Tip:
Highlight text to annotate it
X
NO VISQUEM MÉS COM ESCLAUS
El que es mostra NO ÉS cinema.
Tan sols vaig deixar que la càmera filmés.
El que es mostra és la nostra VERITAT, que prové dels nostres cors; i de les nostres ments.
Enmig de les runes d’un malson i a l’origen d’un món diferent.
El que es mostra és una ampolla enmig del mar. La de les germanes i germans de la utopia.
El que es mostra és una ampolla en flames. De les que es llancen cap a les estrelles.
El que es mostra és una ampolla. Perquè puguem destapar-la junts i inventar un altre món.
"Les forces vives del planeta ES DESPERTEN D’UN LLARG SON. Grècia és al centre de la violència, d’un món que cal crear...
...capaç de substituir l’absurda violència d’un món que camina cap a l’auto-destrucció."
Raoul Vaneigem Festival de Democràcia Directa Tessalònica, Setembre 2010
Atenes, 6 de Desembre 2012
El que passa és que la situació econòmica actual no reflecteix la nostra manera de viure.
O sigui, aquí no som mandrosos. Ens agrada treballar.
Segons les estadístiques, els grecs treballem molt.
En canvi, som cada dia més i més pobres.
Intenten convertir-nos en mà d’obra barata.
- ¡Salut! - ¡Salut!
ORIGEN D’UN NOU MÓN presenta
Una pel·lícula de YANNIS YOULOUNTAS
NO VISQUEM MÉS COM ESCLAUS
música de...
subtítols en català: Núria Mitjans Puebla per x-pressed.org
coordinació: MAUD YOULOUNTA LOUKAS YOULOUNTAS
Primavera 2013
Això és una clínica social.
Oferim assistència mèdica.
La meitat dels pacients són grecs i la l’altra meitat, immigrants; ningú no té seguretat social.
Aquí no es paguen ni els medicaments ni l’assistència mèdica.
Tots, metges inclosos, som voluntaris.
Jo sóc química i ensenyo en una escola...
...i cada dilluns, de 16h a 18h, sóc aquí.
M’ofereixo com a voluntària perquè vull ajudar.
Crec que, en la nostra situació, tothom hauria d’ajudar.
Cada dia hi ha gent que perd la feina i el dret a la seguretat social...
...si algú pot contribuir al canvi, ho ha de fer.
Jo sóc farmacèutic.
Sense feina des de fa 3 anys...
...no he tingut seguretat social des que vaig perdre la feina...
...i tampoc no tinc subsidi d’atur.
És molt difícil trobar feina perquè l’atur és molt alt a Grècia.
El nombre de gent sense sostre ha augmentat molt.
La cara d’Atenes ha canviat radicalment.
Atenes ja no sembla una ciutat europea.
Sí...segurament.
No sé què consellaria a un amic francès o de qualsevol altre país.
Li diria que existeix una tendència psicològica a negar el que arriba...
...el que és nou, difícil, terrible.
És el que va passar aquí.
Jo, els meus amics, família, tots els que van perdre la feina... tothom negava la situació.
Cap de nosaltres no podia creure el que estàvem vivint.
Sincerament, fa 3 anys no podíem imaginar que alguns dels nostres alumnes passarien gana..
...famílies que viuen al soterrani...
...amics sense feina...
...gent que havia comprat una casa i que ja no la podia pagar...
...enginyers, advocats, metges...
...no només es tracta d’obrers.
En definitiva, el que diria a un amic francès, seria...
"Vés amb compte... pot passar d’un dia a l’altre."
"Com una tempesta... com ens va passar a nosaltres."
El problema no és només a Grècia.
"EDUCACIÓ PÚBLICA I GRATUÏTA"
"VICTÒRIA PELS PROFESSORS"
"NO PERMETREM L’EXPROPIACIÓ DELS NOSTRES SOMNIS A CANVI DE L’ESCLAVATGE MODERN"
Estem en contra d’aquestes polítiques que maten la gent.
Hi ha molt d’atur i sabem que no trobarem feina...
...molts joves han de marxar fora.
Això ens preocupa.
Ens frustra.
Però mantenim l’esperança vivint el present i lluitant per al futur...
...per a un futur millor.
Tot i l’aspecte tràgic, la crisi...
...revela els problemes emergents.
Problemes greus, que un vel cobria abans de la crisi.
És el moment de les noves revolucions que ja han començat.
Tal i com a la vigília de la revolució francesa, quan els francesos no imaginaven viure sense rei...
...la qual cosa va succeir poc després.
Tal i com cap francès imaginava que participaria a la Comuna de París...
...la qual cosa va succeir gràcies a un pla.
L’alliberació social succeirà de la mateixa manera...
...serà el resultat de la nostra imaginació que emergeix ara mateix.
"El temps en flames, més que en qualsevol altre lloc. LA TREMOLOR DE LA TERRA se sentia."
Guy Debord, In girum imus nocte et consumimur igni, 1978
El problema és que el sistema es basa en la violència.
La diferència radica aquí: entre la violència del poble que resisteix...
...i la d’un sistema que segueix en peu perquè utilitza de manera evident la violència.
Perquè és violència expulsar una persona del seu domicili i llançar-la al carrer.
Amb violència se’l fa fora de la feina, amb violència se’l castiga a l’escola.
Tot s’organitza al voltant de la violència.
