Tip:
Highlight text to annotate it
X
Què tal, amics? Benvinguts a una nova edició del "Temps d'aventura".
El programa d'avui, el dedicarem especialment...
als aficionats a la BTT,
perquè us hem preparat una ruta nova i inèdita.
La farem en companyia de l'Olga i del David.
Tenim el David al nostre costat. Benvingut al "Temps d'aventura".
Gràcies per convidar-nos-hi.
Hi ha una ruta nova i inèdita per la Vall Fosca.
Això mateix, és un recorregut que té trams força desconeguts,
tot i que hi ha moments que coincideix amb la Pedals,
però són els que menys,
aleshores sempre transita per camins que no són coneguts
pel gran públic de la bicicleta.
(Real) 200 quilòmetres --farem la ruta llarga--,
7.000 metres de desnivell... això és per gent molt en forma, eh?
(Guiu) Sí, s'hi ha d'anar amb uns mínims,
perquè si no, més que gaudir-la, la patirem,
però l'organització et permet fer-ho en més o menys dies.
Si ho fas en 5 dies,
que és l'òptim per conèixer el territori de manera acurada,
realment és una ruta exigent, però molt portable,
tenint en compte que normalment es fa a l'estiu,
tens moltes hores de llum
i et permet fer-la a un ritme per gaudir-la.
(Real) No espantem la gent, també hi ha rutes alternatives.
(Guiu) Sí, a part dels descensos que potser hi ha més tècnics,
que són més per la gent que li agraden les baixades més fortes,
també hi ha escapatòries per pistes normals i corrents.
(Real) Com m'agraden les imatges al costat del carrilet.
(Guiu) Sí, potser és un dels punts més espectaculars de la ruta,
és un dels reclams de la Vall Fosca,
i és un plaer posar-s'hi, realment és un plaer.
Quina solitud, quina tranquil·litat de comarca.
Sí, és una part dels Pirineus que realment pot vendre la solitud
com ningú altre gairebé.
Molt bé, doncs anem a veure el David i l'Olga pedalar,
a partir d'ara a "Temps d'aventura", comencem.
Al fons, Senterada, la porta de sortida de la Bike Fosca.
Envoltats per la natura del Pallars Jussà,
iniciem la nostra ruta amb l'Olga, el David i les seves bicicletes.
Avui uns presentem la Bike Fosca,
que amb 230 km de recorregut i 7.000 metres de desnivell positiu,
transcorre pel Prepirineu de Lleida
entre 1.000 i 2.000 metres d'altitud.
Això mos permet tenir unes vistes i unes panoràmiques
que seran difícils d'oblidar i de trobar.
Una part de la ruta transcorrerà
a la Conca de Dalt i a la Pobla de Segur
pel voltant del pantà de Sant Antoni,
que es troba al peu de la muntanya de Sant Corneli,
on durant la Guerra Civil hi va haver durant més d'un any
el front de batalla,
i això mos contrastarà molt amb la part nord de la ruta,
que vorejarà el Parc Nacional d'Aigüestortes,
que farà que els paisatges siguin molt diferents.
La Bike Fosca és una ruta
molt adaptable al ritme que vulguin portar els ciclistes.
Nosaltres la farem en cinc etapes,
amb un recorregut que transcorre per la part nord de la comarca,
però amb incursions a les veïnes Pallars Sobirà i Alta Ribagorça.
Anem cap al poble d'Adons i planegem pels seus voltants
admirant un decorat fastuós: el del massís de la Maladeta.
No cal dir que aquest lloc de la comarca
és un dels menys transitats i més tranquils.
El traçat d'aquesta ruta ens portarà a conèixer
tot un seguit de pobles i llogarets
que van ser abandonats a l'època dels 60
i que gràcies a la força de voluntat dels municipis
i iniciatives turístiques com aquesta,
tornen a tenir una mica de vida
i en el futur esperem que es recuperin més.
Així arribem a Sentís, que ens donarà la benvinguda...
amb un trialera de terra vermella força entretinguda.
Després dels camins tècnics, una mica de relax...
i entrada al poble de Sentís
per fer una primera parada i començar a omplir la motxilla.
-La vols més tendreta? -No, ja està bé.
El recorregut principal de la Bike Fosca
està pensat per ciclistes amb una mica de nivell,
però hi ha alternatives.
La iniciativa engegada pels ajuntaments i el consell comarcal
per la recuperació de camins i corriols del Pallars Jussà
ha permès que aquesta ruta tingui un elevat nivell tècnic.
