Tip:
Highlight text to annotate it
X
Benvolgudes amigues, amics,
Donem gràcies
pel suport que hem rebut
de milers de persones a Amèrica del Sud
Els seus noms apareixen gravats a les xapes
d'acer d'aquella gran estela.
Donem gràcies
al treball d'obrers,
dissenyadors, arquitectes i constructors.
Donem gràcies als qui ens acompanyen en aquesta celebració.
…I donem gràcies perquè podem inaugurar
aquest lloc obert a la reflexió personal,
a l'estudi i a l'intercanvi.
En aquests moments
no hem d'oblidar
altres punts de trobada
que s'estan demarcant i multiplicant en els cinc continents.
En molts d'ells,
a nombroses sales i saletes, en diferents parts del món,
s'escolta i es veu el que diem i fem avui aquí perquè,
ho sabem bé,
les paraules i les imatges roden
des d'aquests espais inspiradors als espais virtuals
i des d'allà ressonen en els espais de l'espera.
Molts de nosaltres, emplaçats en diferents llocs, estem alegres amb aquesta celebració.
Estem alegres perquè no hem d'agrair
ni als governs,
ni a les empreses,
ni als poderosos, ni als mitjans de difusió.
Tot s'ha construït aquí
i en diferents parts del món
gràcies als esforços del Moviment Humanista
ta i d'un conjunt de persones que, sense especulacions ni càlculs,
ha donat suport al desenvolupament del nostre Missatge.
Per tant,
és oportú agrair ara a aquest gran Moviment
esmentant els seus ideals i propostes fonamentals
que es formalitzen en els sis punts següents:
En primer lloc,
propicia la ubicació de l'ésser humà com a valor i preocupació central,
de manera que res no estigui per sobre de l'ésser humà,
ni que un ésser humà no estigui per sobre de cap altre.
En segon lloc,
afirma la igualtat de totes les persones i treballa
per la superació de la simple formalitat
d'iguals drets
avançant cap a un món d'iguals oportunitats per a tothom.
En tercer lloc,
reconeix la diversitat personal i cultural
afirmant les característiques pròpies de cada poble
i condemnant tota discriminació que es realitzi
per raó de les diferències econòmiques,
racials, ètniques i culturals.
En quart lloc,
afavoreix tota tendència al desenvolupament del coneixement
per sobre de les limitacions imposades al pensament
per prejudicis acceptats com a veritats absolutes o immutables.
En cinquè lloc,
afirma la llibertat d'idees i creences
i, en sisè lloc, repudia
no només les formes de la violència física
no solsament,
sinó totes les altres formes de violència:
econòmica,
racial,
***,
religiosa,
moral
i psicològica,
com a casos quotidians arrelats a totes les regions del món.
Aquests sis punts de l'Humanisme
constitueixen per a nosaltres,
missatgers d'un nou esperit,
la base de la nostra doctrina social
i del nostre compromís d'acció en el món.
Tanmateix,
és en el tracte diari
amb les persones concretes
i és davant de les angoixes de la pròpia consciència
quan un es pregunta
per la direcció que ha de donar
al seu comportament i a la seva vida.
Com pot decidir una persona
la direcció de la seva vida
si és molt lluny de tenir el control de la seva situació diària?
Com pot decidir una persona lliurement pel sentit de la seva vida
estant sotmès a les necessitats que s'imposen des del seu propi cos?
Com pot decidir lliurement
encadenat com està a un sistema d'urgències econòmiques,
a un sistema de relacions de família,
de treball i d'amistat que de vegades es converteix
en un sistema de desocupació i desesperació, de solitud, de desempar,
i de fracàs de les pròpies esperances?
Com pot decidir lliurement basant-se en una informació manipulada
i en una exaltació mediàtica d'antivalors
capaç de mostrar com a màxim model de comportament el poderós
que exhibeix impúdicament la violència,
l'amenaça, l'abús, l'arbitrarietat i la desraó?
Com pot decidir lliurement si els rectors morals de les grans religions
justifiquen o queden silenciosos davant dels genocidis,
les guerres santes, les guerres defensives o les guerres preventives?
Però, què és això?!
Perquè l'atmosfera social està enverinada de crueltat,
les nostres relacions personals
es fan cada dia més cruels
i el tracte que es dóna un a si mateix
és també cada vegada més cruel.
Les grans pors de l'ésser humà
impedeixen donar a la vida una direcció volguda i amb significat.
Els temors a la pobresa,
a la solitud, a la malaltia i a la mort
es conjuguen i enforteixen en la societat,
en els grups humans
i en els individus...
Però malgrat tot...
malgrat tot...
malgrat aquest desgraciat tancament,
alguna cosa lleu
com un so llunyà,
alguna cosa lleu com una brisa clarejada,
una cosa que comença suaument, s'obre pas
en l'interior de l'ésser humà...
Per què, ànima meva, aquesta esperança?
Per què aquesta esperança que des de les hores més fosques
del meu infortuni,
s'obre pas lluminosament?
Com avui som a una celebració
i com som a una celebració
(i en algunes celebracions la gent intercanvia presents),
voldria fer-te un regal
que, per cert, tu veuràs
si mereix ser acceptat.
Es tracta, en realitat, de la recomanació
més fàcil i pràctica que sóc capaç d'oferir.