D’altra banda, nosaltres volem un món de pau, fraternitat i solidaritat...
...només ens permetem utilitzar la violència quan haurem de defensar-nos, fins el dia en què la Història canviï.
NO VISQUEM MÉS COM ESCLAUS
Casualment, avui ha plogut, hi havia fins i tot trons i llampecs.
Sé que és costum a França i a d’altres països, durant una tempesta,...
...apagar la televisió, i fins i tot desconnectar-la.
No és el cas aquí a Grècia.
La gent es queda a casa i encara mira més la tele.
I també les noticies...
...i tothom sap que el que diuen és mentida.
I desconfiem cada vegada més del que ens expliquen a les noticies.
Inconscientment, escoltem contínuament els mateixos noms, les mateixes noticies...
...i tot i no hi creure-hi, de tant repetitiva, la propaganda aconsegueix omplir-nos el cap.
Els productors de televisió assoleixen el seu objectiu: que la gent recordi tot el que ells vulguin.
"Mentre hi hagi ovelles, hi haurà llops."
Confesso que tinc una tele, però mai no l’encenc...
...I la trencarem amb una maça.
Ho filmarem perquè la gent se n’inspiri i faci el mateix.
Apagar la tele i encara millor: destrossar-la.
Quina addicció tan horrible!
Aquí res de tele. ¡Un piano, i res més!
¡DESTROSSEU LA TELE!
"Germà..."
...no malgastis les llàgrimes..."
"...i no abandonis els somnis."
"No obeeixis les directives..."
"...no et converteixis en esclau."
Hi ha diners per a les armes, però no per a l’educació ni per a la salut.
"NO VISQUEM MÉS COM ESCLAUS!"
"Deixem d’abaixar el cap!"
"NO VISQUEM MÉS COM ESCLAUS!"
"Deixem d’abaixar el cap!"
¡POLI - PORCS - ASSESSINS!
¡POLI - PORCS - ASSESSINS!
¡POLI - PORCS - ASSESSINS!
"NO VISQUEM MÉS COM ESCLAUS"
"No tenim por de les runes, som capaços de CONSTRUIR."
La burgesia pot fer saltar pels aires i ensorrar el seu món abans d’abandonar l’escenari de la Història. Però nosaltres portem un nou món als nostres cors."
Buenaventura Durruti, Front de Madrid, 1936
Tothom pateix en aquesta societat, però la qüestió és: què hi podem fer?
Romandre asseguts i abaixar el cap? O aixecar-nos i fer el primer pas?
Per tal de mirar més enllà Necessitem un canvi, crear un xoc.
Un xoc a través dels nostres actes, del nostre exemple.
Amb projectes que ens fan la vida més senzilla, més fàcil i més sensata.
A través d’accions de solidaritat als nostres barris.
Així podríem convèncer que cal anar més enllà i d’una altra manera.
L’autoorganització és una manera de resistir.
Podem recuperar les estructures que l’Estat destrueix actualment...
...i reconstruir-les. Perquè, de totes maneres, vam ser nosaltres qui vam construir-les.
Som capaços de tornar a construir-les, com deia Durruti.
Podem crear projectes socials autogestionats als nostres barris.
Existeixen formes de resistència real. Ja no es tracta només de la teoria, sinó de l’acció.
Les persones que volem convèncer demanen accions.
La gent està cansada dels discursos, necessiten veure com ens movem.
Així, poden entendre-ho millor i, fins i tot, poden unir-s’hi, com ja succeeix actualment.
Som a Iliupoli, al sud d’Atenes, a 20 km del centre...
...a l’espai social lliure "Synergio".
"Synergio" és un lloc de discussió i d’iniciatives ciutadanes.
Gestionem accions locals i ens impliquem en temes que preocupen la societat.
A més, s’organitzen altres activitats a "Synergio", sobretot cursos...
...cursos de castellà i tallers cooperatius...
...en què el coneixement es difon de manera col·laborativa i cooperativa.
Abans, aquest lloc era un taller de cotxes ("synergio" també vol dir garatge en grec).
Utilitzem aquesta paraula que conté la noció del treball en equip...
...per expressar la manera cooperativa en què treballem.
La idea principal és incitar la societat que s’inspiri del moviment social.
Els espais socials lliures es transformen en estructures cooperatives que canvien la nostra manera de viure...
...i permeten que la gent que s’implica en aquestes cooperatives o comunitats...
...visqui sota condicions noves...
...i no només que substitueixin les estructures d’Estat...
...sinó que també creïn fórmules d’autogestió i d’autonomia a la ciutat.
Venem la producció de les cooperatives de Grècia i d’altres llocs.
Por exemple, dels Zapatistes o del "Moviment dels sense terra"...
...i així donem recolzament a projectes concrets.
Paral·lelament, també venem sabó, espelmes i joieria...
...creats i distribuïts per a grups d’aquí, de "Synergio",...
...que fan els seus primers passos al món de la producció.
Som químics, fem classes aquí i aprenem a fabricar sabó amb oli d’oliva.
L’objectiu és ampliar la producció i crear llocs de treball per a tots nosaltres...
...perquè en el nostre sector hi ha molt d’atur a Grècia...
...d’aquesta manera, venem els nostres sabons a les xarxes socials, com els Zapatistes.
La idea és crear una societat diferent on la feina sigui important...
