Tip:
Highlight text to annotate it
X
...uno... ¡ya!
Deixar-se portar pel vent a tota velocitat
amb l'única ajuda d'un estel i un petit vehicle de tres rodes.
Això és el kite buggy,
un nou esport de vent divertit, intens i molt addictiu.
Us ho podrà confirmar tota aquesta gent.
Són els organitzadors i els participants
de la Mediterranean Cup, una competició que des de fa 3 anys...
reuneix els millors pilots del nostre país
en el millor escenari possible: el delta de l'Ebre.
El que es necessita és que sigui una superfície plana
i que estigui "despejada", que no hi hagi cablejat elèctric,
però esclar, a interior, trobar una esplanada així...
és bastant més complicat.
Llavors les condicions aquí, a Catalunya,
les trobem quasi exclusivament al Delta.
Dos, uno... ¡ya!
El terme "kite buggy" significa, literalment, "estel carret",
i per practicar-lo només calen aquests dos elements
i la força del vent.
El vehicle ha de tenir tres rodes: una al davant, que dóna la direcció,
i dues al darrere,
i el pilot el condueix amb els peus,
perquè les mans les necessita per manipular l'estel.
I, a Catalunya, hi trobem els millors especialistes.
Iaaaah-ha!
A nivell de tot l'Estat espanyol,
estem parlant d'uns 200 o 200 i escaig pilots,
dels quals 100 són catalans o que habitualment vénen al Delta.
Els que no hi fallen mai són els pilots del Barberà Kite Team,
un club fundat fa tres anys i que compta amb una trentena de socis.
No hi ha dia que no gaudeixin de la sensació de velocitat
en un espai únic, privilegiat: el Parc Central del Vallès.
Un esport com aquest no n'hi ha quasi a Barcelona,
només està al delta de l'Ebre i és per buggies més grans.
D'entrada, el vent que té, el tipus de terreny i tot això...
és el millor per fer el buggy, no?
Un espai amb moltes possibilitats
que permet rodar amb buggies de mides diferents
i agafar altes velocitats.
Mira, aquí podeu veure un model petit, diríem el bàsic,
que és el que més utilitzem al Parc,
perquè té una estructura molt reduïda de pneumàtics, d'eix,
i això ens permet fer derrapatges, girs, salts...
Després ja podem disposar d'un aparell més polivalent,
una miqueta més allargat en les seves dimensions;
també en l'amplada dels eixos i de les rodes.
I això ens permet ja desplaçar-nos amb una mica més de velocitat,
amb més seguretat, més agafats,
i és una pràctica més segura i còmoda, no?
I Humbert, aquest últim suposo que és el Fórmula 1 dels buggies, no?
El que corre més, vaja.
Sí, aquest és un buggy de gamma alta. Com dius, seria el Fórmula 1.
Té una configuració excel·lent, té una amplada d'eix considerable,
sobretot uns pneumàtics per navegar en terra tova,
sobretot en sorra de platja.
Realment necessites espai, si poden ser quilòmetres de sorra, fantàstic.
A nosaltres ens agrada...
ens encanta la platja de la Franchie, a França.
També baixem al delta de l'Ebre.
Són espais de 6-7 quilòmetres que es poden recórrer a bones velocitats
i on, si crees un circuit per fer una regata,
pots girar amb suficient amplitud
per les dimensions que té l'aparell.
I, en tot cas, allà és el màxim plaer d'utilització del kite buggy.
Però entre tant d'estel, de cop i volta apareix... una vela.
A Barberà, també hi podem trobar una altra modalitat...
amb protagonisme del vent: el blokart.
Eee-ha!
La meva experiència és que el buggy és una mica més... "agressiu".
O sigui, has de lluitar tu amb el vent, l'estel...
A vegades fa molt vent i has de lluitar amb el vent,
fa poc vent i has de remar, diguéssim,
has de moure l'estel perquè el buggy es pugui moure;
mentre que això és una mica més de... de tercera edat, no?
Em *** una mica més gran i...
El meu nano s'ho passa molt bé amb el buggy; jo, amb el blokart.
El blokart suposa la popularització del carro de vela
i es compon d'un vehicle --també de tres rodes--
i d'una vela com les de windsurf.
Som a la platja de la Franchie, a la Catalunya Nord,
escenari habitual de tota mena de campionats
d'un esport de fàcil aprenentatge.
Cuando vi la máquina de la manera que se montaba,
era muy fácil de montar...