Tot i això, la ruta preveu per a aquelles persones...
d'un nivell una mica inferior petites alternatives
que permetin fer-la accessible a un nombre de persones més elevat.
Passen les hores i els quilòmetres;
cauen el sol i els últims poblets de la primera etapa:
Guiró i Oveix, on farem el primer descans nocturn.
Segona etapa de la Bike Fosca,
i ja us avancem que en aquesta part del recorregut
l'aigua tindrà un gran protagonisme,
però també en tindran els senders per on passarem,
alguns una mica tècnics,
perquè són estrets i estan envoltats d'una timba important.
Hem pujat molt desnivell
i això ens permet veure des de les alçades
pobles com, per exemple, la Torre de Cabdella,
cap de municipi de la Vall Fosca.
Som en plena època de desglaç.
Un descens cap a la vall
ens portarà fins a la central hidroelèctrica de Cabdella,
construïda l'any 1914, la primera de tot l'estat.
El que va representar per Barcelona la construcció d'aquesta central
és molta energia
abundant i barata.
En el moment de la Segona Revolució Industrial
es necessita molta energia elèctrica tant per a les fàbriques
com per al transport públic, il·luminació elèctrica dels carrers,
i el consum.
Van triar aquesta vall per construir-hi
la primera central hidroelèctrica de l'estat espanyol,
primer, per les condicions naturals que tenia,
aquest gran conjunt de llacs d'origen glacial
a la zona de l'estany Gento
que possibilitaven tècnicament unir-los tots
i construir uns quants quilòmetres més avall la central hidroelèctrica,
però també, a part d'aquestes raons naturals,
hi ha unes raons més externes:
el paper que hi va jugar Emili Rius, el diputat a Corts per Sort,
que era un gran excursionista que va descobrir la vall
i que va veure aquest potencial.
Era una persona que coneixia ja el tema hidroelèctric
i va veure que aquí hi havia un gran potencial.
És el moment de baixar de la BTT i contemplar l'interior d'una central
que, per cert, en el seu dia,
va aportar uns avantatges importants i exclusius
a tots els habitants de la vall.
Un altre canvi important i una mica posterior de la central
és el pacte a què arriba l'Ajuntament
amb l'empresa Energía Eléctrica de Catalunya
per portar llum elèctrica a tots els pobles
i així totes les cases i els carrers estan il·luminats
molt abans que altres pobles de la comarca o del Pirineu.
Uns avantatges i unes comoditats
que aviat es convertirien en reclam turístic.
La Vall Fosca es convertirà en el primer lloc de muntanya
de turisme de gent de Barcelona que puja de turisme a la muntanya.
A partir d'aquí guanyarem altitud
encarant les rampes del coll de Triador.
Els cims del Parc Nacional d'Aigüestortes
ens acompanyen en tot moment.
És una pista ampla que puja suaument en constants ziga-zagues.
Al fons, l'edifici de la cambra d'aigües,
on arranca l'enorme canonada
que fa caure l'aigua fins a la central de Cabdella.
A partir d'aquí,
iniciem una de les parts més atractives de la Bike Fosca,
però abans parem atenció
a una de les característiques de la central hidroelèctrica.
(dona) L'aigua que ve des de l'estany Gento
arriba a la central amb una força extraordinària,
amb 84 kg de pressió.
Si ho comparem amb casa nostra, que quan obrim l'aixeta en tenim 3 o 4,
ens podem imaginar com són aquestes màquines
que aguanten 84 kg de pressió.
I aquesta pressió s'aconsegueix amb el salt.
Amb aquest salt tan espectacular
amb un pendent mitjà del 45%,
però que arriba en alguns llocs fins al 80%.
I és l'espectacularitat el que diferencia Cabdella
de la resta de centrals.
I el que diferencia aquesta ruta d'altres
és el recorregut que ara farem,
seguint l'antiga via del carrilet
que transportava treballadors i materials a les cotes més altes.
S'ha de vigilar amb la foscor d'alguns túnels,
amb els trams on encara hi ha restes d'una via molt malmesa
i per mantenir un bon l'equilibri en algunes parts del traçat.
I aquí, un dels estanys més famosos del Pirineu: l'estany Gento.
Sembla mentida, però al seu voltant, hi havia viscut molta gent.
El 1911-12, quan van començar les obres de construcció de la central,
van arribar 4.000 treballadors, eren homes sols,
i vivien en uns barracons, estructures molt senzilles.
Quan es posa en marxa la central vindran els operaris,
les persones que faran funcionar la central.
Aquesta gent ja no eren homes sols, sinó que era gent amb família,
i les famílies, lògicament,
no podien viure en les condicions que vivien els obrers.