...però, sobretot, on les persones siguin més importants.
Per tal de no viure més com esclaus.
Fa poc temps, era diumenge, recordo que a les quatre del matí...
...ens van atacar els feixistes.
A la paret, encara es veuen les marques.
Encara sort que hi havia companys al "Synergio".
I vam aconseguir apagar l’incendi amb l’ajuda dels bombers.
Aquella nit va acabar així.
Però poc temps després, van tornar a atacar-nos.
Eren unes 30 persones amb motos...
...ens amenaçaven i intimidaven, però la resposta va ser immediata...
Molta gent va arribar per a solidaritzar-se amb nosaltres.
Vam aconseguir impedir l’atac i mai més no van tornar a intentar-ho.
Per a tots vosaltres, que escolteu "Ràdio Entasi"...
...els "Alpha ***"...
..."Pira mia mera tis zois mou to dromo" (Un dia vaig tornar a tenir el rumb de la meva vida).
R
R E
R E S
R E S I
R E S I S
R E S I S T
R E S I S T È
R E S I S T È N
R E S I S T È N C
R E S I S T È N C I
R E S I S T È N C I A
R E S I S T È N C I A.
R E S I S T È N C I A. .
R E S I S T È N C I A. . .
"CUINA SOCIAL - MENJAR GRATUÎT PER A TOTHOM"
Nosaltres som els de la Cuina Social: "L’altre humà"
La nostra acció consisteix a cuinar al carrer, cada dia....
...i menjar tots junts.
El menjar és gratuït per a tothom: gent a l’atur o no, sense sostre, fins i tot els que no ho necessiten.
"L’altre humà" és per a tothom.
A tots els barris, hi ha gent que passa gana.
La idea no és portar-los un plat i marxar...
...perquè poden sentir-se ofesos.
Els convidem a menjar amb nosaltres.
Vaig venir d’Alemanya fa nou anys per viure a Grècia.
De fet, al principi venia de vacances. Em va agradar i vaig tornar-hi per quedar-m’hi.
Ja fa cinc anys que no vaig a Alemanya.
No m’agrada gaire, i aquí em sento bé.
Al principi tot anava bé, però ara la crisi colpeja la Grècia...
...i molts grecs marxen a l’estranger.
A Alemanya, França i d’altres països, on la vida sembla millor...
...més còmoda o més rica.
I diuen que estic boja perquè em quedo aquí...
Potser seria més fàcil marxar a Alemanya. Si, sens dubte. Però no vull marxar.
No vull que em facin fora del lloc on he decidit viure...
...on vaig trobar la meva llibertat...
...i on puc viure com jo vull...
...i fer exactament el que m’agrada, el que m’omple...
...és a dir, senzillament, tocar l’acordió al carrer i dissenyar joieria.
I aquí em quedaré fins que jo vulgui.
Som el "Doc4life",...
...una agència de premsa diferent de les demés.
Una agència cooperativa autogestionada.
Som un equip de 23 fotògrafs, càmeres, periodistes, traductors, tècnics informàtics etc.
Ens auto-gestionem i som independents. Així, ens sentim millor i som més productius.
Tot depèn només de nosaltres.
La nostra única preocupació és oferir al client els millors serveis.
És el que volem.
"Ens tracten de conillets d’Índies els Aprenents-Bruixots assagen la nova forma de capitalisme, abans d’aplicar-la a tot el continent."
"Assagen amb nosaltres la capacitat de sobreviure a las privatitzacions. Hem de revelar-nos, d’escapar-nos, de concebre altres alternatives. Si aconseguim posar-nos de genolls, aviat ARRIBARÀ EL VOSTRE TORN."
Leonidas - estudiant (ferit per una granada d’atordiment, 2013)
Tessalònica, Mayo 2013
Privatitzen l’aigua, la venen a "Suez".
És en joc el 90% del nostre cos, que es composa d’aigua.
O sigui, un element que té a veure directament amb la nostra vida, i que es gestiona amb criteris de capitalisme salvatge.
Volen controlar la nostra vida al complet.
Som a Tessalònica al nord de Grècia.
Som l’organització lliure de coordinació ciutadana "Salvem l’aigua".
Intentem salvaguardar l’aigua de la ciutat, i mantenir-la sota el règim municipal...
...perquè el govern la converteix en un monopoli privat.
Va ser el TAIPED qui va iniciar el procés (Fons per al desenvolupament de la propietat pública)...
...de venta del 51% de l’empresa pública de l’aigua de Tessalònica.
L’empresa beneficiaria és segurament "Suez".
A Grècia, cada mes hi ha més llars que es queden sense llum perquè no poden pagar.
Després de la privatització, succeirà el mateix amb l’aigua; a les cases, hospitals, escoles.
Això no ho permetrem.
FÀBRICA EN AUTOGESTIÓ VIO.ME Sindicat de treballadors.
"SENSE ELS QUE MANEN TAMBÉ ÉS POSSIBLE" "Per a l’autogestió de la feina i de la societat"
Som a la fàbrica (VIO.ME).
Una fàbrica abandonada pels dirigents, el juliol de 2011.
Els obrers van decidir posar-la en marxa, sota el seu control...
...i l’assemblea general dels treballadors va decidir el marc general del funcionament.
Hem de recordar que des del primer moment de la fundació de la comissió solidària VIO.ME...