És gairebé una recepta de cuina!
però confio
que aniràs més enllà
del que assenyalin les paraules...
En algun moment
del dia
o de la nit,
aspira una glopada d'aire
i imagina que portes aquest aire al teu cor.
Llavors, demana amb força per tu
i pels teus éssers més estimats.
Demana amb força per allunyar-te de tot allò que et porta
confusió i contradicció;
demana perquè la teva vida tingui unitat.
No destinis gaire temps a aquesta breu oració,
a aquesta breu petició,
perquè n'hi haurà prou que interrompis
un instant
el que va succeint en la teva vida
perquè en el contacte amb el teu interior
s’aclareixin
els teus sentiments i les teves idees.
Allunyar la contradicció és el mateix que superar l'odi,
el ressentiment, el desig de revenja
Allunyar la contradicció és conrear el desig de reconciliació amb d'altres
i amb un mateix.
el desig de reconciliació amb d'altres
i amb un mateix.
Allunyar la contradicció és perdonar
i reparar dues vegades
cada mal que s'hagi infligit a d'altres.
Aquesta és l'actitud que correspon conrear.
Llavors, a mesura que el temps passi
comprendràs que el més important és aconseguir una vida d'unitat interna
que fructificarà quan el que pensis,
sentis i facis vagi en la mateixa direcció.
La vida creix per la seva unitat interna
i es desintegra per la contradicció.
I ocorre que el que fas no queda solament en tu
sinó que arriba als altres.
Per tant, quan ajudes a d’altres
a superar el dolor i el sofriment fas créixer la teva vida i aportes al món.
Inversament, quan augmentes el sofriment d'altres,
desintegres la teva vida i enverines el món.
I qui has d'ajudar?
Primerament, als qui són més propers,
però la teva acció no es detindrà en ells.
Amb aquella “recepta”
no acaba l'aprenentatge sinó que comença.
En aquella “recepta” es diu que cal demanar,
però a qui es demana?
Segons el que creguis, segons el que creguis,
segons elque cadascú cregui,
i cadascú té el dret a creure el que vulgui,
Segons el que creguis,
serà al teu déu intern,
o al teu guia
o a una imatge inspiradora i recomfortant.
Finalment, si no tens a qui demanar tampoc tindràs a qui donar
i llavors el meu regal no mereixerà ser acceptat.
Més endavant podràs considerar el que explica el Missatge en el seu Llibre, en el seu Camí i en la seva Experiència.
I també comptaràs amb veritables companys que puguin emprendre amb tu
una vida nova.
En aquella simple petició, hi ha també una meditació que s'orienta cap a la pròpia vida.
I aquesta petició i aquesta meditació aniran cobrant força
per transformar les situacions quotidianes.
Avançant d'aquesta manera, potser un dia
captis un senyal.
Un senyal que es presenta de vegades amb errors
i de vegades amb certeses.
Un senyal que s'insinua amb molta suavitat,
però que en comptats moments de la vida
irromp com un foc sagrat
donant lloc a l'embadaliment dels enamorats,
a la inspiració dels artistes
i a l'èxtasi dels místics.
Perquè, és convenient dir-ho,
tant les religions
com les obres d'art
i les grans inspiracions de la vida
surten d'allà,
surten d'allà,
de les diferents traduccions d'aquest senyal
i no hi ha per què creure que aquestes traduccions
representin fidelment el món que tradueixen.
Aquest senyal en la teva consciència és la traducció en imatges del que no té imatges,
és el contacte amb el Profund de la ment humana,
una profunditat insondable en la qual l'espai és infinit
i el temps etern.
En alguns moments de la història, s'aixeca un clam,
una punyent petició dels individus i els pobles.
Llavors, des del Profund arriba un senyal.
Tant de bo aquest senyal
sigui traduït amb bondat
en els temps que corren,
sigui traduïda per superar el dolor i el sofriment.
Perquè darrere d'aquest senyal estan bufant els vents del gran canvi.
Quan fa molts anys
anunciàvem la caiguda d'un sistema,
molts es burlaven del que per a ells era impossible.
Mig món, mig sistema suposadament monolític, es va esfondrar.
Però aquell món que va caure
ho va fer sense violència
i va mostrar les coses bones que hi havia en la gent.
És més, abans de desaparèixer des d'aquell món es va propiciar el desarmament
i es va començar a treballar seriosament per la pau.
I no hi va haver cap Apocalipsi.
A mig planeta es va esfondrar el sistema
i a part de les penúries econòmiques i la reorganització de les estructures que van patir les poblacions,
no hi va haver tragèdies, ni persecucions, ni genocidis.
Com succeirà la caiguda en l'altra meitat del món?
Que la resposta al clam dels pobles sigui traduïda amb bondat,
sigui traduïda en la direcció de superar el dolor i el sofriment.
Com a éssers humans no som aliens al destí del món.
Orientem la nostra vida en direcció a la unitat interna,
i a la superació de les contradiccions,
cap a la superació del dolor, el sofriment en nosaltres,
en el nostre proïsme i on puguem actuar.
Que la nostra vida creixi superant la contradicció i el sofriment.
Que la nostra vida avanci fent avançar els altres.
Aquest dia de celebració
voldria donar una salutació molt afectuosa a tots els que són aquí presents
i també a aquells que, estant molt allunyats en l'espai,
es troben comunicats amb nosaltres.