I llavors els hi van donar els lots.
I just a darrere tenim dos lots, dues casetes,
per dos treballadors de la central.
Estes cases estan encara habitades.
Al campament teníem una pista de tenis, un economat,
teníem una escola, un cine...
Jo crec que això era una vida en aquell moment, en aquells anys,
molt important.
Hi havia moltes ciutats que no tenien el que teníem aquí,
en aquells moments.
Deixem enrere les casetes
i arribem al refugi de Tacita, on passarem la segona nit.
Encetem la tercera etapa, una de les més tranquil·les.
Ja ens anirà bé un descans
si tenim en compte que som just a la meitat del recorregut.
Avui tenim dos companys de travessa excepcionals:
el Montsent de Pallars,
i el riu de Filià.
Durant els primers quilòmetres no pararem de sentir-ne la remor.
Ara el creuarem.
També passarem pel costat
de l'absurd monument al que havia d'haver estat una estació d'esquí.
Ja hem superat les cotes més altes de la tercera etapa
i, després de visitar l'estany de Filià,
ens disposem a iniciar un lent descens
pel bell mig de les valls.
El descens per la pista cap al poble d'Espui és molt més ràpid.
Deixem enrere l'ermita de Fa, on hi ha un bon mirador.
I anem directes al poble de Pobellà.
A Casa Agulló esperarem la negra nit.
El final de la tercera etapa és el començament de la quarta.
Marxem de Pobellà en direcció al coll de Sant Quiri.
La primera part és una llarga pujada fins a l'ermita,
situada a 1.824 metres d'altitud.
Comencem el descens per la carena de Serraspina
amb unes vistes impressionants
com, per exemple, la de l'Aleta del Tauró.
A partir d'aquí, la baixada és una mica més tècnica,
però molt distreta.
El nostre objectiu és el poble de Sellui,
on ens espera en Dani Martínez, guia de muntanya.
-Ets el Dani? -Ei, com anem?
-Molt bé. -Molt bé.
-David. -Molt bé, David.
Jo us acompanyaré fins a Montcortès.
En Dani s'afegirà a l'Olga i en David
en un tram del nostre singular recorregut per la Bike Fosca.
Ens endinsem en l'anomenat Bosc Encantat
en direcció a un poble de menys de 100 habitants.
Bé, ja hem arribat a Peramea.
Estem dins de la closa,
això vol dir que les parets de les cases formaven part de la muralla.
L'origen del poble de Peramea va lligat al del seu castell,
que estava situat en una penya que hi ha aquí dalt
i que apareix en documentació medieval
amb el nom de Pietra Media l'any 901.
Després de visitar el poble,
un descens moderat ens porta a un estany.
Bé, ja hem arribat a l'estany de Montcortès.
És un estany d'origen càrstic,
la seva aportació d'aigua principalment és subterrània,
i és un estany d'origen no glacial:
l'aigua està a la temperatura òptima per poder banyar-vos-hi.
-És per venir a passar-hi el dia. -Sí.
-Crec que no agafaré més la bici. -Home, de baixada...
Amb la musculatura ben relaxada,
ens disposem a emprendre la segona part de la penúltima etapa,
però abans recuperarem les forces amb una paella de la Gina i en Pep.
Tornem als pedals. Reprenem l'etapa en direcció sud.
Després de pujar el roc de Sant Aventí
baixarem cap a la Pobla de Segur.
Entrem a la cresta del Gelat.
Al fons veurem el pantà de Sant Antoni.
I ara, una de les parts més complicades.
Hem passat sense més dificultat al salt del Llop,
un petit tram de via ferrada de poc més de quatre metres.
Arribem a la Pobla de nit.
Ens esperen a l'Hotel Bertran, a Salàs de Pallars.
Salàs de bon matí.
Abans de començar la cinquena i última etapa,
fem una visita cultural per descobrir una curiositat
d'aquest petit poble que tornarà bojos els col·leccionistes.
Si no t'importa, m'assec, eh?
A Salàs, un petit poble del Pallars Jussà,
fa una dotzena d'anys es va iniciar
un projecte destinat a recrear espais tradicionals
vinculats a l'antic comerç
i a recuperar béns de consum quotidians
que tenen com a denominador comú el disseny gràfic.
El projecte es va iniciar en aquest establiment,
que és una botiga d'"ultramarinos y coloniales",
i al llarg dels darrers anys
hem obert 5 locals més:
una barberia, un estanc, una farmàcia,
una perfumeria-merceria i un bar.