...molts espais socials autonòmics han ofert recolzament.
I sense el recolzament d’aquesta comissió de solidaritat, mai no hauríem trobat la valentia de fer res.
Amb el seu suport, trobem la valentia per a continuar.
Fins ara, ens recolzen i ens deixen distribuir els nostres productes en els seus locals.
Sobretot intercanviem els nostres productes amb altres productes de l’economia de troc
...i no hauríem pogut fer-ho sense el suport d’aquests grups i espais socials.
"Concebre una economia diferent, unes relacions socials diferents, mitjans de producció diferents i estils de vida diferents, es considera...
...'poc realista', com si una societat basada en productes, salaris i diners fos insuperable."
"En realitat, una multitud de senyals convergents suggereix que la SUPERACIÓ d’aquesta societat JA ESTÀ EN MARXA."
Andre Gorz, La Sortida del Capitalisme, 2007
Som al "Micropratirio Syntrofia", que se situa a l’espai social lliure "Micropolis"
"Micropolis" és un espai social lliure a Tessalònica, Grècia del nord.
"Syntrofia" és una estructura d’economia solidària que difon en el nostre país en aquests últims anys.
Bàsicament, és una cooperativa centrada en el menjar.
Un dels nostres objectius bàsics és establir una connexió directa entre productors i consumidors...
...i desenvolupar altres tipus de relacions.
Funcionem com una cooperativa, p.e. una assemblea oberta que pren totes les decisions.
L’assemblea és oberta a tots els productors, consumidors, o a qualsevol persona que vulgui participar.
Hi ha reunions informals entre persones que treballen aquí sobre els negocis actuals de "Syntrofia".
Les feines aquí són alternants, p.e. quan fem una convocatòria oberta per a gent que hi voldria treballar.
Productes locals i ecològics, així com relacions laborals justes, són alguns dels nostres principis
Aquesta és només una de les cinc estructures de "Micropolis".
També hi ha un restaurant, un pati per a nens, una llibreria, una tenda de fotocòpies i un equip de fabricació de mobles.
Tots funcionen en el marc de l’economia social i solidària.
Intentem establir condicions de vida justes i iguals.
"BAZAAR REGALAR"
Som a l’"Escola de llibertat d’aprenentatge"; un espai social lliure.
El nostre objectiu és ensenyar que l’aprenentatge hauria de ser lliure i accessible per a tothom.
Així, la manera de gestionar l’aprenentatge és igual d’important.
Aquí, fem classes gratuïtes de llengües estrangeres, d’arts marcials i d’art.
És un exemple de com podria ser la nostra societat del futur.
Aquí tothom pot aprendre llengües, comprar productes biològics; i organitzar-se.
Aquí, tothom pot trobar informació relacionada amb el moviment, com manifestacions i d’altres activitats.
Tothom pot parlar sobre aquests temes i prendre iniciatives, com formar part del moviment.
La única manera de crear una societat justa, igual i lliure és amb resistència cap al sistema i amb solidaritat.
Sóc un dels quinze antifeixistes arrestats durant la manifestació antifeixista...
...que va tenir lloc en un dels barris més complicats del centre d’Atenes...
...on el partit neonazi Alba Daurada ataca migrants repetidament.
Escollim aquest barri deliberadament, perquè entenguin que no són els propietaris del carrer...
...que no podem tolerar la xenofòbia ni el racisme...
...i per expressar la nostra solidaritat i suport amb els migrants que viuen aquí.
Durant un enfrontament amb els seguidors de l’Alba Daurada, la policia va venir immediatament...
...,cosa que mai no succeeix quan els feixistes ataquen migrants,...
...i, del nostre grup, en van arrestar quinze.
Gairebé anem a presó, per culpa de la desmesurada fiança que va imposar l’estat grec.
I som lliures gràcies a l’enorme moviment de solidaritat que va sorgir a tota Europa...
...i que ens va ajudar a reunir els €45.000 per a la fiança.
"EL FEIXISME VOL QUE SIGUIS UN ESCLAU"
"PERSEGUEIX ELS FEIXISTES"
"MAI MÉS CAP FEIXISME"
"EXECUTA ELS FEIXISTES"
"FES FÓRA ELS NEONAZIS"
"DIGUES NO AL FEIXISME"
"FES FÓRA ELS FEIXISTES DE LES ESCOLES"
Europa sap molt bé què significa feixisme.
No és res nou, i sabem què pot passar si no anem amb compte.
Els que ara invoquen la llibertat d’expressió són els que exiliaven o empresonaven dissidents.
Els que neguen la dialèctica i el diàleg.
Hem de plantar cara a aquesta gent i parlar-los.
Aquí, a Exarchia, els feixistes no vénen, perquè és fàcil reconèixer-los, i saben que acabaran malament.
Per exemple, l’estiu passat, un feixista va venir, i mentre el perseguíem per aturar-lo...
...la seva roba es va estripar, ell es va quedar despullat.
Sota aquestes condicions de crisi intensificada i de desigualtats creixents...
...el feixisme apareix com la ideologia que pot atraure la gent que pateix i fer-la aixecar.
És el més fàcil de dir i de fer, culpabilitzar els demés.
Els feixistes poden parlar fàcilment sobre democràcia directa només perquè ve de la Grècia antiga.
També poden pretendre ser anticapitalistes.