Un deporte que, al cuarto de hora de hacer un poco de pista,
lo sabe llevar la persona.
Y desde ese día, porque aún no he parado de hacer blokart.
Una disciplina en què es progressa molt naturalment
des dels primers minuts,
encara que el pilot no hagi tingut mai abans cap experiència de vela.
I el més curiós és que és força tècnic.
El bo d'aquest esport, precisament, és que té molta tècnica.
No deixa de ser com navegar amb un vaixell, però bueno...
diguéssim que sobre el terra, no?
El preu d'un blokart nou de trinca, entre vehicle i vela,
ronda els 2.000 euros i no tothom està disposat a pagar-los.
En Pepe i en David van anar un pas més enllà en la seva passió
i es van animar a fabricar-los ells mateixos
en aquest taller de Santa Coloma de Gramenet.
Encara que els porti moltes hores de feina i molts maldecaps,
sobretot a l'hora d'aconseguir el material per fabricar les veles.
Vam veure això de "char à voile" allà, a França i...
"hòstia, això ho podem fer nosaltres".
Bueno, vam preguntar què valia, què costava.
3.000 euros. No pot ser, 3.000 euros no...
I amb imaginació i...
bueno, pues buscar el programa de fabricació de veles...
Jo no sé soldar, jo no sé cosir.
N'aprens.
I algú: "Ens podries fer una vela més gran, més petita...?"
Hem fet també adaptacions de veles de wind
al "char à voile", al carro a vela.
Una feina totalment artesanal on és vital tenir molta imaginació.
Tot el buggy està fet a mà,
menys les rodes, que són comprades, vale?
I bueno, això d'aquí també és comprat...
i aquesta peça d'aquí, de davant, els coixinets, és d'una bicicleta.
Això es pot desmuntar tot.
Es desmunta i es queda d'una peça... es pot quedar... això d'aquí només.
Això, una altra peça; les rodes es treuen;
això d'aquí també es desmunta, té un clic-clac, i es treu.
Fins i tot han rebut encàrrecs d'altres pilots,
perquè, a més, tenen un bon funcionament.
-La veritat, estem molt contents.
-Sí, sí, sí.
Van molt bé.
Tenen bon rendiment, dintre de les... de les limitacions que tenim,
jo crec que tenen molt bon rendiment.
Llibertat.
Diversió.
Igualtat.
Això és el blokart, un esport obert a tothom.
Lo puede hacer todo el mundo, no hay edad.
Puede empezar de 14 años hasta 70 años.
No coneixem cap persona
que no pugui practicar d'una forma o l'altra activament el blokart.
És habitual trobar-te en el circuit internacional de competició
pilots amb distròfies musculars, lesions medul·lars de tot tipus...
És l'esport de la integració social,
on tots els pilots estan en les mateixes condicions.
Ho sap molt bé Santi Oliver, que, amb només un any d'experiència,
es va proclamar campió del món en la categoria de més de 85 quilos,
un altre èxit de l'escola balear.
A Mallorca, en molt poc temps,
amb molt poca tradició o pràcticament cap ni una,
hem desenvolupat un equip de competició
que s'està codejant amb el millor del món.
I, des de l'escola que té a Binissalem,
en Santi difon les excel·lències del blokart.
La sensació és de llibertat total, de gran seguretat...
i de molta diversió, d'extrema diversió.
Quan parlem d'esports extrems,
això és un esport extrem, però d'extrema diversió.
Uuuh-hu-hu!
I que permet gaudir d'aventures increïbles,
com la que ell mateix va viure l'any passat a Mongòlia,
al desert del Gobi.
En companyia de deu pilots més,
va prendre part en una travessa per les estepes...
Second day. We have to encounter...
on el més complicat era endevinar la ruta adequada abans de cada etapa,
i tenir en compte els vents, perquè el blokart no porta motor.
El vehicle més ecològic per recórrer el territori més verge.
És una forma molt original de descoberta ecològica
de totes les zones del món on hi ha vent i on es pot rodar,
i això és una cosa realment molt agradable.
I així és com, durant uns dies,
aquesta terra de nòmades va veure trencada la seva calma habitual
per culpa d'aquests pilots que eren al setè cel.
Mongòlia és el paradís del blokart.
Segurament n'hi ha d'altres, però, en tot cas,
el desert del Gobi, n'és un, sens dubte.
Here we go! Uh-hu-hu!