits a la quimipopteràpia cancerosa, l'esclerosi múltiple, les molèsties provocades per
neutopaties perifèriques i altres afectacions neuromusculars.
Les mostres de cànnabis més antigues que es coneixen relacionades amb els humans daten de 2700 anys d'antiguitat.
Van ser trobades a una tomba d'una mòmia caucàsica, un xaman, a l'oest de la Xina.
No consta que en aquesta zona es fes servir el cànem com a aliment o per a la confecció, sinó que es creu que es cultivava
i s'utilitzava amb motius terapèutics o adivinatoris. També se'n van trobar al Nepal y a Sibèria,
en forma de llavor, de fa entre 2200 i 2500 anys.
Es tracta d'una substància psicoactiva que es consumeix habitualment per via respiratòria,
encara que també es pot consumir per via oral, però en aquesta cas augmenta molt el nivell de patir deliris i pànic.
A curt termini i en dosis baixes produeix habitualment sensacions de benestar i tranquil·litat, també un augment de la gana,
moltes ganes de parlar i eufòria. Però també porta a congestió ocular i dificultats en processos mentals complexos,
i alteracions de la percepció temporal i sensorial. Quan els efectes desapareixen es passa per un estat de
somnolència i en ocasions de depressió.
Si la dosi és molt elevada, augmenten els seus efectes nocius, portant a un estat de confusió mental,
gran somnolència i pot ser que a situacions de pànic.
A llarg termini apareix un estat de desmotivació amb alteració de les capacitats de concentració i memòria.
Cal afegir els efectes nocius que aquest té sobre el pulmó, superiors al del tabac.
El fum de les fulles seques d'aquesta planta redueix el nombre de petites ramificacions dels pulmons,
que són responsables del transport d'oxigen a la sang i l'evaqüació de substàncies nocives, i això
fa que els fumadors de cànnabis acostumin a tenir més flema, tos i la sensació que sel's tanca el pit.
A més a més pot alterar els sistemes reproductors masculí i femení. El THC travessa
la barrera placentària, fent que el seu consum suposi un risc important durant l'embaràs i la lactància.
En el cas de persones amb problemes mentals previs o inestabilitat emocinal, tots aquests símptomes
es poden agreujar.
En la nostra història més recent, els defensors del consum d'el cànnabis han fet una gran campanya
a favor de les seves virtuts, i malgrat sigui cert que és una planta molt estudiada i en ocasions també utilitzada
pels seus usos medicinals, no deixa de ser una droga i cal tenir-ne molt en compte les conseqüències,
sovint obviades per aquests defensors.