Adopten qualsevol ideologia per atreure la gent. Històricament, és el que sempre han fet.
El feixisme és com un llop que es vesteix d’ovella per menjar-se els que l’envolten.
Amb una bandera, es disfressen de patriotes, per subjugar la gent a un esclavatge horrible.
Desafortunadament, creix tant a Grècia com a França. Sempre seguint el mateix patró: un llop vestit d’ovella.
El feixisme té diferents màscares a Grècia, a França i a tot el món.
Però la seva cara és la mateixa. Aneu amb compte!
EXARCHIA Una zona antifeixista, un viver utòpic al centre d’Atenes.
M’agradaria pensar que Exarchia simbolitza la resistència a tota Europa.
No sé si això és una utopia, però si nasqués una utopia, aquí també succeiria.
Vaig venir aquí a Exarchia. Tinc problemes amb els papers des de fa temps...
...però aquí sóc benvingut.
Aquí hi ha llibertat i vida comunitària.
No hi ha discriminació segons la raça, color o nacionalitat.
D’alguna manera, t’hi sents com a casa. La gent t’hi accepta amb alegria.
És el que m’agrada d’aquest lloc.
Aquí, la policia no et molesta. No et controlen els papers cada dos per tres.
Diria que és el millor lloc a Grècia.
És genial. Potser és una utopia!
Exarchia és un barri històric.
La junta de coronels grega es va enfonsar després de l’aixecament de l’Escola Politècnica a Exarchia. Molts d’altres aixecaments també van començar aquí.
Aquí, gent d’esquerres i anarquistes actuen via comissions i col·lectius.
Exarchia és un barri políticament mobilitzat.
La majoria de les llibreries i editorials es troben a Exarchia.
Això és perquè hi ha moltes universitats al costat.
Som una editorial autogestionada, tenim publicacions, un comerç, una llibreria...
És una cooperativa autoorganitzada, que vol dir que tot es decideix en assemblea.
La nostra editorial i el diari "Babylonia" aspiren a preservar la qualitat de la llengua escrita...
...i la difusió d’idees radicals.
El diari "Babylonia" en particular té a veure només amb el moviment...
...i la difusió d’una llengua antiautoritària i moderna.
Una vegada creuat el carrer Solonos, l’aire canvia; hi ha una brisa de llibertat.
Vam escriure això mateix en un article sobre Exarchia.
Exarchia sempre ha estat el centre de resistència a Grècia.
Per això, aquí l’aire canvia.
Els feixistes i els racistes no vénen a Exarchia, perquè tenen por dels anarquistes.
"RESISTÈNCIA - AUTOORGANITZACIÓ - SOLIDARITAT"
"Nosaltres" és un espai social lliure que promou la llibertat i l’autoorganització...
...ambdós necessaris per a continuar endavant.
Aquí, la gent t’ajuda a aprendre la llengua. Vaig a cursos gratuïts cada dia.
Ens ofereixen menjar gratuïtament.
M’agrada ser aquí. És fantàstic!
"No dic que la constitució de la ciutat-estat de l’Atenes antiga hauria de servir-nos com a model. Seria una bogeria.
Només dic que és UNA LLAVOR, que pot servir per sembrar una altra manera de viure amb la llei, la comunitat, el poder."
Cornelius Castoriadis, Entrevista amb Chris Marker, 1989
Aquí a Exarchia hem pres la iniciativa de crear una assemblea...
...on participen els residents, els col·lectius i els espais socials lliures d’Exarchia.
Parlem i decidim, utilitzem l’anonimat i la unanimitat; sobretot la unanimitat.
Fes ús de la democràcia directa si és necessari.
Però encara no ha succeït mai; normalment arribem a un acord.
Així, vam decidir començar amb la bodega autogestionada "Zikos".
"Zikos" és una estructura iniciada aquí a Exarchia.
És un mercat sense intermediaris, que involucra petits productors de tot el país.
Tant els productors i els organitzadors participen a les assemblees.
És a dir, que l’estructura és horitzontal i no vertical.
Com hauria de ser, perquè tots som iguals.
El millor és quan els productors ens contactin per demanar-nos ajuda...
...perquè els ensenyem com poden funcionar en una estructura horitzontal sense jerarquies.
És genial que gent, no necessàriament anarquistes o antiautoritaris,...
...s’adoni que aquestes estructures horitzontals funcionen.
També vam decidir començar amb una estructura de salut autogestionada.
Hem organitzat festivals per recaptar fons.
Tenim caixes de suport econòmic aquí a Nosaltres, a K-Vox i d’altres espais socials a Exarchia.
Som al centre social ocupat K-Vox, que funciona des de fa 13 mesos en una antiga cafeteria.
Anarquistes i antiautoritaris l’han ocupat.
Al soterrani, hi tenen lloc esdeveniments, des de teatre fins a trobades etc.
A la planta baixa, hi ha una cafeteria llibreria.
Amb els ingressos de la cafeteria recolzem els presoners polítics i els activistes processats a Grècia.
A part d’obres de teatre, aquí també rodem pel·lícules i organitzem exposicions de fotos.
Però, com a pediatra, el més important per a mi, és el centre social de salut, que es posarà en marxa aquí a K-Vox.
M’empeny la idea d’ajudar la gent, especialment els nens, en temes de salut; per això sóc aquí.