Aquí tenim dos tipus de paquets de tabac.
Aquest és un paquet que apareix durant la República,
un disseny del Carles Vives, un famós dissenyador,
i amb un disseny absolutament avantguardista,
tant per la tipografia com per la il·lustració.
I aquí tenim el disseny de la postguerra,
el retrocés en el món del disseny.
Pel que sembla, el símbol internacional...
que identifica les barberies està lligat al fet que fa molts anys
els barbers practicaven petites operacions quirúrgiques,
aplicaven sangonelles...
i sembla que el color blau
seria la vena tibant en el moment d'aplicar la sangonella,
el color blanc seria la bena amb què embenaven la ferida
i el color vermell simbolitzaria la sang.
Les barberies antigament eren un espai exclusivament masculí.
Això es nota perfectament
si observem, per exemple, aquests envasos vinculats al món masculí:
un envàs que imita una capsa de puros,
un altre que simbolitza el Barça;
un altre, el joc de cartes del pòquer...
Deixem Salàs.
Senterada, el punt d'on vam sortir fa cinc dies, és la nostra meta.
Ara pedalarem per algunes valls de la Conca de Dalt,
però abans... una altra relíquia.
Un petit corriol ens conduirà a la localitat de Rivert.
Després de creuar una de les parts més àrides de la Bike Fosca,
arribem a aquest poble de menys de 40 habitants
famós per les seves aigües.
-Què tal? -Déu n'hi do.
Estem a la font de Dalt d'Amont.
Com podeu veure, després de tot el tros que heu vingut,
de Salàs i tot aquest camí de Rivert,
un lloc tan sec,
ara de cop apareix la font aquí
amb una surgència tan important d'aigua i tan neta,
això es deu a la falla que forma la roca
i deixa sortir l'aigua.
Aquesta aigua
s'aprofita per beure el poble, per regar els horts...
i després s'acompanya a la bassa on es fa funcionar el molí.
La bassa és on emmagatzemàvem l'aigua
en èpoques en què la font no donava prou cabal,
l'hi emmagatzemàvem per fer funcionar el molí,
tant d'oli com de farina.
Bé, com podeu veure, aquest és un lloc molt maco,
i és l'aigua que sobreïx quan la bassa està plena
i forma aquesta petita cascada.
És el lloc que tothom ve a visitar
i fins i tot a banyà's els més valents,
perquè l'aigua està a una temperatura de 10 o 12 graus.
Entrem a la vall de Toralla.
-Hola, bon dia. -Eh! Bon dia!
-D'on veniu? Anar pedalant, eh? -Sí, a cansar-nos una mica.
Sí, per aquí és pla... ara us vindrà la pujada.
-Oh, ja n'hem fet, ja, de pujades. -Sí?
Un ramat se li ha de cedir el pas.
Tu vas amb un cotxe i jo vinc, tu et tens de parar.
Tenen preferència, perquè abans de fer carreteres, hi passàvem natros.
-Aquesta és la que sortia a la tele? -Sí. L'autèntica, eh?
-La Queca. -Ja és famosa.
Deixem Toralla per afrontar els últims quilometres de la Bike Fosca.
De camí cap a Senterada ens trobarem el Pont del Diable,
on val la pena fer una aturada
per apreciar la magnitud de l'impressionant barranc.
-Quina alçada, eh? -Impressiona. Si tens vertigen...
-Hi ha 30 metres ben bons. -Sí...
Escolta, tu creus que s'hi fa barranquisme?
Podria ser. Sé que està ressenyat, però no ho sé...
I, a partir d'aquí, el millor premi...
pels ciclistes que acaben tot aquest recorregut
de prop de 225 quilòmetres
amb més de 7.000 metres de desnivell positiu:
un descens llarg i atractiu per deixar anar l'adrenalina.
Després de Senterada anem ràpidament cap a la Pobla de Segur
per viure en directe
una de les grans tradicions d'aquesta terra i del seu riu.
La pròxima setmana us presentarem un esport d'aigua
que fins fa ben poc era minoritari
però que està guanyant molts nous adeptes.
Es tracta del wakeboard,
una barreja entre l'snowboard, l'esquí aquàtic i el surf.
Amb la proliferació dels anomenats cablesquís,
el wakeboard és a l'abast de qualsevol.
Es tracta d'unes instal·lacions similars
als remuntadors de les estacions d'esquí
que permeten lliscar sobre l'aigua.
Visitarem un dels millors i més grans cablesquís d'Europa,
el tenim a casa nostra, al canal olímpic de Catalunya.