Tip:
Highlight text to annotate it
X
Per respondre a la pregunta de per què és important una educació en patrimoni en la formació de les societats,
el primer que caldria seria entendre què és el patrimoni cultural.
Entre les moltes definicions que hi ha, podríem resumir-ho com a tots els elements
que heretem del passat de manera individual o col·lectiva, és a dir com a individus, o com a societat,
i que formen part de tots els valors i dels referents identitaris i culturals d’un poble.
Cada societat pot entendre el patrimoni de manera diferent, però perquè sigui reconegut,
perquè sigui significatiu hi ha d’haver un col·lectiu que el reconegui, que l’identifiqui, que el valori.
Aleshores, un país que no vetlla pel seu patrimoni, que no entén la responsabilitat
que li ha estat conferida envers la seva salvaguarda per a generacions futures, està fracassant com a societat.
I és per això que és molt important l’educació en patrimoni,
perquè ens permet entendre-ho com l’estratègia de formació de les societats.
És a dir, instruir en el patrimoni es tradueix en el fet de proporcionar
les eines escaients per a la seva comprensió, alhora que ajudem a fomentar
actituds de respecte i també de crítica constructiva.
L’educació en patrimoni aporta valors a l’educació general, si entenem l’educació en general
d’una forma oberta, d’una forma crítica, d’educació per a la vida, d’una forma molt global.
I per tant, ajudem a acabar de reforçar aquesta finalitat que seria delegar en les societats el seu rol,
la seva responsabilitat de conservar aquest patrimoni per la generació vinent.
L'educació patrimonial també es presenta com un mitjà per a la conservació i la valoració dels béns patrimonials,
és a dir, ens acompanya en tot aquest procés des del coneixement que ens porta fins a l'apropiació,
que seria el camí que ens ajudaria a fer aquest camí per a salvaguardar el patrimoni;
és a dir, primer vindria el coneixement, després vindria el respecte, després vindria l’estima,
i tot això ens ajudaria a poder explicar el patrimoni, que en definitiva és recuperar
tots aquells elements culturals que són els referents identitaris dels pobles.
És important entendre que el patrimoni forma part de la cultura i del teixit cultural dels pobles,
és a dir, sobre el que estan fonamentats els pobles.
I és entendre també que el patrimoni té una història associada, i és una història important,
que el primer pas que hem de fer és conèixer, perquè el coneixement ens permetrà destacar
quins són els valors més significatius, és a dir, els trets més significatius,
i ens permetrà dur a terme les actuacions necessàries per a la seva conservació.
És a dir, posar en valor el patrimoni a nivell de difusió, de la seva conservació i,
en definitiva, retornar-lo a la societat.
Aquest és l’únic camí que podem fer, és a dir, entendre’l, respectar-lo i estimar-lo,
i aquesta és la clau per a la seva salvaguarda per a generacions futures.
La Universitat d’Andorra ha fet una aposta per la formació del patrimoni,
tant des de la vessant de la gestió, com de la didàctica aplicada.
Dins de la nova reforma de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, la Universitat d’Andorra
ha fet una aposta en la generació i la incorporació de nou coneixement específic d’Andorra
en les seves titulacions de Bàtxelor.
És el cas dels estudis del Bàtxelor d’humanitats,
que proporcionen una assignatura sobre el patrimoni cultural d’Andorra,
que ens dóna les claus interpretatives per a la seva gestió
i que pot cursar qualsevol persona que hi estigui interessada.
Aquest curs el que pretén és donar als estudiants una idea clara per a poder-se introduir
en el món de la gestió del patrimoni i alhora per a entendre quines són les claus interpretatives d’aquests
des del punt de vista de la gestió, de la conservació i de la difusió.
Tot l’aprenentatge d’aquest curs, que està organitzat en una sèrie de mòduls
que s’han construït de manera pedagògica i a través de la metodologia de l’estudi de cas,
està fonamentat per a anar de la teoria a poder-ho aplicar a la pràctica;
és a dir, ser capaços, des de situacions el més realistes possibles, indagant aquestes informacions,
d'intentar ser capaços de formular el problema, fins a proposar solucions
o possibles propostes d’intervenció en el patrimoni.
És a dir, aplicar el coneixement en casos de caràcter eminentment pràctic.
Per a acabar, podríem resumir tota aquesta explicació en quatre grans passos,
en quatre grans elements, que seria la fragilitat del patrimoni,
és a dir, el primer que hem de fer és conèixer el patrimoni per poder-lo valorar,
per poder-lo protegir i per evitar que corri el perill de desaparèixer, de degradar-se o que sigui destruït.
En segon lloc entendre que el patrimoni és quelcom fràgil, irrepetible, insubstituïble,
i que qualsevol pèrdua és irreparable.
El tercer pas seria entendre que una bona educació patrimonial és clau
perquè ens ajudarà a entendre com la cultura pot incidir en molts valors:
valors econòmics, valors socials i, per tant, aquesta educació,
acompanyada d’una bona gestió, pot comportar molts beneficis per a la societat en general.
I finalment és entendre que de les persones que intervenen en el patrimoni,
però també del grau de formació de les societats en matèria de patrimoni cultural,
depèn la seva salvaguarda per a les generacions futures.