"Com l’arròs, i així com les paraules, tot està patentat. JA RES NO ÉS GRATUÏT"
"'Gratuït' es considera escandalós avui dia. És absolutament il·legal, esdevingut subversiu."
Sergio Ghirardi "No tenim por de les runes", 2003
Aquest lloc es diu "Skoros" (arna)
La idea era que és millor portar roba vella aquí, per a qui pogués necessitar-la...
...enlloc de deixar-la en un armari perquè se la mengin les arnes.
Per això vam anomenar el lloc "Skoros".
Aquí a "Skoros", pots portar tot el no utilitzis, tot el que no necessitis...
...ho pots deixar, i si vols, pots endur-te coses sense diners.
La lògica d’aquest lloc no és la caritat, sinó la creació d’una forma d’intercanvi solidari.
El marc ideològic és que la gent hauria de lliurar-se del consumisme.
Per això hem escrit a la façana "Criticar el consumisme".
Hem de deixar de comprar coses tota l’estona, coses que es llençaran – algunes encara amb l’etiqueta.
Juntament amb la crisi, Grècia també ha tingut una crisi del significat de les coses.
La gent ha perdut les tradicions, l’estàndard fins avui...
...i intenta donar un significat nou a la vida.
Veiem més i més gent que mira cap a d’altres maneres de fer...
...de les quals nosaltres parlàvem, però que ara es tornen habituals.
La gent busca estructures horitzontals; estructures i accions de solidaritat.
L’objectiu és no limitar tot això a Exarchia, però ara, a Grècia.
En general, tot el que no involucra la gent, acaba desapareixent.
I el que compta és que tot segueixi en peu quan acabi la crisi -si és que acaba algun dia-...
...i arribi a més i més gent, perquè s’adonin que no poden sobreviure sols...
...sense els estereotips que s’han vist obligats a adquirir, intencionadament o inintencionada.
La revolució d’Octubre essencialment ha fracassat perquè no va haver-hi cap altra revolució a Europa.
Si una revolució equivalent succeís en algun altre lloc, perquè potser el que comencem aquí és una revolució,...
...llavors, hi hauria esperança.
"Esclaus, millor que no maldiguem la vida LA VIDA VERDADERA ÉS ABSENT, no som en aquest món." Arthur Rimbaud, Una Temporada a l’Infern, 1873
No sé què vol dir la veritable vida, però sé què no vol dir.
És evident que la vida no és ser 10 hores en una fàbrica cosint el mateix botó.
Tampoc no és sortir de festa fins les 10 del matí.
La veritable vida és alguna altra cosa.
Si deixem de fer les coses que no són veritables, podem apropar-nos més a la vida.
Necessitem més confiança en nosaltres mateixos i més humanitat; l’hem perduda completament...
...hem perdut la nostra moral, i la nostra consciència ja no és lliure.
No hauríem de seguir les normes construïdes socialment per a nosaltres.
Hi ha estereotips sobre la idea de l’escola els estudis, la feina, les relacions...
...sobre la manera de ser i la manera de comportar-nos.
Tot el que comprem ens imposa més responsabilitats que no necessitem.
Abans de tot, necessitem alliberar-nos nosaltres mateixos.
Aquest és el principi bàsic per a créixer en societat i ser lliures.
Cadascú hauria de ser el seu propi mestre, i lluitar contra l’impuls de voler sempre més.
Ara per ara, treballem dur tantes hores per poder-nos comprar un cotxe maco...
...arribaràs molt ràpid a la feina, però no tornaràs a tenir aquest temps.
Aquest temps es perdrà de totes maneres.
"La feina mata, la feina paga."
"El temps es compra al supermercat."
"El temps pagat no torna."
"La joventut mor per falta de temps."
"Els ulls estan fets per a l’amor..."
"...són la reflexió d’un món material."
"Sense amor ni realitat..."
"...estem condemnats a viure com imatges."
"Sense amor ni realitat..."
"...estem condemnats a viure com imatges."
Durant l’esclavatge, les cadenes només s’utilitzaven per als turmells de les persones.
Avui, les cadenes es fan per a les ments.
Ara ens adonem que som responsables de nosaltres mateixos...
...i suportem aquest pes, el de ser independents, el de tenir les nostres vides a les nostres mans.
El que el capitalisme anomena llibertat, no té res a veure amb la llibertat.
Poder anar lliurement a comprar un producte no és llibertat.
El sistema crea necessitats que ens imposa, i això no té res a veure amb la llibertat.
Llibertat és escollir què necessito, fer el producte jo mateix i utilitzar-lo per a mi i per a la societat.
"L’ESCLAVATGE MODERN està convençut que no existeix alternativa per a l’organització del món i TROBA AQUEST TIPUS DE VIDA SUFICIENT perquè creu que no pot existir-ne un altre..."
"...I aquí descansa el poder del domini avui dia: la conservació de la concepció alterada segons la qual aquest sistema colonitzador del món sencer és el final de la història."
Jean-Francois Brient, En l’esclavatge modern, ch. XIII, 2007
No visquem més com esclaus, això és un lema.
En grec, les paraules "treballar" i "esclavatge" ("doulia") només es diferencien per l’accent.
Al llarg de la vida, gaudim d’una falsa llibertat que ens dóna la il·lusió de llibertat.
"Compro, llavors existeixo."
Però tot està controlat. Veuràs un anunci, aniràs a comprar.
Exerciràs els teus drets polítics cada quatre anys.
Hi ha una estructura específica per tot el que fas.
I si no la segueixes i no fas el que està programat, t’enfrontaràs amb la llei.
Pot ser que sigui per plantar una flor on no hauries de fer-ho.
No ets realment lliure. És només una il·lusió creada.
Sóc esclau d’un hàbit que mai no canvio.
Sóc esclau de la comoditat de la meva vida que mai no altero per res.
Sóc esclau d’una ideologia amb què em sento còmode.
Si aconsegueixo canviar, alliberar-me d’aquest esclavatge personal...
...d’una ideologia, de la comoditat i dels meus hàbits...
...alguna cosa pot canviar a nivell col·lectiu.
L’eslògan "No visquem més com esclaus" és exactament el que sentim quan...
...comencem a pensar com fer funcionar aquesta fàbrica.
Que no siguem més esclaus, com volen la UE i la Troika; només ser capaços de sobreviure.
Escollim ser més pobres però lliures de pensar i actuar.
Aquest és el marc que creem, parlar de sobrevivència i dignitat...
...ser lliures de pensar i actuar.
Trobo que l’essència de l’eslògan "No visquem més com esclaus" és l’ús del plural.
No es tracta només de mi, que jo no visqui com un esclau o que jo sigui lliure.
L’essència és que la meva llibertat està relacionada amb la idea que tots siguem lliures.
Una societat de simetria, col·laboració i coexistència...
...una societat que s’organitzarà des de la base, de tots nosaltres i per a tots nosaltres.
No sé si s’anomenarà socialisme, anarquisme o democràcia directa.
Totes aquestes forces poden treballar juntes cap a aquest objectiu comú.
El més important és que la gent deixi de ser productes, consumidors i víctimes, i ser independents.
"La llum brilla als nostres cors."
"L’esperança corre per les nostres venes."
"Renaixem amb una altra vida?"
"Renaixem amb un nou començament?"
"NO VISQUEM MÉS COM ESCLAUS!"
"Mantinguem el cap ben alt!"
Els que lluiten contra el règim són com un nen.
Sempre tenen l’esperança que les coses canviïn i sempre intenten crear.
I per molt vells que siguin, mantenen aquesta constant, l’esperança d’un canvi cap a alguna cosa millor.
I aquí es troba la diferència amb els que es fan grans de cor i comencen a ser robots...
...i tenen una bona feina, guanyen diners, compren cases, tenen una família –que, per cert, no és res dolent-...
...i viuen el somni de tenir-ho tot; mentre que el que un nen vol és només viure millor.
Evidentment, els que lluiten no són com nens pel que fa a les responsabilitats, al revés del que pensa la gent.
Els que lluiten no només són responsables d’ells mateixos, sinó també dels demés.
Són aquestes coses les que caracteritzen els lluitadors, sempre mirar endavant amb esperança...
...i amb un somriure, perquè si deixem de somriure, ja res no té sentit.
DEL TEATRE AL CARRER: la procedència d’un lema que s’estendrà a tota Grècia.
Va ser un gran plaer saber que fèieu una pel·lícula amb el títol "No visquem més com esclaus".
O sigui que us vaig buscar per explicar-vos com se’m va acudir aquesta frase i aquest grafiti.
L’hivern del 2010, amb la Xarxa Void i l’Institut d’Arts Experimentals,...
...vam decidir presentar Les Minyones, l’obra de Jean Genet.
Jo n’era el director i el traductor del text al grec.
L’obra parla de dues noies que planifiquen matar els seus mestres.
Al guió, l’heroïna, ofegada per les seves condicions de vida...
...es dirigeix a l’altra protagonista i li diu...
"Hem de fer alguna cosa, per no viure més així. No visquem més com esclaves."
- Vinga, aixeca’t! Marxem! Agafem les nostres coses i marxem...
...amb tren, amb vaixell, és igual com.
- Marxar? És fàcil de dir. I on vols anar? Amb qui?
- On sigui, Claire, on sigui! - On? Com sobreviurem? No tenim res!
- Trobarem alguna cosa. Si fa falta, agafarem diners i joies d’aquí... i el que sigui!
- Diners? - Sí.
- No som unes lladres. La Policia ens buscarà de seguida. Els diners ens delatarà.
- Merda! A la merda amb tot...
Hem de trobar la manera d’escapar d’aquesta vida.
No ho entens? Hem de trobar-ne la manera.
No visquem més com esclaves, Claire.
Vinga! Marxem!"
Vam reprendre aquesta frase i vam començar a escriure-la a les parets dels carrers.
"NO VISQUEM MÉS COM ESCLAUS"
El maig del 2011, el moviment d’indignats va començar a tot arreu.
I vam continuar escrivint a les parets la frase "NO VISQUEM MÉS COM ESCLAUS".
Ens vam adonar que la frase inspirava molta gent.
La trobem en poemes, en cartells de protesta, és en parets de tot el país.
Tothom, anarquistes, autonomistes, gent d’esquerres, van utilitzar la frase.
Vam continuar escrivint a les parets per incentivar la gent que s’aixequés...
...perquè no visquem més com esclaus, perquè deixem de destrossar les nostres vides...
...i perquè la gent entengui que, mitjançant la participació, podem canviar la nostra vida.
Participar, ser actius i voler resistir.
I amb l’amistat, amb gent en qui confiem i juntament amb qui podem ser actius.
Contribuir a la lluita amb ells, resistir i lluitar així contra el sistema.
Per a nosaltres, l’eslògan simbolitza la revolució, l’amistat, l’amor i la participació a la lluita.
Això és el que "No visquem més com esclaus" significa per a nosaltres.
I ara, dedicat a Sofia i a tots aquells que escolten Ràdio Entasi:
"No visquem més com esclaus" de Limania Xena.
Halkidiki (nord de Grècia)
"Amic, sents el festeig dels voltors al món?"
"Amic, sents les ciutats que responen?"
"VENEN LA NOSTRA TERRA,VENEN LA NOSTRA TERRA, RESISTIU"
Som a Ierissos, Halkidiki, al nord de Grècia...
...on l’empresa canadenca Eldorado Gold vol construir una fàbrica extremadament nociva...
...que destruirà la nostra aigua, les muntanyes, la nostra naturalesa i el medi ambient.
Tots fem barricades, solidaris amb els dos companys empresonats injustament...
...i amb la resta de les 18 persones que corren el risc de ser detingudes ara mateix.
M’agradaria afegir que la manera que la Policia va envair les cases dels arrestats...
...va ser totalment inapropiada i inacceptable.
Van tirar les portes a terra i els van detenir amb pijama davant els seus nens.
Els nens pateixen violència psicològica, després del comportament intolerable a les seves pròpies cases.
Aquí a Halkidiki, la població ha estat lluitant i resistint durant anys...
...contra la indústria de la mineria d’or i contra Eldorado Gold.
I tots resistim. Persones de totes les edats, nens, joves i gent gran.
Units en aquesta lluita. No sé si aconseguirem Alguna cosa, però la nostra consciència està tranquil·la...
...perquè almenys ho hem intentat, i això és per nosaltres molt important.
I podrem mirar els nostres fills als ulls i dir-los...
...que hem intentat salvar aquestes muntanyes i que no les vam vendre.
La Policia ja va marxar d’aquí...
...després dels disturbis i de la lluita de la gent aquí.
Va ser un atac a la comissaria i van decidir tancar-la.
"IMBÈCILS! LA VERGONYA NO ÉS UNA FEINA.."
"NO TINGUEU POR, ANEM GUANYANT"
Determinat a no permetre que no continuïn, determinats a anar fins el final.
I no importa que ho intentin per tot arreu, per mitjans deslleials, desinformació i propaganda...
...que difonen una imatge de nosaltres totalment equivocada; nosaltres continuarem insistint.
Hem d’entendre que, per avançar cap a una societat més utòpica,...
...tot i que mai no aconseguim arribar-hi, hem de moure el cul.
No es pot fer des del sofà, ens hem d’aixecar.
Crec que el problema és que, tot i que lluitem, els nostres propis límits ens empresonen.
Ha arribat l’hora de disseminar les nostres idees, intercanviar opinions i accions...
...manifestar-nos junts per aconseguir el nostre objectiu comú i tenir la vida a les nostres mans.
"NO HI HA CONCLUSIÓ, perquè res no ha acabat i tot just és el principi."
"NOMÉS UNA INVITACIÓ: amb les mateixes paraules, en qualsevol llengua, PROMOVEU-HO AQUÍ I A TOT ARREU..."
Els treballadors del VIOME han pres una decisió.
I és la següent: NO VISQUEM MÉS COM ESCLAUS!
NO VISQUEM MÉS COM ESCLAUS!
Els convidem a fer realitat el nostre eslògan comú:
NO VISQUEM MÉS COM ESCLAUS!
NO VISQUEM MÉS COM ESCLAUS! Pel bé de tots.
NO VISQUEM MÉS COM ESCLAUS!
NO VISQUEM MÉS COM ESCLAUS!
NO VISQUEM MÉS COM ESCLAUS!
"NO VISQUEM MÉS COM ESCLAUS!"
"Mantinguem el cap ben alt!"
"NO VISQUEM MÉS COM ESCLAUS!"
"Mantinguem el cap ben alt!"
Una vegada més, vull que sigui perfecte: "NO VISQUEM MÉS COM ESCLAUS!" (en francès)
NO VISQUEM MÉS COM ESCLAUS!
NO VISQUEM MÉS COM ESCLAUS!
NO VISQUEM MÉS COM ESCLAUS!
"ELS QUE VIUEN SÓN AQUELLS QUE LLUITEN, aquells que tenen ments i ànimes que enfoquen un pla ferm. Aquells que veuen..."
"...un gran destí en un alt desnivell. AQUELLS QUE CAMINEN I OBSERVEN UNA CAUSA MERAVELLOSA." Victor Hugo, Les Chatiments, 1853
Alexis (no oblidem, no perdonem)
coproducció sense ànims de lucre: The Cradle Of Another World Anepos Maud Youlountas Serge Utgi-Royo i els 173 subscriptors
coordinació - distribució: Maud Youlountas Loukas Youlountas
pàgina web - IT: Minga, Iric Jousse, Anne Merlieux
subtítols en català: Núria Mitjans Puebla per x-pressed.org
guió - producció - ús de càmera - edició: Yannis Youlountas
En memòria de: Alexis Grigoropoulos (1993-2008) Climent Miric (1995-2013)